Proposta de modificació de les obligacions d’informació i de control intern de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

El passat 29 de novembre va ser aprovat pel Govern i presentat al Parlament el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’ exercici 2017, incorporant en el Projecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic la modificació del Decret legislatiu 3/2002 de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Entre d’altres, es preveu donar un nou redactat a l’article 81 de la Llei de Finances, ampliant el termini per trametre els comptes anuals a la Intervenció General i a la Sindicatura de Comptes per a les entitats dels sector públic de la Generalitat, les entitats adscrites a la Generalitat, les universitats públiques finançades per la Generalitat, les fundacions i els consorcis en els quals hi participa majoritària o minoritàriament,  ampliant el termini actualment establert en el 30 d’abril, al 30 de juny. Prèviament, els comptes anuals han d’estar aprovats per l’òrgan corresponent i han d’haver estat objecte d’auditoria, obligant igualment a trametre la mateixa documentació  per les empreses i d’altres entitats en les que participen.

D’altra banda, es proposa una modificació en el redactat de l’article 71 de la llei de finances, indicant que les entitats que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament,  hauran d’establir òrgans propis de control econòmic i financer intern, que dependran directament del màxim òrgan de govern de l’entitat. Les competències, abast i criteris de control intern d’aquest òrgans vindran establerts reglamentàriament pel departament competent en matèria de finances, a proposta de la Intervenció General,  el qual haurà de tenir en compte el volum de recursos que gestiona  l’entitat, nombre de personal, així com d’altres aspectes que es considerin rellevants.

El nou redactat previst, suprimeix d’altra part, l’obligació de fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes d’aquelles entitats amb un pressupost anual superior als cent-cinquanta  milions d’euros.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aprovació del Projecte de llei de contractes del Sector Públic

El passat divendres 25 de novembre, el Consell de Ministres va aprovar la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic, pel que es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

Aquest projecte de Llei, que ha estat publicat al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats el dia 2 de desembre de 2016, conté nombroses previsions que suposen una novetat respecte la normativa de contractació pública vigent, i que hauran de ser tingudes en compte pels òrgans de contractació en la seva activitat contractual. A continuació fem un breu resum d’aquelles previsions que considerem més rellevants.

En relació a la delimitació dels diferents tipus de contracte, destaquen les novetats introduïdes en la regulació del contracte de concessió, el contracte mixt i la supressió del contracte de col·laboració públic privada.

Desapareix la figura del contracte de gestió de servei públic i, derivat d’això, la regulació de les diferents formes de gestió indirecta dels serveis públics que indica l’article 227 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP). La nova figura de la concessió de serveis es regula dins la categoria de concessions.

El projecte de Llei estableix com aspecte essencial per qualificar un contracte de concessió el fet que el risc operacional del mateix s’hagi transferit de l’Administració al concessionari, és a dir, la part dels riscos transferits al concessionari ha de suposar una exposició real a les incerteses del mercat per part d’aquest. Per tant, serà l’assumpció dels risc operacional el fet que delimitarà el contracte de concessió de serveis respecte del contracte de serveis.

Com la Llei no limita la concessió de serveis a aquells que es puguin qualificar com serveis públics, preveu determinades normes aplicables a la concessió de serveis quan aquesta es refereixi a serveis públics: aspectes jurídics, econòmics i administratius relatius a la prestació del servei, impossibilitat d’embarg dels béns afectes, segrest o intervenció del servei públic, el rescat del mateix i l’exercici de la tutela en relació a la bona execució del servei públic.

Pel que fa al contracte mixt, s’estableix el criteri general que es regirà per les normes corresponents al contracte que contingui la prestació principal.

Els contractes dels sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals que es celebrin per entitats que tinguin la consideració d’administracions públiques es regiran per aquesta Llei. Les entitats que no tinguin aquesta consideració i celebrin contractes que no superin els llindars establerts se’ls aplicarà la Llei i, en cas contrari, es regiran per la Llei de procediments de contractació en els sectors esmentats.

Respecte els mitjans propis, el projecte de Llei contempla una nova regulació de l’anomenat “mitjà propi” de l’administració. Augmenta les exigències que han de complir aquestes entitats, tals com disposar de mitjans personals i materials adequats per complir l’encàrrec que se li faci, que tingui l’autorització del poder adjudicador del que depengui, que no tingui participació d’empresa privada i que no pugui realitzar lliurament en el mercat més d’un 20% de la seva activitat. Cal destacar que, com a novetat respecte del TRLCSP, el projecte de Llei fixa el límit del 60% de la quantia de l’encàrrec per a les prestacions parcials que el mitjà propi pugui contractar amb tercers, llevat que s’estableixi un altre límit en l’ordre d’encàrrec, límit que, en el seu cas, s’haurà de justificar.

En relació a les normes de revisió de preus, aquestes s’adapten a allò disposat a la llei 2/2015, de 30 de març de desindexació de l’economia espanyola, de manera que la revisió de preus no es farà amb índexs generals.

Pel que fa a la preparació dels contractes, constitueix una novetat rellevant la incorporació de la regulació de les consultes preliminars del mercat, amb la finalitat de preparar correctament la licitació i informar als operadors econòmics els plans de contractació de l’òrgan corresponent.

En allò relatiu a la regulació dels procediments d’adjudicació, s’introdueix el procediment anomenat “associació per a la innovació”, aplicable a supòsits en que resulti necessari realitzar activitats de I+D respecte d’obres, serveis i productes innovadors per a  la seva posterior adquisició per part de la l’administració.

En l’àmbit del procediment obert, el projecte de Llei crea la figura del procediment obert simplificat, que podrà ser d’aplicació en els casos que es compleixin les dues condicions següents:

  1. Que el valor estimat del contracte sigui inferior a 2.000.000 d’euros, en el cas de contractes d’obres, i en el cas de contractes de subministraments i serveis, que el valor estimat sigui inferior als llindars establerts relatius a contractes subjectes a regulació harmonitzada.
  2. Que entre els criteris d’adjudicació previstos al plec ho hi hagi cap avaluable mitjançant judici de valor o, d’haver-hi, la seva ponderació no superi el 20% del total.

Amb tot, al nostre entendre, l’aspecte més rellevat respecte dels procediments de contractació és la supressió de l’ús del procediment negociat amb i sense publicitat per raó de quantia, i la supressió de l’aplicació d’aquest procediment respecte les obres i serveis complementaris. El procediment negociat per raó de quantia ha estat un procediment molt utilitzat fins ara pels òrgans de contractació.

El projecte de Llei incideix en la negociació de les condicions del contractes amb els candidats, com a aspecte que caracteritza el ara anomenat procediment amb negociació, llevat d’una excepció: quan l’òrgan de contractació així ho hagi advertit en l’anunci de licitació i en el plec.

Pel que fa a la modificació dels contractes, aquesta només serà possible quan així estigui previst en el plec de clàusules administratives, o quan no existeixi aquesta previsió i es compleixin determinades condicions previstes en la Llei al respecte.

El projecte de llei fa una regulació més exhaustiva de la figura del perfil de contractant, atorgant-li un paper principal com a instrument de publicitat dels actes i fases de la tramitació dels contractes de cada entitat. També regula el Registre de Contractes del Sector Públic, en el qual s’inscriuran tots els contractes adjudicats, sent obligatòria la comunicació de les dades referides a tots els contractes per import igual o superior a 5.000 euros.

La disposició addicional tercera recull les normes específiques de contractació pública en les Entitats Locals. D’aquestes, en destaquem les següents:

  1. Es podran tramitar anticipadament els contractes que hagin de començar a l’exercici següent o aquells el finançament dels quals depengui d’una subvenció.
  2. La fiscalització de l’òrgan interventor abastarà la valoració que s’incorpori a l’expedient sobre les repercussions del nou contracte, llevat dels menors, en el compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
  3. La intervenció haurà d’assistir a la recepció material de tots els contractes, llevats dels menors, en l’exercici de la funció de fiscalització material de les inversions.
  4. L’aprovació del plec de clàusules administratives haurà d’anar precedida dels informes del secretari i de l’interventor.
  5. Serà preceptiu l’informe jurídic de la Secretaria en l’aprovació dels expedients de contractació, modificació de contactes, revisió de preus, pròrrogues, manteniment de l’equilibri econòmic, interpretació i resolució de contractes.

Per últim, indicar que la disposició transitòria primera es refereix als expedients de contractació iniciats i als contractes adjudicats abans de l’entrada en vigor de la nova llei, els quals es regiran per la normativa anterior, sempre que s’hagués publicat la convocatòria del procediment d’adjudicació. En el cas del procediments negociats, sempre que s’hagués aprovat els plecs abans de l’entrada en vigor de la nova Llei.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Novetats introduïdes pel Reial-Decret Llei 3/2016 del 2 de desembre de 2016.

El passat 3 de desembre de 2016 va entrar en vigor el Reial-Decret Llei 3/2016, de 2 de desembre,  pel qual  s’adopten mesures dins de l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

Pels  períodes  impositius  que  s’inicien a  partir  del 1  de  gener  de  2016, el Reial Decret-Llei 3/2016, en el seu article 3. Primer, introdueix certs canvis dins l’Impost de Societats:

S’afegeix una disposició  Addicional  quinzena a  la  Llei  27/2014 , que introdueix les següents novetats :

Limitació  a  la  compensació  de  Bases  Imposables  Negatives d’exercicis anteriors per a grans empreses en els següents percentatges:

  • Empreses amb un import  net  de  la  xifra  de  negocis  superior  a  60  milions  d’euros, el 25%;
  • Empreses amb un import  net de  la  xifra  de  negocis  entre  20  i  60 milions,  el 50%.

– nou límit per a l’aplicació de deduccions per doble imposició generades o pendents de compensar, que es xifra en el 50% de la quota íntegra.

En el mateix sentit, es modifica  la  Disposició  Transitòria Setzena de la LIS,  on  es  disposa  que  la reversió  de les  pèrdues  per  deteriorament de  valor  de  participacions que  van ser fiscalment deduïbles en períodes impositius previs a 2013 i que a partir d’aquella data no  ho  són, haurà de realitzar-se  per  un import  mínim  anual,  de  forma  lineal  durant cinc anys.

Pels  períodes  impositius  que  s’inicien a  partir  del  1  de  gener  de  2017, el  Reial Decret-Llei  3/2016,  en el seu  article  3. Segon, estableix la no  deduibilitat  de  les pèrdues  realitzades  en  la  transmissió  de  participacions en  entitats sempre  que es  tracti  de  participacions  amb  dret  a  l’exempció a les  rendes positives obtingudes,  tant en dividends  com en plusvàlues  generades a  la  transmissió  de participacions.

Així mateix,  queda  exclosa  de integració  en  la  base  imposable  qualsevol tipus de  pèrdua que  es  generi  per  la  participació en  entitats localitzades a paradisos  fiscals o a territoris que no arribin a un nivell de tributació adient.

Per altra banda, en relació a l’Impost sobre el Patrimoni, es procedeix a prorrogar durant 2017 la exigència del seu gravamen, a fi de contribuir a mantenir la consolidació de les finances públiques, fonamentalment, de les Comunitats Autònomes.

El Reial-Decret Llei 3/2016 modifica articles de la Llei General Tributària que condueixen a l’eliminació de la possibilitat d’ajornament o fraccionament de determinades obligacions tributàries. En aquest sentit, es suprimeix l’excepció normativa que donava la possibilitat d’ajornament o fraccionament de les retencions i ingressos a compte. Per altra banda, s’elimina la possibilitat d’ajornament o fraccionament de les obligacions tributàries que hagi de complir l’obligat a realitzar pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats. Tanmateix, tampoc es podran ajornar o fraccionar les liquidacions tributàries confirmades total o parcialment en virtut de resolució ferma quan prèviament hagin estat suspeses durant la tramitació del corresponent recurs o reclamació en seu administrativa o judicial.

A més, s’elimina la possibilitat d’ajornament o fraccionament dels impostos repercutits, donat que l’efectiu pagament d’aquests tributs per l’obligat a suportar-los implica l’entrada de liquiditat al  subjecte que repercuteix.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La Mora del deutor i la declaració de nul.litat dels pactes contractuals que excedeixen en termini per al compliment de la seva obligació de pagament

Per raó del seu impacte econòmic, la morositat en les operacions comercials ha estat durant els últims anys víctima d’una evolució legislativa recurrent propiciada per les dificultats interpretatives que derivaven de la presència de normes contradictòries al nostre ordenament jurídic. Va ser a l’efecte de pal·liar la inseguretat produïda per les mateixes quan, amb la reforma de la Llei de lluita contra la Morositat, es va voler donar resposta als dubtes existents establint restriccions a l’autonomia de la voluntat dels agents en el moment d’estipular el termini aplicable per al compliment de les seves  obligacions de pagament.

En aquest sentit, s’imposà com a regla de mínims la prohibició de l’establiment d’un acord per termini superior a 60 dies naturals, el còmput dels quals començaria a comptar des de la recepció de les mercaderies per part del deutor i que, en cap cas, podria ser susceptible d’extensió per decisió dels atorgants. Paral·lelament, l’articulat de la referida disposició, preveia la nul·litat de les clàusules o pràctiques contractuals relacionades amb la data de pagament que resultessin manifestament abusives en perjudici del creditor en aquells supòsits en què, ateses les circumstàncies particulars, servissin per afavorir al deutor d’una liquiditat addicional en detriment del creditor, o el contractista principal imposés als seus proveïdors o subcontractats unes condicions de pagament injustificades per raó de les circumstàncies de les que en fos beneficiari.

La darrera publicació de la STS, de data de 23 de novembre de 2016 (Recurs número 2883/2014) ha vingut amb això, a consagrar el caràcter imperatiu d’aquests principis, declarant la nul·litat de ple dret dels acords que excedeixin del transcurs dels esmentats límits. La resolució troba causa de la reclamació promoguda per un contractista d’obra enfront de la seva subcontracta, qui reclama el desemborsament per l’impagament de les factures vençudes i dels interessos meritats com a compensació per l’al·ludit ajornament. Cal afegir que aquesta petició es fonamenta en una clàusula prèviament concertada pels litigants, que van resoldre pactar contractualment un termini superior al previst legalment. Entén, enfront d’això el Tribunal, que l’única excepció a l’introduït límit temporal jugarà en favor d’aquells contractes que verifiquin la conformitat amb els béns o serveis prestats en els quals, bé per imperatiu legal o bé per acord exprés, podrà concórrer una possibilitat de pròrroga que es farà extensible fins als noranta dies naturals.

Tanmateix, el pronunciament de l’òrgan considera que l’absència d’impugnació pel contingut abusiu de les clàusules, no podrà ser entès com a acte justificatiu per tal d’impossibilitar la seva declaració durant l’execució del negoci jurídic del que s’originen, ja que la desproporció i el detriment imposats al subcontractista i la prestació del consentiment d’aquest, foren erigides com a condicions sine qua non per al perfeccionament de la transacció.

Això fa que la reproduïda doctrina tracti a la fi, de dilucidar la inseguretat jurídica que girava entorn de l’establiment dels terminis de pagament dels actes de comerç, assentant com a criteri jurisprudencial i a excepció de l’observança de causa justificada, el deure de desemborsar la contraprestació dins els 60 dies següents al compliment de l’obligació que s’atribueix al creditor en tant a la seva condició, a l’efecte de determinar la posterior declaració de mora del deutor com a conseqüència de la inobservança de les obligacions que li són imputables.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Propera aprovació del RD pel que es regula el règim jurídic del control intern en les entitats dels sector públic local.

L’esborrany de RD per a la nova regulació del règim de control intern dels ens locals feia mesos que estava preparat, si bé els recents processos electorals a nivell estatal havien impedit que es dugués a terme la seva aprovació. No obstant,  una vegada constituït el Govern de l’Estat, tot apunta a una molt propera aprovació d’aquesta normativa, llargament esperada en el sector i, especialment, entre el òrgans responsables del control intern.

Aquest nou règim aportarà algunes novetats interessants en el règim de control del sector local, tot i que algunes notícies aparegudes darrerament han malinterpretat alguns dels apartats del RD, en el sentit que aquest introduirà l’auditoria obligatòria als ajuntaments. Això no és així, ja que el RD aprofundeix en el concepte de l’auditoria pública, concretant i unificant diversos conceptes que es venien recollint de forma dispersa en la normativa, però únicament estableix l’obligatorietat de realitzar anualment per part de la intervenció de l’entitat local, l’auditoria dels ens dependents dels ajuntaments (organismes autònoms, entitats públiques empresarials, fundacions del sector públic local, consorcis i societats mercantils no obligades a auditar-se per la normativa mercantil). Aquesta novetat no és pas irrellevant, ja que és la primera vegada que es regula de forma expressa l’obligació d’auditar entitats del sector públic local i més, tenint en compte el gran nombre existent d’aquest tipus d’entitats en les seves diverses formes jurídiques. Aquestes entitats venien ja sotmeses al control financer per part de la intervenció local, tot i que al no existir una obligació específica, cal reconèixer que l’abast d’aquest control fins ara ha estat força limitat.

Una altra de les novetats que aportarà el RD és que, tot i que la competència per a la realització d’aquestes auditories està reservada a les Intervencions locals, es preveu la possibilitat de contractació d’auditors privats, Així, es preveu que en cas d’insuficiència de mitjans propis, l’entitat local podrà recavar la col·laboració d’empreses privades d’auditoria, que hauran d’ajustar-se a les instruccions dictades per l’òrgan interventor. Tot i que no és cap novetat que els auditors privats col·laborin en les tasques d’exercici de la funció interventora (per exemple, ja es venia fent en el control financer d’ens dependents o en el control posterior en models de fiscalització prèvia limitada), sí que ho és que aquest nou text legal regularà el procediment per a la contractació dels auditors privats, els terminis, les incompatibilitats o la definició de les funcions de control.

Caldrà estar atents a l’aprovació d’aquest RD, per analitzar en detall totes les novetats que comportarà, però sens dubte, una vegada sigui finalment aprovat, hi haurà un abans i un després en el règim de control del sector públic local.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Meeting mundial de la nostra xarxa global BKR Internaional a Santiago de Xile.

“Escalant  noves altures” ha estat el lema del congrés celebrat a Santiago de Xile.
Daniel Faura, com a soci fundador de FAURA-CASAS, ha participat en el Meeting mundial anual de BKR Internacional, celebrat  aquest any a Santiago, Xile, entre 12-15 novembre. FAURA-CASAS és membre de BKR International, associació mundial líder de firmes de comptabilitat i assessoria de negocis independents,  des de fa més de 15 anys.

El contingut del programa ha inclòs una ponència del Dr. Jerry Haar, professor en el Departament de Gestió i Negocis Internacionals a la Universitat Internacional de Florida, sobre “Expectatives econòmiques globals”. El Dr Haar va moderar també un panell d’experts de The Economist Intelligence Unit i SAP Amèrica Llatina, que varen debatre  sobre les diferents iniciatives de gestió adoptades per les empreses d’èxit tant a Amèrica Llatina com arreu.
Altres punts destacats del programa varen ser una presentació del Sr. Javier Irarrázaval, director general de The Walt Disney Company a Xile, sobre el valor de la felicitat i el benestar en la consecució de la màxima productivitat i satisfacció en el treball. L’expert en màrqueting, Felipe Uribe, va parlar sobre les tendències en màrqueting en mitjans digitals i socials, mentre que  Juan Carlos Eichholz,  va  presentar la seva ponència sobre  lideratge i el canvi global i de com gestionar els lideratges adaptatius versus els tradicionals.

Per la seva part, l’expert i consultor internacional en tecnologies, Nils Strandberg, va ressaltar els trets fonamentals de transformació els proper anys, pels efectes de la disrupció tecnològica, la robotització i les aplicacions de Intel·ligència Artificial.

Una de les conclusions compartides per les firmes participants és la de que cal incorporar als programes de formació, nous coneixements i habilitats que actualitzin les competències dels seus equips, en els àmbits de coneixement i desenvolupament de nous models de negocis, digitalització, anàlisi i interpretació de dades, identificació i gestió de riscos, cyberseguretat i altres àmbits de gestió empresarial.

El meeting va acabar amb una trobada liderada per la firma local Ossandón Auditores Consultores, on els  membres de BKR d’arreu varen coincidir amb empresaris,  líders locals institucionals, advocats, experts financers i altres contactes per a compartir inquietuds i projectes de l’àmbit internacional.

santiago de Xile

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre: mesures de l’ordre social.

Dissabte passat 3 de desembre, el BOE publicava el Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social, les mesures de la qual entrava en vigor aquest mateix dia.

Les mesures en matèria social, s’inclouen en el reial decret-llei als articles 9 i 10 que es refereixen, respectivament, a l’actualització del topall màxim i de les bases màximes de cotització en el sistema de la Seguretat Social i als increments futurs del topall màxim i de les bases màximes de cotització i del límit màxim de les pensions del sistema de la Seguretat Social.

S’actualitzen per a l’any 2017 les quanties del topall màxim de la base de cotització a la Seguretat Social, en els règims que ho tinguin establert, així com de les bases màximes de cotització en cadascun d’ells, incrementant-les en un 3% respecte a les vigents en el present exercici, fins als 3.751 euros mensual. En aquest mateix sentit s’actualitzarà el límit màxim per a les pensions causades en aquest sistema, que es realitzin amb posterioritat a l’establert en el reial decret-llei, que s’ajustaran a les recomanacions efectuades per la Comissió Parlamentària Permanent d’Avaluació i Seguiment dels Acords del Pacte de Toledo i els acords en el marc del diàleg social.

En la Disposició addicional única anuncia que el Govern fixarà el salari mínim interprofessional per 2017 amb un increment del 8 per cent, fins als 707 euros mensuals, respecte de l’establert pel Reial decret 1171/2015, de 29 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per 2016.

Aquestes mesures s’aplicaran a partir l’1 de gener de 2017.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Entrevista al “Portal del Auditor” al nostre soci Pere Ruiz Espinós

Entrevista a Pere Ruiz, com a President de la Comissió de Sector Públic, al “Portal del Auditor” del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España, sobre diversos aspectes de l’auditoria al sector públic.

En aquest enllaç trobareu l’enllaç a l’entrevista completa:

ICJCE

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies