Tributació dels interessos de demora d’actes d’Inspecció; discrepàncies en la seva deducció a l’Impost sobre Societats.

L’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) ha emès un informe, segons el qual considera, d’acord amb el criteri reiterat pel Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), que els interessos de demora derivats de qualsevol actuació administrativa no són deduïbles en l’Impost sobre Societats. http://s03.s3c.es/imag/doc/2016-03-09/Informe_Aeat_interesesdemora.pdf

Justament, en sentit contrari es pronuncia la Direcció General de Tributs, on en la seva Consulta Vinculant de data 21 de desembre de 2015 (V4080-15), es planteja la deduïbilitat d’uns interessos de demora que deriven d’unes actes de l’Impost sobre Societats, en la que s’afirma la deduïbilitat dels mateixos.

Aquesta Consulta Vinculant, entén que en tant que els interessos de demora són interessos derivats de l’endarreriment en el pagament d’un deute des de la data de venciment de la mateixa, com a conseqüència de la dilació en el pagament del deute, es pot entendre que tenen un caràcter estrictament financer.

Des d’una perspectiva comptable, d’acord amb la norma novena de la Resolució de l’ICAC de 9 d’octubre de 1997, “Els interessos corresponents a l’exercici en curs es comptabilitzaran com a despesa financera, que figurarà en la partida Despeses financeres i despeses assimilades, formant part de l’epígraf II Resultats financers (…). Els interessos corresponents a exercicis anteriors es consideraran com a despeses d’exercicis anteriors, i figuraran en la partida Despeses i pèrdues d’altres exercicis, formant part de l’epígraf IV Resultats extraordinaris (…)

Així mateix, el projecte de Resolució de l’ICAC pel qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l’Impost sobre beneficis, es manifesta en termes similars. En concret, l’apartat 3 de la norma vuitena, sobre provisions i contingències derivades de l’impost sobre beneficis, estableix:

“(…) b) Els interessos corresponents a l’exercici en curs es comptabilitzaran com a despesa financera, que figurarà en la partida “Despeses financeres” del compte de pèrdues i guanys.

1. c) Els interessos i les quotes corresponents a tots els exercicis anteriors es comptabilitzaran mitjançant un càrrec en un compte de reserva quan havent procedit al registre de la citada provisió en un exercici previ, aquest no s’hagués produït. (…)

Del que es dedueix que els interessos de demora es qualifiquen comptablement com a despeses financeres.

Des del punt de vista fiscal, partint de la qualificació de l’interès de demora com a despesa financera, (…), s’ha d’analitzar si aquesta despesa s’enquadra entre aquelles que tenen la condició de no deduïbles en aplicació de l’article 15 LIS, en concret:

“No tindran la consideració de despeses fiscalment deduïbles:

(…) b) els derivats de la comptabilització de l’IS.

(…) e) els donatius i liberalitats.

(…) f) les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic (…)”.

Els interessos de demora no són despeses derivades de la comptabilització de l’IS (lletra b)), ni es poden encabir en la lletra e) en tant que no existeix per part de l’entitat l’“animus donandi” o la voluntarietat que requereix la donació o liberalitat., ni tampoc es pot incloure el cobrament d’interessos de demora com a despeses contràries a l’ordenament jurídic, per no tractar-se de despeses imposades per l’ordenament jurídic amb caràcter punitiu, com ara les sancions.

En conclusió, en tant que els interessos de demora tenen la qualificació comptable de despeses financeres i l’article 15 LIS no estableix especificitat alguna respecte dels mateixos, han de considerar-se com a despesa fiscalment deduïble.

Al tractar-se de despeses financeres, els interessos de demora de l’exercici es trobaran subjectes a la limitació de deduïbilitat establerta a l’article 16 LIS. Mentre que dels interessos de demora corresponents a exercicis anteriors, d’acord amb l’article 11.3 LIS seran deduïbles en el període impositiu en que es registrin comptablement amb càrrec a reserves, sempre i quan no suposi una tributació inferior a la que correspondria de registrar-los segons el principi de meritament.

Cal però tenir present que l’Administració Tributària està aplicant el criteri reiterat del TEAC, en el sentit que no admet la deduibilitat dels interessos de demora, tot i ésser justament la postura contrària mantinguda per la DGT.