Modificacions en les condicions per presentar comptes abreujats

L’article 1 del RD 602/2016, de 2 de desembre, incorpora variacions en les condicions establertes per calcular els límits per presentar comptes anuals abreujats en aquelles empreses que formen part d’un grup, depenent que sigui aquest objecte de consolidació comptable o no.

Aquest article modifica i, per tant, afecta a:

  • El Pla General de Comptabilitat aprovat per RD 1514/2007
  • El Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses aprovat per RD 1515/2007
  • Les Normes per a la Formulació de Comptes Anuals Consolidades aprovades per RD 1159/2010
  • Les Normes d’Adaptació al Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitat lucrativa aprovades per RD 1491/2011.

Continua

La plusvàlua municipal: un impost inconstitucional

El Tribunal Constitucional, en sentència de 16 de febrer del 2017, ha declarat inconstitucionals dos articles de la Llei Foral de Guipúscoa que regulen l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, la “plusvàlua municipal”, al determinar que aquest impost grava la presumpta riquesa creada en la venda d’immobles.

Veure: sentencia tribunal constitucional

Continua

Prevenir la corrupció

El nostre soci fundador Daniel Faura ha publicat un article a la Vanguardia amb el títol “Prevenir la corrupció”

Feu clic en aquest enllaç per llegir l’article

Jornada “Implantar avaluacions en la gestió de persones.”

El proper 5 d’abril  la Institució CERCA Centres de Recerca de Catalunya celebrarà una Jornada amb l’objectiu de definir  els estàndards d’avaluació de les unitats administratives i de gestió dels centres. En la Jornada intervindrà Ricard Lacuesta, director de l’àrea de Recursos Humans i Desenvolupament de Faura-Casas que desenvoluparà la sessió sobre “Implantar avaluacions en la gestió de les persones”.

cerca

L’AQuAS presenta un informe sobre desigualtats socials i en salut

El passat dimarts 14 de març de 2017,  l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) va presentar l’informe “Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris de la població de Catalunya“, que s’ha elaborat en el marc de l’Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població.

El document analitza l’impacte dels determinants socials de la salut en la població en els darrers anys de crisi econòmica.

Veure l’informe a: enllaç

Europa i l’economia

El nostre soci fundador Joan B. Casas ha publicat un article a la Vanguardia amb el títol “Europa i l’economia”

Feu clic en aquest enllaç per llegir l’article

El TEAC es manifesta en contra de l’exempció de l’IRPF de les prestacions per maternitat.

A l’anterior article del Newsletter publicat al desembre veure informació complerta en l’article 21/12/2016, es feia menció a la Sentencia del TSJ de Madrid del passat 6 de juliol de 2016, en la que es donava la raó a un contribuent que va sol·licitar la devolució de les retencions pagades en concepte d’IRPF al rebre la prestació per maternitat.

El Tribunal va fer una interpretació extensiva del tercer paràgraf de l’article 7.h) de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i va considerar que la menció expressa d’exempció de les prestacions percebudes de les comunitats o entitat locals, no feien més que ampliar el contingut dels supòsits exempts, es a dir, que la sistemàtica del referit precepte no permetia excloure les prestacions per maternitat atorgades pel Institut Nacional de la Seguretat Social.

Doncs ara, el Tribunal Econòmic Administratiu Central, en Resolució dictada el passat 2 de març ha fixat criteri tancant el tema relatiu a l’exempció de les prestacions per maternitat cobrades per la Seguretat Social. En particular, el criteri fixat és el següent:  “la prestació per maternitat pagada per la Seguretat Social no està prevista a la normativa de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques com a renda exempta de l’Impost a l’article 7 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre”.

Aquesta interpretació literal és plenament compartida pel Departament de Gestió Tributària de l’AEAT, al que s’afegeix que tractant-se d’una exempció tributària, no poden tenir cabudes interpretacions extensives o analògiques que ampliïn l’àmbit de l’exempció més enllà del previst pel legisladors.

També estableix que s’ha de tenir present que la prestació de maternitat satisfeta per la Seguretat Social té la funció de substituir a la retribució normal (no exempta d’IRPF) que obtindria la contribuent pel seu treball habitual i que ha deixat de percebre al gaudir del corresponent permís. La causa real de la concessió d’aquestes prestacions no és, per tant, la maternitat en si sinó la suspensió de la relació laboral que origina la maternitat i que es dóna igual en els casos de maternitat i adopció que en la resta dels previstos a la norma pel cobrament d’altres prestacions, com podrien ser les d’acolliment, la incapacitat temporal per accident o malaltia o el risc per embaràs: la prestació és per la suspensió del contracte i no per la causa que origina la referida suspensió.

Finalment, afegeix que dintre del paràgraf quart del referit article 7.h) es citen les prestacions públiques de maternitat, de manera que l’exempció únicament és d’aplicació a les prestacions per maternitat satisfetes per les Comunitats Autònomes i entitats locals, i no a les satisfetes per la Seguretat Social, ja que en el primer paràgraf de la lletra h), dedicat a les prestacions a càrrec de la Seguretat Social, no es cita expressament la prestació de maternitat.

En conseqüència, ha de concloure’s que amb l’actual regulació de l’Impost el subsidi per maternitat no està exempt, a diferència de les prestacions per maternitat satisfetes per les Comunitats Autònomes i entitats local, sense que, com manifesta el TEAC, pugui estendre’s per analogia l’exempció establerta per a les prestacions públiques pagades per les Comunitats Autònomes i les corporacions locals a les prestacions per maternitat satisfetes per la Seguretat Social.

Pagaments fraccionats impost sobre societats: Aprovats els nous models 202 i 222

El passat 15 de març de 2017 s’ha aprovat l’Ordre HFP / 227/2017, de 13 de març, pel que s’aprova el model 202 per a efectuar els pagaments fraccionats a compte de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, i el model 222 per a efectuar els pagaments fraccionats a compte de l’Impost sobre Societats en règim de consolidació fiscal i s’estableixen les condicions generals i procediments per a la seva presentació electrònica.

enllaç

Després de l’aprovació del Reial decret llei 2/2016, de 30 de setembre, de la Llei Orgànica 1/2016, de 31 d’octubre i del Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, s’ha adaptat la normativa donant lloc a l’aprovació d’un nou model 202. Aquesta nova ordre, que és aplicable per períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, introdueix les següents modificacions en relació als pagaments fraccionats a compte de l’Impost sobre Societats:

  • Modificació del percentatge per al càlcul del pagament fraccionat

La modificació de pagaments fraccionats només afecten els contribuents l’import net de la xifra de negocis sigui d’almenys 10 milions d’euros en els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu. Per al càlcul de l’import del pagament fraccionat, el percentatge s’eleva a 19/20 del tipus impositiu aplicable a la societat arrodonit per excés.

Però la modificació també estableix un percentatge mínim, que serà del 23% amb caràcter general, i del 25% en el cas d’entitats de crèdit i entitats que es dediquin a l’exploració, investigació i explotació de jaciments i emmagatzematges subterranis d’hidrocarburs

 

  • Reserva per a inversions a Canàries

Per a aquells contribuents als quals sigui aplicable el que s’exposa en l’apartat anterior, tindran la possibilitat de minorar de la base imposable per al càlcul del pagament fraccionat, l’import de la reserva per a inversions a Canàries, sempre que es prevegi que la inversió es realitzarà prorratejada en cada un dels períodes dels 3, 9 o 11 primers mesos del període impositiu. La reserva podrà minorar amb el límit màxim del 90% de la base imposable de cada període.
A més el resultat positiu a ingressar es reduirà en el 50% dels rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a les Canàries per ells mateixos, propis d’activitats agrícoles, ramaderes, industrials i pesqueres.

 

  • Reserves obtingudes a Ceuta o Melilla

Per a entitats que sigui aplicable el que s’exposa en l’apartat 1, tenen dret a la bonificació per rendes obtingudes de Ceuta i Melilla. El resultat es minorarà en el 50% d’aquella part que correspongui amb les rendes que tinguin dret a la bonificació prevista en l’article 33 de la Llei Impost sobre Societats.

 

  • Bases imposables negatives

Es modifica el límit d’aplicació de les bases imposables negatives i de l’aplicació de deduccions per doble imposició internacional o interna. Aquests límits són aplicables a grans empreses amb un import net de la xifra de negocis sigui d’almenys 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu. Els nous límits d’aplicació són:

 

  • 50% quan l’import net de la xifra de negocis sigui superior a 20 milions però inferior a 60 milions d’euros.
  • El 25%, quan l’import net de la xifra de negocis sigui de més de 60 milions d’euros.

 

  • Reversió per pèrdues per deteriorament

També per a les entitats amb import net de la xifra de negocis d’almenys 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors es modifica la reversió per pèrdues per deteriorament de valor de participacions que van resultar fiscalment deduïbles en períodes impositius previs a 2013. La modificació consisteix a realitzar la reversió per un import mínim anual, de forma lineal durant cinc anys.

 

  • Períodes impositius iniciats a partir de 2017

Per períodes impositius a partir de l’1 de gener de 2017, s’introdueix la no deduïbilitat de les pèrdues realitzades a la transmissió de participacions en entitats sempre que es tracti de participacions amb dret a l’exempció en les rendes positives obtingudes.

Per finalitzar, recordar que el termini de presentació del nou model 202 serà el proper dia 20 d’abril.

La responsabilitat penal de les persones juridiques i el sector sanitari

Josep M. Bosch, soci de Bosch Soler advocats i assessor jurídic de la Unió Catalana d’Hospitals ha publicat un article a la revista tècnica del Col·legi d’Economistes amb el títol “La responsabilitat penal de les persones juridiques i el sector sanitari”

Enllaç a l’article

Orden JUS/221/2017, de 9 de marzo, sobre legalización en formato electrónico de los libros de fundaciones de competencia estatal

La presente orden tiene por objeto regular el sistema de legalización de libros en formato electrónico para las fundaciones de competencia estatal. El sistema de legalización electrónica será exigible a los libros que sean presentados correspondientes al ejercicio 2017 y siguientes. Los libros deberán ser presentados para su legalización por vía electrónica en el Registro de Fundaciones de competencia estatal, a través de la sede electrónica del Ministerio de Justicia, antes de que transcurran los cuatro meses siguientes a la fecha de cierre de cada ejercicio.

 

La solicitud de legalización, deberá estar firmada electrónicamente por la persona debidamente facultada para ello, debiendo reunir los requisitos del artículo 44 del Reglamento del Registro de Fundaciones de competencia estatal.

 

Los libros a legalizar en cada ejercicio serán: el Libro diario, el Libro de actas que podrá ser único y el Libro de planes de actuación y de cuentas anuales de las fundaciones del ejercicio precedente. En tal caso, será necesario que en cada uno de dichos libros conste la fecha de apertura y cierre del ejercicio.

 

Las firmas de quienes autorizan la presentación de los libros para su legalización, así como la relación de firmas generadas e incorporadas a los libros, deberán reunir los requisitos establecidos en la legislación vigente en materia de firma electrónica avanzada, basada en certificados electrónicos cualificados, emitidos por Prestadores de Servicios de Confianza Cualificados, reconocidos y publicados como tales por el Ministro de Energía, Turismo y Agenda Digital.

 

Las solicitudes de legalizaciones de libros correspondientes al ejercicio de 2016 que se presenten a partir de la entrada en vigor de la presente orden podrán realizarse tanto en papel como electrónicamente.

 

Más información:

enlace

Uso de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiència como usuario mientras navegas por nuestro sitio web. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información política de cookies aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies