Opinió

L’Agència Tributària intensifica el control sobre el moviment de capital i els pagaments en metàl•lic. Moltes de les actuacions realitzades tenen origen en denuncies dels contribuents. Cal recordar a aquests efectes el que estableix la normativa així com les actuacions que podem realitzar els mateixos intervinents i els terminis de conservació de la documentació justificativa de l’operació

L’article 7 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau, estableix la limitació de pagaments en efectiu respecte de determinades operacions.

En particular s’estableix que no podran pagar-se en efectiu les operacions, en les quals alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera.

No obstant això, el citat import serà de 15.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.
A l’efecte del càlcul de les quanties indicades, se sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.

S’entendrà per efectiu els mitjans de pagament definits en l’article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. En particular, s’inclouen:

• El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.
• Els xecs bancaris al portador denominats en qualsevol moneda.
• Qualsevol un altre mitjà físic, inclosos els electrònics, concebut per ser utilitzat com a mitjà de pagament al portador.

Respecte de les operacions que no puguin pagar-se en efectiu, els intervinents en les operacions hauran de conservar els justificants del pagament, durant el termini de cinc anys des de la data del mateix, per acreditar que es va efectuar a través d’algun dels mitjans de pagament diferents a l’efectiu. Així mateix, estan obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Aquesta limitació no resultarà aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit.

SANCIONS

L’incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu esmentades és constitutiu d’infracció administrativa. Seran subjectes infractors tant les persones o entitats que paguin com les quals rebin total o parcialment quantitats en efectiu incomplint la limitació indicada. Tant el pagador com el receptor respondran de forma solidària de la infracció que es cometi i de la sanció que s’imposi. L’Agència Estatal d’Administració Tributària podrà adreçar-se indistintament contra qualsevol d’ells o contra tots dos.

La infracció serà greu.

La base de la sanció serà la quantia pagada en efectiu en les operacions d’import igual o superior a 2.500 euros o 15.000 euros, o el seu contravalor en moneda estrangera, segons es tracti d’un o un altre dels supòsits anteriorment esmentats. La sanció consistirà en multa pecuniària proporcional del 25 per cent de la base de la sanció.

Quan una de les parts intervinents denunciï davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària, dins dels tres mesos següents a la data del pagament efectuat en incompliment de la limitació, l’operació realitzada, el seu import i la identitat de l’altra part intervinent; aquesta acció eximirà de responsabilitat per infracció respecte de la part denunciant. La denúncia que pogués presentar amb posterioritat a aquesta l’altra part intervinent s’entendrà per no formulada.

La presentació simultània de denúncia per tots dos intervinents no exonerarà de responsabilitat a cap d’ells.

La infracció esmentada prescriurà als cinc anys, que començaran a aplicar-se des del dia en què la infracció s’hagués comès. La sanció derivada de la comissió de la infracció prescriurà als cinc anys, que començaran a aplicar-se des de l’endemà a aquell en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.