El programa ELS MATINS de TV3 la periodista Lídia Heredia va entrevistar el nostre soci fundador Joan B.Casas  per comentar la intevenció de les finances de la Generalitat de Catalunya per part del Ministeri d’Economia.

Video de l’entrevista

El passat 7 de setembre es va publicar el Decret-llei 4/2017, en el qual entre altres mesures es regulen de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes.

Es recullen en el text els nous supòsits excepcionals que permeten la percepció d’un complement de millora retributiva fins al 100% de les retribucions i una refosa de tots els supòsits. Alguns d’aquests nous supòsits tenen com a finalitat la protecció de la salut de la dona en situacions especialment vulnerables, com la situació d’incapacitat temporal que derivi d’un tractament de reproducció assistida o del període de lactància, o la situació d’incapacitat temporal per interrupció voluntària de l’embaràs en el primer trimestre de gestació per inducció farmacològica. Així mateix, es protegeix la situació del personal amb discapacitat, en concret, quan es trobi en la situació d’incapacitat temporal derivada de malalties que han estat causa de discapacitat de grau igual o superior al 33%.

Es recull, així mateix, la situació d’incapacitat temporal derivada d’exploracions diagnòstiques invasives, com endoscòpies, colonoscòpies, gastroscòpies, Fibroscopis, cateterismes i altres exploracions similars. I, finalment, s’amplien els supòsits de malalties considerades especialment greus més enllà dels processos oncològics, incloent una llista de malalties que tenen el tractament de malalties greus i / o subjectes a declaració obligatòria.

La justificació d’aquesta mesura és la necessitat de donar la màxima protecció a aquestes situacions d’incapacitat temporal garantint el cent per cent de les retribucions, i evitar d’aquesta manera que una minva de les retribucions agreugi la situació personal i familiar dels afectats.

Finalment, en la disposició transitòria es preveu, en relació amb els nous supòsits excepcionals, quan la situació d’incapacitat temporal s’hagi iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, els empleats públics tindran dret a que se’ls reconegui el complement fins al 100% de les retribucions a partir de la data d’entrada en vigor.

Amb data 7 de setembre de 2017, ha tingut entrada en el Senat el text aprovat per la Comissió d’Hisenda i Funció Pública del Congrés dels Diputats, en relació al Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell, 2014/23 / UE i 2014/24 / UE, de 26 de febrer de al 2014.

En la Disposició Final Desena del Projecte de Llei es procedeix a la modificació de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit. La modificació regula la qualificació i tractament de l’IVA que reben les subvencions i aportacions per finançar el dèficit d’explotació de determinats serveis públics.

En concret, la nova redacció de l’article 78.Dos.3.º relativa a les subvencions vinculades directament al preu de les operacions subjectes a l’Impost, disposa:

“Se considerarán vinculadas directamente al precio de las operaciones sujetas al Impuesto las subvenciones establecidas en función del número de unidades entregadas o del volumen de los servicios prestados cuando se determinen con anterioridad a la realización de la operación.

No obstante, no se considerarán subvenciones vinculadas al precio ni integran en ningún caso el importe de la contraprestación a que se refiere el apartado Uno del presente artículo, las aportaciones dinerarias, sea cual sea su denominación, que las Administraciones Públicas realicen para financiar:

1. a) La gestión de servicios públicos o de fomento de la cultura en los que no exista una distorsión significativa de la competencia, sea cual sea su forma de gestión.
2. b) Actividades de interés general cuando sus destinatarios no sean identificables y no satisfagan contraprestación alguna.”

El nou redactat, disposa la no subjecció a IVA de les aportacions que les administracions públiques facin per finançar la gestió de serveis públics o de foment a la cultura, sempre que les mateixes no generin situacions de distorsió de la competència. Així, no s’integraran en la base imposable de l’Impost les aportacions que financin activitats d’interès general quan els seus destinataris no siguin identificables i no abonin cap preu pel servei.

Cal destacar que aquesta modificació normativa clarifica una situació que en els últims anys estava sent qüestionada per l’Administració Tributària, qui mitjançant els seus organismes d’Inspecció realitzava actuacions en què venia considerant que les aportacions / subvencions rebudes per entitats vinculades a sectors d’activitat de investigació i desenvolupament, concessionaris de transport, culturals, etc … havien de ser considerades com a contraprestació als Serveis prestats, havent per tant ingressar les quotes d’IVA derivades de les esmentades percepcions.

La modificació del text normatiu incorpora també una nova redacció de l’article 93.cinco de la Llei de l’IVA, relatiu al règim de deduccions, establint que la no subjecció a IVA de les aportacions / subvencions per finançar els serveis públics, en les condicions exposades, en cap cas haurà de limitar el dret a deducció de les quotes d’IVA suportat en l’adquisició de béns i serveis necessaris per a la realització de les esmentades activitats.

Finalment, indicar que el mateix precepte modifica el redactat de l’article 7.8 de la Llei 37/1992, en la seva redacció vigent des de 1 de gener de 2015, reforçant i clarificant la no subjecció a l’Impost de determinats serveis prestats entre entitats íntegrament dependents de la mateixa Administració Pública:

“Uno. Se modifica el número 8.º del artículo 7, que queda redactado de la siguiente forma:

«7. Estarán no sujetas al Impuesto:

(…)

8.º A) Las entregas de bienes y prestaciones de servicios realizadas directamente por las Administraciones Públicas, así como las entidades a las que se refieren los apartados C) y D) de  este número, sin contraprestación o mediante contraprestación de naturaleza tributaria.

1. B) A estos efectos se considerarán Administraciones Públicas:
2. a) La Administración General del Estado, las Administraciones de las Comunidades Autónomas y las Entidades que integran la Administración Local
3. b) Las entidades gestoras y los servicios comunes de la Seguridad Social.
4. c) Los organismos autónomos, las Universidades Públicas y las Agencias Estatales.
5. d) Cualesquiera entidad de derecho público con personalidad jurídica propia, dependiente de las anteriores que, con independencia funcional o con una especial autonomía reconocida por la Ley tengan atribuidas funciones de regulación o control de carácter externo sobre un determinado sector o actividad.

     No tendrán la consideración de Administraciones Públicas las entidades públicas empresariales estatales y los organismos asimilados dependientes de las Comunidades Autónomas y Entidades locales.

4. C) No estarán sujetos al Impuesto los servicios prestados en virtud de encomiendas de gestión por los entes, organismos y entidades del sector público que ostenten, de conformidad con lo establecido en los artículos 4.1.n) y 24.6 del Texto Refundido de la Ley de Contratos del Sector Público, aprobado por el Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, la condición de medio propio instrumental y servicio técnico de la Administración Pública y encomendante y de los poderes adjudicadores dependientes del mismo.
5. D) Asimismo, no estarán sujetos al Impuesto los servicios prestados por cualesquiera entes, organismos o entidades del sector público, en los términos a que se refiere el artículo 3.1 del Texto Refundido de la Ley de Contratos del Sector Público, a favor de las Administraciones Públicas de la que dependan o de otra íntegramente dependiente de estas, cuando dichas Administraciones Públicas ostenten la titularidad íntegra de los mismos.
6. E) La no consideración como operaciones sujetas al impuesto que establecen los dos apartados C) y D) anteriores será igualmente aplicable a los servicios prestados entre las entidades a las que se refieren los mismos, íntegramente dependientes de la misma Administración Pública.

(…)”

Tal i com  vàrem publicar al newsletter del mes de maig, el passat 28 d’agost va entrar en vigor l’Ordre HFP/816/2017 per la que s’aprova el nou Model 232 de declaració informativa d’operacions vinculades i d’operacions i situacions relacionades amb països o territoris considerats com paradisos fiscals, el qual estarà disponible exclusivament en format electrònic.

La informació que s’havia de subministrar al model de l’Impost sobre Societats fins al moment, es passarà a declarar al nou model 232 per als períodes iniciats a partir de l’1 de gener del 2016, en el que estaran obligats a presentar-lo i complimentar la informació les següents persones o entitats vinculades:

• Aquelles respecte de les operacions realitzades al període impositiu amb la mateixa persona o entitat vinculada, sempre que excedeixi els 250.000.- Euros l’import de la contraprestació del conjunt de les operacions, d’acord amb el valor de mercat.

• Aquelles que realitzin operacions en el període impositiu amb la mateixa persona o entitat vinculada, que siguin del mateix tipus, utilitzin el mateix mètode de valoració i sempre que l’import conjunt excedeixi de 100.000.- Euros de valor de mercat.

• Aquelles que realitzin operacions específiques (operació excloses del contingut simplificat de la documentació a que es refereixen els articles 18.3 LLIS i 16.5 RIS), respecte d’aquestes operacions sempre que l’import conjunt de cada tipus d’operació excedeixi de 100.000.- Euros sense exigir-se en aquest cas que utilitzin el mateix mètode de valoració.

• Aquelles que en cas d’aplicació de la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles en aquells casos en que el contribuent apliqui la citada reducció prevista a l’article 23 LLIS, perquè obté rendes com a conseqüència de la cessió de determinats intangibles a persones o entitats vinculades.

• Aquelles que amb independència de la contraprestació del conjunt d’operacions realitzades amb la mateixa persona o entitat vinculada, existirà igualment l’obligació d’informar respecte a aquelles operacions de la mateixa naturalesa i mètode utilitzat, quan l’import del conjunt de les mateixes sigui superior al 50% de la xifra de negocis de l’entitat. S’eximeix la seva presentació si son realitzades entre entitats que s’integrin en un mateix grup de consolidació fiscal, les que es realitzen amb els seus membres per les Agrupacions d’Interès Econòmics (AIE) i per les Unions Temporals d’Empreses (UTE) o aquelles realitzades en l’àmbit d’ofertes públiques de venda o d’adquisicions de valors.

• Aquelles relacionades amb països o territoris considerats com paradisos fiscals, o que posseeixin valors relacionats amb els referits paradisos o territoris, independentment del seu import.

Respecte el termini de presentació del nou model 232, es presentarà en el mes següent als deu mesos posteriors a la conclusió del període impositiu al que es refereix la informació a subministrar. Es a dir, per als períodes impositius finalitzats al 31 de desembre, serà des del dia 1 de novembre següent a la finalització del període impositiu al que es refereixi la informació a subministrar fins el dia 30 de novembre.

Per al períodes impositius tancats a 31 de desembre del 2016, el termini de presentació serà des del 1 de novembre fins al 30 de novembre del 2017.

La presentació d’aquest nou model 232 s’efectuarà obligatòriament per via electrònica a través d’internet, d’acord amb el procediment establert a l’article 17 de l’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre.

El passat 18 de setembre els socis de Faura-Casas han participat a la reunió organitzada per Grup 20 amb el President de l’ICAC, Sr. Enrique Rubio. Aquesta trobada  ha estat una excel·lent ocasió per conèixer de primera ma quines són les futures línies d’actuació de l’ICAC en temes com l’elaboració del nou reglament d’auditoria, el control de qualitat o la possible modificació dels límits de l’auditoria obligatòria. Igualment, les diverses firmes integrants de Grup 20, entre les quals s’hi troba Faura-Casas, han pogut traslladar al Sr. Rubio les inquietuds del sector i, especialment, de les firmes mitjanes d’auditoria.

Amb l’auge de l’entorn digital en la activitat personal i professional dels ciutadans, el legislador ha promulgat la Llei 10/2017, del 27 de juny, de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil de Catalunya la qual ha entrat en vigor el passat 19 de juliol.

Enfocada majoritàriament cap a les xarxes socials o bé plataformes al núvol, en les quals els ciutadans aboquen tot tipus d’informació, sigui personal o professional, amb aquesta llei es pretén regular com s’ha d’administrar la presencia de les persones en els entorns digitals durant llur minoria d’edat i en els supòsits de capacitat judicialment modificada i de mort.

Sota aquest context, les voluntats digitals són definides com les disposicions que estableix una persona perquè, després de la seva mort, l’hereu o el marmessor universal, si n’hi ha, o la persona designada per a executar-les actuï davant dels prestadors de serveis digitals amb els qui el causant tingui comptes actius.  D’aquesta forma, el causant podrà designar a una persona via testament , codicil o memòries testamentàries o bé, en cas de no haver atorgat disposicions d’última voluntat, a través d’un document que s’ha d’inscriure en el Registre electrònic de voluntats digitals, per a que aquesta dugui a terme la comunicació de la defunció als prestadors, sol·licitar-ne la cancel·lació dels seus comptes actius i/o sol·licitar que s’executin les clàusules contractuals o s’activin les polítiques establertes per als casos de defunció dels titulars de comptes actius i, si escau, que li lliurin una còpia dels arxius digitals que estiguin en llurs servidors. En cas que no s’hagin expressat voluntats digitals, es possibilita que sigui l’hereu o el marmessor universal, si n’hi ha, l’encarregat d’executar-les, o bé, la persona a la qual aquests s’ho encarreguin.

En tot cas, excepte si el causant ho ha previst expressament en les seves voluntats, l’encarregat d’executar les seves disposicions no podrà tenir accés als continguts dels comptes i arxius digitals del causant, excepte si s’obté autorització judicial i, tenint en compte que qualsevol despesa originada de l’execució de les disposicions com a regla general aniran a càrrec de l’actiu hereditari.

Pel que fa a les situacions de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, les modificacions que introdueix la llei versen sobre la possibilitat què una persona, per al cas de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, pugui apoderar a una altra per a que actuï davant dels prestadors de serveis digitals amb els qui el poderdant tingui comptes actius a fi de gestionar-los i, si escau, sol·licitar-ne la cancel·lació. Preveu, no obstant, que el poderdant quan sigui possible haurà de conèixer les decisions que prengui l’apoderat  sobre els comptes actius i participi en aquestes.

Els tutors que vetllin per la seguretat de les persones les quals tinguin la capacitat modificada judicialment o bé sobre un menor no emancipat quan no estigui en potestat parental i, per altra banda, el progenitors sobre els seus fills en potestat parental, tenen l’obligació de vetllar per a que la presencia d’aquells sigui apropiada a la seva edat i personalitat, a fi de protegir-lo dels riscos que en puguin derivar els entorns digitals. En aquest sentit, se’ls atorga la potestat de promoure les mesures adequades i oportunes davant dels prestadors de serveis digitals i, entre d’altres, instar-los a suspendre provisionalment l’accés als comptes actius, sempre que hi hagi un risc clar, immediat i greu, informat per un facultatiu, per a llur salut física o mental, havent escoltat al menor o el tutelat.

S’ha de tenir en compte que, en els casos que els tutors o administradors patrimonials o bé els progenitors o administradors especials desitgin demanar la cancel·lació de comptes digitals del menor o tutelat als prestadors de serveis digitals, en aquest cas, es requerirà una autorització judicial.

Per últim la llei crea el Registre electrònic de voluntat digitals el qual, com s’ha comentat, és un nou instrument registral de caràcter administratiu per deixar constància de les voluntats digitals quan aquestes no es plasmen al testament, codicil o memòria testamentaria. Es preveu que l’accés a aquest únicament sigui pel titular atorgant de les voluntats i, només una vegada mort, les persones que acreditin un interès legítim podran sol·licitar un certificat relatiu a l’existència o no d’aquest document i, pel que fa el seu contingut, únicament serà lliurat a la/les persones designades per a l’execució d’aquestes voluntats digitals. Es preveu no obstant que, a falta de desenvolupament reglamentari, el mateix Registre electrònic de voluntats digitals, si en te coneixement de la mort d’un atorgant, comuniqui d’ofici l’existència de voluntats inscrites a les persones designades per executar-les.

El 3 de gener de 2018 comença l’aplicació del nou marc normatiu sobre els mercats i instruments financers, basats en la Directiva 2014/65/EU  i el Reglament UE 600/2014, ambdós relatius als mercats d’instruments financers, conegut com el MiFID II i MiFIR, respectivament.  D’aquests es desprèn l’obligació d’obtenir el codi LEI (Legal Entity Indentifier), per part de les persones jurídiques que donen ordres a intermediaris financers per realitzar transaccions sobre instruments admesos a negociació si volen que aquests intermediaris segueixin executant les operacions que les instrueixen.

En concret, el codi LEI és un codi alfanumèric de 20 caràcters que identifica unívocament a las entitats legals a nivell mundial, sent únic, permanent, consistent i portable per a cada entitat.

Com pot semblar coherent no totes les entitats han de disposar d’aquest codi LEI, sinó aquelles persones jurídiques que participen en els mercats financers mitjançant operacions de repo[1], derivats o valors.  Així mateix, les empreses de serveis d’inversió així com entitats de crèdit que executin transaccions sobre instruments financer admesos a negociació en un mercat per compte de clients que siguin persones jurídiques han d’obtenir d’aquests clients el codi LEI que els identifiqui abans d’executar les operacions, quedant regulada aquesta obligació en l’article 26 MiFIR.

En aquest sentit, si el client no facilita el codi LEI al intermediari financer corresponent aquest últim no podrà executar les operacions instruïdes per aquells clients que siguin susceptibles d’obtenir el codi mencionat.

Pel que fa a l’emissió i gestió del codi LEI, a Espanya ha estat confiada als Registradors Mercantils, sent el Col·legi de Registradors d’Espanya la institució encarregada de coordinador el funcionament del sistema, tot i que és possible sol·licitar el LEI en altres institucions estrangeres acreditares pel GLEIF[2]. Així mateix, per la obtenció del codi LEI és necessari que el sol·licitant complimenti una sol·licitud aportants unes dades bàsiques de l’entitat i s’acrediti si actua com en representació de la seva entitat, o formula sol·licitud en interès d’una altra en virtut del mandat exprés, sent la tramitació ràpida i senzilla, que en la majoria dels casos no sobrepassaria les 48 hores.

En conclusió es recomana a les entitats que compleixin amb els requisits indicats que tinguin en compte aquesta nova obligació que serà necessària acomplir a partir del gener de 2018, començant a preveure l’inici de la tramitació per l’obtenció del codi LEI, tot i que per operar en derivats i assegurances de canvi serà obligatori l’u de novembre del present any.

[1] Repurchase Agreement o Sale and Repurchase Agreement

[2]  Global Legal Entity Identifier Fundation

El passat dia 27 de juliol la Comissió d’Hisenda i Funció Pública va aprovar el Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic pel que es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. El Projecte de Llei, que ja incorpora esmenes al text publicat al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats (BOCD) el dia 2 de desembre de 2016, continua ara la seva tramitació en el Senat.

En la nostra newsletter del mes de desembre de 2016 fèiem una breu explicació d’aquells aspectes més destacats que conté el text publicat al BOCD. El text remès al Senat per a continuar amb la seva tramitació el podeu consultar en el link:

Projecte_LCSP

El proper dia 28 de setembre es celebra a la seu del Consorci de Salut i Social de Catalunya una sessió tècnica posar en comú i debatre aquells aspectes particulars que determinen la tributació en l’Impost sobre el Valor Afegit de les activitats assistencials i de les entitats i professionals que les duen a terme i, de l’altra, fer un resum dels aspectes a destacar de les conclusions dels treballs d’auditoria de les entitats assistencials. Aquest sessió serà impartida per Jordi Casals i Enric Ripoll, socis de Faura-Casas, i Ferran Julià, gerent l’àrea tributària:

Sessió Tècnica ECOFIN

Mitjançant Resolució d’1 de juny de 2017 de la IGAE (Intervenció General de l’Administració de l’Estat), s’ha aprovat la Norma tècnica sobre informes de recomanacions de control intern i informe addicional al d’auditoria dels comptes anuals.

Tal com és habitual en els treballs de la IGAE i d’acord amb el que estableix les normes d’auditoria del sector públic (NASP), els Informes d’Auditoria de Comptes emesos sota normes públiques, vénen acompanyats d’un informe addicional que té com a fi la millora de la gestió dels recursos públics, a través de la formulació de recomanacions de control intern i de la posada de manifest del grau de compliment de la legalitat, amb un abast i objectius més amplis i extensos que el que normalment correspon a una auditoria de comptes.

Aquesta norma tècnica es produeix en el marc el procés de confluència de les NASP amb Normes Internacionals d’auditoria aplicables a Espanya (NIA-ES), i concretament per adaptació de la NIA-ES 265 “Comunicació de la deficiències de control intern als responsables del govern i a la direcció de l’entitat “.

Els canvis més rellevants pel que fa a la Norma anterior són, en síntesi els següents:

1. a) Definició més precisa de la natura, l’àmbit i l’objecte d’aplicació d’aquest informe addicional i determinació més clara de la coordinació amb altres treballs que puguin tenir punts comuns com el control financer permanent i la resta de les auditories públiques, d’operativa i de compliment.
2. b) Estructuració de dues parts independents que té com a objectiu vertebrar les recomanacions de control intern, prenent com a base la NIA-ES 265, i els incompliments de la legalitat.
3. c) Coordinació amb la Norma Tècnica d’Informes d’auditoria de comptes anuals, tant en contingut com en estructura, així com l’establiment de criteris de tractament de la informació en els dos informes.
4. d) Consideració de l’Informe de Recomanacions i Informe addicional com una font d’informació, per a l’obtenció d’aquells aspectes i qüestions que puguin millorar la gestió, dels informes globals i generals.
5. e) Fixació d’uns models d’informe de format obligatori.

La Norma Tècnica ara aprovada s’estructura en els següents apartats:

– Àmbit d’aplicació i objecte.

– L’estructura i contingut de l’informe.

– La tramitació de l’informe.

– La data i signatura de l’informe