Suspensió de la causa de dissolució per pèrdues

La Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, recull dintre del capítol II dues normes que intenten atenuar temporal i excepcionalment les conseqüències que tindria l’aplicació en l’actual situació de les normes generals sobre dissolució de societats de capital i sobre declaració de concurs, de manera que es permeti a les societats guanyar temps per poder reestructurar el seu deute, aconseguir liquiditat i compensar pèrdues, ja sigui per recuperació de la seva activitat o per l’accés al crèdit o ajudes públiques. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Obligatorietat de presentar l’Estat d’Informació No Financera (EINF) i la seva publicació a la pàgina web

En el BOICAC nº 125/2021 s’ha publicat la consulta sobre la obligatorietat de presentar l’EINF i la seva publicació a la pàgina Web.

La consulta planteja les següents qüestions:

  • Si totes les empreses sense tenir en compte la seva forma jurídica han de presentar l’EINF.
  • Si estan obligades a publicar-lo a la pàgina web.
  • Si s’ha de publicar complet o es pot publicar només un resum.

La resposta a la primera qüestió és que pels exercicis econòmics iniciats a partir de l’1 de gener de 2021 totes les societats que formen part de l’àmbit d’aplicació del TRLS (societats anònimes, limitades i comanditàries per accions) amb més de 250 treballadors i que, o bé siguin entitats d’interès públic, o bé durant dos exercicis consecutius compleixin a la data de tancament de cadascun dels exercicis almenys una de les circumstàncies en què el total de les partides d’actiu superin els 20.000.000 euros, o bé si l’import net de la xifra actual de negocis sigui superior als 40.000.000 euros tindran l’obligació de presentar l’EINF a nivell individual. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Seria d’utilitat per a l’usuari la inscripció de comptes anuals amb defectes al registre mercantil?

A hores d’ara, és de tots conegut que, dintre del mes següent a la seva aprovació, els administradors de les societats mercantils han de presentar per al seu dipòsit al Registre Mercantil, els comptes anuals aprovats. Donat que la data límit d’aprovació és el 30 de juny, sempre que l’exercici econòmic coincideixi amb l’any natural, la major part de les empreses esperen a la data límit per l’aprovació i, per tant, és a finals de juliol quan majoritàriament es realitza el dipòsit al Registre Mercantil.

És per aquest motiu que cada any en aquestes dates ens qüestionem els aspectes o punts forts i febles d’aquesta obligació que naix de la Reforma mercantil del 1989, d’adaptació de les Directives de la Comunitat Econòmica Europea. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Últimes resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat en referència al nomenament d’auditors i als dipòsits de comptes.

Ha estat publicada la Resolució 11847 de 21 de setembre de 2017, de la Direcció General de Registres i del Notariat, en el recurs interposat contra la nota  de qualificació de la registradora mercantil VI de València, per la que denega la inscripció de nomenament d’auditor.

La DGRN ha de determinar si es pot inscriure el nomenament d’auditor de una societat anònima obligada a auditoria, que ha nomenat auditor per Junta General un cop tancat l’exercici social corresponent.

La registradora mercantil denega la inscripció ja que l’acord s’ha pres el 30 de juny del 2017 i es refereix als exercicis 2016, 2107 i 2018.

El recurrent al·lega que, donat que la societat es una societat del Sector Públic i que el seu soci es soci únic, els requeriments de la legislació sobre contractació pública fan impossible els compliments dels terminis previstos en la legislació mercantil i que essent un soci únic no hi ha interessos a protegir.

Reitera la DGRN que una vegada tancat l’exercici social sense que la junta general hagi designat auditor, quan la societat està obligada a auditar-se, la competència per al nomenament correspon al registrador mercantil, sense que aquesta regla es vegi alterada pel fet que la societat estigui integrada en el sector públic de l’Administració i sigui unipersonal.

BOE-A-2017-11847

 

També ha estat publicada la Resolució 8590 de 21 de juny de 2017, de la Direcció General de Registres i Notariat, en el recurs interposat contra la nota de qualificació del registrador mercantil III de València, per la que es suspèn el dipòsit de comptes d’una entitat mercantil.

Novament torna a plantejar-se a la DGRN la qüestió de si poden dipositar-se els Comptes d’una societat quan l’informe del auditor que les acompanya mostra una opinió denegada.

La DGRN manifesta que, per determinar si es o no procedent el dipòsit de comptes, s’ha d’analitzar si amb l’informe aportat es compleix o no amb la finalitat prevista per la legislació sobre societats i si es respecten els drets dels socis.

Un cop analitzat cadascuna de les excepcions de l’informe, (per incompliment i per limitacions a l’abast), conclou que l’auditor s’absté d’emetre opinió, però dels seu contingut no resulta que les limitacions que assenyala puguin arribar a tenir la transcendència de tancar el registre.

En conclusió, la DGRN reitera que no es pot rebutjar el dipòsit d’uns comptes anuals acompanyats d’un informe d’auditoria amb opinió denegada quan el contingut de l’informe proporciona informació rellevant per a socis i tercers.

BOE-A-2017-8590

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Consultes sobre els comptes anuals abreujats

Tal i com anunciàvem a la nostra newsletter de mes de març, l’article 1 del RD 602/2016, de 2 de desembre, incorpora variacions en les condicions establertes per calcular els límits per presentar Comptes anuals abreujats en aquelles empreses que formen part d’un grup.

L’Instituto de Censores Jurados de Cuentas ha plantejat dues consultes a l’ICAC sobre l’aplicació d’aquest Reial Decret, de les que ja s’ha rebut la resposta de l’ICAC i que resumim a continuació:

  • En concret, la primera consulta fa referència a si la societat dominant ha d’esser europea, espanyola o pot estar domiciliada a qualsevol altre país. La resposta de l’ICAC conclou que la societat dominant ha d’esser espanyola o de qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea.
  • Pel que fa a la segona consulta, es refereix a sobre si els comptes anuals consolidats han de referir-se a la matriu ultima o, si per contra, seria admissible també a qualsevol nivell de consolidació intermedi. La resposta de l’ICAC conclou que s’admeten els comptes anuals consolidats corresponents a un nivell intermedi del grup.
Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Quan s’ha de reconeixer un actiu contingent al balanç ?

En el  darrer BOICAC,  (nº 108), s’ha publicat una consulta  sobre el tractament comptable d’una indemnització rebuda en un procés judicial arrel d’una sentencia dictada en primera instancia i que ha estat recorreguda per la part demandada.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

No s’han modificat els límits d’auditoria.

El passat 17 de desembre fou publicat el Reial Decret 602/206, de 2 de desembre, pel que es modifica el Pla General de Comptabilitat amb aplicació pels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2016. Ara be, això no ha suposat cap variació en els límits d’auditoria.

El Text Refós de la Llei de Societats de Capital estableix en els seus articles 257 i 263 els límits per formular el balanç abreujat i els de auditoria obligatòria respectivament. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Hem de ser previsors: La nova comptabilització dels arrendaments suposarà un increment molt important del deute de moltes empreses.

Els deutes per lloguers  s’hauran d’incloure com passiu en els balanços de les empreses a l’exercici 2019.

En concret, a partir del 2019, les empreses han de calcular el valor  futur  dels contractes d’arrendaments d’actius que tenen subscrits i registrar-los com un passiu en el seu balanç.

Per tant, la nova normativa de la NIFF 16  de la IASB, afectarà mes a aquelles empreses que tinguin mes contractes d’arrendament i dependrà molt directament de la durada d’aquests contractes.

Això ens obliga a començar a treballar, ja mateix, per tal d’avançar-nos a una normativa que serà d’aplicació al 2019, però que s’ha de planificar a mig termini. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Comptabilització de serveis professionals prestats per una societat a una Fundació a títol gratuït.

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha publicat una consulta al BOICAC nº 105 sobre el tractament comptable d’un acord de col·laboració entre un despatx professional i una fundació no lucrativa.

En concret, la fundació rep de forma gratuïta els serveis de professionals independents per col·laboracions en projectes que selecciona la fundació. La fundació intervé canalitzant les sol·licituds d’assessorament de les entitats beneficiaries  del seu fi fundacional.

La consulta es sobre el tractament comptable d’aquests fets en la fundació. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Les empreses podran disposar de mes de deu anys per compensar els crèdits fiscals activats.

D’acord amb la Resolució de 9 de febrer de 2016 de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), publicada al BOE de 16 de febrer de 2016, les empreses podran disposar de més de deu anys per recuperar els crèdits fiscals generats per la comptabilització de pèrdues.

Segons la consulta 10 del BOICAC de desembre de 2009, pel cas dels crèdits fiscals per bases imposables negatives, de forma general, la obtenció d’un resultat d’explotació negatiu en un exercici no impedeix el reconeixement d’un actiu per impost diferit. No obstant, si la empresa disposa de pèrdues continuades, se presumirà, tret de prova en contrari, que no es probable la obtenció de guanys per compensar les bases negatives. A més, per poder reconèixer l’actiu ha de ser probable que la empresa obtingui beneficis fiscals que permetin compensar les bases imposables negatives en un termini inferior al previst en la legislació fiscal, amb el límit màxim de deu anys en el cas que la legislació tributària permeti terminis superiors.

La principal novetat que incorpora la Resolució de 9 de febrer de 2016, és la revisió del límit temporal de deu anys al que s’ha d’estendre la anàlisis sobre la recuperació dels actius per impost diferit, que, si be, es manté com un referent pels exercicis iniciats a partir de 1 de gener de 2015, podrà superar-se en els supòsits que la empresa aporti clara evidència de la recuperació dels seus crèdits fiscals en un termini superior.

En conclusió, la empresa podrà superar el límit dels deu anys si pot demostrar la seva recuperació amb el necessari pla de negoci que compti amb el vist i plau dels auditors.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies