Modificació del subjecte passiu en l’impost d’Actes Jurídics Documentats derivat de la concessió d’una hipoteca

El passat 10 de novembre va entrar en vigor el Reial Decret-Llei 17/2018, de 8 de novembre, pel que es modifica el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. Aquest Reial Decret és la conseqüència de la decisió presa pel Ple de la Sala III, del Contenciós-Administratiu, del Tribunal Suprem quatre dies abans, on deixava sense efectes el canvi de criteri derivat de la sentència publicada el 16 d’octubre per la Secció Segona de la Sala, que establia que el subjecte passiu en l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, havia de ser el prestador i no el prestatari en aquells casos en els quals s’eleva a públic un préstec amb garantia hipotecària.

L’impost sobre els Actes Jurídics Documentats ve regulat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats; i pel Reial Decret 828/1995, de 29 de maig, pel que s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. En la redacció prèvia a l’entrada en vigor del RDL 17/2018, a l’article 68 del Reglament, s’especificava el següent:

“Serà subjecte passiu l’adquirent del bé o dret i, en el seu defecte, les persones que insten o sol·liciten els documents notarials, o aquells en l’interès dels quals s’expedeixin.

Quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia es considerarà adquirent al prestatari.”

Des de l’any 2006, el criteri del Tribunal Suprem s’ajustava al que s’especificava en aquest segon paràgraf, és a dir, que quan una persona física o jurídica signava una hipoteca amb una entitat bancària, havia de ser la persona, i no l’entitat, qui liquidés l’impost.

La sentència publicada per la Secció Segona de la Sala III el 16 d’octubre passat determinava l’anul·lació d’aquest segon paràgraf de l’article 68 per considerar-lo contrari a la Llei, ja que el Tribunal tenia en compte que, si el negoci que s’inscriu en l’escriptura és la hipoteca, l’interessat en elevar-la a públic i a inscriure-la és el prestador perquè és només d’aquesta manera que podrà dur a terme l’acció executiva i privilegiada conseqüència de la hipoteca. Per tant, havia de ser l’entitat bancària qui suportés l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats.

El 6 de novembre, tres setmanes després de la publicació de la sentència, el Ple de la Sala III del Tribunal Suprem decidia, per 15 vots a favor i 13 en contra, desestimar els recursos plantejats i tornar al criteri segons el qual el subjecte passiu de l’impost en els préstecs hipotecaris era el prestatari.

Finalment, el 10 de novembre va entrar en vigor el Reial Decret-Llei 17/2018, de 8 de novembre, pel que es modifica el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, afegint a l’article 29 la següent especificació:

“Quan es tracta d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària, es considerarà subjecte passiu al prestador”

En el mateix Reial Decret s’afegeix un nou apartat a l’article 45.I.B), que especifica que les escriptures de préstec amb garantia hipotecària on el prestatari sigui una de les persones o entitats llistades a la lletra A) del mateix article 45.I (entitats sense ànim de lucre, l’Administració Pública, partits polítics, la Creu Roja, l’església, etc.), estaran exemptes de tributació per l’Impost d’AJD.

Tot i la reacció del Govern modificant la Llei de l’Impost establint de forma precisa que el subjecte passiu de l’Impost en les concessions de préstecs hipotecaris siguin els prestadors (els bancs de forma generalitzada), continua oberta la polèmica en vers a les liquidacions de l’impost realitzades en els anys no prescrits fins a la data de la modificació.

D’altra banda, el passat 14 de novembre de 2018 a Catalunya va entrar en vigor el Decret-Llei 6/2018, de 13 de novembre, relatiu al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten la concessió de préstec o crèdits de garantia hipotecària; el qual suprimeix les lletres a) i d) de l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre de mesures fiscals i administratives.

Aquests dos punts de l’article 7 regulaven un tipus de gravamen reduït en l’AJD dels préstecs hipotecaris per a adquirents d’habitatges de protecció oficial o de contribuents menors de 32 anys o amb un grau de discapacitat superior al 33%. Amb la supressió d’ambdós punts, el tipus de gravamen aplicable en l’impost d’Actes Jurídics Documentats quan es tracti d’un préstec amb garantia hipotecària, és sempre de l’1’5%.