Un cop publicada la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2017, es el moment de fer un anàlisis de les modificacions i les mesures més significatives incorporades per el 2017.

Novetats fiscals:

En quan a la imposició directe l’única modificació la trobem en els increments en els límits i percentatges de deduccions aplicables a les inversions en produccions cinematogràfiques, series audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.

En quan a la tributació indirecte s’incorpora parcialment la reclamació del sector cultural de disminució del tipus d’IVA aplicables, passant a tributar al tipus reduït del 10% els espectacles culturals en viu així com els serveis mixtes amb hostaleria.

Un altre aspecte a destacar amb repercussions fiscals es el manteniment, respecte l’any 2016, de l’interès legal del diner i l’interès de demora en el 3,00% i 3,75% respectivament.

Per últim, i d’acord amb l’establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sens finalitats lucratives i incentius fiscal al mecenatge, s’estableixen les activitats prioritàries de mecenatge i els esdeveniments d’excepcional interès públic.

Novetats laborals i de seguretat social

S’estableixen els imports de l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples) per el 2017, que queden fixats en 17,93 euros diaris,  537,84 euros mensuals i 6.454,03 euros anuals. En els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional ha estat substituïda per la referència a l’IPREM, la quantia anual serà de 7.519,59 euros, llevat que la norma expressament excloguès les pagues extraordinàries, en el que l’import de referència serà de 6.454,03 euros.

S’aproven els límits màxims i mínims de les bases de cotització, que s’estableixen en 3.751,20 euros i 825,60 euros mensuals respectivament en el Regim General, i en 3.751,20 euros i 919,20 euros en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, amb les particularitats especifiques de bases de cotització per els treballadors majors de 47 anys.

S’ajorna fins al’1 de gener de 2019 l’entrada en vigor de les modificacions de l’Estatut del treball autònom que permetrà la realització d’activitat a temps parcial..

S’amplia la consideració com a període de cotització al 100% del salari no reduït, als treballadors que redueixin la seva jornada per tenir cura d’una persona amb discapacitat durant el primer any (dos primers anys si la persona amb discapacitat es menor a 12 anys).

Es mantenen de forma general les ajudes i bonificacions previstes en anteriors pressupostos, bonificació del 50% en la cotització a la Seguretat Social per canvi de lloc de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs o lactància, i les mesures de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme, comerç vinculat al mateix i hostaleria.

Tal i com anunciàvem a la nostra newsletter de mes de març, l’article 1 del RD 602/2016, de 2 de desembre, incorpora variacions en les condicions establertes per calcular els límits per presentar Comptes anuals abreujats en aquelles empreses que formen part d’un grup.

L’Instituto de Censores Jurados de Cuentas ha plantejat dues consultes a l’ICAC sobre l’aplicació d’aquest Reial Decret, de les que ja s’ha rebut la resposta de l’ICAC i que resumim a continuació:

• En concret, la primera consulta fa referència a si la societat dominant ha d’esser europea, espanyola o pot estar domiciliada a qualsevol altre país. La resposta de l’ICAC conclou que la societat dominant ha d’esser espanyola o de qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea.

• Pel que fa a la segona consulta, es refereix a sobre si els comptes anuals consolidats han de referir-se a la matriu ultima o, si per contra, seria admissible també a qualsevol nivell de consolidació intermedi. La resposta de l’ICAC conclou que s’admeten els comptes anuals consolidats corresponents a un nivell intermedi del grup.

El passat dimarts 11 de juliol de 2017,  l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) va presentar els informes de la Central de Resultats sobre les dades 2016.

Les dades fan referencia als diferents àmbits: hospitalari, atenció primària, sociosanitari, salut mental i addiccions, salut publica, territorial, emergències i formació sanitària especialitzada.

Per veure l’informe, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

Els propers dies 23 i 24 de novembre es celebren a Zaragoza les “II JORNADES SOBRE CONTROL i AUDITORÍA EN EL SECTOR PÚBLIC LOCAL“, que tractaran especialment el nou marc del control intern local i l’auditoria pública. Faura-Casas som entitat  patrocinadora d’aquestes jornades, conscients de la importància que tindrà l’aplicació del recentment aprovat Real Decreto 424/2017, de 28 d’abril, pel que es regula el régim jurídic del control intern en les entitats locals. El nostre gerent i responsable de l’oficina de Madrid, Pedro Sánchez, forma part del comitè tècnic de la Jornada i  el nostre soci Pere Ruiz participarà en una de les sessions sobre la “col·laboració de les firmes privades d’auditoria”.

En aquest link podreu consultar el programa de les jornades: II JORNADES SOBRE CONTROL i AUDITORÍA EN EL SECTOR PÚBLIC LOCAL

Els passats dies 6 i 7 de juliol va celebrar-se a Sitges el 27è Fòrum de l’Auditor Professional sota el lema “Integritat i transparència en temps digitals”. El programa del Fòrum ha consistit en diverses sessions tècniques i sessions plenàries, on s’han debatut qüestions de molt interès per als més de 600 auditors de comptes que hi van assistir, a més de ser un espai per al networking i l’intercanvi d’experiències professionals.

Així mateix, en aquest Fòrum es va retre un emotiu homenatge a Daniel Faura, soci fundador de Faura-Casas i que ha estat durant 8 anys President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya. En ser aquest el darrer Fòrum en que Daniel Faura ostentarà el càrrec de President del Col·legi, va ser una excel·lent ocasió per a que tota la professió li  expressés el seu reconeixement  i agraïment per la tasca feta durant aquest anys.

Des de tot l’equip Faura-Casas ens volem unir a aquest reconeixement, no només per la seva brillant gestió al Col·legi, si no també i molt especialment, per la seva trajectòria professional de més de 30 anys a Faura-Casas, fent d’aquesta firma des de la seva fundació fins ara, una firma capdavantera en el món de l’auditoria i la consultoria al nostre país.

Tal i com ja anunciàvem recentment, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del passat 6 de juliol s’ha publicat ORDRE VEH/137/2017, de 29 de juny, per la qual s’aprova el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. El nou Pla comptable serà aplicable al sector públic de la Generalitat de Catalunya a partir de l’exercici comptable que s’inicia el dia 1 de gener de 2018.

Podeu consultar el text complet al següent enllaç: Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya

Recentment s’ha donat a conèixer el nou Esquema de Certificació de Delegats de Protecció de Dades. Aquest Esquema neix amb la finalitat d’impulsar una acreditació oficial que aporti confiança a nivell global. En qualsevol cas, serveix de mecanisme per establir quins són els requisits que han de complir els organismes que vulguin certificar a futurs delegats de Protecció de Dades (DPO per les sigles en anglès).

La seva elaboració ha comptat amb el suport d’experts i representants de diferents parts interessades en el desenvolupament del procés de certificació (representants d’associacions professionals, representants de l’Administració Pública i universitats, entre d’altres), els quals integren el Comitè de l’Esquema. Aquest Comitè té com a objectiu assegurar la validesa i vigència de les regles de l’esquema davant canvis tecnològics i noves exigències per als DPO.

El sistema de certificació definit té com a objectiu oferir seguretat i fiabilitat tant als professionals de la privacitat com a les empreses i entitats que van a incorporar aquesta figura a les seves organitzacions. El seu compliment els permet acreditar que els DPO que certifiquen reuneixen la qualificació professional i els coneixements requerits.

En el procés de certificació intervenen l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), ENAC (que és qui avala els requisits que han de tenir els certificadors) i l’entitat certificadora que també podrà ser una entitat privada. L’AEPD considera que aquesta triple divisió és un factor de qualitat per al procés de certificació.

El control i seguiment de les entitats de certificació són competència de l’ENAC, qui podrà dur a terme una revisió periòdica de les certificacions expedides. Així mateix juntament amb l’autoritat de control competent, podrà revocar l’acreditació atorgada si les condicions de l’acreditació no es compleixen o si l’actuació de l’organisme de certificació infringeix el RGPD.

Referent a això, l’Agència i ENAC han subscrit un conveni de col·laboració per coordinar les seves actuacions en el marc de les seves respectives activitats i competències.

Podeu consultar aquí per a més detall de la informació

ESQUEMA AEPD-DPD

Nota de Prensa

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades va publicar el 29 de juny la Memòria 2016, en la que es recullen de forma detallada les activitats realitzades per aquesta institució, les tendències més destacades i les decisions i procediments més rellevants de l’any. Així mateix, analitza els reptes del present i futur en matèria de protecció de dades, subratllant que l’any 2016 va ser un any especialment important per tres motius:

• L’aprovació del Reglament General de Protecció de Dades, que serà aplicable a partir del 25 de maig de 2018.
• L’impuls i desenvolupament de les 113 actuacions recollides en el Pla Estratègic 2015-2019 de l’AEPD.
• La sentencia del TJUE que va declarar invàlida la Decisió de Port Segur. Com a conseqüència, es va produir un important increment de les sol·licituds d’autorització basades en l’aportació de garanties contractuals, rebent-se 737 sol·licituds durant 2016 enfront de les 128 que es van registrar durant el 2015, arribant-se’n a concedir 499 l’any 2016.

Un dels primers punts que la memòria fa esment són les denuncies i reclamacions, indicant que durant l’any 2016 van tenir entrada 10.523 denúncies i reclamacions de tutela de drets. D’aquest número d’entrades, 7.935 van ser denúncies i 2.588 van ser reclamacions, podent observar que mentre les denuncies s’han reduït un 6,53% respecte l’any anterior, les reclamacions s’han incrementat un 24,30%.

Un cop explicat això, en relació a la naturalesa de les denúncies tramitades, són rellevants els casos d’inclusió indeguda en fitxers de morositat i contractació irregular que suposen un 21,5% i 11,3% de les resolucions sancionadores de l’AEPD i més del 65% de l’import global de les sanciones imposades.

Pel que fa a l’increment del número de reclamacions de tutela de drets presentades a l’AEPD, l’Agència ho justifica en la seva memòria amb la major preocupació per part dels ciutadans perquè aquells tercers que tracten la seva informació personal ho deixin de fer quan així ho sol·licitin els interessats. El dret de cancel·lació ha estat un any més el dret més reclamat, referint-se a la inclusió indeguda en fitxers de solvència gairebé el 25% de les reclamacions plantejades.

Així mateix, durant l’any 2016 l’AEPD va reprendre les inspeccions sectorials d’ofici, amb la realització del Pla d’Inspecció sectorial de sanitat, la inspecció del Sistema d’Informació de Visats i Schengen.

En segon lloc, en relació amb les infraccions declarades durant l’any anterior, l’Agència destaca l’increment en un 16,7% dels procediments de prevenció respecte al 2015 i una reducció del 21% en el número d’infraccions amb sanció econòmica. En la publicació també es fa esment al fet de que en moltes ocasions les investigacions permeten a l’AEPD advertir al denunciat en comptes d’imposar una sanció, exigint la correcció de la conducta i l’adopció de les mesures corresponents. Ara bé, també s’indica que l’import global de les sancions econòmiques, que suposa un import de 14.190.173 euros, ha pujat un 3,48% respecte al 2015.

En el cas de les Administracions Públiques, es van resoldre 56 procediments d’infracció, corresponent 23 a l’Administració Local, 20 a l’Administració Autonòmica, 10 a l’Administració General de l’Estat i 3 a altres entitats de dret públic.

Pel que fa a les sentències de l’Audiència Nacional en relació a recursos interposats contra resolucions de l’Agència, en la memòria s’indica que de les 74 sentències dictades en el 2016, un 78% van confirmar els criteris de l’AEPD.

En tercer lloc, també és interessant mencionar que es van atendre aproximadament 237.000 consultes plantejades pels ciutadans, sent els temes més consultats els relacionats amb la inscripció de fitxers, comunitats de veïns o videovigilància. Tot i això, respecte a les consultes telefòniques i presencials sobre l’exercici de drets, més de la meitat (53,34%) van ser sobre el dret de cancel·lació, a les que cal sumar un 26,56% que van sol·licitar informació específica sobre el dret a l’oblit.

En relació al Canal Jove, que és l’àrea específica de l’AEPD per a potenciar la comunicació amb els menors, pares i professors, ha atès aproximadament unes 700 consultes sent plantejades per pares, membres de la comunitat educativa, serveis socials i sanitaris.

En quart i darrer lloc, en la publicació s’indica que l’any 2016 va finalitzar amb més de 4,5 milions de fitxers inscrits en el Registre General de Protecció de Dades, apuntant que d’aquests el 96,41% van ser de titularitat privada i el 3,59%  van ser de titularitat pública.

Per a més informació i detall es pot consultar Memoria_AEPD_2016

El passat dimecres 12 de juliol s’aprovava la Llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, després d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. D’aquesta manera, el Parlament de Catalunya dóna llum verda al nou organisme que serà l’encarregat de prevenir, respondre i investigar tecnològicament incidents o amenaces a les xarxes de comunicacions electròniques i sistemes d’informació públics, minimitzar els danys i els temps de recuperació, i col·laborar amb els cossos policials i les autoritats judicials.

L’Agència estarà adscrita al Departament de la Presidència i tindrà com a principal missió garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques i els sistemes d’informació en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i de tot el seu sector públic, en col·laboració amb els organismes judicials i policials.

Així, es garanteix que el Govern disposi de les eines necessàries per afrontar els riscos i amenaces que planteja actualment la plena integració a la societat digital. Segons la consellera de Presidència, la protecció en la societat digital és un “pilar bàsic” i per això es veu en l’Agència “una de les millors garanties” per a la ciberseguretat, i ressalta que demostra el compromís del Govern, del Parlament i d’un poble, que vol “poder gaudir dels beneficis del desenvolupament de la societat digital de forma segura i amb les màximes garanties possibles”. Durant la seva intervenció, Neus Munté referia la tasca essencial que fan les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el tractament que en fan les empreses, entitats i ciutadans “per a l’actual desenvolupament econòmic i social” i per garantir “la continuïtat de les activitats i oferir seguretat jurídica en les accions del ciutadà i el tràfic mercantil”.

La Llei ha estat aprovada amb els vots a favor de JxSí, PSC i CSQP. Ciutadans hi ha votat en contra i el PPC i la CUP s’han abstingut.

Per a més informació, es pot consultar La web del Parlament

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha publicat els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per al període 2018-2020, aprovats el passat 3 de juliol pel Consell de Ministres. Aquests objectius es remetran al Congrés i al Senat per a la seva aprovació definitiva.

Com a aspectes més significatius d’aquests objectius, cal destacar:

• Es preveu un objectiu de dèficit del 2,2 % del PIB en 2018, del 1,3% del PIB per al 2019 y del 0,5 % per al 2020.
• Per a les Administracions territorials, es preveu que les Comunitats Autónomes assoleixin l’equilibri pressupostari el 2019.
• El sostre de despesa de l’Estat per al 2018 augmentarà en 1.497 milions d’euros, fins assolir els 119.834 milions de euros.
• La Seguretat Social anirà reduint de manera més moderada el seu dèficit fins a situar-lo en el 0,5 % del PIB en el 2020.
• En quant als objectius de deute públic s’han fixat en els següents percentatges sobre el PIB:

Al mateix temps, a efectes del compliment de la regla de la despesa, s’ha establert la taxa de referència de creixement del PIB de l’economia espanyola. La variació de la despesa computable nominal de l’Administració Central, de les Comunitats Autònomes i de les Corporacions Locals no podrà superar aquesta taxa de referència en aquest període, seguint la Llei Orgànica d’Estabilitat i el Pacte d’Estabilitat i Creixement, essent les Taxes de referència nominals (% variació anual) les següents: