La nostra opinió

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 16 de juny de 2022 (assumpte C-376/21) ha tingut un impacte fonamental en les dinàmiques de les licitacions, particularment en relació amb els procediments negociats sense publicitat. Aquesta decisió ha impactat directament sobre la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) aplicable a Espanya, ampliant les opcions disponibles de les quals disposa l’òrgan de contractació davant d’un procediment de contractació que ha quedat desert.

Abans d’aquesta sentència, hi havia dues normes fonamentals que regulaven els procediments negociats sense publicitat. Primer, era un requisit convidar com a mínim a tres empreses a participar en aquests procediments. I segon, si una licitació quedava deserta perquè les ofertes presentades eren inacceptables, es considerava obligatori convidar aquests licitadors a participar en un futur procediment negociat sense publicitat. (more…)

La figura del responsable del contracte va ser introduïda per primera vegada a la nostra legislació amb la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic amb l’objectiu de reforçar el control del compliment del contracte i agilitzar la resolució de les diverses incidències que poden sorgir durant la seva execució.

En la seva regulació inicial, es contemplava la responsable del contracte com una opció ”els òrgans de contractació podran designar un responsable del contracte”, fins que, amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) es va prendre partit: “els òrgans de contractació hauran de designar un responsable del contracte”.

En aquest cas, un sol verb va servir per dissenyar el camí de professionalitzar la contractació pública, i, fer imperatiu el control ordinari d’aquesta. (more…)

Les entitats beneficiàries o gestores de FONS NGUE busquen reforçar el control i la bona gestió en relació amb un ampli espectre de camps de control en totes les fases: planificació, execució, extremant les precaucions davant possibles correccions.

La Unió Europea va impulsar un ambiciós programa amb l’objectiu de servir de protecció i rellançament de l’activitat productiva postpandèmia. Per mobilitzar les inversions necessàries, la Comissió va presentar una doble resposta: la primera és la Next Generation EU, com a instrument de recuperació dotat amb 750.000 milions d’euros, destinant al pressupost de la UE el finançament addicional obtingut als mercats financers durant el període. 2021-2024. La segona, un pressupost europeu a llarg termini reforçat pel període 2021-2027 (1,1 bilions d’euros).

El disseny de la seva concreció, gestió i control és el gran desafiament dels Estats, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. La decisió sobre la destinació d’aquests fons va anar acompanyada d’una pluralitat de convocatòries i línies en que diferents entitats del sector públic van participar (i hi participen) formant part ja del dia a dia de l’entitat. (more…)

Passem a detallar com cal gestionar la baixa mèdica per contingències comunes o per accident de treball en cas que l’empresa ens hagi desplaçat temporalment a l’estranger.

En primer lloc, des de l’01 d’abril del 2023, el treballador ja no està obligat a presentar els comunicats de baixa, alta o confirmació de la seva incapacitat temporal, encara que seria recomanable que el treballador ho comuniqués a l’empresa.

Dins l’àmbit dels treballadors desplaçats, podem trobar-nos amb 03 supòsits diferents:

– Desplaçament del treballador a un país pertanyent a la UE, Espai Econòmic Europeu (Noruega, Islàndia i Liechtenstein), Suïssa o Regne Unit:

El treballador acudirà al seu facultatiu oa l’hospital del país en qüestió, que emetrà un certificat mèdic llegible (on figuri el diagnòstic i la durada prevista) que acrediti la seva situació d’incapacitat temporal. Als països en què són aplicables els Reglaments Comunitaris no serà necessària la legalització ni la traducció dels documents.

El treballador/a haurà de remetre aquest certificat mèdic en el termini de 3 dies a l’adreça provincial de l’INSS en què figuri en alta (això és, segons el Codi Compte de Cotització de la seva empresa), així com les dades personals completes. (more…)

En data 24 de maig de 2023 es va publicar la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, amb la voluntat de promoure condicions que garanteixin la igualtat respecte del dret constitucional al gaudi d’un habitatge digne.

Les principals novetats que trobem van adreçades a afavorir l’equilibri entre l’oferta d’habitatge i la necessitat de residència habitual en àrees considerades com de mercat residencial tensat, promovent eines per revertir aquesta situació.

És per això que a través d’aquesta Llei s’han recollit una sèrie d’incentius fiscals aplicables a l’IRPF, i més concretament, en relació als arrendaments d’immobles destinats a habitatges. S’estableix una millora de la regulació de l’IRPF per estimular el lloguer de l’habitatge usual a preus assequibles, a través de la modulació de l’actual reducció del 60% en el rendiment net del lloguer d’habitatge, establint-se uns nous percentatges de reducció per als nous contractes d’arrendament, on la reducció prevista serà del 50%, la qual podrà incrementar-se fins al 90% segons el cas. (more…)

Presentem a continuació un recull de recents disposicions normatives que afecten aspectes comptables i mercantils de les entitats.

Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, (BOE núm. 154 29 de juny) pel qual s’adopten i prorroguen determinades mesures

El Llibre Primer d’aquest RDL recull el nou règim jurídic de les modificacions estructurals de les societats mercantils, que deroga la Llei 3/2009, de 3 d’abril. Amb aquesta nova regulació es transposa la Directiva (UE) 2019/2121 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019, en relació amb les transformacions, fusions i escissions transfrontereres intracomunitàries, alhora que s’estén també a l’àmbit de les operacions internes algunes de les opcions de política legislativa adoptades respecte de les transfrontereres.

Aquest RDL també modifica l’article 13.3 bis de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (desenvolupat en un nou article 22 bis del seu reglament –Reial decret 887/2006, de 21 de juliol), per a aclarir la manera en la qual els beneficiaris han d’acreditar el requisit de compliment dels terminis de pagament a proveïdors establerts a la Llei 3/2004, de 29 de desembre.

Reglament (UE) 2023/1803 de la Comissió, de 13 de setembre de 2023, pel qual s’adopten determinades normes internacionals de comptabilitat

De conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell (DOUE núm. 237 26 de setembre), el Reglament (CE) núm. 1126/2008 de la Comissió va adoptar en el seu moment les normes internacionals de comptabilitat i les interpretacions corresponents publicades o adoptades pel Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat (CNIC) i ha estat modificat amb posterioritat en nombroses ocasions per a incloure les normes i les interpretacions corresponents publicades o adoptades pel CNIC i adoptades per la Comissió fins al 8 de setembre de 2022. Aquest nou reglament, que deroga el núm. 1126/2008, pretén simplificar la legislació de la Unió en matèria de normes internacionals de comptabilitat, recopilant totes les normes publicades actualitzades a la data. (more…)

En els darrers anys, els avenços tecnològics estan contribuint a introduir la digitalització a l’Administració. Això es veu reflectit en el fet que part important dels fons Next Generation es destinarà a modernitzar i digitalitzar les administracions públiques. I, actualment, l’ús de programes per analitzar dades, l’ús del Big Data, el Blockchain i la Intel·ligència Artificial han guanyat rellevància.

La burocràcia administrativa i la manca d’automatització de processos, avui dia, encara són assignatures pendents de les administracions públiques. Davant del fenomen que podríem denominar com a “immersió tecnològica”, ens hem de preguntar: Com pot intervenir la Intel·ligència Artificial (IA) a la compra pública?

La Contractació Pública, un sistema integrat essencialment per diferents procediments, és un dels camps on es podria plantejar la implantació de la IA com a eina de suport en la gestió d’aquest tipus de contractes. (more…)

El passat 25 de maig de 2023 es va publicar al BOE la Llei 13/2023, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei General Tributària. Entre els principals canvis aprovats, en destaca l’aprovació d’un sistema únic de correcció en les autoliquidacions, per apropar-se a la jurisprudència europea.

El sistema actual per rectificar una declaració consta de dues alternatives:

– La presentació d’una declaració complementària corregint la declaració ja presentada. Aquesta opció només és viable en el cas que a conseqüència de la rectificació de l’error en resulti un import a ingressar superior al declarat inicialment o bé en cas que el resultat inicial fos a tornar o compensar en resulti un import inferior al declarat.

– La presentació d’un escrit demanant la rectificació d’una declaració ja presentada. Aquest procediment s’utilitza quan calgui modificar dades que no afecten el resultat de la declaració o quan de la correcció en resulta un import a ingressar inferior al de la declaració inicial, o bé en cas que quan el resultat inicial és a tornar o compensar en resulti un import superior al declarat. (more…)

En l’àmbit de la contractació pública, la subrogació de treballadors després d’un canvi de contractista és un tema recurrent que ha generat múltiples pronunciaments per part dels Tribunals de Recursos Contractuals. Una qüestió que sovint es planteja en determinar el cost econòmic de la licitació és si aquest pot ser inferior al cost econòmic associat a la subrogació del personal.

En aquest sentit, destaquem la recent Resolució núm. 622/2023 (Recurs núm. 441/2023) del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) que ha tornat a posar de manifest la importància de comprendre les obligacions relacionades amb la subrogació i el paper dels plecs en aquest context.

En la seva resolució, el TACRC recalca que l’obligació de l’adjudicatari de subrogar-se en les relacions laborals vigents amb el contractista sortint no deriva del plec, sinó d’un conveni col·lectiu que afecta el sector d’activitat en qüestió. Això significa que l’òrgan de contractació no ha d’avaluar quins dels treballadors són estructurals o si les seves condicions salarials són excessives,  la seva responsabilitat es limita a publicitar la informació proporcionada per l’empresa que actualment presta el servei. (more…)

En la recent sentència de l’11 de maig de 2023 (C 101/22 P), el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha proporcionat una interpretació detallada de l’obligació dels òrgans de contractació d’oferir una motivació suficient en resposta a les preguntes formulades per un licitador sobre la viabilitat d’una oferta guanyadora presumptament anormal. (more…)