Tant l’article 145.4 com la Disposició Addicional 41a de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), limiten la discrecionalitat del poder adjudicador a l’hora de configurar lliurement els criteris d’adjudicació d’una licitació.

L’art. 145.4 de la LCSP preveu que:

«Els òrgans de contractació vetllaran perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com sigui possible a les seves necessitats; i, especialment, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura».

En els contractes de serveis de l’Annex IV, així com en els contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els criteris relacionats amb la qualitat hauran de representar, almenys, el 51 % de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes, sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2.a) de l’article 146.

Així, la Disposició Addicional 41a de la LCSP preveu normes específiques de contractació pública per a determinats serveis i, en aquest sentit, reconeix “la naturalesa de prestacions de caràcter intel·lectual als serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme, amb els efectes que es deriven de les previsions contingudes en aquesta Llei”.

En sentit contrari, en aquells contractes emmarcats en els esmentats supòsits, el preu no podrà tenir una ponderació superior al 49%, sota risc de litigiositat administrativa a la llum de la jurisprudència interpretativa en relació amb la consideració de prestació de caràcter intel·lectual, disquisició aquesta que no pretén ser eix central del present article.

L’Informe Especial del Tribunal de Comptes Europeu “Contractació pública a la UE” (4/12/2023), posa en dubte l’èxit dels principals objectius de la Directiva 2014/24 .

Algunes de les principals conclusions que relata l’esmentat informe són:

• El nivell de competència en els contractes públics d’obres, béns o serveis ha disminuït en els darrers deu anys al mercat únic de la UE.
• Més del 40% de les adjudicacions es van produir en procediments amb una única oferta.
• La reforma del 2014 encara no ha donat lloc a millores significatives en la manera com els poders adjudicadors duen a terme la seva contractació Pública.
• Pel que fa a la simplificació, no es constata una millora significativa que augmentés l’atractiu de la contractació pública.
• La durada mitjana dels procediments de contractació pública ha augmentat en un 50% des del 2011.
• Tant els percentatges d’anuncis publicats com la participació de les petites i mitjanes empreses a la contractació pública han continuat sent insatisfactòries durant el període auditat.
• La promoció de la contractació estratègica amb l’objectiu de fomentar una consideració més gran dels aspectes mediambientals, socials o innovadors ha tingut un impacte global limitat i la proporció de procediments que utilitzen criteris d’adjudicació diferents del preu és molt limitada malgrat la reforma del 2014.

El codi identifica els principis, els valors ètics, les normes de conducta i les bones  pràctiques que han de regir l’actuació de totes les persones que participen en els procediments de compra pública.

El seu contingut, de caràcter preventiu i orientador,  té com a finalitat millorar la cultura ètica  de les persones destinatàries del Codi. A aquest efecte, el Codi articula un sistema de  garanties per mitjà de dos canals on qualsevol persona pot adreçar les qüestions ètiques que es puguin plantejar en el marc de qualsevol procediment de compra pública, i preveu un  sistema de seguiment i avaluació per garantir-ne l’eficàcia. (more…)

El Ple de l’OIReScon en data 17 de novembre del 2023 va aprovar informe relatiu a l’estudi de les concessions incoades per poders adjudicadors a l’estat durant el 2022, tot establint una sèrie de conclusions i reflexions sobre la matèria.

Algunes de les seves conclusions van ser: (more…)

L’aixecament per part de l’Alcaldia o del Ple municipal de les objeccions manifestades per la intervenció municipal per no seguir el procediment legalment establert per a la contractació menor, a la vista de la jurisprudència.

Pel que fa al procediment la STS 597/2014 adverteix:

“… convé ressaltar que l’omissió del procediment legalment establert, ha estat considerada com una de les raons que poden donar lloc a la qualificació delictiva dels fets, perquè les pautes establertes per a la tramitació del procediment a seguir en cada cas tenen la funció d’allunyar els perills de l’arbitrarietat i la contradicció amb el dret” (more…)

Les entitats beneficiàries o gestores de FONS NGUE busquen reforçar el control i la bona gestió en relació amb un ampli espectre de camps de control en totes les fases: planificació, execució, extremant les precaucions davant possibles correccions.

La Unió Europea va impulsar un ambiciós programa amb l’objectiu de servir de protecció i rellançament de l’activitat productiva postpandèmia. Per mobilitzar les inversions necessàries, la Comissió va presentar una doble resposta: la primera és la Next Generation EU, com a instrument de recuperació dotat amb 750.000 milions d’euros, destinant al pressupost de la UE el finançament addicional obtingut als mercats financers durant el període. 2021-2024. La segona, un pressupost europeu a llarg termini reforçat pel període 2021-2027 (1,1 bilions d’euros).

El disseny de la seva concreció, gestió i control és el gran desafiament dels Estats, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. La decisió sobre la destinació d’aquests fons va anar acompanyada d’una pluralitat de convocatòries i línies en que diferents entitats del sector públic van participar (i hi participen) formant part ja del dia a dia de l’entitat. (more…)

Es preveu l’obligació per a tot el sector públic d’implementar un canal intern de denúncies. Tots els poders adjudicadors, independentment de la seva grandària, hauran de comptar amb aquest canal de denúncies.

De la normativa reguladora resulta notable posar de manifest:

• S’haurà de garantir la confidencialitat de la identitat de l’informant i de qualsevol tercer mencionat en la comunicació i de les actuacions que es desenvolupin.
• En el cas d’existir diferents canals interns de denúncia, aquests hauran d’integrar-se i estar disponibles de manera unificada a la pàgina principal de l’entitat.
• Ha d’existir un procediment de gestió de les informacions rebudes.
• S’imposa l’obligació de realitzar consulta prèvia amb els sindicats i representació legal dels treballadors (empleats públics).
• L’òrgan d’administració o de govern tindrà la condició de responsable del tractament de les dades personals que siguin objecte de tractament durant les denúncies.

(more…)

La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023, ja posava el focus sobre l’anàlisi sistemàtica del risc de conflicte d’interès en els procediments administratius que executen el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en la seva disposició addicional cent dècima segona.

Posteriorment, l’esmentada Ordre HFP/55/2023, de 24 de gener, relativa a l’anàlisi sistemàtica del risc de conflicte d’interès en els procediments que executen el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té per objecte establir el contingut mínim que obligatòriament hauran de tenir les declaracions d’absència de conflicte d’interès (DACI). (more…)

Com ja és habitual, l’aprovació definitiva dels pressupostos generals de l’Estat per a l‘any 2023[1] suposarà, entre d’altres, importants novetats en matèria de contractació pública; amb especial rellevància als àmbits d’integritat institucional i el paper de la intervenció municipal en la recepció materials dels contractes. (more…)

En els procediments de contractació que es financin amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU s’ha de vetllar de manera especial per incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals, de digitalització i d’innovació i de responsabilitat social corporativa, sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, i facilitar l’accés a les petites i mitjanes empreses i les empreses d’economia social, així com a les empreses emergents. També cal tenir en consideració el valor que puguin aportar en coneixement. (more…)