La nostra opinió

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, també coneguts com a ODS, constitueixen una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquest pla, que es va elaborar en més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països, recull els objectius de desenvolupament sostenible, que són 17, i es compromet a complir-los en el termini de 15 anys. L’Agenda planteja aquests 17 objectius amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental.

En el marc dels compromisos dels Ajuntaments amb el desenvolupament sostenible i en particular, amb el compliment de l’agenda 2030, pot dur-se a terme un treball d’alineació del Pressupost municipal amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El pressupost és un instrument versàtil i útil per harmonitzar i articular les diferents polítiques públiques amb els ODS. Es tracta de la principal eina de planificació i implantació de polítiques que contribueixen a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, per la qual cosa cal que se’ls doti d’una perspectiva multidimensional i transversal, i anar més enllà del mer concepte numèric d’ingressos i despeses.

La metodologia d’aquesta alineació parteix de l’aterratge dels ODS i les seves metes a la realitat d’un municipi. Aquest aterratge -habitualment anomenat “localització”- es du a terme per aportar un enfocament local a l’estratègia que planteja l’ONU, de caràcter universal. Per això, és convenient seleccionar un conjunt de metes a contemplar a cadascun dels ODS, posant el focus exclusivament en aquelles d’abast municipal i que es poden aplicar directament a la realitat del municipi.

Cal destacar que l’exercici d’alineament s’ha de dur a terme d’acord amb polítiques i programes de despesa, identificant els ODS que tenen relació directa amb cadascuna de les actuacions pressupostades i considerant que totes impacten en la consecució dels ODS seleccionats. L’alineament parteix d’un ODS principal que pot contribuir directament a l’acció pressupostada, sens perjudici que hi hagi ODS secundaris que també aporten a l’actuació. A aquest efecte, es consideren totes les polítiques de despeses que formen part del pressupost.

Finalment, cal esmentar que la presentació de resultats de l’alineació es farà agrupant els ODS en tres dimensions: la social, l’econòmica i l’ambiental, per oferir una lectura més didàctica del balanç global d’alineament del pressupost amb els objectius de l’Agenda 2030 i proporcionant el suport que permet la integració i coordinació de les diferents polítiques públiques.

Aquesta és una metodologia que permet donar un nou enfocament als pressupostos municipals i, sens dubte, pot constituir una eina de gran utilitat en el futur immediat per als gestors públics compromesos amb els ODS.

Recentment, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat la Guia sobre tractament de control de presència mitjançant sistemes biomètrics. Aquesta nova guia ve, d’una banda, motivada pel fet que els sistemes biomètrics i el tractament de dades obtingudes a partir d’aquests estan evolucionant molt ràpidament i, d’altra banda, a conseqüència de canvis que s’han produït en el context normatiu, social i tecnològic. A més, se subratlla que, a vegades, mitjançant l’anàlisi biomètrica, es poden inferir i recollir més categories especials de dades, en particular, dades relatives a la salut, o dades que revelen l’origen racial o ètnic, entre d’altres.

En un tractament de control de presència que usi sistemes biomètrics, ja sigui pel registre de jornada com pel control d’accés, podrien existir diferents alternatives en la implementació: que estigués basada en dues operacions d’identificació, en una d’autenticació i una altra d’identificació, o en una única operació d’autenticació. Sigui com sigui, però, en aquesta guia es reafirma que la dada biomètrica constitueix en tot cas una categoria especial de dada, segons interpretació de les Directrius 05/2022 del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), de 26 d’abril de 2023, que modifica el criteri sostingut fins a la data per l’AEPD en diversos informes jurídics i en la guia La Protecció de Dades en les Relacions Laborals de 2021. (more…)

Com a novetat per als alumnes en pràctiques no remunerades, tindran l’obligació de comunicar l’alta, la baixa i comunicar els dies que realitzin les pràctiques, a més de cotitzar a la Seguretat Social a partir del 01 de gener de 2024.

L’afiliació s’estén des de la data d’inici fins al cessament com a participant en el programa de formació. El termini reglamentari per a la comunicació de l’alta o la baixa és de 10 dies naturals des de l’inici o la finalització de les pràctiques.

Els alumnes que realitzin aquestes pràctiques queden compromesos com a assimilats a treballadors per compte d’altri al Règim General de la Seguretat Social. (more…)

Les principals novetats de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció ja foren resumides en un article de l’Alba Torres publicat en la newsletter del passat mes de febrer. Ara tornem a pronunciar-nos sobre aquesta llei per un doble motiu: el primer, atès que des d’aquest mes de desembre qualsevol entitat que tingui 50 treballadors o més, així com tot municipi amb menys de 10.000 habitants, ja té obligació de tenir implementat un sistema intern d’informació (SII). (more…)

L’Informe Especial del Tribunal de Comptes Europeu “Contractació pública a la UE” (4/12/2023), posa en dubte l’èxit dels principals objectius de la Directiva 2014/24 .

Algunes de les principals conclusions que relata l’esmentat informe són:

• El nivell de competència en els contractes públics d’obres, béns o serveis ha disminuït en els darrers deu anys al mercat únic de la UE.
• Més del 40% de les adjudicacions es van produir en procediments amb una única oferta.
• La reforma del 2014 encara no ha donat lloc a millores significatives en la manera com els poders adjudicadors duen a terme la seva contractació Pública.
• Pel que fa a la simplificació, no es constata una millora significativa que augmentés l’atractiu de la contractació pública.
• La durada mitjana dels procediments de contractació pública ha augmentat en un 50% des del 2011.
• Tant els percentatges d’anuncis publicats com la participació de les petites i mitjanes empreses a la contractació pública han continuat sent insatisfactòries durant el període auditat.
• La promoció de la contractació estratègica amb l’objectiu de fomentar una consideració més gran dels aspectes mediambientals, socials o innovadors ha tingut un impacte global limitat i la proporció de procediments que utilitzen criteris d’adjudicació diferents del preu és molt limitada malgrat la reforma del 2014.

El codi identifica els principis, els valors ètics, les normes de conducta i les bones  pràctiques que han de regir l’actuació de totes les persones que participen en els procediments de compra pública.

El seu contingut, de caràcter preventiu i orientador,  té com a finalitat millorar la cultura ètica  de les persones destinatàries del Codi. A aquest efecte, el Codi articula un sistema de  garanties per mitjà de dos canals on qualsevol persona pot adreçar les qüestions ètiques que es puguin plantejar en el marc de qualsevol procediment de compra pública, i preveu un  sistema de seguiment i avaluació per garantir-ne l’eficàcia. (more…)

El passat 6 de desembre de 2023 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial decret 1008/2023, de 5 de desembre, on es modifiquen el reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, en matèria de retribucions en espècie, deduccions per maternitat, obligació de declarar i pagaments a compte, així com el Reglament de l’Impost sobre Societats, en matèria de retencions i ingressos a compte, en vigor des de l’endemà a la seva publicació al BOE. A continuació, resumim les principals modificacions reglamentàries previstes en aquest Reial decret: (more…)

El Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, aprova el Reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació.

Aquest reglament desenvolupa el que preveu la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal pel que fa als processos de facturació per assegurar l’estandardització de sistemes i programes informàtics de facturació i evitar l’alteració de les factures un cop emeses. També pretén aconseguir la modernització de la dotació digital de pimes, microempreses i autònoms, i aconseguir una millora en el compliment tributari. (more…)

Recentment, l’Agència Estatal d’Administració Tributària ha publicat una NOTA SOBRE QÜESTIONS RELATIVES ALS VEHICLES D’ÚS MIXT CEDITS A EMPLEATS, en què actualitza els criteris interpretatius relatius a la cessió de vehicles als empleats, amb especial implicació en l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per la seva consideració com a rendiment en espècie, així com a l’Impost sobre el Valor Afegit, respecte de la deduïbilitat de les quotes suportades per l’ocupador per l’adquisició o lloguer del vehicle, per la seva repercussió com a prestació de servei a l’empleat. (more…)

El Ple de l’OIReScon en data 17 de novembre del 2023 va aprovar informe relatiu a l’estudi de les concessions incoades per poders adjudicadors a l’estat durant el 2022, tot establint una sèrie de conclusions i reflexions sobre la matèria.

Algunes de les seves conclusions van ser: (more…)