Llei 21/2014, de 29 de desembre, relativa al protectorat de les fundacions i de la verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública.

El passat 31 de desembre va publicar-se al DOGC la nova Llei Catalana Reguladora del Protectorat, que va entrar en vigor el 26 de gener d’enguany, establint alguna excepció al respecte. Pel que fa al règim sancionador, aquest entrarà en vigor l’1 de gener de 2016, i en relació a la presentació de comptes de forma unificada cal, prèviament, que es duguin a terme les adaptacions tècniques que ho facin possible.

Com a precedent d’aquesta Llei, destacar la Llei 4/2008, de 24 d’abril , del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, que circumscriu una sèrie de disposicions bàsiques relatives al Protectorat que es limiten a determinar l’àmbit d’actuació, l’organització i les funcions bàsiques, tot mencionant, en la seva disposició transitòria quarta, l’aprovació d’una Llei que reguli expressament els protectorats.

En termes generals, el Protectorat és l’òrgan que exerceix el control publicoadministratiu de les fundacions. S’incorpora, així mateix, l’Òrgan de Supervisió de les Associacions que gaudeixen de la Declaració d’Utilitat Pública, figura de la qual suposa una novetat en la legislació catalana.

La Llei tipifica les conductes infractores en què més sovint s’aprecia que incorren aquestes entitats i opta per enumerar els supòsits que faculten per a l’exercici de la potestat inspectora, com per exemple el fet de no presentar els comptes durant dos exercicis o la falta de declaració de responsable

Cal destacar la instauració de la potestat sancionadora, entès com un mecanisme dissuasiu davant conductes contràries a les obligacions administratives i com a mesura generadora de confiança per als qui contribueixen al finançament d’aquestes entitats, que pot implicar multes de fins a 20.000 euros o deixar de percebre ajuts durant un temps

Així mateix, s’han introduït mecanismes per a potenciar l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre administració i ciutadans, i també la col·laboració entre institucions.

D’altra bada, es defineixen les relacions de col·laboració entre el Protectorat i l’Òrgan de Supervisió de les Associacions Declarades d’Utilitat Pública i els òrgans d’altres administracions i altres organismes públics amb competències de control i fiscalització, i entre aquells i els notaris.

En definitiva, aquesta llei és fruit del mandat del legislador, i aprofundeix en aspectes fins ara inexistents que deixaven un buit legal, sempre respectant el seu objectiu fonamental de respecte per l’autonomia de gestió i funcionament de les entitats, establint una actuació àgil i eficient del Protectorat i de l’òrgan de supervisió.