El Govern Espanyol aprova el projecte de Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal

El 10 de novembre de 2017 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei Orgànica de Protecció de Dades, a proposta del ministre de Justícia, Rafael Català. Aquesta adaptarà la legislació espanyola a les disposicions del Reglament UE 2016/679, que s’aplicarà a partir del pròxim 25 de maig de 2018.

En el cas espanyol, l’adaptació de la legislació al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) requereix l’elaboració d’una nova Llei Orgànica, substituint l’actual. Ara bé, cal indicar que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades també ha de desenvolupar qüestions concretes atès que el reglament comunitari remet a les autoritats nacionals de control certs aspectes.

El RGPD introdueix novetats en la regulació del dret fonamental de protecció de dates, regulat en l’article 18.4 de la Constitució espanyola, i que un dels seus objectius és acabar amb la fragmentació existent en les diferents normatives dels estats comunitaris. Així mateix, també persegueix l’adaptació de la normativa de protecció de dades a la ràpida evolució tecnològica i als canvis produïts pel desenvolupament de la societat de la informació i la globalització.

Més concretament, el nou marc normatiu recull novetats tant en el règim del consentiment, com en el del tractament i introdueix nous procediments i figures.

En relació amb el règim del consentiment la normativa espanyola avança als 13 anys l’edat, abans 14, per consentir el tractament de dades, en consonància amb la normativa d’altres països europeus. Una altra novetat és que es considera el tractament de les dades de persones mortes en base a la sol·licitud dels seus hereus. A més, s’exclou la figura del consentiment tàcit que es substitueix per una acció afirmativa i expressa per part de l’afectat. En cas d’inexactitud de les dades personals obtingudes de forma directa, s’exclou la imputabilitat del responsable del tractament si aquest ha adoptat les mesures raonables per la rectificació o supressió d’aquestes.

Pel que fa al tractament de dades s’incorpora el principi de transparència que suposa el dret dels afectats a ser informats sobre el tractament de les seves dades, regulant de forma expressa els drets dels afectats, que són: el dret d’accés, rectificació, supressió, oposició, a la limitació del tractament i a la portabilitat.

A més, s’introdueixen supòsits en que es contempla com a presumpció la prevalença de l’interès legítim del responsable del tractament de les dades en compliment de determinats requisits, com en el cas de sistemes d’informació creditícia. Així mateix, es regulen situacions en què s’aprecia l’existència de l’interès públic, com per exemple les relacionades amb la videovigilància, el sistemes d’exclusió publicitària (llista Robinson), la funció estadística pública i les denúncies internes en el sector privat.

Relacionat amb el procediment, es promou l’existència de mecanismes d’autoregulació, tant en el sector públic com privat. També s’ introdueix l’obligació de bloqueig de les dades per garantir que aquestes quedaran a disposició del tribunal corresponent, el Ministeri Fiscal o autoritats competents amb la finalitat d’exigir responsabilitats derivades del seu tractament i que no puguin ser esborrades per encobrir el seu incompliment.
Per últim, una de les novetats més rellevants i que genera més dubtes a les entitats és la potenciació de la figura del delegat de protecció de dades, que la seva designació ha de ser comunicada a l’autoritat competent.

Un cop exposat l’anterior i a sis mesos de l’aplicació del Reglament General de Protecció de Dades, es recomana a les entitats que revisin els seus documents, formularis, procediments i altres aspectes relacionats amb el tractament de dades de caràcter personal per l’adaptació al nou marc normatiu atès que les novetats, com s’ha pogut observar, no són poques.

Més detall a:

Ministerio de Justicia