Participació de Jordi Casals al 24è Congrès de l’AMA

En Jordi Casals, soci de FAURA-CASAS, va participar en el 24è Congrés de l’AMA (Arc Mediterrani d’Auditors) que es va celebrar a Toulouse (França) els dies 23 i 24 d’octubre, intervenint com a ponent en la sessió dedicada a la “creació d’empreses en les països de l’AMA”, juntament amb Simona Bianciardi, Expert-Comptable francesa, i Federico Broglia, Dottore Commercialista a Milà (Itàlia).

FOTO 1

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Llei 31/2015, de 9 de setembre, per la qual es modifica i actualitza la normativa en matèria d’autoocupació i s’adopten mesures de foment i promoció del treball autònom i de l’economia social. (1)

El passat 9 de setembre va ser aprovada la Llei 31/2015, que recull en un únic text els diferents incentius al treball autònom vigents, que estaven dispersos en diverses normes, i engega noves mesures per impulsar l’autoocupació i recolzar el treball autònom i l’economia social. La seva vigència començava a partir del 10 d’octubre de 2015, les principals novetats son:

A. En quant a les bonificacions o reduccions de quotes en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), les modificacions més rellevants son l’eliminació a partir del 10 d’octubre de 2015, de les limitacions que les bonificacions tenien en cas de contractar treballadors per compte aliena, atès que a partir d’aquest moment es perdien els incentius de bonificació o reducció de quotes del RETA. Amb la nova regulació no hi ha limitació a la contractació de treballadors, ja no s’aplicarà tant per als incentius que se sol•licitin a partir del 10 d’octubre, com als incentius vigents anteriors que contractin treballadors a partir d’aquesta data.

B. La millora de la regulació de l’accés a la compatibilitat fins a un màxim de 270 dies entre treball per compte propi i prestació per atur. Desapareix l’edat límit exigida de 30 anys, la qual cosa possibilita que qualsevol beneficiari de les prestacions per atur pugui efectuar aquesta compatibilitat independentment de la seva edat. En aquest mateix sentit, s’amplia la possibilitat de recuperar l’atur suspès per iniciar treballs per compte propi, fins a una màxim de 5 anys. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Contingut i novetats de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

El passat 2 d’octubre, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic, que entrarà en vigor a l’any de la seva publicació, a excepció dels preceptes indicats en la disposició final divuitena.

En el preàmbul de la Llei s’estableixen els seus objectius:

  • Dotar al nostre sistema legal d’una norma comprensiva del règim jurídic de les administracions públiques, regulant el funcionament intern de cada Administració i de les relacions entre elles.
  • Impulsar mesures per racionalitzar l’actuació administrativa, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i augmentar la seva productivitat.
  • Establir tant la legislació bàsica sobre règim jurídic administratiu, aplicable a totes les administracions públiques, com el règim jurídic específic de l’Administració General de l’Estat, tant de l’Administració institucional com de l’Administració perifèrica.
  • Regular sistemàticament les relacions internes entre les Administracions, establint els principis generals d’actuació i les tècniques de relació entre els diferents subjectes públics.

De les novetats introduïdes per la Llei que també resulten d’aplicació també al Sector Públic Autonòmic i Local, destaquem aquelles que considerem més rellevants: (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El tractament com a rendiments del treball en espècie de les assegurances de malaltia satisfetes per l’empresa. Noves interpretacions de la Direcció General de Tributs.

El passat 23 de juliol de 2015, la Direcció General de Tributs, ha determinat en la Consulta vinculant V2326-15, que els pagaments directes realitzats per l’empresa a tercers, en nom del treballador, perquè aquests li proporcionin el bé, el dret o el servei que es tracti, només tindran la consideració de rendiments en espècie si aquests pagaments deriven de compromisos assumits amb el treballador que estiguin pactats ja sigui en el conveni col•lectiu o en el propi contracte de treball, de tal manera que l’empresa ha d’estar obligada (en funció del conveni o contracte de treball) a subministrar el bé, dret o servei. Contràriament en absència d’aquesta obligació pactada, s’entendrà que el pagament realitzat és una simple mediació de pagament i conseqüentment els rendiments del treball derivats, tindran la consideració de retribució dinerària.

La Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques disposa que estaran exempts els rendiments del treball derivats de “les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia, quan es compleixin els següents requisits i límits: (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

2 anys i 6 mesos de presó per accessos indeguts a la història clínica.

El Tribunal Suprem va ratificar la Sentència de l’Audiència Provincial de Palma de Mallorca que va condemnar a 2 anys, 6 mesos i un dia de presó a un metge per accedir il·legalment, fins a 25 vegades, a la base de dades del Servei de Salut de les Illes Balears, i consultar les històries clíniques de 5 companys. Recordem que el Codi Penal tipifica com a delicte (article 197) el descobriment i revelació de secrets; amb penes de presó d’un a quatre anys; i multes de dotze a vint-i-quatre mesos. El fet punitiu, va annexat amb l’agreujant que es va cometre per un funcionari públic.

El funcionari en qüestió va emprar el seu nom d’usuari i paraula de pas “sense autorització i sense haver-hi relació assistencial” per consultar les històries clíniques de cinc companys entre gener de 20110 i febrer de 2011. A l’excedir dels dos anys, el condemnat haurà d’ingressar a presó per portar a compliment la pena imposada. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Elevació del límit exempt d’aportar garantia en les sol•licituds d’ajornament o fraccionament a 30.000 € dels deutes amb Hisenda.

L’Ordre HAP / 2178/2015, de 9 d’octubre, per la qual s’eleva el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament a 30.000 euros, eleva amb efectes a partir del 21 d’octubre d’enguany de 18.000 € a 30.000 € el límit exempt de l’obligació d’aportar garanties en les sol•licituds d’ajornament o fraccionament de pagament dels deutes gestionats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària i pels òrgans o organismes de la Hisenda pública estatal.

L’Ordre EHA / 1030/2009, de 23 d’abril, va establir el límit exempt de l’obligació d’aportar garanties en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament en 18.000 euros. La nova ordre té com a objecte mantenir la finalitat última de l’exempció prevista, que és atorgar facilitats a l’obligat al pagament per al compliment de les seves obligacions de dret públic davant dificultats financeres de caràcter transitori, considerant necessari elevar el límit de l’esmentada exempció fins un import que en conjunt no excedeixi de 30.000 euros, tant pels deutes que es trobin en període voluntari com en període executiu de pagament. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea declara invàlid l’acord Safe Harbor.

El passat 6 d’octubre podem dir que serà un abans i un després en el marc de les transferències internacionals de dades de caràcter personal. El que va succeir va ser que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, va invalidar l’acord que permetia transferir dades d’usuaris europeus a servidors ubicats a EEUU, en base a l’acord de port segur o Safe Harbor, doncs es considera que no garanteix un nivell de seguretat desitjat.

Recordem que la Directiva 95/46/CE, disposa que en principi només es poden transferir dades a un país tercer, si aquest garanteix un nivell de protecció adequat. La Decisió 2000/520/CE de la Comissió, de 26 de juliol, de l’any 2000; establia un seguit de principis relatius a la protecció de dades personals que les empreses estatunidenques podien subscriure’s voluntàriament. L’adhesió al Conveni Safe Harbor per part de les empreses amb tractament de dades als EUA; permetia el flux de dades entre els dos continents. La rellevància, resideix pel gran nombre d’empreses que es trobaven adherides, i el que suposa la invalidesa d’aquest acord.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies