Entrada en vigor de la nova llei d’auditoria.

El passat 17 de juny ha entrat en vigor la nova Llei d’auditoria que va ser aprovada el 20 de juliol, ara fa quasi bé un any.

L’objecte principal d’aquesta Llei és adaptar la legislació interna espanyola als canvis incorporats per la Directiva 2014/56 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2006/43 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, i als requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic establerts pel Reglament (UE) 537/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014.

Recordem que aquesta Llei va ser aprovada sense el consens amb les corporacions d’auditors, creant un rebuig inicial per la major part del sector, que considerava que l’aprovació de la Llei va ser innecessàriament precipitada.

Les normes europees transposades en aquesta Llei, persegueixen un increment de la transparència en l’actuació dels auditors clarificant la funció que exerceix l’auditoria i l’abast i les limitacions que té, a fi de reduir l’anomenada bretxa de expectatives entre el que s’espera un usuari d’una auditoria i el que realment és.

Cal destacar els nous requisits de contingut de l’informe d’auditoria, que seran majors en el cas dels emesos en relació amb les entitats d’interès públic, que teòricament han de millora la informació que ha de proporcionar als usuaris del mateix. A més, en el cas d’aquestes entitats, caldrà emetre un informe addicional a la Comissió d’Auditoria que reflecteixi els resultats d’auditoria.

En aquest sentit la modificació més substancial de l’informe d’auditoria és l’obligació d’incloure dins del propi informe d’una “descripció dels riscos considerats més significatius de l’existència d’incorreccions materials, incloses les degudes a frau, un resum de les respostes de l’auditor a aquests riscos i, si escau, de les observacions essencials derivades dels esmentats riscos”, caldrà veure si a la pràctica aquesta informació clarificarà el contingut de l’informe d’auditoria, o com preveu part del sector, complicarà encara més al lector entendre les conclusions a la que ha arribat l’auditor, amb la utilització d’un llenguatge altament tecnificat i poc comprensible per l’usuari, incloent explicacions sobre riscos, procediments i altres qüestions que un “no iniciat” en l’auditoria difícilment podrà arribar a comprendre.

La norma pretén igualment reforçar la independència i objectivitat dels auditors en l’exercici de la seva activitat, incorporen requisits més restrictius i l’atenció especial que ha de prestar-se per evitar conflictes d’interès o la presència de determinats interessos comercials o d’altra índole, establint una sèrie de serveis diferents dels d’auditoria prohibits, els qual són més restrictius en el cas dels auditors d’entitats d’interès públic, així com l’obligació de rotació externa i del període màxim de contractació.

Recordem que d’acord amb el Reial Decret 877/2015, de 2 de octubre, les entitats d’interès públic, a efectes d’auditoria, son les següents:

• Les entitats de crèdit, les entitats asseguradores, així com les entitats emissores de valors admesos a negociació en mercats secundaris oficials de valors o en el mercat alternatiu borsari que pertanyin al segment d’empreses en expansió.
• Les empreses de serveis d’inversió i les institucions d’inversió col·lectiva que, durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cadascun d’ells, tinguin com a mínim 5.000 clients, en el primer cas, o 5.000 partícips o accionistes, en el segon cas, i les societats gestores que administrin aquestes institucions.
• Els fons de pensions que, durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cadascun d’ells, tinguin com a mínim 10.000 partícips i les societats gestores que administrin aquests fons.
• Les fundacions bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic.
• Aquelles entitats diferents de les esmentades en els paràgrafs anteriors del qual l’import net de la xifra de negocis i plantilla mitja durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cadascun d’ells, sigui superior a 2.000.000.000 d’euros i a 4.000 treballadors, respectivament.
• Els grups de societats en els que la societat dominant sigui una de les entitats esmentades anteriorment

En relació amb les auditories d’entitats d’interès públic, la norma remet repetidament a la normativa europea, fet que complica la seva lectura i interpretació, i que ha motivat critiques com a tècnica legislativa. La norma europea preveia l’establiment de mesures que permetessin  dinamitzar i obrir el mercat d’auditoria, incentivar la realització d’auditories conjuntes, la participació d’entitats de menor grandària en els processos de licitació obligatòria, pública i periòdica, aspectes que la norma espanyola no ha desenvolupat més enllà dels imperatius establers per Europa.

Els auditors esperen que el Reglament que ha de desenvolupar la Llei doni alguna llum a les ombres que la Llei ha deixat, i amb les que caldrà conviure almenys durant uns mesos.