Exigibilitat de l’informe d’auditoria a societats amb nomenament d’auditor de caràcter voluntari.

A la Resolució esmentada, el Registre Mercantil de Cantàbria, va rebutjar la inscripció dels comptes de la societat al no incorporar l’informe d’auditoria de comptes, existint inscripció del nomenament d’auditors de la societat. En conseqüència, per poder dipositar els Comptes Anuals, havia d’incorporar l’informe d’auditoria de verificació dels comptes, i posteriorment ser posat a la disposició dels socis en celebrar-se la Junta General per a la seva aprovació, havent de ser la data de la Junta General posterior a la data de l’informe d’auditoria.

Aquesta doctrina, ha estat confirmada de forma expressa mitjançant la redacció de l’article 279 de la Llei de Societats de Capital (per modificació que va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2016, disposicions finals quarta i catorzena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol d’Auditoria de Comptes) en la qual afirma:

“Los administradores presentarán también, el informe de gestión, si fuera obligatorio, y el informe del auditor, cuando la sociedad esté obligada a auditoría por una disposición legal o ésta se hubiera acordado a petición de la minoría o de forma voluntaria y se hubiese inscrito el nombramiento de auditor en el Registro Mercantil”.

En definitiva, l’informe d’auditoria es converteix en exigible en tots els casos en què la societat disposi d’un auditor inscrit en el Registre, amb independència de què el seu nomenament sigui de caràcter voluntari.