Presentem a continuació un recull de recents disposicions normatives que afecten aspectes comptables i mercantils de les entitats.
Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, (BOE núm. 154 29 de juny) pel qual s’adopten i prorroguen determinades mesures
El Llibre Primer d’aquest RDL recull el nou règim jurídic de les modificacions estructurals de les societats mercantils, que deroga la Llei 3/2009, de 3 d’abril. Amb aquesta nova regulació es transposa la Directiva (UE) 2019/2121 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019, en relació amb les transformacions, fusions i escissions transfrontereres intracomunitàries, alhora que s’estén també a l’àmbit de les operacions internes algunes de les opcions de política legislativa adoptades respecte de les transfrontereres.
Aquest RDL també modifica l’article 13.3 bis de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (desenvolupat en un nou article 22 bis del seu reglament –Reial decret 887/2006, de 21 de juliol), per a aclarir la manera en la qual els beneficiaris han d’acreditar el requisit de compliment dels terminis de pagament a proveïdors establerts a la Llei 3/2004, de 29 de desembre.
Reglament (UE) 2023/1803 de la Comissió, de 13 de setembre de 2023, pel qual s’adopten determinades normes internacionals de comptabilitat
De conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell (DOUE núm. 237 26 de setembre), el Reglament (CE) núm. 1126/2008 de la Comissió va adoptar en el seu moment les normes internacionals de comptabilitat i les interpretacions corresponents publicades o adoptades pel Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat (CNIC) i ha estat modificat amb posterioritat en nombroses ocasions per a incloure les normes i les interpretacions corresponents publicades o adoptades pel CNIC i adoptades per la Comissió fins al 8 de setembre de 2022. Aquest nou reglament, que deroga el núm. 1126/2008, pretén simplificar la legislació de la Unió en matèria de normes internacionals de comptabilitat, recopilant totes les normes publicades actualitzades a la data. (more…)
El pròxim dia 1 de gener de 2023 entra en vigor el Reial Decret llei 13/2022, de 26 de juliol (i modificat pel Reial Decret llei 14/2022), pel qual es crea el nou sistema de cotització per als treballadors autònoms (el RETA), basat en un sistema de cotització d’acord amb el rendiment net i posant fi a la lliure elecció de la base de cotització, vigent fins ara per aquest col·lectiu.
Les principals novetats del nou sistema de cotització al RETA són:
Mitjançant resolució del dia 20 d’abril de 2022, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va publicar les normes de control intern “Gestió de la qualitat en les firmes d’auditoria que realitzen auditories d’estats financers” (d’ara endavant NIGC1- ES), “Revisions de la Qualitat dels Encàrrecs” (d’ara endavant NIGC2-ES), i la Norma Tècnica d’Auditoria “Gestió de la qualitat d’una auditoria d’estats financers” NIA-ES 220 (Revisada). Aquestes normes tenen com a objecte traslladar a la normativa nacional el que disposa prèviament l’International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) així com incorporar determinades notes aclaridores i criteris d’aplicació que permetin donar compliment als requeriments en aquesta matèria establerts a la Llei 22/ 2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant LAC) i al Reial decret 2/2021, de 12 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 22/2015, de 20 de juliol , d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant RLAC). (more…)
El passat 29 de setembre de 2022, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, en vigor, amb caràcter general, a partir del 19 d’octubre de 2022.
En línies generals, la Llei -que neix fruit del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i d’acord amb els Plans NextGeneration UE- té per objecte facilitar la creació de noves empreses i reduir les traves a què s’enfronten en el seu creixement.
La llei modifica la regulació existent per poder crear una Societat de Responsabilitat Limitada amb un capital social d’un euro i introdueix reformes per facilitar-ne i impulsar-ne la constitució de forma ràpida, àgil i telemàtica, a través del Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’empreses. (more…)
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha publicat l‘Informe de conclusions de l’auditoria sobre la publicació del registre de les activitats de tractament (inventari d’activitats de tractament). El principal objectiu d’aquesta auditoria ha sigut verificar si les entitats incloses en l’àmbit de competència de l’APDCAT que estan legalment obligades a publicar, per mitjans electrònics, un inventari de les activitats de tractament que duen a terme, compleixen aquesta obligació i, si ho fan en els termes previstos a l’article 30 de l’RGPD i a l’article 31.2 de la LOPDGDD. Tanmateix, a través d’aquest informe es pretén oferir directrius i recomanacions que permetin publicar l’inventari adequadament. (more…)
Faura-Casas participarà com a patrocinador del X Congrés Nacional d’Auditoria del Sector Públic, que tindrà lloc els dies 10 i 11 de novembre de 2022, a Santa Cruz de Tenerife, sota el lema ‘El Sector Públic davant la nova economia a la Unió Europea’ – organitzat per la Fundació FIASEP i l’Audiencia de Cuentas de Canarias.
Els passats dies 7 i 8 de juliol va tenir lloc el 32è Fòrum de l’Auditor Professional, organitzat pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), sota el lema ‘Enfocant el futur: sostenibilitat i talent’. En Pere Ruiz, soci de Faura-Casas hi va actuar de moderador en la sessió ‘La gestió de l’estrès en temps d’incertesa’.
El passat dia 18 de juliol, Grup20 va organitzar un acte d’homenatge a Daniel Faura, soci fundador de Faura-Casas, en reconeixement a la seva dilatada trajectòria al servei de la professió de l’auditoria. Mercè Marí i Pere Ruiz, presidenta i vicepresident de l’Associació Grup20, van fer lliurament a Daniel Faura d’un record de l’acte.
Des del passat 7 de març, totes les empreses i organitzacions que tinguin una plantilla de més de 50 persones treballadores estan obligades a tenir elaborat i registrat un pla d’igualtat. Com sol passar amb moltes obligacions d’aquest tipus, la majoria d’empreses no han tingut encara l’oportunitat, els recursos o la voluntat de dur a terme el seu propi pla d’igualtat i, per tant, es troben en una situació d’incompliment manifest. No cal dir que això pot implicar que puguin ser objecte de sancions per part de la Inspecció de Treball.
La desigualtat d’oportunitats entre homes i dones en determinats àmbits de l’entorn laboral és un fet constatable per tots els estudis i enquestes que s’han realitzat, i han portat els darrers anys a un increment de les obligacions que afecten les empreses i que impliquen l’establiment d’una política d’igualtat i, de forma particular, la implementació d’un pla d’igualtat com a manifestació principal d’aquesta política.
El pla d’igualtat no es pot dur a terme de qualsevol manera, sinó que a ha de seguir un procediment estipulat i tenir un contingut determinat per la normativa. La Comissió Negociadora d’Igualtat, que és l’òrgan encarregat d’aprovar el pla i la resta de la documentació, ha de tenir obligatòriament una composició paritària entre representants legals dels treballadors (membres designats pel Comitè d’Empresa, representants sindicals, delegades de personal, etc.) i representants de l’organització, i ha de ser paritària idealment entre homes i dones. També és imprescindible que tots els centres de l’empresa estiguin representats en aquesta Comissió, fins al punt que no seria vàlida la seva constitució si hi hagués centres que no hi estiguessin representats.
La Comissió Negociadora té atribuïdes determinades funcions, entre les quals hi ha la valoració de les informacions quantitatives i qualitatives necessàries per a l’elaboració dels diferents informes, que haurà d’aprovar finalment: Informe de Diagnosi Prèvia, Auditoria Retributiva i Pla d’Igualtat.
Els informes de diagnosi han d’incloure necessàriament diferents aspectes de l’entorn laboral: retribucions, processos d’accés, processos de promoció, mesures de conciliació, formació, prevenció de l’assetjament sexual o de gènere, etc. Tots aquests aspectes han de ser avaluats des de la perspectiva d’igualtat entre homes i dones. Qualsevol desigualtat o deficiència en la igualtat d’oportunitats que es detecti i que no pugui ser explicada per altres motius haurà de ser considerada i podrà donar lloc a una mesura que serveixi precisament per a la seva correcció. Perquè, de fet, en això ha de consistir precisament el Pla d’Igualtat: en una seguit de mesures que l’empresa haurà de desplegar segons un calendari, amb assignació de recursos i persones, amb la finalitat d’afavorir la igualtat d’oportunitats i corregir qualsevol diferència en les oportunitats que han de tenir homes i dones. L’execució d’aquestes mesures, a més, haurà de comptar necessàriament amb mitjans de seguiment i avaluació, que hauran d’estar definits també al pla. Per tot plegat, resulta clar que la Comissió Negociadora i l’elaboració del pla només són una fase en la implementació d’una política i cultura d’igualtat que hauran d’acompanyar sempre l’organització. Cal tenir en compte, a més, que els plans d’igualtat podran tenir una vigència màxima limitada de quatre anys.
Des de Faura-Casas restem a disposició per a ajudar i acompanyar les organitzacions en l’elaboració dels seus plans d’igualtat i regularitzar la seva situació en relació amb les noves obligacions d’igualtat.