Nova sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació a l’exempció de l’IVA en les agrupacions d’interès econòmic

La sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 21 de setembre de 2017 conclou que no és d’aplicació l’exempció de l’IVA als serveis prestats per una agrupació quan els seus membres exerceixin una activitat econòmica en l’àmbit dels serveis financers. Més enllà de les conseqüències que a nivell estatal pot comportar aquesta sentència en l’àmbit de les agrupacions d’interès econòmic en l’àmbit financer, és important la consideració que en la mateixa es fa en relació a les prestacions de serveis per part d’agrupacions en l’àmbit d’entitats que realitzen activitats d’interès general.

Continua

Notificacions d’Hisenda en període de vacances

En els mesos de juliol i, especialment, agost s’acostuma a concentrar el període de vacances per a la majoria de treballadors a l’estat espanyol. No obstant, és també una època en que l’Administració Tributària segueix enviant comunicacions i requeriments als contribuents i, fins i tot, amb més intensitat.

Atenent que la majoria d’entitats jurídiques estan obligades a rebre les notificacions electròniques de l’Agència Tributària a través del Sistema de Direcció Electrònica Habilitada (DEH) , i que d’acord amb la norma reguladora, disposa d’un termini de deu dies des de la comunicació per descarregar i llegir els documents rebuts i que, en cas contrari, es considerarà que la notificació ha estat realitzada adequadament als efectes de l’inici del còmput de terminis del procediment tributari, aquest fet comportar problemes durant els període de vacances, en no rebre i gestionar en temps i forma les comunicacions rebudes de l’Administració Tributària.

Per tal d’evitar-los, un any més, recordem que l’Agència Tributària ofereix als subjectes passius inclosos dintre del DEH la possibilitat de disposar anualment de 30  “dies de cortesia”, durant els quals no enviarà notificacions electròniques.

Caldrà tenir present però que per poder gaudir d’aquestes “vacances fiscals”, caldrà sol·licitar-ho amb una antelació de set dies abans de que comenci el període escollit. El tràmit s’haurà de realitzar accedint a la seu electrònica de l’Agència Tributària:

Seu electrònica Agècia Tributària

Moratòria seguretat social 2017

El proppassat dijous, 6 d’abril, el Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats publicava el projecte de Llei de pressupostos generals de l’estat per a l’exercici 2017, en el que s’inclou una proposta de disposició addicional relativa a la moratòria en el pagament dels deutes amb la Seguretat Social d’institucions sanitàries de titularitat de les administracions públiques o d’institucions sense afany de lucre.

Continua

La plusvàlua municipal: un impost inconstitucional

El Tribunal Constitucional, en sentència de 16 de febrer del 2017, ha declarat inconstitucionals dos articles de la Llei Foral de Guipúscoa que regulen l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, la “plusvàlua municipal”, al determinar que aquest impost grava la presumpta riquesa creada en la venda d’immobles.

Veure: sentencia tribunal constitucional

Continua

A voltes amb l’IVA i les subvencions …

Entre les modificacions introduïdes en la regulació de l’Impost sobre el valor afegit per la Llei 28/2014, de 27 de desembre , en vigor des de l’1 de gener de 2015, s’introdueix un quart punt a l’article 78.tres de la Llei 37/1992, de l’IVA:

“Article 78. Base imposable. Regla general.
Ú. La base imposable de l’impost estarà constituïda per l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes al mateix procedent del destinatari o de terceres persones.
Dos. En particular, s’inclouen en la contraprestació:

3er. Les subvencions vinculades directament al preu de les operacions subjectes a l’Impost.
Es consideraran vinculades directament al preu de les operacions subjectes a l’Impost les subvencions establertes en funció del número d’unitats lliurades o del volum dels serveis prestats quan es determinin amb anterioritat a la realització de l’operació.
Tres. No s’inclouran en la base imposable:

4art. Les subvencions no vinculades al preu de les operacions, no considerant-se com a tals, els imports pagats per un tercer en contraprestació de les esmentades operacions.

Aquesta modificació és conseqüència de la necessitat de diferenciar les subvencions no vinculades al preu, que no formen part de la base imposable de les operacions, de les contraprestacions pagades per un tercer, que sí formaran part d’aquella.

Segons s’esmenta en l’exposició de motius de la mateixa Llei 28/2014, la modificació és a causa de la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) de març del 2014 , en la que el Tribunal considera que la base imposable de l’Impost estarà constituïda per tot el que es percep com a contrapartida del servei prestat, essent necessària únicament l’existència d’un vincle directe entre la prestació del servei i la contrapartida obtinguda, no essent necessari que el beneficiari directe de la prestació sigui el destinatari del servei, ni que la contraprestació es vinculi a prestacions de servei individualitzades, element definidor del que la Llei considera subvencions vinculades directament al preu del servei.

En concret, la sentència de referència, relativa a la reclamació judicial efectuada per una residència de gent gran a l’estat francès, Le Rayon d’OR, estableix que un pagament a preu fet (a tant alçat), com és el pagament per l’atenció als residents, constitueix, segons el TJUE, la contrapartida de les prestacions d’atenció dutes a terme a títol onerós per una residència per a persones grans, en benefici dels seus residents i, en aquest concepte, està inclòs l’àmbit d’aplicació de l’Impost sobre el Valor Afegit.

En el mateix sentit, la sentència del TJUE de 29 d’octubre de 2015 , en la que el Tribunal conclou que per poder qualificar una prestació de serveis com a operació a títol onerós únicament s’exigeix que existeixi una relació directa entre aquesta prestació i la contrapartida realment rebuda pel subjecte passiu. Aquesta relació directa queda acreditada quan existeix entre qui efectua la prestació i el seu destinatari una relació jurídica per la que s’intercanvien prestacions recíproques i la retribució percebuda constitueix el contravalor efectiu del servei prestat al destinatari.

El fet que la compensació econòmica es fixi, no en funció de prestacions individuals, sinó a preu fet i sobre una base global que cobreixi les despeses de funcionament no pot, a criteri del TJUE, afectar al vincle existent entre la prestació de serveis realitzada i la contrapartida rebuda.

La interpretació realitzada pel Tribunal de Justícia de la UE, ha estat ja incorporada a la jurisprudència interna en diverses resolucions del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) , que considera que s’inclouran en la base imposable, és a dir, es consideraran operacions subjectes a l’IVA, les subvencions o transferències percebudes pels subjectes passius quan existeixi un vincle directe entre la prestació de servei i la contrapartida obtinguda, i que per reconèixer aquest vincle no és necessari que el beneficiari directe de la prestació sigui el destinatari del servei ni que la contraprestació es vinculi a prestacions de servei individualitzat, com és el cas de les subvencions vinculades a preu.

L’existència d’aquest vincle directe entre la prestació de serveis realitzada i la contraprestació rebuda, comporta la integració dels imports percebuts a la base imposable de l’Impost, per considerar que:

  •  La base imposable d’una prestació de serveis està constituïda, en qualsevol cas, per tot el que es rep com a contrapartida del servei prestat i, per això s’entén que el fet que el beneficiari directe de les prestacions de serveis no sigui qui abona la quantitat a preu fet, sinó un tercer, no ha de suposar el trencament del vincle directe existent entre la prestació de serveis efectuada i la contraprestació rebuda.
  • La prestació de serveis es caracteritza, en particular, per la disponibilitat permanent del prestador de serveis per dur a terme, en el moment oportú, les prestacions de serveis requerides.
  • No cal, per reconèixer l’existència d’un vincle directe entre la prestació i la contrapartida obtinguda, demostrar que un pagament es vincula a una prestació individualitzada.
  • El que les prestacions de serveis dispensades no estiguin definides a priori, ni siguin individualitzades, i que la remuneració o contraprestació s’aboni en forma d’una quantitat a preu fet o sobre una base anual, tampoc ha d’afectar el vincle existent entre la prestació de serveis duta a terme i la contrapartida rebuda, l’import es determina a priori i seguint criteris clarament establerts.

Aquest criteri, emanat de la jurisprudència del Tribunal de la Unió Europea, però consolidat a l’estat espanyol tant per la jurisprudència interior, com per la modificació legislativa, a partir de l’1 de gener de 2015, pot comportar un increment significatiu en el cost final de la prestació de determinats serveis públics, com és ara, el transport de viatgers o els serveis culturals, així com d’altres activitats d’interès general, com per exemple, la recerca.

De fet, darrerament es vénen produint actuacions de l’Agència tributària en les que sosté que determinades transferències rebudes de les administracions públiques per operadors i prestadors dels serveis indicats, haurien d’haver estat considerades com a part integrant de la base imposable de l’IVA a repercutir per les mateixes.

L’impost sobre la producció de l’energia elèctrica. Un tribut inconstitucional ?

Sota una suposada mesura per a la millora del medi ambient, amb la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, es creava l’Impost sobre la producció de l’energia elèctrica, del que en constitueix la base imposable “l’import total que correspongui percebre al contribuent per la producció i incorporació al sistema elèctric d’energia elèctrica, mesurada en barres de central, per a cada instal·lació, en el període impositiu.”

L’absència d’elements efectivament mediambientals en la regulació del tributa ha portat al Tribunal Suprem a qüestionar-se la constitucionalitat d’un impost el fet imposable del qual coincideix ja amb el gravat per l’Impost sobre Activitats Econòmiques. L’alt tribunal deixa entreveure, en els seus raonaments, que no existint causa mediambiental que doni cobertura al nou impost, la seva conformitat amb el dret europeu, i concretament amb la Directiva 2008/118/CE, també queda en entredit i, com a conseqüència de tot plegat, la legalitat de l’Impost.

Tot això fa aconsellable, a tots aquells obligats tributaris al pagament de l’esmentat impost, que iniciïn el procediment de devolució d’ingressos indeguts respecte dels exercicis anteriors, i segueixin fent el mateix per als futurs períodes, a l’espera de que es resolgui la qüestió d’inconstitucionalitat o que es plantegi una qüestió prejudicial davant el Tribunal Europeu.

RECORDATORI: “Dies de Cortesia” de l’Agència Tributària.

Els obligats tributaris que estiguin inclosos amb caràcter obligatori o voluntari en el Sistema de Direcció Electrònica Habilitada (DEH) com a procediment per rebre notificacions electròniques de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, disposen de deu dies des de la comunicació de la recepció per descarregar i llegir els documents rebuts. En el cas de que el contribuent no els llegeixi, es considera que la notificació ha estat realitzada automàticament als efectes de l’inici i el còmput de terminis del procediment tributari.

En època de vacances aquest sistema pot resultar un problema per poder llegir i donar resposta, en temps i forma, les notificacions rebudes. No obstant, cal recordar que l’Agència Tributària ofereix a les empreses uns “dies de cortesia” durant els que no enviarà notificacions electròniques. Concretament els obligats tributaris podran indicar un màxim de 30 dies naturals a l’any per no rebre notificacions electròniques.

Caldrà però tenir present que aquestes “vacances fiscals” han de sol·licitar-se amb una antelació de set dies abans de que comenci el període escollit. Per això és aconsellable no fer coincidir aquest període de cortesia de les notificacions electròniques amb el període de vacances de l’entitat, sinó fer-ho alguns dies abans i evitar així la recepció d’avisos de comunicació en el darrer moment.

Por poder tramitar la sol·licitud dels “dies de cortesia” caldrà fer-ho accedint a la seu electrònica de l’Agència Tributària:Pots cosultar en aquest enllaç

Els membres de la Unió Europea arriben a un acord per combatre l’evasió fiscal

Malgrat les turbulències derivades del “Brèxit”, els estats membres de la UE han arribat a un acord per aprovar una nova normativa per combatre l’evasió fiscal, principalment de les grans companyies multinacionals, implementant mesures que pretenen evitar l’erosió de la base imposable o la transferència de beneficis a territoris de més baixa tributació.

La nova directiva que proposa la Comissió Europea forma part d’un pla d’acció contra l’enginyeria fiscal, que també inclou la regulació en relació a l’intercanvi d’informació entre les autoritats fiscals dels diferents estats membres.

En concret, la normativa aborda aquells escenaris en els que las grans empreses multinacionals es beneficien de les diferències en la regulació dels sistemes tributaris nacionals amb l’objectiu de reduir les seves obligacions fiscals i els costos tributaris sobre els beneficis obtinguts. Així, la nova normativa intenta, per exemple,  evitar que companyies multinacionals amb seu en països d’una elevada pressió fiscal paguin quantitats importants en concepte d’interessos a filials residents en territoris amb menys càrrega impositiva, introduint límits a les quantitats d’interessos deduïbles dintre d’un exercici fiscal; tal i com es regula ja actualment a l’Impost sobre Societats a l’estat espanyol.

Així mateix, s’introdueix un impost que gravi la transferència d’actius o el canvi de la seu fiscal d’una multinacional, amb l’objectiu de prevenir l’erosió de la base fiscal en el país d’origen.

Una altra novetat introduïda per la nova regulació és l’assignació dels ingressos d’una filial controlada a l’estranger a la seva matriu, que generalment estan domiciliades en països amb pressió fiscal més alta, a fi de combatre la transferència de beneficis.

La directiva acordada entre els membres de la UE inclou també normes per evitar les dobles deduccions conseqüència de les deferències entre els règims fiscals dels diferents estats membres.

Si la conjuntura política ho permet, els responsables econòmics dels estats integrants de la UE adoptaran la directiva en la propera reunió prevista pel 12 de juliol.

Pots accedir en aquest enllaç

 

 

Moratòria en el pagament del deute històric per cotitzacions a la Seguretat Social.

La Llei 41/1994, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 1995 va establir una moratòria en el pagament del deute per cotitzacions a la Seguretat Social de les institucions sanitàries de titularitat pública o privades sense afany de lucre. Concretament, en la seva Disposició addicional Trentena s’aprovava una moratòria de deu any sense interessos i amb tres anys més de carència.

Per gaudir de la moratòria, les entitats acollides havien de mantenir-se al corrent de les quotes de Seguretat Social i conceptes de recaptació conjunta, meritats a partir de l’1 de gener de 1995. Continua

Uso de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiència como usuario mientras navegas por nuestro sitio web. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información política de cookies aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies