Reforç del Parlament Europeu a la Protecció de Dades dels ciutadans de la Unió.

El Parlament Europeu va aprovar en data 12 de març de 2014 un conjunt de mesures legislatives destinades a adaptar la normativa europea de protecció de dades (actual Directiva 95/46/CE) al ràpid desenvolupament d’Internet i les noves tecnologies. L’objectiu d’aquest paquet legislatiu és reforçar les dades dels ciutadans de la Unió i facilitar a les empreses una millor adaptació al món de les noves tecnologies.

La regulació d’aquesta matèria culmina amb l’adopció de dues mesures legislatives:

En primer lloc, el Reglament de Protecció de Dades, que vol donar resposta a totes les dades processades a la UE, englobant el comerç electrònic i les bases de dades de clients que aquestes empreses gestionen, els serveis bancaris, les xarxes socials i els registres d’hospitals i d’universitats ubicats als Estats Membres de la Unió. Aquesta norma va ser proposada per l’eurodiputat alemany Jan Philipp Albrecht, representant dels Verds/ALE i va ser aprovada per 621 vots a favor, 10 en contra i 22 abstencions.

En segon lloc, s’ha proposat una directiva de mínims, aplicable a les dades personals tractades en l’àmbit de la cooperació policial i judicial de la Unió. Actualment, la gestió d’aquesta matèria es limita a l’intercanvi d’informació entre les autoritats dels estats Membres. La nova directiva pretén incloure, a més, les dades gestionades per les autoritats en el sí de cada Estat Membre. Aquesta proposta va ser promoguda per Dimitrios Droutsas, eurodiputat del grup socialista de Grècia i aprovada per 371 vots a favor, 276 en contra i 30 abstencions.

Endinsant-nos en les mesures a adoptar, trobem que es reforça la protecció dels ciutadans i es limiten les pràctiques de dubtosa legitimitat de les empreses, com tot seguit s’indica:

En relació a la informació a facilitar als ciutadans, el parlament europeu ha considerat que serà necessari el consentiment exprés previ de l’afectat per poder tractar les seves dades. Indica l’organisme que, en tot cas, haurà de tractar-se d’una “manifestació lliure, específica i informada de la voluntat de l’interessat mitjançant una declaració o clara acció afirmativa”. A més, l’eurocambra estableix que la informació a facilitar a l’interessat sobre el tractament de les seves dades haurà d’estipular-se fent ús d’un llenguatge clar i senzill, sense possibilitat de confusió.

El reglament també limita la pràctica del “profiling”, consistent en una tècnica d’anàlisi de rendiment que permet l’elaboració de perfils mitjançant el tractament automàtic de les dades, per tal d’analitzar les preferències d’una persona, preveure el seu comportament, arribant a disposar informació sobre la seva salut, preferències i situació econòmica.

Així mateix, s’ha aprovat el “dret a la supressió de dades”, substituint l’actual dret a l’oblit, el qual obligarà a les empreses a esborrar les dades personals que disposin si l’afectat ho sol•licita bé perquè les dades ja no siguin necessàries, per la retirada del consentiment o perquè l’empresa no compleixi amb la normativa europea. Aquest dret no serà d’aplicació quan les dades hagin estat recollides amb finalitats estadístiques, per motius de salut pública o per a la investigació històrica o científica.

Respecte les mesures empresarials, trobem que aquestes dues propostes volen reforçar, per exemple, la seguretat en la transferència de dades a països denominats tercers (aquells fora de la UE als quals no se’ls ha reconegut el nivell adequat de protecció de dades) obligant a disposar d’autorització de l’ens nacional de protecció de dades prèviament a la transferència d’informació.

Finalment indicar que el Parlament Europeu considera necessari incrementar les sancions a les empreses que no compleixin amb aquesta normativa, augmentant els imports fins a 100 milions d’euros o el 5% del volum de negoci anual de l’empresa, aplicant el criteri que suposi una quantia superior.

Tot i l’aprovació per l’eurocambra d’aquestes disposicions en primera lectura, no es podrà obrir el tràmit de negociació fins que els estats membres, reunits al Consell Europeu, trobin una posició comuna. La presidència del Consell, té l’objectiu de poder arribar a un acord entre els estats membres en el decurs del primer semestre del 2014.