Participació dels fills dels nostres col·laboradors a la nadala 2016

Un any més, els fills dels col·laboradors de Faura-Casas han col·laborat en la felicitació nadalenca. Hem descobert grans artistes, moltes gràcies!

Enllaç nadala Faura-Casas

Modificació del pla general de comptabilitat

El 17 de desembre ha estat publicat el Reial Decret 602/206, de 2 de desembre, per el qual es modifica el Pla General de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat de PIMEs, les Normes per la Formulació dels Comptes Anuals Consolidades, i les Normes d’Adaptació del Pla General  de Comptabilitat a les entitats sense afany lucratiu, que serà d’aplicació per els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016.

L’objectiu d’aquesta modificació és el desenvolupament reglamentari de les modificacions introduïdes per la Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes, dins del procés de transposició de la Directiva 2013/34/UE.

Els canvis introduïts es poden classificar en tres blocs:

  • La simplificació de les obligacions comptables de les petites i mitjanes empreses, eliminant l’obligació de presentar l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net, i reduint la informació obligatòria a incloure en la memòria dels Comptes Anuals.
  • La modificació de les normes de registre i valoració dels actius intangibles, que passen a tenir la consideració d’actius de vida finita, i per tant subjectes a amortització, el que afecta molt especialment al tractament del Fons de Comerç
  • La revisió de les Normes de Formulació dels Comptes Anuals Consolidats, referent a les dispenses de consolidació i el tractament del Fons de Comerç de Consolidació.

En referencia a la valoració del Fons de Comerç, i altres actius intangibles que fins aquest moment es consideraven de vida útil indefinida, la norma estableix l’obligació d’aplicar una amortització d’acord amb la vida útil estimada del mateix, que serà de 10 anys, excepte prova en contrari. En aquest sentit cal remarcar que la disposició transitòria segona estableix del Reial Decret, estableix dues opcions en el primer exercici d’aplicació. La primera estableix l’aplicació prospectiva, es a dir amortitzar el valor en llibres dels  actius a partir de l’exercici 2016, i la segona l’aplicació retrospectiva, seguint un criteri de recuperació lineal en 10 anys a comptar a partir de la data d’adquisició, i registrant-se l’efecte amb contrapartida a reserves.

Cal destacar que l’aplicació de l’amortització del Fons de Comerç no comporta la desaparició de l’obligació de sotmetre a aquests actius al “test de deteriorament” anual, en el cas que existeixin indicis de deteriorament de l’actiu.

 

Faura- Casas a les Universitats Catalanes

Recentment, Faura-Casas ha resultat adjudicatària del concurs públic realitzat per a l’auditoria de la Universitat Rovira i Virgili, que inclou tant l’auditoria de la pròpia Universitat com de la seva Fundació. Amb la realització d’aquest treball, Faura-Casas assoleix una posició de lideratge en la realització de les auditories de les universitats catalanes, ja que addicionalment a la Rovira i Virgili, Faura-Casas audita també els comptes anuals de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida i la Universitat de Vic.

Auditoria del grup d’Empreses Municipals de l’Ajuntament de Barcelona

Com a conseqüència del concurs públic realitzat per a l’auditoria de l’Ajuntament de Barcelona i de les seves entitats dependents, Faura-Casas ha resultat guanyadora del Lot 3 relatiu a l’auditoria dels comptes anuals de les entitats públiques empresarials. Aquest lot comprèn un total de 17 entitats que queden consolidades en el grup empresarial de l’Ajuntament i abasten molts diversos àmbits dels serveis municipals de Barcelona, que seran auditats per Faura-Casas en els anys 2016 fins el 2018.

Incorporació D’Enrique de Fez al comité tècnic delCol·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

Aquest mes de desembre, el nostre gerent d’auditoria Enrique de Fez s’ha incorporat com a membre del Comitè Tècnic del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

Aquest Comitè te la funció, en coordinació amb el Consell Directiu, de promoure i mantenir el nivell de qualitat de les actuacions professionals dels col·legiats. En particular, el Comitè Tècnic dóna suport als membres del Departament Tècnic en la resolució de consultes i en la interpretació de normativa d’interès general per al col·lectiu d’auditors. Així mateix, el Comitè ve sent responsable de l’elaboració de guies i de material tant d’àmbit territorial del Col·legi, com d’abast general, en col·laboració amb la Comissió Tècnica i de Control de Qualitat (CTCC) de l’ICJCE.

Dret de separació del soci en cas de falta de distribució de dividends

El proper 1 de gener de 2017, excepte que s’aprovi una nova modificació de la normativa que regula les societats de capital, finalitza la suspensió dels efectes de l’article 348 bis de la Llei de Societats de Capital (Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol) establerta pel Reial Decret-Llei 11/2014, de 5 de setembre, de mesures urgents en matèria concursal, que modificà la disposició transitòria del text refós de la citada Llei de Societats de Capital (LSC).

Aquest precepte regula el dret de separació del soci d’una societat limitada o societat anònima no cotitzada que, a partir del cinquè exercici a comptar des de la inscripció en el Registre Mercantil de la societat, hagi votat a favor de la distribució dels beneficis socials en el cas que la Junta General no hagi acordat la distribució com a dividend, d’almenys un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social, que siguin legalment repartibles, obtinguts durant l’exercici anterior.

El termini per a l’exercici del dret de separació serà d’un mes a comptar de la data en què s’hagués celebrat la Junta General ordinària de socis.

L’objectiu d’aquest precepte és clar, ampliar les garanties dels socis minoritaris respecte el seu dret de participar en el repartiment dels guanys de la societat (art. 93 LSC) en front dels socis majoritaris i, en conseqüència, en cap cas es podrà establir estatutàriament una renúncia a aquest dret.

Finalment el nou sistema de Subministrament d’Informació Immediata de l’IVA entrarà en vigor el 2017.

Poc ha durat l’alegria que va suposar l’ajornament en la implantació del sistema de Subministrament d’Informació Immediata (SII) de l’IVA que us avançàvem en el nostre Newsletter del mes de novembre; finalment el govern ha aprovat el proppassat 2 de desembre el Reial Decret 596/2016, per a la modernització, millora i impuls de l’ús de mitjans electrònics en la gestió de l’Impost sobre el Valor Afegit que té com a principal mesura la implantació del SII durant el 2017.

Concretament, entre les mesures del paquet fiscal relatives a l’IVA es posa en marxa, amb efectes des de l’1 de juliol de 2017, el denominat Sistema d’Informació Immediata. El SII es configura com un nou sistema de gestió de l’IVA, obligatori per als empresaris i professionals i altres subjectes passius amb un període de liquidació que coincideixi amb el mes natural:  grans empreses amb facturació anual superior a 6 milions d’euros, empreses que es trobin en el règim de devolució mensual (REDEME), i per als grups d’IVA; podent-s’hi adherir també, de forma voluntària, qualsevol altra entitat que ho desitgi.

El nou sistema, tal i com ja es va avançar al Newsletter del mes de novembre, suposa subministrar els llibres registres a través de la Seu Electrònica de l’Agència Tributària, mitjançant un servei web o a través d’un formulari electrònic, en un període breu de temps de 4 dies naturals des de la seva expedició per a les factures emeses i de 4 dies naturals des del seu registre comptable per a les factures rebudes. Per a l’exercici 2017 aquest període previst de 4 dies s’amplia transitòriament a 8 dies naturals.

Els subjectes passius acollits al SII estaran obligats a dur a través de la Seu Electrònica de l’AEAT, mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació, els següents llibres registres:

  • Llibre registre de factures emeses.
  • Llibre registre de factures rebudes.
  • Llibre registre de béns d’inversió.
  • Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

Les empreses que apliquin el SII podran presentar i ingressar les seves autoliquidacions periòdiques de l’IVA fins a deu  dies més tard del que ho estaven realitzant actualment i deixaran de tenir l’obligació de presentar els models 347 (operacions amb terceres persones, 340 (llibres registre) i 390 (resum anual d’IVA).

La implantació d’aquest sistema comportarà més obligacions per les empreses, i requerirà l’adaptació dels sistemes informàtics a fi de poder obtenir amb la freqüència requerida la informació necessària per a complimentar les obligacions tributàries derivades del SII, considerant l’increment d’obligacions, comunicacions, declaracions que hauran de realitzar a Hisenda.

La data d’entrada en vigor serà el proper 1 de juliol de 2017 i, en conseqüència, les empreses disposen de 6 mesos per adaptar els seus sistemes informàtics per atendre amb garanties la implantació del SII. Caldrà però tenir present que en el decurs del segon semestre del 2017 també s’haurà de transmetre la informació de les operacions realitzades durant el primer semestre de l’any.

En definitiva, si bé la implantació del SII té com a principal objectiu la prevenció del frau tributari, caldrà que, de moment, com ja ve sent habitual, les encarregades de posar els mecanismes per fer aquest control siguin en primer terme les empreses, amb l’increment dels recursos i costos que la implantació d’aquestes mesures tenen en seu societària.

PDF sobre el nou SII (Agència Tributària)

A voltes amb l’IVA i les subvencions …

Entre les modificacions introduïdes en la regulació de l’Impost sobre el valor afegit per la Llei 28/2014, de 27 de desembre , en vigor des de l’1 de gener de 2015, s’introdueix un quart punt a l’article 78.tres de la Llei 37/1992, de l’IVA:

“Article 78. Base imposable. Regla general.
Ú. La base imposable de l’impost estarà constituïda per l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes al mateix procedent del destinatari o de terceres persones.
Dos. En particular, s’inclouen en la contraprestació:

3er. Les subvencions vinculades directament al preu de les operacions subjectes a l’Impost.
Es consideraran vinculades directament al preu de les operacions subjectes a l’Impost les subvencions establertes en funció del número d’unitats lliurades o del volum dels serveis prestats quan es determinin amb anterioritat a la realització de l’operació.
Tres. No s’inclouran en la base imposable:

4art. Les subvencions no vinculades al preu de les operacions, no considerant-se com a tals, els imports pagats per un tercer en contraprestació de les esmentades operacions.

Aquesta modificació és conseqüència de la necessitat de diferenciar les subvencions no vinculades al preu, que no formen part de la base imposable de les operacions, de les contraprestacions pagades per un tercer, que sí formaran part d’aquella.

Segons s’esmenta en l’exposició de motius de la mateixa Llei 28/2014, la modificació és a causa de la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) de març del 2014 , en la que el Tribunal considera que la base imposable de l’Impost estarà constituïda per tot el que es percep com a contrapartida del servei prestat, essent necessària únicament l’existència d’un vincle directe entre la prestació del servei i la contrapartida obtinguda, no essent necessari que el beneficiari directe de la prestació sigui el destinatari del servei, ni que la contraprestació es vinculi a prestacions de servei individualitzades, element definidor del que la Llei considera subvencions vinculades directament al preu del servei.

En concret, la sentència de referència, relativa a la reclamació judicial efectuada per una residència de gent gran a l’estat francès, Le Rayon d’OR, estableix que un pagament a preu fet (a tant alçat), com és el pagament per l’atenció als residents, constitueix, segons el TJUE, la contrapartida de les prestacions d’atenció dutes a terme a títol onerós per una residència per a persones grans, en benefici dels seus residents i, en aquest concepte, està inclòs l’àmbit d’aplicació de l’Impost sobre el Valor Afegit.

En el mateix sentit, la sentència del TJUE de 29 d’octubre de 2015 , en la que el Tribunal conclou que per poder qualificar una prestació de serveis com a operació a títol onerós únicament s’exigeix que existeixi una relació directa entre aquesta prestació i la contrapartida realment rebuda pel subjecte passiu. Aquesta relació directa queda acreditada quan existeix entre qui efectua la prestació i el seu destinatari una relació jurídica per la que s’intercanvien prestacions recíproques i la retribució percebuda constitueix el contravalor efectiu del servei prestat al destinatari.

El fet que la compensació econòmica es fixi, no en funció de prestacions individuals, sinó a preu fet i sobre una base global que cobreixi les despeses de funcionament no pot, a criteri del TJUE, afectar al vincle existent entre la prestació de serveis realitzada i la contrapartida rebuda.

La interpretació realitzada pel Tribunal de Justícia de la UE, ha estat ja incorporada a la jurisprudència interna en diverses resolucions del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) , que considera que s’inclouran en la base imposable, és a dir, es consideraran operacions subjectes a l’IVA, les subvencions o transferències percebudes pels subjectes passius quan existeixi un vincle directe entre la prestació de servei i la contrapartida obtinguda, i que per reconèixer aquest vincle no és necessari que el beneficiari directe de la prestació sigui el destinatari del servei ni que la contraprestació es vinculi a prestacions de servei individualitzat, com és el cas de les subvencions vinculades a preu.

L’existència d’aquest vincle directe entre la prestació de serveis realitzada i la contraprestació rebuda, comporta la integració dels imports percebuts a la base imposable de l’Impost, per considerar que:

  •  La base imposable d’una prestació de serveis està constituïda, en qualsevol cas, per tot el que es rep com a contrapartida del servei prestat i, per això s’entén que el fet que el beneficiari directe de les prestacions de serveis no sigui qui abona la quantitat a preu fet, sinó un tercer, no ha de suposar el trencament del vincle directe existent entre la prestació de serveis efectuada i la contraprestació rebuda.
  • La prestació de serveis es caracteritza, en particular, per la disponibilitat permanent del prestador de serveis per dur a terme, en el moment oportú, les prestacions de serveis requerides.
  • No cal, per reconèixer l’existència d’un vincle directe entre la prestació i la contrapartida obtinguda, demostrar que un pagament es vincula a una prestació individualitzada.
  • El que les prestacions de serveis dispensades no estiguin definides a priori, ni siguin individualitzades, i que la remuneració o contraprestació s’aboni en forma d’una quantitat a preu fet o sobre una base anual, tampoc ha d’afectar el vincle existent entre la prestació de serveis duta a terme i la contrapartida rebuda, l’import es determina a priori i seguint criteris clarament establerts.

Aquest criteri, emanat de la jurisprudència del Tribunal de la Unió Europea, però consolidat a l’estat espanyol tant per la jurisprudència interior, com per la modificació legislativa, a partir de l’1 de gener de 2015, pot comportar un increment significatiu en el cost final de la prestació de determinats serveis públics, com és ara, el transport de viatgers o els serveis culturals, així com d’altres activitats d’interès general, com per exemple, la recerca.

De fet, darrerament es vénen produint actuacions de l’Agència tributària en les que sosté que determinades transferències rebudes de les administracions públiques per operadors i prestadors dels serveis indicats, haurien d’haver estat considerades com a part integrant de la base imposable de l’IVA a repercutir per les mateixes.

Nou servei a la seu electrònica de la seguretat social

El passat 16 de desembre de 2016, es va publicar en el Boletín de Noticias RED 2016/08, la propera posada en marxa d’una nova funcionalitat a la SEU ELECTRÒNICA DE LA SEGURETAT SOCIAL, concretament el “SERVEI DE CONSULTA DE CÀLCUL DE QUOTES PER A TREBALLADOR”

A mitjans de desembre entrarà en funcionament el “Servei de consulta de càlcul de quotes per a treballador”. La creació d’aquest servei facilitarà informació al treballador del càlcul de les seves quotes, efectuat per la Seguretat Social.

Això permetrà al treballador conèixer l’import de les seves quotes en aquelles liquidacions confirmades en el Sistema de Liquidació Directa (SLD) o en RED Directe, en les quals es trobi inclòs.

La consulta estarà disponible una vegada finalitzat el període de presentació de la liquidació.

El treballador podrà consultar per al mes seleccionat:

  • els càlculs globals.
  • els càlculs particulars d’un tram del període de liquidació.
  • les dades del tram en funció dels quals s’ha realitzat el càlcul de les quotes.

La suposada exempció en l’IRPF de la prestació per maternitat.

La Sentència 810/2016 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del passat 6 de juliol està ocasionant moltes opinions sobre la tributació en l’IRPF de la prestació percebuda, en concepte de maternitat per la Seguretat Social.

Per una banda, estan els que es posicionen d’acord amb la mateixa, per considerar que l’Administració no fa una lectura sencera de la lletra h de l’article 7 de la Llei 35/2006 de 28 de novembre de l’IRPF, en la que es considera que la redacció del paràgraf quart de la referida lletra en el que es disposa que també estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o Entitats locals,  en cap cas pot limitar l’exempció a les prestacions percebudes dels referits ens locals, incloent que les prestacions per maternitat percebudes de les institucions estatals també quedarien incloses; i per altra banda, els detractors de la mateixa que opinen que en el cas de considerar exempta la prestació de maternitat percebuda de la Seguretat Social resultaria un greuge comparatiu contra el principi de progressivitat, al no distingir-se de si es tracta d’un obligat tributari amb ingressos baixos o alts.

En aquest sentit, l’Administració Tributària sempre ha tingut un posicionament clar respecte la tributació de la prestació per maternitat, considerant que la mateixa queda plenament subjecta a l’impost de l’IRPF per haver-la percebut de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (Consulta Vinculant V3404-13 o la consulta informa 134840), en les que es ratifica la distinció entre les prestacions públiques percebudes de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals contemplades al paràgraf quart de la referida lletra de l’article 7 de la Llei de l’IRPF que gaudeixen de l’ exempció, de les prestacions percebudes de la Seguretat Social, que al no tractar-se de cap ens territorial no quedarien englobades en l’exempció i, en conseqüència, plenament subjectes a retenció.

La referida Sentència, no crea jurisprudència, tal i com preceptua el Codi Civil al seu article 1.6, i és per això que es pressuposa que l’Administració Tributària continuarà mantenint el seu criteri aplicat fins a la data.

Ara bé, amb aquesta nova visió d’exempció sobre la prestació de maternitat si es vol exercir aquest dret en les declaracions presentades i no prescrites s’haurà d’instar la sol·licitud de rectificació d’autoliquidació, essent aquest itinerari processal lent i costós.

Per una banda, l’AEAT i els Tribunals Econòmics Administratius Regionals continuaran negant el dret sol·licitat, havent d’interposar un Recurs Contenció Administratiu davant la Sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma on resideixi l’obligat tributari, essent preceptiva la intervenció d’un advocat i d’un procurador, amb els costos que comporten. I a la que s’haurà d’afegir la possible condemna en costes si la petició és desestimada en la seva totalitat. Si no s’aconsegueix una Sentència favorable, s’hauria d’interposar Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem, Recurs que té unes importants limitacions.

En aquest context, cal destacar que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia acaba de pronunciar-se sobre el mateix tema. En una Sentència del passat 26 d’octubre, el tribunal andalús s’ha alineat amb la tesis de l’Administració Tributària i s’oposa als raonaments esgrimits pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Ambdós tribunals fan girar el seu argumentari sobre l’article 7 de la Llei de l’IRPF, que interpreten de manera totalment diferent.

És per tot això, que s’aconsella als contribuents que s’esperin a propers pronunciaments, tant dels Tribunals com de la pròpia Administració Tributària, i en funció dels mateixos, es procedeixi a sol·licitar la rectificació de les declaracions de l’IRPF dels exercicis no prescrits.

Uso de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiència como usuario mientras navegas por nuestro sitio web. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información política de cookies aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies