En una nota emesa per l’àrea d’impugnacions de la Subdirecció General d’Ordenació i Impugnacions de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), s’ha notificat aquest canvi de criteri. En el comunicat es notifica als departaments regionals l’ordre perquè es tramitin totes les sol·licituds de la tarifa plana, tant de persones físiques com d’autònoms societaris. (more…)

El passat 23 de setembre, es va publicar el Reial Decret llei 28/2020 (RDL 28/2020). En la seva disposició addicional 3a, recull la pròrroga de l’article 6 del RDL 8/2020 en què es regula el «Plan MECUIDA», establint que romandrà vigent fins al 31 de gener de 2021. (more…)

El Reial Decret llei 27/2020, de 4 d’agost (RDL 27/2020), de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals, ha perdut la seva vigència, al no ser convalidat pel Congrés dels Diputats. El pas 10 de setembre s’ha dictat Resolució de Congrés, que ordena la publicació de l’Acord de derogació d’aquella norma. (more…)

Aquest mes de setembre és l’últim termini, perquè els treballadors inclosos en el camp d’aplicació d’aquest règim especial (RETA) puguin canviar la base per la qual vinguessin obligats a cotitzar, triant una altra dintre dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici, sempre que així ho sol·licitin a la TGSS. La norma estableix els següents terminis i efectes:

a) 1 d’abril, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i el 31 de març.

b) 1 de juliol, si la sol·licitud es formula entre l’1 d’abril i el 30 de juny.

c) 1 d’octubre, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 30 de setembre.

d) 1 de gener de l’any següent, si la sol·licitud es formula entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre. (more…)

El proppassat 16 de juliol es va publicar la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

La mateixa norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’absentaran dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Aquest precepte va anar incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.). A la pràctica, suposava que l’article quedés reduït, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.

Aquesta nova norma justifica que s’elimini aquesta modalitat d’acomiadament, al·ludint a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).

En l’exercici 2020 s’ha derogat dues vegades aquest tipus d’acomiadament. Ara la Llei deroga tant l’article 52 d de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, amb el qual fa en el mes de febrer s’havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (amb la qual cosa la derogació ja data de l’20 de febrer). Aquesta norma ja fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política” la derogació, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu. És per aquest motiu que ara una gran part del preàmbul de la Llei 1/2020 tracta de justificar que l’adequació de l’ús d’un Reial decret llei: “en cap cas va constituir un ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional”.

Així doncs, finalment, amb major o menor fortuna queda derogada aquesta modalitat d’acomiadament justificat, basat en faltes d’assistència, que tanta controvèrsia ha tingut en els últims anys.

El passat  15 de març, des de la Secretaria de relacions amb l’administració de justícia i de la Secretaria general de treball, afers socials i famílies, s’ha dictat la instrucció 1/2020, sobre mesures preventives i organitzatives adreçades al personal al servei de l’administració justícia a Catalunya davant l’impacte del sars-coV-2 i de mesures específiques a l’àmbit de les conciliacions administratives laborals. (more…)

A causa de l’estat d’emergència de país i, de l’aplicació de les mesures extraordinàries que estan afectant de ple a activitats econòmiques com l’hostaleria, el turisme, etc., davant la possibilitat que la situació pugui prolongar-se durant algunes setmanes, es recorda les possibilitats que la normativa actual preveu pel que fa a tramitació d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE). (more…)

Tal com s’havia anunciat, el Govern ha aprovat aquest RDL amb l’objectiu de derogar el polèmic art. 52 d) de l’Estatut dels Treballadors, que incloïa com a causa d’acomiadament objectiu les faltes d’assistència a la feina, fins i tot justificades però intermitents.

L’acomiadament objectiu per faltes d’assistència ja es contemplava a l’Estatut dels Treballadors anterior (1980), i la seva utilització havia estat molt escassa. La reforma de 2012 va donar facilitats a aquest article sobre la redacció anterior, ja que es va introduir el requisit en què el total de faltes d’assistència en els 12 mesos anteriors aconseguís el 5% de les jornades hàbils, i eliminant la circumstància que l’índex d’absentisme total de la plantilla del centre de treball superés el 2,5% en els mateixos períodes de temps.

Després de la publicació de la STC 118/2019, de 16 d’octubre es va produir un gran enrenou social. L’alt tribunal avalava l’acomiadament d’una treballadora que va faltar a la feina en diverses ocasions per patir forts dolors a causa d’una malaltia. És a dir, que, encara que les seves faltes d’assistència fossin justificades amb baixes d’incapacitat, l’alt tribunal admetia l’acomiadament com a objectiu, afirmant que la causa de l’acomiadament no és el sol fet d’estar malalt el treballador, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d’assistència a la feina, justificades o no, que hagin tingut lloc en un determinat període de temps; i afirmava que “es tracta d’una mesura per evitar l’increment indegut dels costos per a l’empresari, dret que també té cobertura constitucional a la llibertat d’empresa i la defensa de la productivitat”.

Des d’aquesta data, el Govern ha insistit que aquesta regulació lesionava drets fonamentals de les persones que pateixen malalties de llarga durada, o algun tipus de discapacitat, el que justifica el caràcter urgent d’aquesta reforma.

La doctrina del TJUE (en els assumptes Ruiz Conejero i en Nobel Plastiques Ibèrica) obliga a què hi hagi mecanismes dirigits a contraposar i avaluar la situació concreta cas per cas, als efectes de determinar si la mesura és proporcionada. Per contra, aquesta previsió d’anàlisi «ad hoc» no existeix en l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors, que s’aplica amb caràcter automàtic quan concorren els percentatges d’inassistència que fa.

Així que el Govern amb aquesta mesura és procedent, a la immediata derogació de l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors a efectes de garantir el dret a la no discriminació de les persones, així com per evitar el risc d’exclusió social de col·lectius de especial vulnerabilitat.

En aquest sentit ho ha fet també recentment el TSJ de Catalunya, avançant-se a aquesta derogació, en la seva sentència de 17 de gener de 2020.

La derogació d’aquest article entra en vigor a l’endemà de la seva publicació al BOE (el dia 20/02) i no té caràcter retroactiu.

El passat 22 de gener es va publicar al BOE el Reial Decret Llei 2/2020, de 21 de gener, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic, que recull la pujada salarial que s’aplica, amb efectes d’1 de gener de 2020, a les empleades i empleats públics de les administracions estatal, autonòmica i local, i també al sector públic empresarial. (more…)

El precepte estableix, entre altres, les següents mesures en l’àmbit de la Seguretat Social:

Pensions: de forma provisional, des de l’1 de gener de 2020 i en la mesura que entri en vigor la Llei de pressupostos generals de l’Estat per aquest any, o una altra norma amb rang legal que reguli aquesta matèria, la revaloració de les pensions de la Seguretat Social i de classes passives de l’Estat i la determinació d’altres quanties de prestacions públiques estatals, així com les bases mínimes i màximes de cotització i els tipus de cotització a la Seguretat Social,  es mantindran el mateix import que tinguessin reconegut a 31 de desembre de 2019 mantenint-se així mateix les quanties de pensions i prestacions, així com els límits d’ingressos aplicables que figuren en l’annex i de Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació, i en els articles 2 i 3 de Reial decret llei 8 / 2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball. (more…)