Publicació per part del MINHAP de document de preguntes i respostes relacionades amb l’aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària a les entitats locals

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per mitjà de la Subdirecció General d’Estudis i Finançament de les Entitats Locals, ha publicat un document de preguntes i respostes relacionades amb l’aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària a les entitats locals.

El document publicat te per objecte donar publicitat a les respostes que s’han remès a les entitats locals que han presentat consultes sobre qüestions relacionades amb la regulació en matèria pressupostària continguda en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) i del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 272004, de 5 de març (TRLRHL), així com en la normativa aprovada en el marc d’aquelles, tot això considerant l’àmbit material de competències de la Subdirecció General d’Estudis i Finançament de les entitats locals.

En els darrers 5 anys la Subdirecció General d’Estudis ha donat resposta a més de 4.600 consultes, només des de la bústia de consultas.normativapresup_EELL@minhafp.es. D’aquestes contestacions s’ha realitzat una selecció de 77 consultes, bé atenent al nombre rebut sobre una mateixa qüestió, bé considerant l’interès que un assumpte concret pot tenir per a les entitats locals, pel que fa a la destinació del superàvit i del romanent de tresoreria per a despeses generals (RTGG); a l’aplicació d’aquest resultat a inversions financerament sostenibles, tenint en compte el recentment aprovat Reial decret llei 1/2018, de 23 de març, pel qual es prorroga per a 2018 la destinació del superàvit de les corporacions locals per a inversions financerament sostenibles i es modifica l’àmbit objectiu d’aquestes; al règim pressupostari, i al subministrament d’informació financera.

A continuació hem considerat oportú realitzar una selecció de dues consultes per matèria, a fi i efecte de resumir breument la posició del Ministeri al respecte.

Adjuntem document complet (en format pdf) per si és del vostre interès:

En relació amb la destinació del superàvit pressupostari

Qüestió plantejada

Una entitat local ha liquidat el pressupost de 2016 amb superàvit i romanent de tresoreria per a despeses generals positiu. Per tant i atès que té deute a llarg termini entra en vigor l’obligació d’amortitzar deute de l’article 32 de la LOEPSF. El problema al qual s’enfronta aquesta Administració en cas de complir amb aquesta obligació és posar en risc la possibilitat de pagament de factures, nòmines i assegurances socials per la falta de liquiditat. És possible sol·licitar una exempció del compliment d’aquella obligació? Es pot justificar d’alguna manera no complir amb l’article 32 de la LOEPSF i no amortitzar deute?

Resposta

Cal destacar que l’aplicació de l’article 32 de la LOEPSF és obligatòria, qualificant l’incompliment culpable d’aquest mandat com a infracció molt greu en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Pel que fa a les dificultats que comportaria l’aplicació d’aquest precepte en la tresoreria municipal, cal partir de la consideració que el correcte anivellament del pressupost exigeix ​​que els ingressos corrents siguin suficients per atendre les despeses corrents i la quota d’amortització del deute financer de l’Entitat. Per a la correcta aplicació d’aquest principi de tècnica pressupostària s’ha de fer una estimació realista tant dels ingressos com de les despeses, la qual cosa contribueix, si bé com a punt d’inici, a evitar problemes de liquiditat com els referits al correu remès.

En segon lloc, cal recordar que el romanent de tresoreria per a despeses generals representa un «estalvi» per l’entitat local, i que ha de ser una magnitud «líquida» en el curt termini.

Si els problemes de liquiditat referits obeeixen a una sobrevaloració del romanent, és recomanable que s’incrementi la dotació de la provisió per drets de dubtós cobrament, per tal de reflectir una imatge fidel de l’import d’aquesta magnitud i la seva disponibilitat líquida en el curt termini.

A més, el RTGG constitueix el principal mitjà per a finançar les modificacions de crèdit que durant l’execució del pressupost s’hagin de tramitar, d’aquí la necessitat que aquell sigui realment una magnitud líquida i de la importància d’efectuar una correcta valoració dels drets de dubtosa o difícil recaptació.

Tenint en compte l’anterior, atès que la consulta s’està presentant en 2018, l’entitat local hauria de procedir de la manera:

En primer lloc, quan es liquidi el pressupost de l’exercici 2017, de l’import del RTGG resultant de la liquidació haurà de descomptar la part que va haver de destinar-se a amortització anticipada de deute a aplicació de l’article 32 de la LOEPSF en l’exercici 2017.

Una vegada descomptat l’RTGG de 2017 l’import destinat a amortització de deute, es compararà el saldo resultant amb el superàvit de 2017 i es tornaria a aplicar en el seu cas l’article 32 i / o la disposició addicional 6a de la LOEPSF, sempre que s’aprovi la seva pròrroga per 2018, com així ha passat, finalment, mitjançant el Reial decret llei 1/2018, de 23 de març, pel qual es prorroga per a 2018 la destinació del superàvit de les corporacions locals per a inversions financerament sostenibles i es modifica l’àmbit objectiu d’aquestes.

Qüestió plantejada

En relació amb la disposició addicional sisena de la LOEPSF i partint de la base que l’entitat local compleix amb tots els requisits previstos a la mateixa, planteja dubtes el seu apartat 2.b). en concret, el significat de l’expressió: “En el cas que, ateses les obligacions esmentades a la lletra a) anterior, l’import assenyalat en la lletra a) anterior es mantingués amb signe positiu i la corporació local optés a l’aplicació del que disposa la lletra c) següent, s’haurà de destinar, com a mínim, el percentatge d’aquest saldo per amortitzar operacions d’endeutament que estiguin vigents que sigui necessari perquè la corporació local no incorri en dèficit en termes de comptabilitat nacional en l’exercici 2014”. Significa que s’ha d’amortitzar tot el deute viva que tingués l’Ajuntament fins aquests moments, o es compleix aquella regla si es decidís amortitzar totalment un préstec a llarg termini amb una entitat financera que representa un percentatge aproximat del 11,71% d’aquest deute viva?

Resposta

En primer lloc, s’ha de comprovar si s’ha d’aplicar l’article 12.5 de la LOEPSF, per haver obtingut el 2016 ingressos de caràcter no finalista per sobre del qual preveu el pressupost (efectivament recaptats). Si ha estat així, per l’import d’aquests majors ingressos ha d’amortitzar deute amb el RTGG via suplement de crèdit. Aquesta major despesa redueix tant l’import del RTGG que podrà utilitzar a continuació com l’import del superàvit a aplicar segons la LOEPSF. Per tant, l’Ajuntament haurà de tenir RTGG positiu, almenys per l’import d’aquests majors ingressos, si és que els ha obtingut.

A continuació, l’entitat local ha de veure si està en l’àmbit d’aplicació de l’article 32 de la LOEPSF i, si s’escau, si pot aplicar la disposició addicional 6a de la LOEPSF (que és opcional) i sempre que es prorrogui. Aquesta norma permet flexibilitzar la destinació del superàvit amb regles especials pel que fa a la regla de despesa.

En relació amb l’anterior, cal indicar que, per a l’aplicació de l’article 32 de la LOEPSF, s’ha de considerar el superàvit consolidat i el deute financer de la corporació local en termes de comptabilitat nacional (ens principal i els seus ens dependents classificats com a administració pública).

Així, partint de les dades de la liquidació de 2016, de calcular l’import del superàvit pressupostari en els termes anteriors, així com l’import del RTGG que ha de ser positiu, tots dos després d’aplica l’article 12.5 de la LOEPSF, segons l’exposat anteriorment (per agafar el menor dels dos imports entre la resta del RTGG i la resta del superàvit). Així mateix, ha de considerar l’import del deute pendent d’amortitzar (després d’aplicar el citat article 12.5). Després, ha de veure si podria aplicar la disposició addicional 6a de la LOEPSF verificant si compleix els requisits següents:

• Límit de deute, és a dir, 110% sobre els ingressos corrents liquidats de l’exercici anterior d’acord al TRLRHL.
• Superàvit en termes de comptabilitat nacional que és la capacitat de finançament (perquè si tingués necessitat de finançament no s’aplicaria la disposició addicional 6a ni s’aplicaria l’article 32, ambdós de la LOEPSF).
• RTGG ajustat a les obligacions finançades via préstecs en els mecanismes de pagament a proveïdors i en tots aquells altres mecanismes extraordinaris que hagin convertit deute del RTGG en deute financer a llarg termini, de manera que aquest RTGG “ajustat” sigui positiu (únicament a efectes de comprovar el compliment de l’apartat 1 de la disposició addicional 6ª).
• I PMP amb compliment del termini màxim de pagament establert en la normativa de morositat (30 dies) en el moment d’iniciar l’expedient d’inversió (això últim només en el cas que l’entitat local volgués realitzar inversions financerament sostenibles), així com no tenir obligacions pendents de pagament en el saldo de l’RTGG de 2016.

De complir tots els requisits podrà destinar el menor entre el superàvit de 2016 i el RTGG de 2016 (no l’ajustat):

1. En primer lloc a imputar les obligacions pendents comptabilitzades en el compte (413) o equivalents, sempre que sigui procedent la seva imputació. Aquesta despesa afecta tant a l’estabilitat com a la regla de la despesa.
2. Si encara queda saldo positiu, a inversions financerament sostenibles (Des d’ara IFS) d’acord amb la disposició addicional 16a del TRLRHL, amb el límit del superàvit previst al tancament de l’exercici. Les majors despeses no serien computables a efectes de la regla de despesa, però sí que es consideren per determinar el compliment de l’objectiu d’estabilitat.
3. I, finalment, a reducció de deute, si segueix quedant saldo pendent de l’import del superàvit després d’invertir, sense efecte en aquest cas ni en l’estabilitat ni a la regla de despesa. D’incomplir qualsevol dels requisits esmentats de la disposició addicional 6a, es destinaria tot el superàvit (via RTGG) a la reducció de deute en aplicació de l’article 32.

Si el superàvit és superior al RTGG, tot el RTGG ha d’utilitzar-se en el marc de l’article 32 i de la disposició addicional 6a de la LOEPSF, ja que el superàvit no és una font de finançament segons el TRLRHL i el RD 500/1990.

Si el RTGG és superior al superàvit, aquesta diferència pot ser utilitzada com font de finançament amb els únics límits del TRLRHL i del RD 500/1990 tot i que, amb efectes, si escau, tant en l’estabilitat com en la regla de despesa.

En relació amb l’àmbit objectiu de les Inversions financerament sostenibles (IFS)

Qüestió plantejada

Un Ajuntament pretén la rehabilitació d’un edifici destinat a l’actualitat a nau magatzem per fer un nou Centre de Salut, ja que l’actual és petit i insuficient per a la demanda actual. La Comunitat Autònoma només ha ofert ajuda per al mobiliari del mateix, pel que la seva execució la finançaria íntegrament l’Ajuntament.

Es vol tramitar com a inversió financerament sostenible incloent-se en el grup de programes 933, Gestió del patrimoni, però es planteja el dubte de si efectivament pot ser, ja que la Nota de la Secretaria General de Coordinació (ara, Finançament) Autonòmica i Local, de 13 d’abril de 2015, relativa al contingut d’aquell grup de programes indica que “pel que es fa a la definició d’inversions financerament sostenibles cal considerar inclosos en el seu àmbit objectiu d’aplicació les despeses de rehabilitació i conservació en edificis d’ús múltiple i en infraestructures i immobles propietat de les entitats locals afectes a usos concrets d’àmbits tals com educatiu, esportiu, cultural o social”.

En el paràgraf transcrit parla d’usos concrets d’àmbits com ara …, és a dir, sembla que l’enumeració és exemplificativa i no limitadora, de manera que podria entendre també l’àmbit sanitari.

També se’ns planteja, si no fos possible la inclusió d’aquesta obra com inversió financerament sostenible, si pogués tramitar com a tal la rehabilitació de l’edifici per a destinació a ús múltiple, ja que les dimensions de l’edifici ho permetria, destinant-lo a diversos usos i entre aquests el de centre de salut.

Resposta

En resposta a la consulta plantejada, la disposició addicional 16a del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix els grups de programa en els que les inversions financerament sostenibles (des d’ara, IFS) han de tenir reflex pressupostari, i indica que en el grup de programa 933 s’inclouran les inversions “aplicades a la rehabilitació i reparació d’infraestructures i immobles propietat de l’ens local afectes al servei públic”. És a dir, perquè una IFS pugui formar part del grup de programa 933 s’han de complir dues condicions: que l’immoble sigui de titularitat municipal i que es vagi a destinar a un servei públic.

Tenint en compte l’anterior i la nota d’aquesta Secretaria a què fa referència en el seu correu, es conclou que la rehabilitació d’un edifici per a ser un Centre de Salut pot considerar IFS i incloure en el grup de programa 933.

Qüestió plantejada

Un Ajuntament vol modernitzar tots els programes de facturació, comptabilitat, gestió tributària i licitació. Podria incloure la despesa en el grup de programes 491 o 492 com a administració electrònica?

Resposta

L’apartat 1 de la disposició addicional 16a del TRLRHL assenyala els grups de programes en què les IFS han de tenir reflex pressupostari, recollits en l’annex I de l’Ordre EHA / 3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, modificada per l’Ordre HAP / 419/2014, de 14 de març.

Els grups de programa a què fa referència a la seva consulta, i que figuren en el citat apartat, s’enquadren en l’àrea de despesa 4, en la qual s’integren “Les despeses d’activitats, serveis i transferències que tendeixen a desenvolupar el potencial dels diferents sectors de l’activitat econòmica Per això, és més adequat enquadrar la modernització dels programes de facturació, comptabilitat, gestió tributària i licitació en l’àrea de despesa 9, a la que s’inclouen “les despeses relatives a activitats que afectin, amb caràcter general, a l’entitat local, i que consisteixin en l’exercici de funcions de govern o de suport administratiu i de suport lògic i tècnic a tota l’organització” i, en concret, en la política de despesa 93.

En relació amb aquesta política de despesa, l’apartat 1 de la disposició addicional 16ª del TRLRHL només cita el grup de programa “933. Gestió del patrimoni” i a continuació s’indica “aplicades a la rehabilitació i reparació d’infraestructures i immobles propietat de l’ens local afectes al servei públic”. En aquest grup de programa en concret no es poden incorporar les despeses de modernització dels programes objecte de la consulta, de manera que aquest tipus de despesa no constitueix IFS.

En relació amb les consultes relatives a l’aplicació de la normativa pressupostaria

Qüestió plantejada

Un Ajuntament contractarà l’elaboració d’un Pla d’Igualtat que després se sotmetrà a aprovació i tindrà una vigència de quatre anys. A priori l’Ajuntament considera que es troba davant d’un contracte de serveis i sembla que hauria de dur-se a una partida del capítol 2 de despeses. Sense això, llegint la descripció de l’article 64, que realitza l’Ordre EHA / 3565/2008, de 3 de desembre, li sorgeix el dubte de si s’hauria d’imputar a capítol 6.

Resposta

D’acord amb el que estableix l’annex III de l’Ordre EHA / 3565/2008, són imputables a l’article 64 les «despeses realitzades en un exercici, no materialitzades en actius, susceptibles de produir els seus efectes en diversos exercicis futurs, campanyes de promoció de turisme, (…) o qualsevol altre d’aquesta naturalesa, relacionats amb l’activitat de l’entitat local o els seus organismes autònoms». Per això, l’elaboració i posterior divulgació d’un Pla d’Igualtat és una despesa que compleix amb els requisits anteriorment citats, ja que no porta associada l’adquisició de cap actiu, els seus efectes s’estenen a diversos exercicis futurs i pot ser assimilat en la seva naturalesa a una campanya de promoció de turisme, tractant-se a més d’una activitat competència de l’entitat local.

En suport a aquest argument, es podria citar la Resolució de 20 de gener de 2014, de la Direcció General de Pressupostos, que estableix que en el pressupost estatal s’han d’imputar a l’article 64 «les despeses de formació i manteniment del cadastre immobiliari, despeses d’actualització i revisió de l’inventari general de béns de l’Estat, elaboració i actualització d’estadístiques, padrons i censos així com les campanyes de conscienciació social, d’informació i sensibilització sobre medi ambient, prevenció d’accidents, conductes saludables», entre altres.

Qüestió plantejada

Un Ajuntament planteja en quin programa pressupostari ha d’imputar les següents despeses:

1. Escola de formació d’adults municipal. L’Ajuntament té personal propi com a professors (despesa de capítol 1).
2. Escola de música municipal. L’entitat té un contracte de concessió i paga una subvenció per reduir el preu a l’usuari final (472).
3. Llar d’infants municipal. Igual que el cas anterior l’entitat té un contracte de concessió i la despesa ho recull en el capítol 4.

Resposta

Les despeses de la llar d’infants hauria de ser imputades al Grup de programes 323. Pel que fa a la formació d’adults, podria imputar-se al Grup 326, i, finalment, l’escola de música podria imputar també al Grup de programes 326, en tant pot considerar-se un servei complementari d’educació.

En relació amb el subministrament d’informació prevista a la LOEPSF

Qüestió plantejada

Un interventor d’un ajuntament de menys de 5.000 habitants s’interessa per la informació que ha de remetre a 2018 al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, en compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Resposta

En primer lloc, cal indicar que la regulació de les obligacions de subministrament d’informació economicofinancera de les entitats locals es recull fonamentalment en la LOEPSF i en l’Ordre HAP / 2105/2012, d’1 d’octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes en esmentada llei orgànica. Aquesta última regula el procediment, contingut i freqüència de remissió de la informació economicofinancera a subministrar pels subjectes integrats en el seu àmbit d’aplicació.

A l’efecte que les entitats locals puguin donar compliment a aquestes obligacions per mitjans electrònics, tal com exigeix ​​l’Ordre HAP/2105/2012, es va crear l’Oficina Virtual per a la Coordinació Financera amb les Entitats Locals:

http://www.minhafp.gob.es/es-ÉS/Àrees% 20Tematicas/Administracion de% 20Electronica/OVEELL/Paginas/OVEntidadesLocales.aspx

Dins d’aquesta, els usuaris hauran de donar-se d’alta a la plataforma AUTORITZA per tal de poder emplenar i signar la informació de les diferents aplicacions de captura. El manual d’accés, alta d’usuaris i manual d’usuari de la plataforma es troba en el següent enllaç:

http://www.minhafp.gob.es/es-ÉS/Àrees% 20Tematicas/Administracion de% 20Electronica/OVEELL/Paginas/Autoriza.aspx

Efectuada l’alta en AUTORITZA, es podrà anar accedint a les diferents aplicacions de captura. Pot consultar un llistat de les aplicacions de captura existents en:

http://www.minhafp.gob.es/es-ÉS/Àrees% 20Tematicas/Administracion de% 20Electronica/OVEELL/Paginas/OVEntidadesLocales.aspx#categoria1

Del llistat anterior, cal assenyalar algunes consideracions a efectes de terminis respecte de les aplicacions gestionades per aquesta Subdirecció General, indicant els enllaços en els quals es poden presentar consultes específiques:

• Pressupost de 2018: el termini per a remetre el pressupost de 2018 finalitza el proper 4 de març, si bé l’aplicació romandrà oberta transcorreguda aquesta data.

• Execució trimestral del pressupost de 2018: actualment no hi ha cap període de captura obert. El proper període serà el corresponent al primer trimestre de 2018, i la informació s’ha de remetre en el mes següent a la finalització del trimestre natural (és a dir, al mes d’abril). Un cop transcorreguda la data, l’aplicació es tancarà sense possibilitat de remetre la informació. No obstant això, en tenir el municipi menys de 5.000 habitants, només estarà subjecte a l’obligació de remetre informació d’execució del pressupost en el quart trimestre del 2018, el que haurà de realitzar-se el gener de 2019.

• Liquidació del pressupost de 2017: l’aplicació per a la remissió de la liquidació del pressupost de 2017 s’ha obert el dia 12 de març i la informació s’ha de remetre fins a 30 d’abril inclòs. L’incompliment de l’obligació de remissió de les dades de liquidació pot donar lloc a la retenció dels lliuraments a compte anuals de la participació en els tributs de l’Estat, en els termes que estableix l’article 36.1 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible.