El càlcul del pressupost base de licitació en la nova Llei de Contractes del Sector Públic

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ha estimat parcialment, en la seva Resolució 632/2018, el Recurs presentat per una empresa licitadora contra el Plec de Clàusules Administratives Particulars per l’adjudicació d’un contracte de serveis, on el recurrent considera que els Plecs no van disgregar, tal com estableix l’article 100 i 101 de la LCSP, el pressupost base de licitació detallant el cost dels salaris de les persones empleades per a l’execució del contracte i que formen part del preu total del mateix, a partir del conveni laboral de referència. També considera l’empresa recurrent que pel càlcul del valor estimat del contracte no s’han tingut en compte els costos derivats de l’aplicació de les normatives laborals vigents, així com altres costos que es deriven  de l’execució material del servei o les despeses generals d’estructura i el benefici industrial.

Estableix l’article 100.2 de la LCSP respecte al pressupost base de licitació que “en el moment d’elaborar-lo, els òrgans de contractació establiran el pressupost base de licitació adequat als preus del mercat. A tal efecte, el pressupost base de licitació es disgregarà indicant en el Plec de Clàusules Administratives o document regulador de la licitació els costos directes i indirectes i altres eventuals despeses per la seva determinació. En els contractes en què els costos dels salaris de les persones empleades per la seva execució formin part del preu total del contracte, el pressupost base de licitació indicarà de forma desglossada i amb desagregació de gènere i categoria professional els costos salarials estimats a partir del conveni laboral de referència“.

En quant el valor estimat del contracte, i tal i com s’estableix a l’article 101.2 de la LCSP “s’hauran de tenir en consideració, com a mínim, més enllà dels costos derivats de l’aplicació de les normatives laborals vigents, altres costos que derivin de l’execució material dels serveis, les despeses generals d’estructura i el benefici industrial“. Finalment, l’article 102.3 de la LCSP imposa als òrgans de contractació l’obligació de què el preu sigui “l’adequat per l’efectiu compliment del contracte mitjançant la correcta estimació del seu import, atenent al preu general del mercat, en el moment de fixar el pressupost base de licitació“.  

A l’esmentada Resolució el Tribunal considera que després de l’aprovació i entrada en vigor de la LCSP existeix una major vinculació de la contractació pública  a la normativa laboral en els termes indicats anteriorment, vinculació que cobra un major protagonisme si es tracta de contractes (com els de serveis) on els costos de personal poden suposar la partida principal de la despesa en el pressupost base de licitació.

Els costos salarials derivats dels convenis col·lectius ja no es limiten (com podia succeir amb el TRLCSP i anteriors interpretacions dels Tribunals) a ser una de les possibles fonts de coneixement per a determinar el preu del mercat, sinó que “tenen força vinculant i el seu respecte ha de quedar totalment garantit, tant a la preparació del contracte, durant l’elaboració dels Plecs, com un cop adjudicat el contracte, en fase d’execució”.

El Tribunal considera que l’incompliment de l’article 100.2 de la LCSP suposa l’omissió d’unes dades transcendentals per a l’adjudicació i execució del contracte, que serveix per justificar un càlcul correcte del valor estimat i garantir que la fixació del preu és ajustada a dret; fet pel qual el Tribunal anul·la aquest precepte referit al Pressupost base de licitació.