Nova declaració informativa d’Operacions Vinculades (Model Informatiu 232)

El passat 27 d’abril, es va publicar a la pàgina web de l’AEAT el Projecte d’Ordre pel que s’aprova el nou  Model 232 de declaració informativa d’operacions vinculades i d’operacions i situacions relacionades amb països o territoris considerats com paradisos fiscals, el qual estarà disponible exclusivament en format electrònic i estaran obligats a presentar-lo i complimentar la informació les següents persones o entitats vinculades:

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

L’obligatorietat de la presentació telemàtica d’autoliquidacions per a certs obligats tributaris.

El passat 10 de maig, l’Agència Tributària Catalana va publicar un comunicat en el que informava que està previst que el proper 1 de juny de 2017 entri en vigor l’Ordre de tramitació telemàtica, actualment pendent d’aprovació, que establirà l’obligació d’ús dels mitjans electrònics en les presentacions de les autoliquidacions següents:

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El TEAC es manifesta en contra de l’exempció de l’IRPF de les prestacions per maternitat.

A l’anterior article del Newsletter publicat al desembre veure informació complerta en l’article 21/12/2016, es feia menció a la Sentencia del TSJ de Madrid del passat 6 de juliol de 2016, en la que es donava la raó a un contribuent que va sol·licitar la devolució de les retencions pagades en concepte d’IRPF al rebre la prestació per maternitat.

El Tribunal va fer una interpretació extensiva del tercer paràgraf de l’article 7.h) de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i va considerar que la menció expressa d’exempció de les prestacions percebudes de les comunitats o entitat locals, no feien més que ampliar el contingut dels supòsits exempts, es a dir, que la sistemàtica del referit precepte no permetia excloure les prestacions per maternitat atorgades pel Institut Nacional de la Seguretat Social.

Doncs ara, el Tribunal Econòmic Administratiu Central, en Resolució dictada el passat 2 de març ha fixat criteri tancant el tema relatiu a l’exempció de les prestacions per maternitat cobrades per la Seguretat Social. En particular, el criteri fixat és el següent:  “la prestació per maternitat pagada per la Seguretat Social no està prevista a la normativa de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques com a renda exempta de l’Impost a l’article 7 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre”.

Aquesta interpretació literal és plenament compartida pel Departament de Gestió Tributària de l’AEAT, al que s’afegeix que tractant-se d’una exempció tributària, no poden tenir cabudes interpretacions extensives o analògiques que ampliïn l’àmbit de l’exempció més enllà del previst pel legisladors.

També estableix que s’ha de tenir present que la prestació de maternitat satisfeta per la Seguretat Social té la funció de substituir a la retribució normal (no exempta d’IRPF) que obtindria la contribuent pel seu treball habitual i que ha deixat de percebre al gaudir del corresponent permís. La causa real de la concessió d’aquestes prestacions no és, per tant, la maternitat en si sinó la suspensió de la relació laboral que origina la maternitat i que es dóna igual en els casos de maternitat i adopció que en la resta dels previstos a la norma pel cobrament d’altres prestacions, com podrien ser les d’acolliment, la incapacitat temporal per accident o malaltia o el risc per embaràs: la prestació és per la suspensió del contracte i no per la causa que origina la referida suspensió.

Finalment, afegeix que dintre del paràgraf quart del referit article 7.h) es citen les prestacions públiques de maternitat, de manera que l’exempció únicament és d’aplicació a les prestacions per maternitat satisfetes per les Comunitats Autònomes i entitats locals, i no a les satisfetes per la Seguretat Social, ja que en el primer paràgraf de la lletra h), dedicat a les prestacions a càrrec de la Seguretat Social, no es cita expressament la prestació de maternitat.

En conseqüència, ha de concloure’s que amb l’actual regulació de l’Impost el subsidi per maternitat no està exempt, a diferència de les prestacions per maternitat satisfetes per les Comunitats Autònomes i entitats local, sense que, com manifesta el TEAC, pugui estendre’s per analogia l’exempció establerta per a les prestacions públiques pagades per les Comunitats Autònomes i les corporacions locals a les prestacions per maternitat satisfetes per la Seguretat Social.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La suposada exempció en l’IRPF de la prestació per maternitat.

La Sentència 810/2016 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del passat 6 de juliol està ocasionant moltes opinions sobre la tributació en l’IRPF de la prestació percebuda, en concepte de maternitat per la Seguretat Social.

Per una banda, estan els que es posicionen d’acord amb la mateixa, per considerar que l’Administració no fa una lectura sencera de la lletra h de l’article 7 de la Llei 35/2006 de 28 de novembre de l’IRPF, en la que es considera que la redacció del paràgraf quart de la referida lletra en el que es disposa que també estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o Entitats locals,  en cap cas pot limitar l’exempció a les prestacions percebudes dels referits ens locals, incloent que les prestacions per maternitat percebudes de les institucions estatals també quedarien incloses; i per altra banda, els detractors de la mateixa que opinen que en el cas de considerar exempta la prestació de maternitat percebuda de la Seguretat Social resultaria un greuge comparatiu contra el principi de progressivitat, al no distingir-se de si es tracta d’un obligat tributari amb ingressos baixos o alts.

En aquest sentit, l’Administració Tributària sempre ha tingut un posicionament clar respecte la tributació de la prestació per maternitat, considerant que la mateixa queda plenament subjecta a l’impost de l’IRPF per haver-la percebut de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (Consulta Vinculant V3404-13 o la consulta informa 134840), en les que es ratifica la distinció entre les prestacions públiques percebudes de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals contemplades al paràgraf quart de la referida lletra de l’article 7 de la Llei de l’IRPF que gaudeixen de l’ exempció, de les prestacions percebudes de la Seguretat Social, que al no tractar-se de cap ens territorial no quedarien englobades en l’exempció i, en conseqüència, plenament subjectes a retenció.

La referida Sentència, no crea jurisprudència, tal i com preceptua el Codi Civil al seu article 1.6, i és per això que es pressuposa que l’Administració Tributària continuarà mantenint el seu criteri aplicat fins a la data.

Ara bé, amb aquesta nova visió d’exempció sobre la prestació de maternitat si es vol exercir aquest dret en les declaracions presentades i no prescrites s’haurà d’instar la sol·licitud de rectificació d’autoliquidació, essent aquest itinerari processal lent i costós.

Per una banda, l’AEAT i els Tribunals Econòmics Administratius Regionals continuaran negant el dret sol·licitat, havent d’interposar un Recurs Contenció Administratiu davant la Sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma on resideixi l’obligat tributari, essent preceptiva la intervenció d’un advocat i d’un procurador, amb els costos que comporten. I a la que s’haurà d’afegir la possible condemna en costes si la petició és desestimada en la seva totalitat. Si no s’aconsegueix una Sentència favorable, s’hauria d’interposar Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem, Recurs que té unes importants limitacions.

En aquest context, cal destacar que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia acaba de pronunciar-se sobre el mateix tema. En una Sentència del passat 26 d’octubre, el tribunal andalús s’ha alineat amb la tesis de l’Administració Tributària i s’oposa als raonaments esgrimits pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Ambdós tribunals fan girar el seu argumentari sobre l’article 7 de la Llei de l’IRPF, que interpreten de manera totalment diferent.

És per tot això, que s’aconsella als contribuents que s’esperin a propers pronunciaments, tant dels Tribunals com de la pròpia Administració Tributària, i en funció dels mateixos, es procedeixi a sol·licitar la rectificació de les declaracions de l’IRPF dels exercicis no prescrits.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Més implicacions de la nova Llei de Procediment Administratiu: El còmput dels terminis.

Tal i com ja vàrem exposar en la nostra Newsletter del mes d’octubre (Article sobre aquesta llei en l’àmbit jurídic de Faura-Casas), el passat 2 d’octubre de 2016 va entrar en vigor la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques 

Una de les principals novetats introduïda per la nova Llei, en el Capítol II del Títol II, és el nou còmput de terminis dins de l’àmbit administratiu, establint per al seu còmput les següents regles:

  • Llevat que per llei o en el dret de la Unió Europea es disposi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per hores, s’entendran que aquestes són hàbils. Considerant que seran hàbils totes les hores del dia que formin part d’un dia hàbil.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Termini per presentar les declaracions models D4, D8 i 360

El proper 30 de setembre finalitza el termini per presentar les següents declaracions:

  • Els nous formularis models D4 i D8, adaptats a la Resolució de 27 de juliol del 2016 i que va entrar en vigor l’1 de setembre de 2016:

Model D4: Memòria anual relativa al desenvolupament de la inversió en societats espanyoles amb participació estrangera en el seu capital i sucursals.

Model D8: Memòria anual relativa al desenvolupament de la inversió espanyola en entitats estrangeres.

 

Podeu trobar més informació al respecte clicant el següent enllaç.

 

  • El formulari Model 360, que el presentaran per via telemàtica, els empresaris o professionals que estiguin establerts al territori espanyol i que hagin de sol·licitar la devolució de les quotes suportades per adquisicions o importacions de béns o serveis efectuades a la Comunitat Europea.

 

Podeu trobar més informació al respecte clicant el següent enllaç

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Plusvàlua municipal només si es produeix un increment real del valor dels terrenys transmesos.

Amb la publicació de la sentència de data 31 de juliol de 2015 del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Valladolid, s’estableix que no hi ha fet imposable, i per tant, no s’ha de pagar la plusvàlua municipal, quan no s’hagi produït un increment real del valor dels terrenys transmesos.
En la mateixa, el jutge obliga a l’Ajuntament de la capital a retornar els 11.500 euros d’Impost Municipal sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua, que va cobrar a un propietari per la venda d’uns terrenys per 2,2 milions d’euros quan els va adquirir per 6,2 milions.

L’Ajuntament, que reconeixia la minusvàlua en el preu dels terrenys, va al•legar que una vegada que existís fet imposable (la transmissió) procedia el pagament de l’Impost perquè el seu “fonament” no s’orienta a gravar l’increment real, considerant les diferències entre el preu d’adquisició i el d’alienació, sinó per l’increment de valor com a conseqüència de l’acció urbanística del propi municipi en el que s’ubica, en aquest cas un pla parcial. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Reforma incentius fiscals al mecenatge

Des de 1 de gener de 2015, la norma que regula l’Impost sobre Societats és la Llei 27/2014, de 27 de novembre. Aquesta nova Llei introdueix modificacions en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, entre les que destaquen l’increment dels tipus de deducció aplicables, pels donatius realitzats per les persones físiques i les persones jurídiques a les fundacions acollides al règim fiscal especial, en particular:

–       Respecte les donacions efectuades per les Persones Físiques:

S’estableix un increment del percentatge de deducció en la quota de l’IRPF aplicable per les persones físiques, que passa del 25 al 30%, si bé transitòriament per al 2015 aquest percentatge queda establert en el 27,5%.

Addicionalment, s’estimula la fidelització de les donacions, realitzades per les persones físiques. En concret, les persones físiques podran aplicar una deducció del 75% respecte dels primers 150 euros que siguin objecte de donació, i un 35% per l’excés, si en els dos períodes impositius immediats anteriors haguessin efectuat donatius a una mateixa entitat per import igual o superior, en cadascun d’ells, al de l’exercici anterior. Aquests percentatges se situen en el 50 i 32,5 per cent, respectivament, en l’exercici 2015. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Pujada en el tipus d’IVA pels productes sanitaris a partir de l’1 de gener

El passat 28 de novembre, es va publicar la Llei 28/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifica la Llei 37/1992, de 20 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, que entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2015.

Entre les modificacions introduïdes, en destaca l’increment del tipus impositiu aplicable a determinats productes sanitaris que passaran a tributar al tipus general de l’impost, establert actualment en el 21%. La ja anunciada pujada del tipus impositiu d’aquests productes, prové de l’aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de gener del 2013 que obligava a pujar al 21% l’IVA del material i els equips sanitaris, i que fins ara, l’Estat Espanyol no havia aplicat. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE): Recordi revisar abans de finalitzar l’any la xifra de negocis de l’empresa per a determinar-ne l’exempció.

La normativa de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (I.A.E), RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estableix que els subjectes passius de l’Impost sobre Societats que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 € estaran exemptes de tributació, mentre que aquelles entitats subjectes a l’Impost sobre Societats que superin aquesta xifra hauran de tributar per I.A.E.

Als efectes de determinar l’import net de la xifra de negocis, es considerarà el del període impositiu que s’hagués informat a la declaració de l’Impost sobre Societats presentada durant l’any anterior al del meritament de l’impost. Es a dir, a fi i efecte de determinar la tributació per a I.A.E del proper exercici 2014, caldrà prendre com a referència la xifra de negocis declarada a l’Impost sobre Societats de l’exercici 2012, que de forma general es presenta durant el mes de juliol del 2013. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies