La Llei 41/1994, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 1995 va establir una moratòria en el pagament del deute per cotitzacions a la Seguretat Social de les institucions sanitàries de titularitat pública o privades sense afany de lucre. Concretament, en la seva Disposició addicional Trentena s’aprovava una moratòria de deu any sense interessos i amb tres anys més de carència.
Per gaudir de la moratòria, les entitats acollides havien de mantenir-se al corrent de les quotes de Seguretat Social i conceptes de recaptació conjunta, meritats a partir de l’1 de gener de 1995.
“Trigésima. Pago de deudas con la Seguridad Social cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones sin ánimo de lucro.
A partir de l’exercici 1997, les respectives lleis de Pressupostos Generals de l’Estat han incorporat una disposició addicional en la que es venia ampliant el període de carència en el pagament del deute històric amb la Seguretat Social, i es mantenia el pagament ajornat per un termini de 10 anys. Concretament, la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici 2013 estableix:
“Octogésima Pago de deudas con la Seguridad Social de instituciones sanitarias cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones sin ánimo de lucro.
Sorprenentment, en el projecte de Llei de Pressupostos per a l’exercici 2014 no s’inclou cap disposició addicional prorrogant, un any més, el període de carència. Si definitivament no s’aprovés cap disposició ampliant la moratòria suposaria que les entitats afectades haurien de realitzar el pagament del deute per cotitzacions a la Seguretat Social de períodes anteriors al 31 de desembre de 1994 en deu anualitats, a partir del mes de desembre de 2014.
Caldrà doncs està molt amatent a l’aprovació del text definitiu i les conseqüències que de la mateixa se’n poden derivar per un sector ja tant castigat com és el l’assistencial.
@ Faura-Casas