Noves directives europees sobre contractació pública i concessions.

El Parlament Europeu va aprovar a la sessió de 15 de gener de 2014 les noves directives en matèria de contractacions públiques i concessions. Aquestes normes comunitàries inclouen la Directiva de contractació pública; la Directiva de contractació per entitats dels sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis socials; i la Directiva d’adjudicació de contractes de concessió.

La creació d’aquestes noves normes respon a l’estratègia Europa 2020, on es pretén aconseguir un creixement intel•ligent sostenible i integrador, garantint un ús més eficient dels fons públics. S’entén que l’adquisició de béns, obres i serveis innovadors suposa un paper clau en la millora de l’eficiència i la qualitat dels serveis públics.

Així mateix, aquesta normativa pretén facilitar independència a les autoritats públiques per a la contractació pública, podent contractar d’acord amb criteris socials o mediambientals, en comptes de premiar només l’oferta més competitiva, com s’ha vingut fent històricament.

En aquest sentit, es procedeix a modificar el concepte “oferta econòmica més avantatjosa” per un concepte nou, basat en una “millor relació qualitat-preu”, atorgant als Estats Membres la possibilitat de prohibir o restringir l’ús del preu o del cost com element únic per avaluar la oferta, podent donar prioritat a la qualitat, les consideracions mediambientals, els aspectes socials i la innovació de cadascuna de les ofertes rebudes. Així mateix, es procedirà a endurir les disposicions en matèria de subcontractació i ofertes anormalment baixes per tal de combatre el dumping social i garantir que es respecten els drets dels treballadors.

Entre d’altres modificacions interessants, destacar per exemple, que poden ser requerides condicions específiques a les agrupacions d’operadors econòmics, que no s’imposen a participants individuals (nomenament de representant comú, per exemple). Es preveu també la possibilitat de reduir els terminis per a procediments oberts, restringits o negociats quan sigui necessari per situació d’urgència, justificada pel poder adjudicador. Finalment, una modificació important és la relativa a l’augment de poder de l’òrgan adjudicador per limitar el número de lots per licitar per a cadascun dels ofertants, així com la limitació del número de lots a facilitar a cada licitador.

Com elements innovadors d’aquesta normativa, és interessant destacar que els medis d’informació i comunicació electrònics, són considerats el mecanisme estàndard per a la gestió del procediment de contractació.

Així mateix la declaració d’intencions de la directiva de contractació pública determina mecanismes de millora en la contractació, així, per exemple, estableix l’adaptació als sistemes dinàmics d’adquisició com element per a la simplificació de sistemes, limita les subhastes electròniques als contractes que disposin d’elements quantificables a avaluar i finalment, defineix les tècniques de centralització d’adquisició, determinant que aquestes poden actuar de dues maneres, com a majoristes al fer les compres o com a intermediaris a l’adjudicar contractes, gestionar els sistemes dinàmics de vendes o celebrar acords marc per als poders adjudicadors.

Tanmateix, indicar que es simplifica el procediment de licitació per a les empreses, ja que només serà necessari un document únic de contractació pública europea, el qual està basat en les declaracions de l’empresari, i serà únicament l’adjudicatari el que haurà de proporcionar la documentació original.

Finalment, es determina la creació de les associacions per a la innovació, les quals permetran a les autoritats públiques obrir licitacions per a problemes específics sense avançar la solució d’aquests, el que permet atorgar marge a l’autoritat contractant i al licitador per tal que proposin ells mateixos els remeis.

Els texts han sigut votats en el ple del Parlament Europeu i aprovats per la majoria de la cambra (contractació – 618 vots a favor, 36 en contra i 26 abstencions-, concessions – 598 vots a favor, 60 en contra i 18 abstencions), els Estats Membres disposaran de 2 anys per a la transposició, a comptar passats vint dies des de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).

Més informació a:

Noves directives europees