Prevenció del blanqueig de capitals i financiació del terrorrisme.

La regulació principal de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme es troba en la Llei 10/2010, de 28 d’abril. A grans trets, podem entendre aquesta regulació amb dues vessants:

• Vessant preventiva, que inclouria totes les actuacions, procediments i mesures de caire organitzatiu i administratiu que pretenen evitar l’accés al sistema financer de béns i actius d’origen delictiu, a través de certes obligacions a persones jurídiques i persones físiques. La prevenció, a més de protegir el sistema financer, també col•labora amb els Tribunals de Justícia.
• Vessant repressiva, que es configura amb un sistema punitiu a través de l’aplicació de la normativa específica i també del Codi penal.

Són considerades activitats de blanqueig de capitals:

1. La conversió o transferència de béns, sabent que aquests procedeixen d’una activitat delictiva, amb el propòsit d’ocultar o encobrir l’origen il•lícit dels béns o d’ajudar a les persones implicades a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes.
2. L’ocultació o encobriment de l’origen, localització, disposició, moviment o propietat real de béns o drets sobre béns, sabent que aquests procedeixen d’una activitat delictiva.
3. L’adquisició, possessió o utilització de béns, sabent en el moment de la recepció d’aquests que procedeixen d’una activitat delictiva.
4. La participació en alguna de les activitats abans esmentades, l’associació per a cometre aquests actes, les temptatives de perpetrar-les i el fet d’ajudar, instigar o aconsellar a algú a realitzar-les o a facilitar-ne l’execució.

S’entén per béns procedents d’una activitat delictiva tot tipus d’actiu, l’adquisició o possessió dels quals tingui origen en un delicte. Els béns poden ser materials o immaterials, mobles o immobles, tangibles o intangibles, així com documents o instruments jurídics amb independència de la seva forma, inclosa l’electrònica o digital, que acreditin la propietat d’aquests actius o drets sobre aquests, amb la inclusió de la quota defraudada en casos de delictes contra la Hisenda Pública.

Es considera també que existeix blanqueig de capitals quan les activitats que generen els béns s’haguessin realitzat en territori d’un altre Estat.

La normativa diferencia 2 grans grups de subjectes obligats, un grup amb major grau d’exposició i risc i un altre grup, amb menor grau. Entre d’altres, es tipifiquen com a subjectes obligats:

• Les persones que amb caràcter professional prestin serveis a tercers: constituir societats o altres persones jurídiques; exercir funcions de direcció o secretaria d’una societat, soci d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi aquestes funcions; facilitar un domicili social o una adreça comercial, postal, administrativa i altres serveis afins a una societat, una associació o qualsevol altre instrument o persona jurídics; exercir funcions de fideïcomissari en un fideïcomís (trust) exprés o instrument jurídic similar o disposar que una altra persona exerceixi aquestes funcions; o exercir d’accionista per compte d’una altra persona, exceptuant a les societats que cotitzen en un mercat regulat i subjectes a requisits d’informació pel dret comunitari o normes internacionals equivalents.
• Les fundacions i associacions.

Les principals obligacions dels subjectes obligats són:

• Aplicar mesures de diligència deguda tals com: identificar formalment al titular real de l’operació, aplicar criteris respecte als clients existents, revisar els processos de contractació amb tercers, …
• Informar a l’òrgan de control, SEPBLAC (www.sepblac.es).
• Conservar la documentació durant el termini requerit.
• Aplicar mesures de control intern.
• Realitzar periòdicament l’examen extern requerit.
• Formar al personal en aquesta matèria.

Són moltes les entitats que encara no es troben adaptades a la normativa, amb el risc de que se’ls apliqui el règim sancionador previst a l’efecte. És per això que des de Faura-Casas emetem aquest article, amb voluntat que serveixi a mode de recordatori.