Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat publicades en el Butlletí Oficial de l’Estat

• Prohibició de reduir el capital, dins d’ una operació acordió, quan existeix un resultat positiu del període.

El passat  8  de juliol va ser publicat  en el Bolletí Oficial de l’Estat la següent  resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat, en la que s’estableix que “No es pot inscriure un operació acordió, tot i aprovada pel soci únic i administrador, quan el balanç intermedi que serveix de base a la reducció de capital presenta un resultat del període positiu i del conjunt de les operacions (Reducció i ampliació) no resulta un capital social igual o superior a l’inicial”.

Donada la funció de garantia en front a tercers que desenvolupa el capital social, el rigor de les exigències legals per la seva reducció s’ha d’observar escrupolosament donat que la mesura  pot comprometre les expectatives de cobrament dels creditors socials, risc que també existeix quan tal reducció tan sol persegueix el restabliment de l’equilibri patrimonial, donat que, si bé en aquest cas l’actiu social no varia, sí que possibilita que es puguin distribuir els beneficis futurs entre els socis, en lloc d’anar destinats necessàriament a cobrir pèrdues acumulades (cfr. Article 273.2 de la Llei de Societats de Capital)

Així doncs, l’article 322 de la Llei de Societats de Capital imposa que per poder dur a terme una reducció de capital, la societat no ha de disposar de cap tipus de reserva;  així mateix, l’article 323 d’aquesta mateixa Llei exigeix que l’acord per realitzar l’operació s’agafi en base a un balanç aprovat durant els sis mesos anteriors a aquest i com a mesura complementària de seguretat, i en benefici dels socis i de tercers, que aquest balanç estigui auditat o bé per l’auditor de la societat (si la societat es troba en situació de verificar les seves comptes amb caràcter obligatori) o per un auditor nombrat a tals efectes.

Tenint en compte aquest fet, s’entén que el resultat positiu que mostra el balanç auditat que serveix de base per l’acord, són beneficis de la societat i que tenen en escènica la mateixa naturalesa que les reserves en sentit estricte (Tot i que no apareguin comptabilitzades com a tal donat el seu caràcter provisional) i per tant, la seva presència veta la possibilitat d’acudir a la reducció de capital ja que al ser comptabilitzats en el balanç que serveix de base per l’acord, aquests resultats provisionals disminuirien el desequilibri patrimonial que amb al reducció de capital es pretén corregir.

Per últim, cal tenir present que perquè els interessos dels creditors i tercers no es vegin afectats per la citada operació, és imprescindible que aquesta vingui acompanyada d’un successiu i immediat augment de capital mitjançant noves aportacions o per compensació de crèdits que igualin o superin la xifra de capital inicial, en conseqüència s’ha d’emmarcar inevitablement en el context d’una operació acordió.

• Obligació de sotmetre a auditoria una empresa en concurs en fase de liquidació

El passat  6  de juliol va ser publicat  en el Bolletí Oficial de l’Estat la següent  resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat, en que s’estableix que “l’obligació d’auditar es manté també per a l’empresa en concurs de creditors que entra en la fase de liquidació”

Tot i que una societat estigui declarada en concurs de creditors continua tenint l’obligació d’auditar les seves comptes anuals segons es dedueix de la redacció de l’article 46.2 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal,  quan cita que “a petició fundada de l’administració concursal, el jutge del concurs podrà acordar la revocació del nomenament del auditor de comptes de la persona jurídica deutora i el nomenament d’un altre per la verificació de les comptes anuals”.

Aquest supòsit s’ha de mantenir inclús quan la societat en concurs entra en fase de liquidació, donada la naturalesa essencialment reversible de la societat en liquidació, la personalitat jurídica de la qual subsisteix fins que no s’ha procedit al repartiment del actiu sobrant entre els socis una vegada extingida.

En la mateixa línia del exposat anteriorment, cal també fixar-se amb el què diu la Resolució de 18 de octubre de 2013 del Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, sobre el marc d’informació financera quan no es adequat aplicar el principi d’empresa en funcionament al senyalar que “les comptes anuals hauran de ser formulades per l’empresari, els administradors o les persones sobre les que recaigui la mencionada obligació d’acord amb la legislació mercantil. De la mateixa manera, els comptes anuals hauran de ser en el seu cas auditades, aprovades per la Junta General i dipositades en el Registre Mercantil d’acord amb les normes generals. En quant a la supervisió o intervenció de comptes per els administradors concursals o per els interventors també s’aplicarà el previst en la legislació mercantil”

• Compatibilitat de la remuneració del conseller delegat en els cas que els estatuts estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador.

El passat  17  de juny va ser publicat  en el Bolletí Oficial de l’Estat una resolució de la Direcció General dels Registres i el Notariat, en que s’estableix que és admissible que uns mateixos estatuts estableixin que el càrrec d’administrador té caràcter gratuït i alhora que el càrrec de conseller delegat – que recau en un dels administrador – sigui remunerat.

Després de les modificacions introduïdes a la Llei de Societats de Capital per la Llei 31/2014 s’estableix que si els estatuts contemplen el caràcter retributiu del càrrec d’administrador aquests hauran de determinar el sistema de remuneració especificant el concepte o conceptes retributius a percebre. De la mateixa manera, es disposa que si un membre del consell d’administració es nomenat conseller delegat o se li atribueixen funcions executives en virtut d’un altre títol serà necessari formalitzar un contracte entre aquest i la societat, en el qual es detallaran tots els conceptes per els que pugui obtenir una retribució per el desenvolupament de funcions executives, incloent, en el  cas, la eventual indemnització per cessament anticipat de les nombrades funcions i les quantitats a abonar per la societat en concepte de primes d’assegurança o de contribució en sistemes d’estalvi. A més a més, aquest contracte haurà d’estar conforme amb la política de retribucions aprovada per la junta general (article 249, apartat 3 i 4).

Tenint en compte aquestes consideracions s’admet una clàusula estatutària que, a la vegada, estableixi el caràcter gratuït del càrrec d’administrador i que afegeixi que el desenvolupament del càrrec de conseller delegat serà remunerat mitjançant la formalització del corresponent contracte.