Grup de subordinació i grup de coordinació

El BOICAC nº115 recull la resposta a una consulta en la qual l’ICAC ve a establir aspectes i consideracions a avaluar a l’hora de considerar l’existència d’un grup de subordinació o un grup de coordinació, coexistents en el dret comptable vigent.

El grup de subordinació vindria definit per aquelles societats que complirien amb el que estableix el codi de comerç, en el seu article 42, el qual indica que existeix grup quan una societat té o pot tenir, directament o indirectament, el control d’una altra o unes altres. Únicament aquest grup està obligat a formular comptes anuals consolidats.

D’altra banda, el grup de coordinació es correspondria amb el que estableix la norma 13 d’elaboració de comptes anuals, el qual estaria integrat per empreses controlades per qualsevol mitjà per una o diverses persones físiques o jurídiques, que actuïn conjuntament o es trobin sota direcció única per acords o clàusules.

L’ICAC recorda que si bé, en un principi el control pot ser la conseqüència lògica de posseir la majoria de vot d’una societat, o la possibilitat de nomenar la majoria dels drets de vot, poden donar-se circumstàncies en què no sigui així. Com a exemple, assenyala:

• No es posseeix el control d’una altra societat si, tot i tenir majoria de vots, un tercer adquireix la capacitat de dirigir les polítiques financeres i d’explotació de la participada en virtut d’un acord contractual, i deixa l’exercici dels drets de vot del soci majoritari relegat a la presa de decisions sobre aspectes formals o administratius, sense arribar a les activitats rellevants.
• Una societat que posseeixi una inversió significativa en una altra societat, però no majoritària, pot exercir el control en funció de quin sigui el nombre i el percentatge de participació dels restants socis.
• De la mateixa manera, es pot donar el cas que el control s’exerceixi fins i tot amb una participació minoritària o sense participació. En aquest cas, s’estaria parlant d’un grup de subordinació i no de coordinació.

En conseqüència, la consideració de diverses empreses com societats del grup en el sentit que estableix l’article 42 del Codi de Comerç pot no ser sempre una qüestió evident preestablerta únicament per la possessió d’un determinat percentatge de drets de vot, motiu pel qual s’han d’analitzar els elements, antecedents i circumstàncies que puguin dur a concloure sobre les societats que formen un grup de subordinació, tasca complementada amb societats sotmeses per altres mitjans a un control comú, formant part d’un grup de coordinació.