Laboral

El passat 21 de febrer el TJUE va dictar aquesta transcendent sentència, pels efectes que pot tenir en els ordenaments interns, en relació amb l’ordenació del temps de treball.

L’esmentada sentència resol i analitza temes tan controvertits com el temps de descans, el concepte de temps de treball i les guàrdies que s’estableixen en empreses o sectors.

Entra les qüestions analitzades, es destaca la qüestió de si el temps que el treballador està de guàrdia al seu domicili, a disposició de l’empresari, es considera o no temps de treball. Continua

Treball i felicitat

Avui dia no n’hi ha prou amb les polítiques retributives per aconseguir un estat òptim de benestar a la feina. Són molts els factors que actuen com a obstacle per assolir aquest benestar, entre els que es compten factors preocupants com l’estrès laboral, l’assetjament, conflictes interpersonals no atesos, la manca d’un bon lideratge, la pèssima gestió d’algunes organitzacions per part dels directius, la manca de diàleg empresa-treballador, etc. Continua

Ordre ESS/55/2018, de 26 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, atur, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2018.

Aquesta Ordre determina les bases i tipus de cotització a la Seguretat Social, atur, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2018, segons el que estableix l’article 106 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2017 mentre no s’aprovin els pressupostos corresponents a l’any 2018. Tot i així, s’incorporen les modificacions realitzades pel Reial decret llei 14/2017, de 6 d’octubre i la Llei 6/2017, de 24 d’octubre.

Continua

A continuació, detallem els aspectes més rellevants de les últimes publicacions legislatives per al 2018, referents a l’àmbit laboral:

A.  Reial Decret 1077/2017, de 29 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2018.

• Estableix l’increment del salari mínim interprofessional per a 2018 en un 4% respecte a l’establert per al 2016.
• Aquest Reial decret fixa el salari mínim interprofessional per a l’any 2018 en 24,53 euros/dia o 735,9 euros/mes.
• Per als treballadors eventuals i temporals, el servei dels quals no excedeixi de 120 dies a una mateixa empresa, s’estableix una quantia de 34,85 euros per jornada legal en l’activitat, i pels empleats de la llar de 5,76 euros per hora efectivament treballada.
• En els convenis col·lectius vigents a 1 de gener de 2017 que utilitzin el salari mínim interprofessional com a referència per determinar l’increment del salari base i/o complements salarials, es tindrà en compte el salari mínim interprofessional establert per a l’any 2016 de 21,84 euros/dia o 655,20 euros/mes incrementat en un 2%.
• Els convenis col·lectius que van entrar en vigor després de l’1 de gener de 2017, i que continuen vigents a 26 de desembre de 2017, tindran en compte el salari mínim interprofessional establert per a l’any 2017 de 23,59 euros/dia o 707,60 euros/mes com a referència per determinar l’increment del salari base i/o complements salarials.

Continua

Una de les modificacions que ha establert la Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de Reformes Urgents del Treball Autònom, és la millora de la jubilació activa per als treballadors autònoms que complint amb els requisits legals establerts en l’article 214 de la Llei General de la Seguretat Social, d’accés a la jubilació amb l’edat ordinària que, en cada cas, resulti d’aplicació, i que el percentatge aplicable a la base reguladora a l’efecte de determinar la quantia de la pensió sigui el 100%. Si acredita que te contractat, almenys, a un treballador per compte, l’import de la jubilació activa serà a partir 26 d’octubre de 2017, al 100% de l’import de la pensió en lloc del 50% que estava regulat fins a aquesta data de publicació de la disposició.

La norma no regula expressament el caràcter retroactiu d’aquesta millora per als treballadors autònoms que ja es trobessin en situació de jubilació activa i que compleixin el requisit de tenir almenys contractat a un treballador. Tot i això un recent Criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social ha establert que aquesta millora resulta aplicable tant als nous sol·licitants de la pensió com també a aquells pensionistes anteriors de jubilació activa que complint els requisits previstos, sol·licitin l’increment de la pensió al 100%.

L’accés a la nova millora del 100% per als jubilats actius anteriors no es realitza d’ofici, i ha d’efectuar-se a instàncies del propi treballador autònom mitjançant la sol·licitud del model oficial que l’Entitat Gestora ha establert a aquest efecte.

Ser treballador per compte aliena i a la vegada ser autònom en el mateix sector és possible, però requereix de cert procediment administratiu per fer-lo compatible.

Per a la Seguretat Social no hi ha cap inconvenient, n’hi hauria prou amb donar-se d’alta en el règim de pluriactivitat i facturar les feines realitzades per compte propi ja que no hi ha cap impediment des del punt de vista fiscal.

El problema és de tipus laboral ja que la persona treballadora és possible que hagi firmat en el seu contracte de treball una clàusula d’exclusivitat; si ha firmat un contracte que inclogui aquest tipus de clàusula, no podria treballar per compte propi en el mateix sector.

Cas que la persona hagués firmat una clàusula d’exclusivitat amb l’empresa podria lliurar-se de la mateixa anunciant-ho amb 30 dies d’antelació i renunciant a la compensació econòmica que pogués tenir per aquest concepte.

Ara bé, malgrat això o en els casos en què el contracte no hagi contemplat aquesta clàusula d’exclusivitat, hauria de tenir autorització de l’empresa per poder realitzar l’activitat com autònom en el mateix sector, donat que es podria considerar competència deslleial un dels motius principals d’acomiadament procedent.

Des de la Tresoreria de la Seguretat Social s’està produint progressivament l’entrada en vigor de l’obligatorietat de la incorporació al Sistema RED de tots els règims de la Seguretat Social per a la realització de tràmits i també com a mesura per a les notificacions telemàtiques; així, a partir de gener 2018, un cop s’hagi publicat l’Ordre Ministerial corresponent, s’estableix l’obligatorietat d’incorporació al Sistema RED del Règim d’Autònoms.

Amb la intenció d’anticipar-nos i esmorteir en la mesura del que sigui possible aquest procés, aconsellem als nostres clients que tinguin persones assalariades incloses en aquest col·lectiu avançar-nos mitjançant:

• Assignació a la nostra autorització RED del número d’afiliació de la totalitat dels clients que estan donats d’alta al Règim d’Autònoms a través del certificat digital, (per exemple, ‘AC FNMT Usuarios’); el registre en “Cl@ve” i activació de la seva contrasenya; o l’aportació de la contrasenya del DNI electrònic (en aquest cas és necessari disposar d’un lector d’aquest tipus de targetes).

Donat que aquesta incorporació al Sistema RED implicarà obligatòriament la Notificació Telemàtica de la Seguretat Social, és molt important tenir informats correctament tant el número de telèfon mòbil com la direcció de correu electrònic per a la correcta recepció dels avisos de notificacions.

El passat 7 d’octubre es va publicar el Reial decret llei 14/2017, de 6 d’octubre, pel qual s’aprova la reactivació extraordinària i per temps limitat del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació.

En el citat RDL, entre altres disposicions es va modificar la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, Tecnologia i la Innovació, que per la seva importància en el sector és objectiu d’aquest article.

Fins a la data d’entrada en vigor (el 8 d’octubre de 2017), de la modificació ara establerta, el precepte indicava que no era d’aplicació el que disposa l’article 15.1.a) de l’Estatut dels treballadors, en matèria de durada màxima del contracte per obra o servei als contractes per a la realització de projectes específics d’investigació científica i tècnica. És a dir no operava el límit dels tres anys ampliable fins a dotze mesos més per conveni col·lectiu, quan l’entitat contractant fos alguna de les següents:

1. a) Els organismes públics d’investigació de l’Administració General de l’Estat i els organismes de recerca d’altres administracions públiques.
2. b) Les universitats públiques, únicament quan siguin perceptores de fons el destí inclogui la contractació de personal investigador o per al desenvolupament dels seus programes propis de R + D + I.
3. c) El “Museo Nacional del Prado”, la “Biblioteca Nacional de España (BNE)”, el “Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE)”, la “Filmoteca Española”, adscrita al “Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales”, els museus i arxius de titularitat i gestió estatal, la Direcció General del Instituto Geográfico Nacional, el Centro Nacional de Información Geográfica , i les reials acadèmies i acadèmies Associades vinculades amb el “Instituto d’España”, tindran la condició d’agents d’execució.

La novetat aportada per aquest RDL, és l’ampliació de les entitats a les quals els és d’aplicació l’operativitat del límit dels 3 anys. Concretament s’afegeix un paràgraf a l’esmentada DA23 indicant:

“L’excepció expressada en aquesta disposició s’aplica únicament a les administracions públiques, organismes públics, universitats públiques i altres entitats del sector públic considerades agents d’execució del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació d’acord amb l’article 3.4 * d’aquesta Llei, que formalitzin contractes temporals per a la realització de projectes específics d’investigació científica i tècnica. “

Aquesta novetat ve a donar cobertura a entitats que per la seva naturalesa i característiques no eren considerades organismes públics, encara que realitzaven activitats idèntiques a aquests la realització i suport a les activitats científiques, tècniques o d’innovació.

* Són agents d’execució les entitats públiques i privades que realitzin o donin suport a la investigació científica i tècnica o a la innovació.

El passat 7 de setembre es va publicar el Decret-llei 4/2017, en el qual entre altres mesures es regulen de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes.

Es recullen en el text els nous supòsits excepcionals que permeten la percepció d’un complement de millora retributiva fins al 100% de les retribucions i una refosa de tots els supòsits. Alguns d’aquests nous supòsits tenen com a finalitat la protecció de la salut de la dona en situacions especialment vulnerables, com la situació d’incapacitat temporal que derivi d’un tractament de reproducció assistida o del període de lactància, o la situació d’incapacitat temporal per interrupció voluntària de l’embaràs en el primer trimestre de gestació per inducció farmacològica. Així mateix, es protegeix la situació del personal amb discapacitat, en concret, quan es trobi en la situació d’incapacitat temporal derivada de malalties que han estat causa de discapacitat de grau igual o superior al 33%.

Es recull, així mateix, la situació d’incapacitat temporal derivada d’exploracions diagnòstiques invasives, com endoscòpies, colonoscòpies, gastroscòpies, Fibroscopis, cateterismes i altres exploracions similars. I, finalment, s’amplien els supòsits de malalties considerades especialment greus més enllà dels processos oncològics, incloent una llista de malalties que tenen el tractament de malalties greus i / o subjectes a declaració obligatòria.

La justificació d’aquesta mesura és la necessitat de donar la màxima protecció a aquestes situacions d’incapacitat temporal garantint el cent per cent de les retribucions, i evitar d’aquesta manera que una minva de les retribucions agreugi la situació personal i familiar dels afectats.

Finalment, en la disposició transitòria es preveu, en relació amb els nous supòsits excepcionals, quan la situació d’incapacitat temporal s’hagi iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, els empleats públics tindran dret a que se’ls reconegui el complement fins al 100% de les retribucions a partir de la data d’entrada en vigor.

Un cop publicada la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2017, es el moment de fer un anàlisis de les modificacions i les mesures més significatives incorporades per el 2017.

Novetats fiscals:

En quan a la imposició directe l’única modificació la trobem en els increments en els límits i percentatges de deduccions aplicables a les inversions en produccions cinematogràfiques, series audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.

En quan a la tributació indirecte s’incorpora parcialment la reclamació del sector cultural de disminució del tipus d’IVA aplicables, passant a tributar al tipus reduït del 10% els espectacles culturals en viu així com els serveis mixtes amb hostaleria.

Un altre aspecte a destacar amb repercussions fiscals es el manteniment, respecte l’any 2016, de l’interès legal del diner i l’interès de demora en el 3,00% i 3,75% respectivament.

Per últim, i d’acord amb l’establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sens finalitats lucratives i incentius fiscal al mecenatge, s’estableixen les activitats prioritàries de mecenatge i els esdeveniments d’excepcional interès públic.

Novetats laborals i de seguretat social

S’estableixen els imports de l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples) per el 2017, que queden fixats en 17,93 euros diaris,  537,84 euros mensuals i 6.454,03 euros anuals. En els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional ha estat substituïda per la referència a l’IPREM, la quantia anual serà de 7.519,59 euros, llevat que la norma expressament excloguès les pagues extraordinàries, en el que l’import de referència serà de 6.454,03 euros.

S’aproven els límits màxims i mínims de les bases de cotització, que s’estableixen en 3.751,20 euros i 825,60 euros mensuals respectivament en el Regim General, i en 3.751,20 euros i 919,20 euros en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, amb les particularitats especifiques de bases de cotització per els treballadors majors de 47 anys.

S’ajorna fins al’1 de gener de 2019 l’entrada en vigor de les modificacions de l’Estatut del treball autònom que permetrà la realització d’activitat a temps parcial..

S’amplia la consideració com a període de cotització al 100% del salari no reduït, als treballadors que redueixin la seva jornada per tenir cura d’una persona amb discapacitat durant el primer any (dos primers anys si la persona amb discapacitat es menor a 12 anys).

Es mantenen de forma general les ajudes i bonificacions previstes en anteriors pressupostos, bonificació del 50% en la cotització a la Seguretat Social per canvi de lloc de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs o lactància, i les mesures de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme, comerç vinculat al mateix i hostaleria.