Google i el (no) dret a l’oblit.

El passat 25 de juny de 2013, es van fer públiques les conclusions de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE), el Sr. Niilo Jääskinen, sobre el cas Google Spain S.L. i Google Inc contra l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, assumpte que li va ser plantejat a petició de l’Audiència Nacional. Comentar abans de tot que es tracta d’un document previ a la sentència que haurà de dictar el propi TJUE (prevista per finals d’any) i que tot i que no és vinculant, el sentit d’aquesta sol coincidir amb la dels seus lletrats.

Per tal de resumir els antecedents, direm que es tracta d’un procediment que versa sobre l’aplicació de la Directiva 95/46/CE a un motor de recerca a Internet gestionat per Google com a proveïdor de serveis. En aquest cas en concret, un ciutadà espanyol va denunciar a les citades empreses atès que a dia d’avui a l’escriure el seu nom i cognoms a Google apareixen indexades en els resultats de recerca una sèrie de notícies associades a la seva persona, que van ser publicades al seu dia en un diari espanyol, i que segons reclama, atempten contra la seva persona i manquen de rellevància a l’actualitat.

De l’anàlisi d’aquestes conclusions en destacaríem el següent:

• Respecte l’àmbit territorial d’aplicació de la citada Directiva, per una banda es considera que es duu a terme un tractament de dades de caràcter personal en el marc de les activitats d’un establiment del responsable del tractament quan l’empresa que proveeix el motor de recerca (en aquest cas Google Inc) estableix en un Estat membre, amb el fi de promoure i vendre espais publicitaris en el seu motor de recerca, una oficina o una filial (en aquest cas Google Spain S.L.) que orienta la seva activitat cap els habitants d’aquest Estat.
• Tanmateix, quan el motor de recerca localitza informació publicada o inclosa a Internet per tercers, la indexa automàticament l’emmagatzema amb caràcter temporal i per últim, la posa a disposició dels usuaris d’Internet, no se’l pot considerar responsable del tractament sempre que aquest no indexi o arxivi dades personals en contra de les instruccions o les peticions de l’editor de la pàgina web.
• En relació a la confrontació entre la llibertat d’expressió i el dret d’informació; i un suposat dret a l’oblit, conclou que els drets de cancel•lació i bloqueig de dades i el dret d’oposició, no atorguen a l’interessat el dret a dirigir-se a un proveïdor de serveis de motor de recerca per impedir que s’indexi informació que li afecti personalment, quan aquesta s’hagi publicat legalment a pàgines de tercers, invocant el seu desig de que els usuaris d’Internet no puguin tenir coneixement de tal informació si considera que li es perjudicial o desitja que desaparegui.

Així doncs, s’extreu que Google és un dels principals valedors de la llibertat d’expressió, i que a dia d’avui, la citada Directiva no es troba en posició de reclamar a les empreses gestores dels motors de recerca que eliminin la informació publicada legítimament (veraç i de rellevància pública), atès que s’estaria atemptant contra la llibertat d’expressió de l’editor de la pàgina web. Tot sembla indicar que aquestes peticions hauran d’anar dirigides directament als editors dels continguts.