Comentari sobre els requisits de les adjudicacions “in house”.

Les dificultats econòmiques del moment fan pensar més que mai a totes les organitzacions en com trobar solucions eficients i eficaces, tant pel què fa als serveis assumits a través de mitjans propis, com també amb serveis assumits a través de mitjans aliens.

La normativa actual de contractes del sector públic, Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, exclou del seu àmbit d’aplicació els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarrega a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i servei tècnic del mateix la realització d’una determinada prestació.

És freqüent en aquest sentit la creació d’entitats instrumentals, sota fórmules jurídiques diverses (Fundació, Agrupació d’Interès Econòmic, Societat Limitada o Anònima, Entitat Pública Empresarial Local, …), que s’emparen sota la condició de “mitjà propi i servei tècnic” d’un o varis dels ens creadors o que la composen, són les denominades relacions “in house”.

Ara bé, d’acord amb jurisprudència reiterada tant comunitària com nacional, s’ha d’indicar que aquesta qualificació només la tindran aquells ens, organismes i entitats del sector públic que realitzin la part essencial de la seva activitat per als poders adjudicadors que ostentin sobre ells un control anàleg al que puguin exercir sobre els seus propis serveis. A més, si es tracta d’una societat, s’exigeix que la totalitat del seu capital tingui titularitat pública.

Seguint aquest mateix criteri, destaquem les recents conclusions de l’Advocat general en relació amb l’assumpte C-574/12, sobre els requisits de les adjudicacions “in house”. En aquestes s’hi confirma de forma clara que:

1. L’excepció a l’aplicabilitat de la normativa de contractes públics per a les adjudicacions “in house” no és aplicable quan l’adjudicatari sigui una entitat de dret privat entre els socis de la qual es comptin, fins i tot de forma minoritària, entitats que representen interessos privats.
2. En el cas anterior, encara que en els estatuts de l’adjudicatari s’atribueixin facultats de control o tutela a la resta de socis públics, no es permet apreciar l’existència d’un control anàleg sobre l’adjudicatari que pugui justificar l’aplicació de l’excepció “in house”.
3. L’excepció “in house” no pot aplicar-se quan l’adjudicatari, d’acord amb els seus estatuts, pugui prestar serveis en règim de competència a favor d’entitats públiques no associades i de particulars per una xifra que representi el 20% del seu volum de negoci global anual realitzat a l’exercici anterior.

Serveixin aquestes conclusions per a que les entitats comprovin que l’aplicació de l’excepció de les adjudicacions “in house” s’ajusten als requeriments esmentats, amb finalitat d’evitar irregularitats en el compliment de la normativa de contractació pública.