La suposada exempció en l’IRPF de la prestació per maternitat.

La Sentència 810/2016 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del passat 6 de juliol està ocasionant moltes opinions sobre la tributació en l’IRPF de la prestació percebuda, en concepte de maternitat per la Seguretat Social.

Per una banda, estan els que es posicionen d’acord amb la mateixa, per considerar que l’Administració no fa una lectura sencera de la lletra h de l’article 7 de la Llei 35/2006 de 28 de novembre de l’IRPF, en la que es considera que la redacció del paràgraf quart de la referida lletra en el que es disposa que també estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o Entitats locals,  en cap cas pot limitar l’exempció a les prestacions percebudes dels referits ens locals, incloent que les prestacions per maternitat percebudes de les institucions estatals també quedarien incloses; i per altra banda, els detractors de la mateixa que opinen que en el cas de considerar exempta la prestació de maternitat percebuda de la Seguretat Social resultaria un greuge comparatiu contra el principi de progressivitat, al no distingir-se de si es tracta d’un obligat tributari amb ingressos baixos o alts.

En aquest sentit, l’Administració Tributària sempre ha tingut un posicionament clar respecte la tributació de la prestació per maternitat, considerant que la mateixa queda plenament subjecta a l’impost de l’IRPF per haver-la percebut de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (Consulta Vinculant V3404-13 o la consulta informa 134840), en les que es ratifica la distinció entre les prestacions públiques percebudes de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals contemplades al paràgraf quart de la referida lletra de l’article 7 de la Llei de l’IRPF que gaudeixen de l’ exempció, de les prestacions percebudes de la Seguretat Social, que al no tractar-se de cap ens territorial no quedarien englobades en l’exempció i, en conseqüència, plenament subjectes a retenció.

La referida Sentència, no crea jurisprudència, tal i com preceptua el Codi Civil al seu article 1.6, i és per això que es pressuposa que l’Administració Tributària continuarà mantenint el seu criteri aplicat fins a la data.

Ara bé, amb aquesta nova visió d’exempció sobre la prestació de maternitat si es vol exercir aquest dret en les declaracions presentades i no prescrites s’haurà d’instar la sol·licitud de rectificació d’autoliquidació, essent aquest itinerari processal lent i costós.

Per una banda, l’AEAT i els Tribunals Econòmics Administratius Regionals continuaran negant el dret sol·licitat, havent d’interposar un Recurs Contenció Administratiu davant la Sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma on resideixi l’obligat tributari, essent preceptiva la intervenció d’un advocat i d’un procurador, amb els costos que comporten. I a la que s’haurà d’afegir la possible condemna en costes si la petició és desestimada en la seva totalitat. Si no s’aconsegueix una Sentència favorable, s’hauria d’interposar Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem, Recurs que té unes importants limitacions.

En aquest context, cal destacar que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia acaba de pronunciar-se sobre el mateix tema. En una Sentència del passat 26 d’octubre, el tribunal andalús s’ha alineat amb la tesis de l’Administració Tributària i s’oposa als raonaments esgrimits pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Ambdós tribunals fan girar el seu argumentari sobre l’article 7 de la Llei de l’IRPF, que interpreten de manera totalment diferent.

És per tot això, que s’aconsella als contribuents que s’esperin a propers pronunciaments, tant dels Tribunals com de la pròpia Administració Tributària, i en funció dels mateixos, es procedeixi a sol·licitar la rectificació de les declaracions de l’IRPF dels exercicis no prescrits.