Sector públic

Seminari “Control Interno en la Administración local” previst pel març de 2018

Els propers dies 14, 15 i 16 de març, se celebrarà a Madrid el seminari “El Control Interno en la Administración local”, patrocinat per Faura-Casas, i en el qual participarà el nostre soci Pere Ruiz Espinós com a ponent.

Aquest seminari va dirigit a interventors, secretaris-interventors i, en general, a qualsevol empleat públic amb responsabilitat en les àrees de control intern, control financer i auditoria de les entitats públiques.

Programa del seminari Control Intern – març 2018

Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic

El passat dia 9 de novembre de 2017 es va publicar en el BOE la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24 UE, de 26 de febrer de 2014. A continuació fem un breu resum d’aquelles previsions que considerem més rellevants. Continua

Consulta de l’ICAC sobre les auditories de les societats públiques en el marc del RD de Control Intern de les Entitats del Sector Públic Local.

El passat 27 de setembre, l’ICAC ha emès una consulta sobre el règim de l’auditoria dels comptes anuals de les societats de capital de titularitat municipal, en el marc del RD 424/2017, de 28 d’abril, pel que es regula el règim jurídic de control intern en les entitats del Sector Públic Local.

La pròpia Llei d’Auditoria, a la seva disposició addicional segona, ja regula el règim d’auditoria de les entitats del sector públic, establint en essència el següent:

  • La Llei d’auditoria no és d’aplicació a les activitats de revisió i verificació de comptes anuals que realitzen els òrgans de control de les Administracions Públiques en l’exercici de les competències, que es continuen regint per la seva legislació específica.
  • Els treballs de col·laboració dels auditors membres del ROAC amb les tasques dels òrgans públics de control, en execució dels seus plans anuals d’auditories, es regeixen també per la seva legislació específica, no resultant d’aplicació la Llei d’auditoria.
  • No obstant l’anterior, en aquells casos en que els treballs de col·laboració amb els òrgans públics de control incorporin l’emissió d’un informe d’auditoria de comptes per a Atendre exigències de caràcter sectorial o financer (com per exemple, la concurrència a licitacions internacionals o per a obtenir recursos en mercats financers), l’informe d’auditoria es sotmetrà a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, sempre i quan no es tracti de comptes formulats en base a la normativa comptable del sector públic.
  • Els treballs d’auditoria realitzats per auditors inscrits al ROAC, sobre els comptes anuals de societats mercantils del sector públic subjectes a l’obligació d’auditoria per la normativa mercantil, estan subjectes a la normativa reguladora de l’auditoria de comptes.

En definitiva, la normativa d’auditoria defineix clarament els diferents àmbits d’aplicació de la Llei d’auditoria de comptes i de les normes de control financer del Sector Públic en quant al règim aplicable a les societats mercantils pertanyents al sector públic (estatal, autonòmic o local).

En base a l’esmentada normativa, l’ICAC en aquesta consulta, concreta el següent:

  • Les societats mercantils municipals que tinguin l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria, d’acord amb la normativa mercantil, estaran subjectes plenament al règim establert a la Llei d’Auditoria i la normativa que la desenvolupa: normes d’auditoria a aplicar, nomenament d’auditor, revocació i inscripció al registro mercantil, etc., sense cap diferència respecte qualsevol altra societat mercantil de titularitat privada.
  • Les societats mercantils municipals que no tinguin l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria i s’incloguin en el pla anual d’auditoria de l’òrgan de control de l’administració pública corresponent, seran realitzades per aquest òrgan de control amb subjecció a les normes d’auditoria del sector públic.

 

No obstant, en aquesta consulta, l’ICAC no s’ha pronunciat expressament sobre una altra qüestió que seria la referida a la realització d’auditories voluntàries de societats públiques no obligades a sotmetre els seus comptes a auditoria d’acord a la normativa mercantil i que, per criteris de risc o de cobertura percentual del pressupost consolidat de l’entitat local, no s’hagi considerat oportú incloure-les en el pla de control de l’òrgan públic corresponent. Sobre aquesta qüestió podria haver-hi diverses interpretacions, considerant que aquestes auditories voluntàries queden incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei d’Auditoria (a l’igual que ocorre amb les auditories voluntàries de societats mercantils de capital privat) o bé que aquestes es sotmetin a les Normes d’auditoria del Sector Públic, independentment que l’òrgan de control no les hagi inclòs en el seu pla anual de control.  El nostre criteri seria la primera de les opcions plantejades, si bé esperem que en un futur l’ICAC es pronuncií sobre aquesta qüestió que no ha quedat explicitada en la consulta que avui analitzem.

Pla d’ inspecció sectorial d’ofici a hospitals públics de l’agencia espanyola de protecció de dades

Dins del Pla estratègic 2015-2019 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), en l’ Eix estratègic 1, denominat “Prevenció per a una protecció més eficaç”, es contempla un programa dedicat a la Sanitat, on s’engloba el Pla Sectorial d’Ofici que es centra en els procediments tècnics i polítiques d’actuació dels hospitals públics, valora el seu nivell d’adequació a les previsions de la normativa de protecció de dades i emet recomanacions amb l’objectiu final d’elevar el nivell de compliment del sector en aquesta matèria, així com generar confiança en les actuacions de les institucions sanitàries tant en l’àmbit assistencial, com també en el de la recerca.

 

L’ AEPD va fer públic el passat 26 de setembre el  Pla d’inspecció sectorial d’ofici realitzat a hospitals públics, en el que es recullen els resultats i les conclusions de l’anàlisi realitzat per l’ AEPD sobre el nivell de compliment de les garanties en matèria de protecció de dades per part dels hospitals públics. Pot consultar-se el documento a Plan Inspeccion Hospitales Publicos

 

Cal recordar que els plans d’ofici de l’AEPD, que es realitzen amb caràcter preventiu, analitzen el compliment de la normativa en sectors o àrees específiques per a obtenir una visió integral i conjunta que permeti detectar deficiències i realitzar les recomanacions corresponents de manera transversal. Aquest pla d’inspecció no és el primer que aquesta autoritat de control realitza en el sector, sinó que ja a l’any 1995 fou dissenyat un Pla Sectorial d’ Ofici amb l’objectiu d’analitzar el nivell d’adequació a la normativa de protecció de dades en el sector de l’assistència hospitalària pública, les  actuacions del qual finalitzaren el 1996 i en el seu informe de conclusions es posaven de manifest nombroses deficiències. Posteriorment, el 2010, l’AEPD realitzà seguiment mitjançant qüestionari remès a tots els hospitals del Catàleg Nacional per analitzar el compliment de la normativa de protecció de dades, inclosa la implementació de les mesures de seguretat sobre les dades personals tractades, obtenint-se un informe de situació que reportava certes carències, si bé en general, es detectà una evolució positiva en el sector en relació al compliment de la normativa de protecció de dades. El detall de les actuacions anteriors es troba a portalwebAGPD

 

Com a continuació al mencionat en el paràgraf precedent, durant el passat 2016 l’ Agència realitzà noves actuacions d’inspecció dirigides als centres hospitalaris de titularitat pública (tenint en compte els gestionats tant de manera directa com indirecta) i centrant-se en l’auditoria dels aspectes amb més mancances detectats en les actuacions anteriorment referenciades, en concret, en les mesures de seguretat implementades, amb visites presencials als hospitals que foren inicialment auditats i hospitals de nova creació. A més, conscient que en els hospitals es realitzen tractaments de dades personals amb 2 finalitats diferents, això és, la finalitat  assistencial i la finalitat de recerca mèdica, l’ AEPD dugué a terme les seves actuacions comprovant l’adequació d’ambdós tractaments a la normativa.

 

En l’informe final es posa de manifest la tendència general favorable a la progressiva assumpció, no només de la normativa, sinó dels principis i la cultura sobre la rellevància del tractament de les dades en aquest sector i la seva deguda protecció. Amb tot, encara s’han i es poden millorar, entre altres aspectes, els relacionats amb:

-la qualitat i la confidencialitat de les dades conservades,

-la informació oferta als pacients, així com als subjectes participants en els assaigs  clínics,

-l’ obtenció dels consentiments en tots els casos en que siguin necessaris,

-i el reforçament de les mesures de seguretat, potenciant amb caràcter general els mecanismes de control d’accés.

 

D’altra banda, amb el diagnòstic que deriva de l’informe, l’AEPD pretén també oferir un punt de referència amb el que tots els integrants del sector sanitari puguin abordar l’adaptació dels seus sistemes i procediments als nous requeriments que imposa el RGPD, que serà de plena aplicació a partir del proper 25 de maig de 2018 (Reglament UE 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel que es deroga la Directiva 95/46/CE). Sobre el RGPD, en destaca l’informe 2 aspectes clau:

– l’obligació de realitzar una avaluació d’ impacte de forma prèvia a la posada en marxa de nous tractaments que comportin un alt risc,

– i la necessitat de tot hospital d’incorporar un delegat de protecció de dades a partir de maig de 2018.

 

A l’informe del pla d’actuació presentat, es conclou que l’aprofundiment en la cultura, la formació i els principis que informen sobre la transcendència dels tractaments de les dades personals en aquest sector resulta un element capital en el que caldrà seguir treballant i que, pel que fa al personal sanitari i administratiu del sector, podrien resumir-se en el decàleg següent:

 

1- Tractar les dades dels pacients com voldries que tractessin les teves.

2- Estàs segur que has d’accedir a aquesta història clínica? Pensa-ho. Només ho has de fer si és necessari.

3- Recorda: els teus accessos a la documentació clínica queden registrats en el sistema. Se sap en quin moment i a quina informació has accedit. Els accessos són auditats posteriorment.

4- Evita informar a tercers sobre la salut dels teus pacients excepte que aquests ho  hagin consentit o tinguis justificació lícita.

5- Quan surtis del despatx, assegura’t de tancar la sessió oberta en el teu ordinador. No facilitis a ningú la teva clau i contrasenya; si necessites un accés urgent contacta amb el servei d’informàtica.

6- No enviïs informació amb dades de salut per correu electrònic o per qualsevol xarxa pública o sense fils de comunicació electrònica; si has de fer-ho, no oblidis xifrar les dades.

7- No llencis documents amb dades personals a la paperera, destrueix-los tu mateix o segueix el procediment implantat en el teu centre.

8- Quan acabis de passar consulta, tanca amb clau els armaris o arxivadors que continguin documentació clínica.

9- No deixis les històries clíniques a la vista sense supervisió.

10- No creïs pel teu compte fitxers amb dades personals de pacients; consulta abans amb el departament d’informàtica.

Modificació de la Llei de l’IVA relativa al tractament de les subvencions per finançar serveis públics

Amb data 7 de setembre de 2017, ha tingut entrada en el Senat el text aprovat per la Comissió d’Hisenda i Funció Pública del Congrés dels Diputats, en relació al Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell, 2014/23 / UE i 2014/24 / UE, de 26 de febrer de al 2014.

En la Disposició Final Desena del Projecte de Llei es procedeix a la modificació de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit. La modificació regula la qualificació i tractament de l’IVA que reben les subvencions i aportacions per finançar el dèficit d’explotació de determinats serveis públics.

En concret, la nova redacció de l’article 78.Dos.3.º relativa a les subvencions vinculades directament al preu de les operacions subjectes a l’Impost, disposa:

Se considerarán vinculadas directamente al precio de las operaciones sujetas al Impuesto las subvenciones establecidas en función del número de unidades entregadas o del volumen de los servicios prestados cuando se determinen con anterioridad a la realización de la operación.

No obstante, no se considerarán subvenciones vinculadas al precio ni integran en ningún caso el importe de la contraprestación a que se refiere el apartado Uno del presente artículo, las aportaciones dinerarias, sea cual sea su denominación, que las Administraciones Públicas realicen para financiar:

  1. a) La gestión de servicios públicos o de fomento de la cultura en los que no exista una distorsión significativa de la competencia, sea cual sea su forma de gestión.
  2. b) Actividades de interés general cuando sus destinatarios no sean identificables y no satisfagan contraprestación alguna.”

 

El nou redactat, disposa la no subjecció a IVA de les aportacions que les administracions públiques facin per finançar la gestió de serveis públics o de foment a la cultura, sempre que les mateixes no generin situacions de distorsió de la competència. Així, no s’integraran en la base imposable de l’Impost les aportacions que financin activitats d’interès general quan els seus destinataris no siguin identificables i no abonin cap preu pel servei.

Cal destacar que aquesta modificació normativa clarifica una situació que en els últims anys estava sent qüestionada per l’Administració Tributària, qui mitjançant els seus organismes d’Inspecció realitzava actuacions en què venia considerant que les aportacions / subvencions rebudes per entitats vinculades a sectors d’activitat de investigació i desenvolupament, concessionaris de transport, culturals, etc … havien de ser considerades com a contraprestació als Serveis prestats, havent per tant ingressar les quotes d’IVA derivades de les esmentades percepcions.

La modificació del text normatiu incorpora també una nova redacció de l’article 93.cinco de la Llei de l’IVA, relatiu al règim de deduccions, establint que la no subjecció a IVA de les aportacions / subvencions per finançar els serveis públics, en les condicions exposades, en cap cas haurà de limitar el dret a deducció de les quotes d’IVA suportat en l’adquisició de béns i serveis necessaris per a la realització de les esmentades activitats.

Finalment, indicar que el mateix precepte modifica el redactat de l’article 7.8 de la Llei 37/1992, en la seva redacció vigent des de 1 de gener de 2015, reforçant i clarificant la no subjecció a l’Impost de determinats serveis prestats entre entitats íntegrament dependents de la mateixa Administració Pública:

“Uno. Se modifica el número 8.º del artículo 7, que queda redactado de la siguiente forma:

«7. Estarán no sujetas al Impuesto:

(…)

8.º A) Las entregas de bienes y prestaciones de servicios realizadas directamente por las Administraciones Públicas, así como las entidades a las que se refieren los apartados C) y D) de  este número, sin contraprestación o mediante contraprestación de naturaleza tributaria.

  1. B) A estos efectos se considerarán Administraciones Públicas:
  2. a) La Administración General del Estado, las Administraciones de las Comunidades Autónomas y las Entidades que integran la Administración Local
  3. b) Las entidades gestoras y los servicios comunes de la Seguridad Social.
  4. c) Los organismos autónomos, las Universidades Públicas y las Agencias Estatales.
  5. d) Cualesquiera entidad de derecho público con personalidad jurídica propia, dependiente de las anteriores que, con independencia funcional o con una especial autonomía reconocida por la Ley tengan atribuidas funciones de regulación o control de carácter externo sobre un determinado sector o actividad.

     No tendrán la consideración de Administraciones Públicas las entidades públicas empresariales estatales y los organismos asimilados dependientes de las Comunidades Autónomas y Entidades locales.

  1. C) No estarán sujetos al Impuesto los servicios prestados en virtud de encomiendas de gestión por los entes, organismos y entidades del sector público que ostenten, de conformidad con lo establecido en los artículos 4.1.n) y 24.6 del Texto Refundido de la Ley de Contratos del Sector Público, aprobado por el Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, la condición de medio propio instrumental y servicio técnico de la Administración Pública y encomendante y de los poderes adjudicadores dependientes del mismo.
  2. D) Asimismo, no estarán sujetos al Impuesto los servicios prestados por cualesquiera entes, organismos o entidades del sector público, en los términos a que se refiere el artículo 3.1 del Texto Refundido de la Ley de Contratos del Sector Público, a favor de las Administraciones Públicas de la que dependan o de otra íntegramente dependiente de estas, cuando dichas Administraciones Públicas ostenten la titularidad íntegra de los mismos.
  3. E) La no consideración como operaciones sujetas al impuesto que establecen los dos apartados C) y D) anteriores será igualmente aplicable a los servicios prestados entre las entidades a las que se refieren los mismos, íntegramente dependientes de la misma Administración Pública.

(…)”

Projecte de llei de contractes del sector públic

El passat dia 27 de juliol la Comissió d’Hisenda i Funció Pública va aprovar el Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic pel que es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. El Projecte de Llei, que ja incorpora esmenes al text publicat al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats (BOCD) el dia 2 de desembre de 2016, continua ara la seva tramitació en el Senat.

 

En la nostra newsletter del mes de desembre de 2016 fèiem una breu explicació d’aquells aspectes més destacats que conté el text publicat al BOCD. El text remès al Senat per a continuar amb la seva tramitació el podeu consultar en el link:

Projecte_LCSP

Nova norma tècnica de l’IGAE sobre informe de recomanacions de control intern i informe addicional al d’auditoria de comptes

Mitjançant Resolució d’1 de juny de 2017 de la IGAE (Intervenció General de l’Administració de l’Estat), s’ha aprovat la Norma tècnica sobre informes de recomanacions de control intern i informe addicional al d’auditoria dels comptes anuals.

Tal com és habitual en els treballs de la IGAE i d’acord amb el que estableix les normes d’auditoria del sector públic (NASP), els Informes d’Auditoria de Comptes emesos sota normes públiques, vénen acompanyats d’un informe addicional que té com a fi la millora de la gestió dels recursos públics, a través de la formulació de recomanacions de control intern i de la posada de manifest del grau de compliment de la legalitat, amb un abast i objectius més amplis i extensos que el que normalment correspon a una auditoria de comptes.

Aquesta norma tècnica es produeix en el marc el procés de confluència de les NASP amb Normes Internacionals d’auditoria aplicables a Espanya (NIA-ES), i concretament per adaptació de la NIA-ES 265 “Comunicació de la deficiències de control intern als responsables del govern i a la direcció de l’entitat “.

Els canvis més rellevants pel que fa a la Norma anterior són, en síntesi els següents:

  1. a) Definició més precisa de la natura, l’àmbit i l’objecte d’aplicació d’aquest informe addicional i determinació més clara de la coordinació amb altres treballs que puguin tenir punts comuns com el control financer permanent i la resta de les auditories públiques, d’operativa i de compliment.
  2. b) Estructuració de dues parts independents que té com a objectiu vertebrar les recomanacions de control intern, prenent com a base la NIA-ES 265, i els incompliments de la legalitat.
  3. c) Coordinació amb la Norma Tècnica d’Informes d’auditoria de comptes anuals, tant en contingut com en estructura, així com l’establiment de criteris de tractament de la informació en els dos informes.
  4. d) Consideració de l’Informe de Recomanacions i Informe addicional com una font d’informació, per a l’obtenció d’aquells aspectes i qüestions que puguin millorar la gestió, dels informes globals i generals.
  5. e) Fixació d’uns models d’informe de format obligatori.

 

La Norma Tècnica ara aprovada s’estructura en els següents apartats:

– Àmbit d’aplicació i objecte.

– L’estructura i contingut de l’informe.

– La tramitació de l’informe.

– La data i signatura de l’informe

Instrucció 11/2017 del CatSalut

INSTRUCCIÓ 11/2017 DEL CATSALUT, de 31 de juliol, d’actuacions en relació amb les obligacions establertes a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per part de les entitats prestadores de serveis sanitaris públics que no tenen naturalesa pública

El passat 31 de juliol entrà en vigor la Instrucció 11/2017 del CatSalut, adreçada als centres, establiments i serveis del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) d’entitats prestadores de serveis sanitaris públics que no tenen naturalesa pública. Aquesta Instrucció deroga l’anterior Instrucció 08/2016.

Tenint en compte la voluntat del Servei Català de la Salut de potenciar la política de transparència en l’àmbit del SISCAT i d’acord amb la clàusula addicional sobre transparència aprovada en el Consell de Direcció del CatSalut, de 29 de maig de 2017, es defineix la informació que el CatSalut ha de facilitar de les entitats prestadores de serveis sanitaris públics dins del Portal de la Transparència – apartat específic de “Prestadors privats de serveis públics” que enllaça amb el CatSalut. En aquest sentit, s’indica que el CatSalut ha de poder publicar com a mínim, la següent informació: NIF, nom de l’entitat, activitat que desenvolupa, adreça de la pàgina web de l’entitat (enllaç) i adreça de la pàgina web del CatSalut on es publiquen els contractes de prestació de serveis.

D’altra banda, les entitats privades prestadores de serveis sanitaris públics han de mantenir actualitzada a la seva pàgina web la informació directament lligada a la prestació sanitària pública requerida per la Llei. No obstant, cal fer notar que aquestes entitats no tenen l’obligació de donar compliment a les sol·licituds d’accés a informació pública, sinó que correspon a l’Administració la qual n’és responsable (en aquest cas, el Servei Català de la Salut), mitjançant la Unitat d’Informació creada per la Resolució SLT/1217/2015, de 3 de juny.

En relació amb la informació sobre càrrecs directius i retribucions, a la Instrucció es precisa que haurà de figurar en les corresponents pàgines web: la composició dels òrgans de direcció i/o administració, així com els càrrecs directius i les retribucions, les quals es consideren retribucions íntegres percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el 25% del volum general de l’empresa.

Per últim, recordar que la informació a publicar ha de complir els criteris establerts per la Comissió Interdepartamental de Transparència i de Govern Obert (CITGO) i la doctrina de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que es poden consultar a http://governobert.gencat.cat/ca/que-es/Organs-de-coordinacio-impuls-i-control/comissio-interdepartamental-de-transparencia-i-govern-obert-citgo/

 

Més informació a http://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/proveidors_professionals/normatives_instruccions/any_2017/instruccio_11_2017/instruccio_11_17.pdf

Modificacions en matèria fiscal, laboral i seguretat social, introduïdes per la Llei de Pressupostos de l’Estat per el 2017

Un cop publicada la Llei 3/2017, de 27 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2017, es el moment de fer un anàlisis de les modificacions i les mesures més significatives incorporades per el 2017.

Novetats fiscals:

En quan a la imposició directe l’única modificació la trobem en els increments en els límits i percentatges de deduccions aplicables a les inversions en produccions cinematogràfiques, series audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals.

En quan a la tributació indirecte s’incorpora parcialment la reclamació del sector cultural de disminució del tipus d’IVA aplicables, passant a tributar al tipus reduït del 10% els espectacles culturals en viu així com els serveis mixtes amb hostaleria.

Un altre aspecte a destacar amb repercussions fiscals es el manteniment, respecte l’any 2016, de l’interès legal del diner i l’interès de demora en el 3,00% i 3,75% respectivament.

Per últim, i d’acord amb l’establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sens finalitats lucratives i incentius fiscal al mecenatge, s’estableixen les activitats prioritàries de mecenatge i els esdeveniments d’excepcional interès públic.

 

Novetats laborals i de seguretat social

S’estableixen els imports de l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples) per el 2017, que queden fixats en 17,93 euros diaris,  537,84 euros mensuals i 6.454,03 euros anuals. En els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional ha estat substituïda per la referència a l’IPREM, la quantia anual serà de 7.519,59 euros, llevat que la norma expressament excloguès les pagues extraordinàries, en el que l’import de referència serà de 6.454,03 euros.

S’aproven els límits màxims i mínims de les bases de cotització, que s’estableixen en 3.751,20 euros i 825,60 euros mensuals respectivament en el Regim General, i en 3.751,20 euros i 919,20 euros en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, amb les particularitats especifiques de bases de cotització per els treballadors majors de 47 anys.

S’ajorna fins al’1 de gener de 2019 l’entrada en vigor de les modificacions de l’Estatut del treball autònom que permetrà la realització d’activitat a temps parcial..

S’amplia la consideració com a període de cotització al 100% del salari no reduït, als treballadors que redueixin la seva jornada per tenir cura d’una persona amb discapacitat durant el primer any (dos primers anys si la persona amb discapacitat es menor a 12 anys).

Es mantenen de forma general les ajudes i bonificacions previstes en anteriors pressupostos, bonificació del 50% en la cotització a la Seguretat Social per canvi de lloc de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs o lactància, i les mesures de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme, comerç vinculat al mateix i hostaleria.

Aprovació del nou Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat

Tal i com ja anunciàvem recentment, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del passat 6 de juliol s’ha publicat ORDRE VEH/137/2017, de 29 de juny, per la qual s’aprova el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. El nou Pla comptable serà aplicable al sector públic de la Generalitat de Catalunya a partir de l’exercici comptable que s’inicia el dia 1 de gener de 2018.

 

Podeu consultar el text complet al següent enllaç: Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya

Uso de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiència como usuario mientras navegas por nuestro sitio web. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información política de cookies aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies