El Tribunal Suprem estableix la no obligatorietat de l’empresa, del registre de la jornada diària dels treballadors.

El Ple de la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert en una nova sentència que les empreses no estan obligades a portar un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar el compliment de la jornada laboral i horaris pactats, i només han de portar un registre d’hores extres realitzades, d’acord al que estableix l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.

El Suprem admet que “convindria una reforma legislativa que clarifiqués la obligació de portar un registre horari i facilités al treballador la prova de la realització d’hores extraordinàries”, però “aquesta obligació no existeix en l’actualitat i els tribunals no poden suplir al legislador imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari, mitjançant una condemna genèrica, que obliga a negociar amb els sindicats el sistema a implantar, per quant, es tracta de procedir al desenvolupament de la jornada efectiva de treball amb les múltiples variants que suposa l’existència de diferents jornades, el treball fora del centre de treball i, si s’escau, la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any “.

El Suprem rebutja “portar a terme una interpretació extensiva de l’art. 35-5 de l’ET imposant obligacions que limiten un dret com el que estableix l’article 28-3 de l’esmentat text legal i el principi de llibertat d’empresa que deriva de l’article 38 de la Constitució i ha reconegut el Tribunal Constitucional com a imprescindible per a la bona marxa de l’activitat productiva (S. 170/2013)”.

Així mateix la sentència detalla que “la falta de portar, o portar incorrectament el registre, no es tipifica per la norma com a infracció de forma evident i terminant, el que obliga a una interpretació restrictiva i no extensiva d’una norma sancionadora com la continguda en l’article 7-5 del RDL 5/2000, de 4 d’agost, sobre infraccions i sancions en l’ordre social. A més, tampoc es tipifica com a falta, no portar el registre i el fet de no informar els treballadors sobre les hores realitzades en jornades especials o incomplir obligacions merament formals o documentals;  constitueix, tan sols, una falta lleu, en els supòsits previstos en l’art. 6, números 5 i 6 del Reial Decret Legislatiu citat”.

Afegeix també a la sentència, que la solució donada “no deixa indefens al treballador a l’hora de provar la realització d’hores extraordinàries, doncs a final de mes l’empresa li ha de notificar el nombre d’hores extres realitzades, o la no realització, el que li permetrà reclamar davant d’aquesta comunicació, i a l’hora de provar les hores extraordinàries realitzades tindrà al seu favor l’article 217-6 de la LEC, norma que no permet presumir la realització d’hores extres quan no es porta el seu registre, però que juga en contra de qui no el porta quan el treballador prova que sí les va realitzar”.