Laboral

En l’àmbit laboral, el Reial Decret llei 13/2020 introdueix dues noves mesures: d’una banda, pel que fa a la tramitació processal dels Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació (ERTEs) i, en concret, de manera que es refereix al procediment per a la impugnació d’acords al respecte; de l’altra, s’estableixen els procediments de l’ordre social que es tramitaran de forma preferent. (more…)

L’article 34 de l’esmentada norma estableix la possibilitat de sol·licitar una moratòria de sis mesos sense interès, en el pagament de les aportacions empresarials de cotització a la Seguretat Social els períodes de meritació que estigui comprès entre els mesos d’abril i juny de 2020. I en el cas de treballadors per compte propi el període de meritació estigui comprès entre els mesos de maig i juliol de 2020. (more…)

El Reial Decret llei 15/2020 introdueix noves mesures en l’àmbit laboral que vénen a completar i ampliar el paquet de mesures ja aprovades en normes anteriors amb l’objecte de combatre la COVID-19.

a) Prorroga fins als dos mesos posteriors a la finalització de l’estat d’alarma de les següents mesures (article 8).

• El caràcter preferent de la feina a distància i les mesures per facilitar el teletreball aprovada per l’article 5 de Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març.

• Dret d’adaptació de les condicions de treball i reducció de jornada per circumstàncies excepcionals de cura, regulació en l’article 6 de l’esmentat Reial Decret llei.

b) Situació legal de desocupació per extincions de la relació laboral en el període de prova produït durant la vigència de l’estat d’alarma (article. 22). (more…)

La Resolució de la Tresoreria General de la Seguretat Social del 6 d’abril (publicada al Botlletí Oficial de l’Estat del dia 7) modifica les quantitats dels deutes ajornables exonerades de garantia que estableix l’article 33.4.b) del Reglament general de recaptació de la Seguretat Social aprovat pel Reial Decret 1514/2004, d’11 de abril.

La instrucció segona de la resolució esmentada incrementa els imports exemptes d’aportació de garantia en les sol·licituds d’ajornament de pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social, com a complement de l’aprovació del procediment extraordinari per a la tramitació de l’ajornament de les quotes corresponents a cotitzacions meritades entre els mesos d’abril, maig i juny, establert per l’article 35 del Reial Decret llei 11/2020, de 30 de març.

En el quadre següent s’indiquen els imports vigents fins al dia 9 d’abril i els aplicables a  partir del 10, data d’entrada en vigor de la modificació introduïda per la Resolució esmentada i recordem, darrer dia per sol·licitar l’ajornament de les cotitzacions meritades el mes d’abril  (les del Règim General corresponents al mes de març i les dels treballadors autònoms del mes d’abril).

El Consell de ministres del dia 7 d’abril va aprovar el Reial Decret llei 13/2020, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria d’ocupació agrària.

Aquestes mesures afavoreixen la contractació temporal de treballadors en el sector agrari mitjançant l’establiment de mesures extraordinàries de flexibilització de l’ocupació, de caràcter social i laboral, necessàries per assegurar el manteniment de l’activitat agrària durant la vigència de l’estat d’alarma. (more…)

EL Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya aprova la convocatòria d’ajuts per a les persones treballadores autònomes, persona física, per a la compensació de pèrdues econòmiques com a conseqüència de la COVID-19, desenvolupant el que va aprovar el Govern autonòmic el passat 17 de març, incloses en el Decret llei 7/2020. (more…)

El passat  15 de març, des de la Secretaria de relacions amb l’administració de justícia i de la Secretaria general de treball, afers socials i famílies, s’ha dictat la instrucció 1/2020, sobre mesures preventives i organitzatives adreçades al personal al servei de l’administració justícia a Catalunya davant l’impacte del sars-coV-2 i de mesures específiques a l’àmbit de les conciliacions administratives laborals. (more…)

A causa de l’estat d’emergència de país i, de l’aplicació de les mesures extraordinàries que estan afectant de ple a activitats econòmiques com l’hostaleria, el turisme, etc., davant la possibilitat que la situació pugui prolongar-se durant algunes setmanes, es recorda les possibilitats que la normativa actual preveu pel que fa a tramitació d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE). (more…)

Tal com s’havia anunciat, el Govern ha aprovat aquest RDL amb l’objectiu de derogar el polèmic art. 52 d) de l’Estatut dels Treballadors, que incloïa com a causa d’acomiadament objectiu les faltes d’assistència a la feina, fins i tot justificades però intermitents.

L’acomiadament objectiu per faltes d’assistència ja es contemplava a l’Estatut dels Treballadors anterior (1980), i la seva utilització havia estat molt escassa. La reforma de 2012 va donar facilitats a aquest article sobre la redacció anterior, ja que es va introduir el requisit en què el total de faltes d’assistència en els 12 mesos anteriors aconseguís el 5% de les jornades hàbils, i eliminant la circumstància que l’índex d’absentisme total de la plantilla del centre de treball superés el 2,5% en els mateixos períodes de temps.

Després de la publicació de la STC 118/2019, de 16 d’octubre es va produir un gran enrenou social. L’alt tribunal avalava l’acomiadament d’una treballadora que va faltar a la feina en diverses ocasions per patir forts dolors a causa d’una malaltia. És a dir, que, encara que les seves faltes d’assistència fossin justificades amb baixes d’incapacitat, l’alt tribunal admetia l’acomiadament com a objectiu, afirmant que la causa de l’acomiadament no és el sol fet d’estar malalt el treballador, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d’assistència a la feina, justificades o no, que hagin tingut lloc en un determinat període de temps; i afirmava que “es tracta d’una mesura per evitar l’increment indegut dels costos per a l’empresari, dret que també té cobertura constitucional a la llibertat d’empresa i la defensa de la productivitat”.

Des d’aquesta data, el Govern ha insistit que aquesta regulació lesionava drets fonamentals de les persones que pateixen malalties de llarga durada, o algun tipus de discapacitat, el que justifica el caràcter urgent d’aquesta reforma.

La doctrina del TJUE (en els assumptes Ruiz Conejero i en Nobel Plastiques Ibèrica) obliga a què hi hagi mecanismes dirigits a contraposar i avaluar la situació concreta cas per cas, als efectes de determinar si la mesura és proporcionada. Per contra, aquesta previsió d’anàlisi «ad hoc» no existeix en l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors, que s’aplica amb caràcter automàtic quan concorren els percentatges d’inassistència que fa.

Així que el Govern amb aquesta mesura és procedent, a la immediata derogació de l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors a efectes de garantir el dret a la no discriminació de les persones, així com per evitar el risc d’exclusió social de col·lectius de especial vulnerabilitat.

En aquest sentit ho ha fet també recentment el TSJ de Catalunya, avançant-se a aquesta derogació, en la seva sentència de 17 de gener de 2020.

La derogació d’aquest article entra en vigor a l’endemà de la seva publicació al BOE (el dia 20/02) i no té caràcter retroactiu.

La Llei estableix una exempció amb un límit màxim de fins a 180.000 € per les indemnitzacions que els treballadors percebin com a conseqüència de l’extinció unilateral de la relació laboral. Segons aquestes resolucions, qualsevol indemnització serà sospitosa de ser un pacte i de tributar íntegrament. A partir d’ara, l’AEAT faria tributar les indemnitzacions per acomiadament basant-se en certs indicis que poden ser l’edat, l’antiguitat, etc.

Fins al moment, per tenir dret a l’exempció, l’únic requisit fonamental era el previ compliment del procediment de conciliació laboral. No obstant això, tant el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) com l’Audiència Nacional, han confirmat a través de les seves resolucions que, a pesar que hi hagi hagut un acte de conciliació davant l’òrgan corresponent, aquest no determina la naturalesa jurídica de l’extinció de la relació laboral. Així mateix, confirma que es troba dins de l’àmbit de les competències de la Inspecció Tributària el realitzar l’anàlisi jurídica i determinar si es tracta realment d’un acomiadament resultant d’una decisió unilateral de l’empresa. Per aquest motiu, a pesar que la conciliació és un procés que ha de dur-se a terme, no és impediment per a demostrar que l’acomiadament ha estat consensuat.

És per això, per la qual cosa l’Agència Tributària ha trobat una nova via per  engrossir les arques públiques que recaurà una vegada més en el contribuent mitjà i que, en la meva opinió, l’única cosa que fan és augmentar la litigiositat en un sistema tributari ja de per si complicat.

La posició adoptada per l’òrgan administratiu i judicial no pot implicar la denegació sistemàtica i en massa de l’aplicació de l’exempció. En el cas sobre el qual ha resolt el TEAC, considera lògic que la Inspecció determini que l’extinció de la relació laboral ha estat pactada per l’existència d’un conjunt d’indicis.

Com a conseqüència d’aquesta recent interpretació, els motius de l’acomiadament del treballador per part de l’empresa constituiran una prova imprescindible per  la determinació de la naturalesa jurídica d’aquest.

Pel que s’esperen una ingent quantitat d’inspeccions i comprovacions, ja que afectaria un gran nombre de contribuents que van veure la seva indemnització exempta durant els últims 4 anys.

Amb la nova interpretació, la inspecció intentarà dificultar l’aplicació de l’exempció recaptant indicis que acreditin l’existència d’un pacte, fet que suposarà un impediment pel contribuent i augmentarà la recaptació.

QUART. Els indicis a partir dels quals l’Administració conclou que va existir un acord extintiu entre la demandant i dotze dels seus treballadors són els següents:

a) Els relatius a l’edat dels treballadors i la quantia de la indemnització. Els treballadors, l’edat dels quals superava, en tot cas els 60 anys, van passar a cobrar fins als 65 anys el subsidi de desocupació satisfeta pel servei Públic d’Ocupació estatal i, posteriorment, la pensió de jubilació (a excepció d’un d’ells que va passar a cobrar directament la referida pensió de jubilació). Tots ells han acceptat indemnitzacions molt inferiors (en alguns casos notòriament inferiors) a les quals procedirien d’acord amb la normativa laboral en cas de resultar improcedent l’acomiadament; sense que, d’altra banda, existeixi relació entre la indemnització i els anys de servei. Així mateix, els Convenis Col·lectius General del Sector de la Construcció per al período2002-2006 i per a 2007-2011, contemplen respectivament, en els articles 101.1.A) i 93.1, que “Les parts signants d’aquest, estableixen la jubilació obligatòria als seixanta-cinc anys d’edat… “; pel que, resulta inexplicable des de la perspectiva del comportament racional, que identifica el quefer mercantil de les empreses, que satisfacin aquelles indemnitzacions per acomiadament improcedents d’empleats als quals resten escassos mesos o anys per a aconseguir l’edat de jubilació forçosa.

b) Els relatius a la carta d’acomiadament i els motius d’acomiadament disciplinari. Assenyala la Inspecció que, els motius d’acomiadament que figuren en les cartes d’acomiadament no tenen un contingut concret ni precís. Així, en les mateixes es reflecteixen: