La Direcció Electrònica Habilitada Única (DEHú) és el nou servei de l’Administració que permet als usuaris (empreses o ciutadans) gestionar i consultar totes les notificacions electròniques emeses pels diferents organismes públics adherits al sistema. L’accés a la DEHú es realitza a través del portal https://dehu.redsara.es

La DEHú substitueix a l’adreça electrònica habilitada (DEH) que era el nom amb què, fins ara, es denominava a aquest servei, i actualment compta amb més de 8.000 Organismes públics que envien les seves notificacions a la DEHú, a més de posar-les a disposició a la seu electrònica de la seva pàgina web; entre ells, l’Agència Tributària, que des del 6 de setembre d’enguany ja utilitza l’Adreça Electrònica Habilitada Única per a realitzar TOTES les seves notificacions i comunicacions. (more…)

Amb efectes 1 de gener de 2019, el Reial Decret llei 26/2018, de 28 de desembre, afegeix un nou número 13è en l’article 91.ú.2 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), pel qual s’aplica el tipus impositiu del 10% als serveis següents:

“13è. Els prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics, que siguin persones físiques, als productors de pel·lícules cinematogràfiques susceptibles de ser exhibides en sales d’espectacles i als organitzadors d’obres teatrals i musicals.” (more…)

S’acosta final d’any i a efectes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques cal determinar si els contribuents de l’Impost es troben subjectes a pagar l’impost per haver superat el milió d’euros de facturació anual. A aquests efectes cal tenir present que la xifra de negocis a tenir en compte és la de l’últim exercici de la societat del qual hagi presentat l’Impost sobre Societats; per l’any 2019 caldrà tenir en compte la xifra de negocis de l’exercici 2017. (more…)

Amb data 24 d’octubre, s’ha aprovat la Llei 6/2017 de Reformes Urgents del Treball Autònom, que entre d’altres mesures, modifica la regla 5a de l’apartat 2.b) de l’article 30 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2018, relativa a la tributació en el règim fiscal d’estimació directa, a fi de clarificar la deducció de part de les despeses de subministraments (aigua, llum, gas i telefonia i internet) que l’administració tributària accepta com a deduïbles per a determinar el rendiment net en el cas que l’activitat es desenvolupi en l’habitatge habitual i així consti en el cens.

Abans d’aquesta modificació, els treballadors autònoms gaudien del dret a deducció de les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge com l’IBI, taxa d’escombraries, interessos de la hipoteca, assegurances, amortitzacions, quotes de la comunitat de propietaris, etc …,  segons la proporció dels m² declarats en el model 036 (declaració tributària censal).

De forma reiterada l’Administració Tributària ha vingut considerant que les despeses per  subministraments de l’habitatge no tenen la consideració de despeses deduïbles per determinar el rendiment de l’activitat,  ni tan sols en una proporció, argumentant que no hi ha una divisió entre la despesa destinada a l’activitat i la despesa particular del contribuent del l’Impost. El criteri d’Hisenda és que les despeses de subministrament solament són deduïbles si aquestes s’usen exclusivament pel desenvolupament de l’activitat, tot i que la legislació permet “la afectación parcial de la vivienda a la actividad económica”.

Aquesta postura restrictiva d’Hisenda va ser refusada per una resolució del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid (10/3/2015) i una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana (16/12/2013) en la que en ambdues sentències s’establia que es podien deduir les despeses de subministraments a proporció, sense establir com calia determinar aquesta proporció.

Aquestes resolucions provocaren que el Departament de Gestió de l’Agència Tributaria presentés un recurs extraordinari d’alçada per unificar criteris d’avant el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC)  qui va emetre la resolució 04454/2014/00/00 el 10/9/2015 (vinculant), origen de l’actual la modificació de la Llei del IRPF, on es determina que els subministraments es poden deduir en el percentatge resultant d’aplicar el 30 per cent a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte la superfície total. Cal tenir en compte que la norma deixarà l’opció al contribuent (sempre que ho pugui demostrar) d’augmentar o disminuir aquest percentatge. El mitjà de prova, quedarà a criteri del contribuent.

El pagament del segon termini de la quota de l’Impost sobre al Renda de les Persones físiques (Renda o IRPF) de l’exercici 2015 finalitzarà el proper 7 de novembre de 2016.

Aquest pagament afecta als contribuents que amb una quota a ingressar varen optar per fraccionar el pagament en dos terminis d’acord amb l’establert en l’article 62.2 del Reglament de l’Impost sobre la renda de les Persones Físiques.

Els contribuents que varen optar en el formulari de la renda, model 100, per domiciliar el segon pagament no cal que realitzin cap altre gestió i l’import corresponent serà carregat al compte corrent indicat amb efecte 7 de novembre.

Pel contrari, els contribuents que van decidir no domiciliar o no varen indicar aquesta opció, hauran de fer l’ingrés de l’import, que correspon al 40% de la quota de la Renda, usant el formulari model 102, i presentant-lo davant una entitat bancaria o per via electrònica si disposen de certificat o DNI electrònic o la cl@ve pin.

Les operacions intracomunitàries tenen, a efectes de l’Impost sobre el Valor Afegit, un tractament específic que permet aplicar la neutralitat de l’impost en les operacions realitzades entre empresaris establerts en algun dels països de la Unió Europea. Així, el lliurament de  béns o la prestació de serveis intracomunitaris està exempta de l’Impost en origen si l’operació es realitza entre subjectes que tenen la condició d’empresaris segons l’article 25 de la llei 37/1992, (té la seva correlació en l’article 138 de la Directiva 2006/112/CE), així com en l’article 13 del Reglament de l’IVA.

A fi i efecte que el transmetent pugui acreditar que es compleixen tots els requisits per poder aplicar l’exempció és aconsellable tenir la documentació probatòria que l’adquirent desenvolupa una activitat empresarial, i adjuntar-la a la factura. Aquesta documentació pot ser:

1. Un certificat emès pel client que desenvolupa una activitat mercantil i el motiu pel qual no disposa de CIF-IVA
2. Un document oficial que acrediti la condició d’empresari
3. El fet que els béns entregats / serveis prestats siguin solament d’ús empresarial.
4. El contracte de prestació de serveis, pàgina Web on publiciti els seus productes o el contracte del transportista.
5. (…)

(more…)

L’1 de Gener de 2016 entra en vigor la segona fase de la reforma fiscal de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques aprovada per la Llei 26/2014 per la que es modifica la Llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de les persones Físiques.
Entre les mesures aprovades en destaca la reducció dels percentatges de retenció aplicable als rendiments subjectes a l’Impost:

Tal i com avançàvem al nostre Newsletter de data 15 d’octubre de 2013 (https://www.faura-casas.com/?p=1240&lang=ca) el BOE del dissabte 28 de setembre de 2013 va publicar la llei 14/2013, de 27 de setembre, d’ajuda als emprenedors i la seva internacionalització establia en el seu article 18 relatiu a la legalització de llibres, la obligatorietat de legalitzar-los de forma telemàtica:

Artículo 18. Legalización de libros.

1. Todos los libros que obligatoriamente deban llevar los empresarios con arreglo a las disposiciones legales aplicables, incluidos los libros de actas de juntas y demás órganos colegiados, o los libros registros de socios y de acciones nominativas, se legalizarán telemáticamente en el Registro Mercantil después de su cumplimentación en soporte electrónico y antes de que trascurran cuatro meses siguientes a la fecha del cierre del ejercicio”

Amb data 12 de febrer de 2015 s’ha publicat en el BOE PDF (BOE-A-2015-1481) la Instrucció de la Direcció General del Registre i del Notariat, desenvolupant la legalització de llibres per part dels empresaris, en aplicació de l’article 18 de la Llei 14/2013. (more…)

El passat 28 de novembre de 2014 es va publicar al BOE la tan anunciada reforma fiscal que afecta als principals impostos de l’Ordenament Tributari Espanyol i que es concreta en les següents lleis:

• Impost sobre la Renda de les Persones Físiques: Llei 26/2014 de 27 de novembre per la que es modifica la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, el text refós de la Llei de l’Impost sobre la Renda de no Residents aprovat pel Real Decret legislatiu 5/2004, de 5 de març i altres normes tributaries.
• Impost Sobre Societats: Llei 27/2014 de 27 de novembre de l’Impost sobre Societats.
• Impost sobre el Valor Afegit: Llei 28/2014, de 27 de novembre per la que es modifica la Llei 37/1992 de 28 de desembre de l’Impost sobre el Valor Afegit, la Llei 20/1991, de 7 de juny de modificacions dels aspectes fiscals del Règim Econòmic Fiscal de Canàries, la llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos Especials i la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la que s’estableix determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributaries i financeres. (more…)