Amb la derogació ahir per part del Ple del Congrés dels Diputats espanyol del Reial decret llei 2/2026 perd novament vigència la pròrroga de la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues.

Aquest fet afecta directament al còmput de les pèrdues a efectes de la causa de dissolució prevista a l’article 363..1.a) de la Llei de societats de capital (Reial decret legislatiu 1/2010, de 29 de juliol) i om a conseqüència, a partir de la data de derogació, si el patrimoni net de la societat queda per sota de la meitat del capital social, els administradors hauran d’actuar conforme a les obligacions legals, incloent-hi la convocatòria de la junta general per adoptar les mesures oportunes (el restabliment de l’equilibri patrimonial o bé la dissolució de l’entitat).

Atenent els efectes que aquesta mesura pot suposar per a la supervivència de moles companyies, és d’esperar que en breu es convalidi de nou la pròrroga de la moratòria.

1.- Disposició addicional cinquena

La Disposició addicional cinquena del “Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de Trabajo” va introduir la possibilitat de subscriure contractes de duració determinada pel temps necessari per a l’execució de projectes que es duguin a terme per part d’entitats del sector públic associats “a l’estricta execució del Pla de Recuperació, transformació i resiliència” i, també, per l’execució de programes de caràcter temporal amb finançament de fons de la Unió Europea.

Per a més informació:

ReformaLaboral

Font: Nota informativa: butlletí VALLBÉ (febrer 2022) vallbe.cat

Ja teniu disponible l’actualització del «Manual de Comptabilitat de les Administracions Locals» editat l’any 2014 per Faura-Casas Editorial, recollint els continguts de la primera edició de Faura-Casas, Auditors-Consultors, SL – amb la participació de la majoria d’autors que ja van col·laborar en la seva redacció. 

Aquest Manual de comptabilitat pública està especialment pensat per a la formació comptable dels empleats públics del sector local. A més dels 25 blocs teòrics, s’inclouen diversos exercicis pràctics.

El podeu adquirir a través del següent enllaç: https://lnkd.in/dhkjAshJ

L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya, l’objecte del qual és gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. 

Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural. L’impost es gestiona mitjançant padró i és elaborat i aprovat per l’Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa.

L’impost l’han de pagar les persones (físiques i jurídiques) que siguin titulars d’un vehicle (turisme, furgoneta o motocicleta) amb domicili fiscal a Catalunya el 2020 (primer any d’aplicació). També hi estan obligades les persones jurídiques sense residència fiscal a Catalunya, però que hi tinguin un establiment, sucursal o oficina i vehicles registrats a Catalunya durant el 2020. (more…)

Article publicat per Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, a La Vanguardia, 26 de setembre de 2021

Aeroport, Madrid… debats recurrents

Dins del Pla Estratègic 2015-2019, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha realitzat el Pla d’inspecció d’ofici de l’atenció sociosanitària amb l’objectiu principal d’analitzar els tractaments de dades personals que s’efectuen en aquest àmbit i investigar la seva adaptació a la normativa de protecció de dades amb caràcter preventiu.

L’atenció sociosanitària engloba la coordinació de l’assistència sanitària i social dirigida a col·lectius especialment vulnerables com, per exemple, la tercera edat, malalts crònics, persones amb alguna discapacitat física, psíquica o sensorial i en risc d’exclusió social. El pla d’inspecció es refereix a la prestació simultània intensiva, continuada i sinèrgica dels serveis socials i sanitaris. L’Agència considera que més d’un sector sociosanitari s’hauria de parlar del denominat “espai sociosanitari” en què es coordinen els serveis socials i els sanitaris per prestar una atenció integral, que no sigui fragmentada, a l’usuari que presenti simultàniament malalties cròniques i dependència amb serveis transversals i multidisciplinaris que atenen l’individu de forma més eficaç i d’acord amb les seves necessitats específiques.

L’AEPD va començar el seu pla d’inspecció al juny de 2018. Per a això, va realitzar la planificació de l’auditoria identificant els actors involucrats i va realitzar un estudi previ basat en la recerca documental a través d’Internet; en aquesta fase l’Agència es va reunir amb l’IMSERSO. En la següent fase, l’AEPD va procedir a sol·licitar informació i documentació als centres inspeccionats, excloent Catalunya i País Basc per raó de competències. L’Agència va realitzar inspeccions de setembre de 2018 a desembre del mateix any en centres d’Atenció sociosanitària de referència de caràcter públic estatal per a l’atenció a malalts amb una determinada malaltia, hospitals de mitja estada i convalescència públic d’una Comunitat Autònoma dependents de la seva Conselleria de Sanitat, residència de majors especialitzada en Alzheimer d’un Ajuntament gestionat per una empresa privada amb contracte de gestió indirecta i centres privats sociosanitaris d’atenció a malalts mentals amb places concertades, privades i d’asseguradores privades. El pla d’inspecció resulta en l’emissió de l’informe.

El capítol 7 de conclusions i recomanacions de l’informe explica les diferents deficiències detectades i aspectes susceptibles de millora i les recomanacions proposades per a l’esmena o millores d’aquestes.

L’assistència sociosanitària requereix el tractament de moltes dades personals, entre els que s’inclouen dades les categories especials. La prestació sanitària demanda l’ús de dades sanitàries, incloent la Història Clínica, diagnòstics, tractaments, etc.; dades de la Història Social com a informes socials, informació sociofamiliar i de l’entorn, situació econòmica personal, xarxes de suport, etc.; informes psicopedagògics; dades d’avaluació d’autonomia, etc.; registre d’incidències com a caigudes o alteracions conductuals de les persones usuàries, etc.; el denominat Pla d’Atenció Personalitzada/Individualitzada (PAP/PAI) de la persona usuària; dades de familiars o de persones responsables de la persona usuària; contracte de convivència; entre altres dades personals.

L’Agència ha detectat que aquestes dades personals s’utilitzen sovint en documentació en format paper que pot trobar-se dispersa en els diferents espais físics del centre sociosanitari, és el que l’AEPD ha anomenat “illes d’informació” i considera que, en determinades casuístiques, pot afectar la integritat i disponibilitat de les dades personals. També l’Agència detecta que les dades personals són tractades per diferents perfils professionals, per exemple, en les reunions interdisciplinàries mitjançant les quals es coordina l’atenció i es realitzen els seguiments de les persones usuàries. El sector sociosanitari requereix que treballin diferents perfils, personal mèdic, infermer, fisioterapeutes, terapèutic ocupacional, psicològic, psicopedagog, assistencial no diplomat (auxiliars), així com un altre personal gestor o de suport i, fins i tot, orientadors espirituals en els centres religiosos, tot el personal coordinat amb la finalitat d’atendre la persona usuària de manera integral i personalitzada. En aquest sentit, l’Agència relata l’exemple exprés d’una persona usuària que vocifera sense motiu aparent o causa coneguda i l’origen del seu malestar pot ser tant físic, com a psíquic o social, per la qual cosa es necessita tota la informació possible per a prestar la deguda atenció a la persona usuària.

Davant d’aquestes situacions detectades per l’Agència, la mateixa suggereix que una possible solució, dins dels recursos disponibles, és la digitalització total de la història sociosanitària del centre. Per a això, aplicant els principis de protecció des del disseny i per defecte, s’atorgarien als perfils professionals els diferents accessos a les dades personals que necessitin per a poder realitzar la deguda prestació sanitària. La informació s’estructura per diferents accessos i inicialment s’atorguen els privilegis d’accés mínim necessaris per a la prestació sociosanitària, depurant posterior i puntualment altres necessitats sobre la base dels nous requeriments que es presentin.

Tot això, haurà d’acompanyar-se del compromís de confidencialitat escrit i subscrit pel personal que, a més del personal propi, pot incloure persones becàries, estudiants en pràctiques, personal d’empreses externes.

El capítol 7 detecta altres situacions a esmenar i millorar com la informació del tractament de dades personals a les persones usuàries i famílies, licitud del tractament, els fluxos de dades entre administracions i altres actors públics i privats, anàlisis de contracte, plecs i convenis i altres adaptacions al Reglament General de Protecció de Dades. Entre altres esmenes i millores proposades per l’Agència s’esmenta el procediment d’identificació i gestió de les fallides de seguretat, la realització d’una Anàlisi de Riscos per a determinar les mesures tècniques i organitzatives apropiades al nivell de riscos detectat a fi de garantir la seguretat dels tractaments de dades personals, les corresponents Avaluacions d’Impacte relatives a la Protecció de Dades.

És en el capítol 8 de l’informe on es troba el decàleg de recomanacions que pot resumir-se de la següent manera:

1. Informació a la persona usuària preferentment en capes, concisa i amb un llenguatge clar adequat a la capacitat de comprensió de la persona destinatària de la informació. La primera capa haurien de ser cartells informatius senzills situats en zones d’accés als centres juntament amb les llegendes informatives en tots els formularis de recollida de dades personals.
2. Licitud de cada activitat de tractament.
3. Minimitzar la compartició de dades personals entre el personal aplicant els principis de protecció de dades des del disseny i per defecte. Esmenta exprés l’Agència el deure de realitzar auditories dels accessos.
4. El personal amb accessos a dades personals ha de subscriure el compromís de confidencialitat. Han d’incloure’s en els contractes d’encarregat de tractament com a obligatori la signatura del compromís per part dels empleats i a poder ser incloent el model de compromís com a annex al contracte per encàrrec.
5. Evitar la dispersió dels documents en paper amb dades personals en diferents ubicacions del centre i establir les mesures de seguretat per al trasllat i emmagatzematge de la documentació amb mecanismes que impedeixin el seu accés a persones no autoritzades.
6. No s’han d’usar usuaris genèrics.
7. Per a facilitar informació als familiars de la persona usuària sobre la seva estada, ubicació en el centre i estat de salut ha de recollir-se el consentiment de la persona usuària.
8. No usar el fax ni el correu electrònic sense xifrar per a l’enviament de documentació que contingui dades personals de categories especials.
9. Els contractes d’encarregat de tractament han de ser conformes al RGPD. En els contractes de prestació de serveis sense accés a dades personals s’ha de prohibir expressament l’accés a les mateixes i informar el personal treballador. També han d’incloure’s els possibles accessos accidentals o fortuïts amb un compromís de confidencialitat.
10. Les mesures de seguretat s’estableixen sobre la base de l’Anàlisi de Riscos. L’Avaluació d’Impacte relativa a la Protecció de Dades és obligatòria per als nous tractaments dels centres sociosanitaris.

L’informe recull en el capítol 9 algunes preguntes freqüents que resulten d’utilitat pràctica com, per exemple, que no es poden cancel·lar determinades dades personals d’una persona usuària a petició seva perquè cal mantenir l’autenticitat de la història sociosanitària.