Laboral

El passat 23 de setembre, es va publicar el Reial Decret llei 28/2020 (RDL 28/2020). En la seva disposició addicional 3a, recull la pròrroga de l’article 6 del RDL 8/2020 en què es regula el «Plan MECUIDA», establint que romandrà vigent fins al 31 de gener de 2021. (more…)

El Reial Decret llei 27/2020, de 4 d’agost (RDL 27/2020), de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals, ha perdut la seva vigència, al no ser convalidat pel Congrés dels Diputats. El pas 10 de setembre s’ha dictat Resolució de Congrés, que ordena la publicació de l’Acord de derogació d’aquella norma. (more…)

Aquest mes de setembre és l’últim termini, perquè els treballadors inclosos en el camp d’aplicació d’aquest règim especial (RETA) puguin canviar la base per la qual vinguessin obligats a cotitzar, triant una altra dintre dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici, sempre que així ho sol·licitin a la TGSS. La norma estableix els següents terminis i efectes:

a) 1 d’abril, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i el 31 de març.

b) 1 de juliol, si la sol·licitud es formula entre l’1 d’abril i el 30 de juny.

c) 1 d’octubre, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 30 de setembre.

d) 1 de gener de l’any següent, si la sol·licitud es formula entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre. (more…)

La Disposició addicional quarta del Reial Decret Llei 27/2020, del 4 d’agost, prorroga fins al 31 d’octubre de 2020 l’aplicació del tipus 0 de l’Impost sobre el Valor Afegit al lliurament, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per combatre els efectes de la COVID-19, que es detallen en l’Annex de l’esmentat Reial Decret Llei (actualitzant l’aprovat per Reial Decret Llei 15/2020), quan els destinataris siguin entitats de Dret públic, clíniques o centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social a les que es refereix l’apartat tres de l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’IVA.

El proppassat 16 de juliol es va publicar la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

La mateixa norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’absentaran dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Aquest precepte va anar incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.). A la pràctica, suposava que l’article quedés reduït, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.

Aquesta nova norma justifica que s’elimini aquesta modalitat d’acomiadament, al·ludint a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).

En l’exercici 2020 s’ha derogat dues vegades aquest tipus d’acomiadament. Ara la Llei deroga tant l’article 52 d de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, amb el qual fa en el mes de febrer s’havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (amb la qual cosa la derogació ja data de l’20 de febrer). Aquesta norma ja fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política” la derogació, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu. És per aquest motiu que ara una gran part del preàmbul de la Llei 1/2020 tracta de justificar que l’adequació de l’ús d’un Reial decret llei: “en cap cas va constituir un ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional”.

Així doncs, finalment, amb major o menor fortuna queda derogada aquesta modalitat d’acomiadament justificat, basat en faltes d’assistència, que tanta controvèrsia ha tingut en els últims anys.

L’àmbit territorial d’aplicació de la present resolució és per a la comunitat autònoma de Catalunya i la resolució entra plenament en vigor el dia 25 de juny de 2020, i continuarà vigent mentre es mantingui activat el Pla d’actuació del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. (more…)

El capítol II del Reial Decret llei 21/2020, de 9 de juny, recull el manteniment de determinades mesures de prevenció i higiene per prevenir els possibles riscos que poguessin derivar-se de la pèrdua de vigència automàtica de les mesures per a la favorable evolució en l’assoliment dels objectius de contenció de la pandèmia de la COVID-19, per l’aparició de nous brots epidemiològics i noves cadenes de transmissió no identificades.

Dins d’aquestes mesures de prevenció es recullen les que s’han d’aplicar en l’entorn de treball, com ara l’ordenació dels llocs de treball o l’organització dels torns per evitar aglomeracions. (more…)

Amb l’aprovació del Reial Decret llei 19/2020, de 26 de maig, s’adopten noves mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social per pal·liar els efectes de la COVID-19. S’estenen les de l’àmbit agrari, i s’afegeixen noves decisions en el terreny laboral, per tal d’alleujar l’impacte de la crisi en el teixit productiu espanyol i reforçar la protecció dels col·lectius més exposats a la crisi.

Les novetats que aporta aquest Reial Decret llei són:

1) Ocupació agrària

L’article 1 prorroga fins al 30 de setembre de 2020 les mesures extraordinàries per promoure l’ocupació temporal agrària, previstes al Reial Decret llei del passat 7 d’abril, que establia la seva vigència fins al 30 de juny. Amb aquesta pròrroga de tres mesos, es garanteix la disponibilitat de mà d’obra per fer front a les necessitats d’agricultors i ramaders, davant les limitacions sanitàries als viatges de treballadors d’altres països que realitzen tasques agràries com a temporers, com a conseqüència de la COVID -19.

En relació amb els joves estrangers en situació regular amb autorització de residència no lucrativa que es van acollir al Reial Decret llei 13/2020, la disposició addicional segona (D.a 2a) estableix que es permetrà que, després de la finalització de la vigència del seu permís de treball actual, puguin accedir a una autorització de residència i treball. (more…)

Després de setmanes d’intenses negociacions amb les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a nivell estatal, el Butlletí Oficial de l’Estat de 13 de maig, ha publicat el Reial Decret llei 18/2020, de 12 de maig, pel qual s’aproven pel Govern un seguit de mesures que pretenen donar una resposta adequada, perquè les empreses adoptin els ajustos dinàmics necessaris que els permetin transitar fins a un escenari de «nova normalitat», salvaguardar l’ocupació i protegir especialment les persones treballadores. (more…)

Dins de les mesures de suport al sector cultural per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 aprovades pel Reial Decret llei 17/2020, de 5 de maig, s’inclou l’accés extraordinari a la prestació per desocupació per als treballadors de la Cultura, que per la seva intermitència no havien quedat emparats pels mecanismes de cobertura establerts fins a l’aparició d’aquest Reial Decret llei. D’aquesta manera, els artistes podran accedir de manera extraordinària a la prestació d’atur per un període de fins a 180 dies, segons el període d’ocupació cotitzada l’any anterior, reconeixent així la intermitència laboral i l’especial vulnerabilitat dels treballadors del sector cultural . (more…)