Últimes consultes publicades al BOIAC sobre immobilitzat

La primera fa referència al tractament comptable de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) en les donacions d’immobilitzat, tant per a l’entitat donant com per la receptora de l’actiu (donatària).

D’acord amb la normativa d’IVA aplicable i al que estableix la norma de registre i valoració 12 del Pla General de Comptabilitat, aprovat per Real Decret 1514/2007, es conclou que si l’empresa realitza una donació per la qual estigui obligada a repercutir l’IVA, i s’acorda que l’entitat que rep la donació no aboni dit import, el donant haurà de comptabilitzar una més despesa per donació i viceversa, el donatari registrarà dit import com a donació (ingrés), en cas que l’entitat pugui deduir-se l’IVA, formant més cost de l’immobilitzat en cas contrari.

Així mateix es publica una consulta sobre el tractament comptable d’una “provisió per a rehabilitació d’immobilitzat” per part d’una entitat dedicada a l’explotació d’apartaments turístics d’una comunitat de propietaris, que planteja la possibilitat de comptabilitzar al tancament de l’exercici una provisió per a rehabilitació de l’immobilitzat, d’acord amb la norma de registre i valoració 12 del Pla General de Comptabilitat, per tal d’atendre en el futur les accions de conservació i manteniment dels apartaments i la renovació dels elements necessaris per a la seva explotació.

A la consulta es respon que les despeses de conservació i reparació es comptabilitzaran com a despeses de l’exercici atenent al principi de meritament i la renovació de mobiliari, eines, utillatge, etc. es comptabilitzaran atenent a la seva naturalesa d’acord amb el que es disposa al PGC. Respecte de les actuacions de renovació, millora o ampliació del complex, d’acord amb la norma de registre i valoració 3 apartat h) del PGCes registraran com a immobilitzat material quan compleixin la definició d’actiu i s’amortitzaran en funció de la vida útil (durada del contracte o cessió- incloent-hi el període de renovació quan existeixin evidències que tindrà lloc) quan aquesta sigui inferior a la vida econòmica de l’actiu. En conseqüència, en cap cas,no procedeix comptabilitzar una provisió per aquest concepte.

La tercera consulta fa referència al criteri d’amortització a una instal·lació hotelera edificada en un terreny classificat com a sòl no urbanitzable, un cop obtinguda autorització administrativa durant un termini de 25 anys a canvi del pagament d’un cànon anual. La consulta conclou que la vida útil de les instal·lacions serà la duració del termini pel qual s’ha autoritzat l’aprofitament del terreny, incloses les possibles pròrrogues legals, quan existeixi evidència que aquesta es produirà, sempre que aquesta durada sigui inferior a la vida útil de l’actiu. En cas contrari, es determina aquesta com a termini d’amortització.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies