El Parlament Europeu va aprovar el dia 9 de juny de 2016 el Reglament que té com a objectiu reduir els costos i els tràmits per als ciutadans que presentin un document públic en un altre país membre de la UE.
Actualment, amb anterioritat a la aprovació del present Reglament la circulació de documentació pública entre els països de la UE era bastant lenta i farragosa, ja que els ciutadans que es traslladen , o bé, resideixen a un altre país de la UE deuen disposar d’una estampa per demostrar que aquests documents públics són autèntics. Amb l’aprovació del Reglament aquest tràmit i els altres procediments burocràtics ja no seran necessaris a l’hora de presentar un document públic expedit en un altre país de la UE.
Les novetats amb les que es posa fi a una sèrie de procediments burocràtics són les següents:
És important tenir en compte que el Reglament tracta únicament de l’autenticitat dels documents públics, i no del reconeixement del contingut ni dels efectes d’aquest.En conseqüència, els estats membres hauran de seguir aplicant les seves normes nacionals relacionades amb el reconeixement del contingut i els efectes d’un document públic expedit en un altre país de la UE.
Però, quin és el seu àmbit d’aplicació? El reglament avarca els documents públics en els següents àmbits: naixement; el fet de que una persona estigui viva; defunció; nom; matrimoni (inclosos la capacitat per contraure matrimoni i l’estat civil); divorci, separació legal o anul·lació del matrimoni; unió de fets registrada ( inclosa la capacitat per inscriure’s com a membre d’una unió de fet registrada i la condició de membre d’una unió de fet registrada); cancel·lació del registre d’una unió de fet, separació judicial o anul·lació d’una unió registrada; filiació; adaptació; domicili o residència; nacionalitat; absència d’antecedents penals i drets de sufragi actiu i passiu en les seleccions municipals i en les eleccions al Parlament Europeu.
Finalment, hem de tenir present que després de la signatura del Reglament els Estats membres disposen de dos anys i mig a partir de la data d’entrega en vigor per adoptar totes les mesures necessàries per la seva correcta aplicació.
Els obligats tributaris que estiguin inclosos amb caràcter obligatori o voluntari en el Sistema de Direcció Electrònica Habilitada (DEH) com a procediment per rebre notificacions electròniques de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, disposen de deu dies des de la comunicació de la recepció per descarregar i llegir els documents rebuts. En el cas de que el contribuent no els llegeixi, es considera que la notificació ha estat realitzada automàticament als efectes de l’inici i el còmput de terminis del procediment tributari.
En època de vacances aquest sistema pot resultar un problema per poder llegir i donar resposta, en temps i forma, les notificacions rebudes. No obstant, cal recordar que l’Agència Tributària ofereix a les empreses uns “dies de cortesia” durant els que no enviarà notificacions electròniques. Concretament els obligats tributaris podran indicar un màxim de 30 dies naturals a l’any per no rebre notificacions electròniques.
Caldrà però tenir present que aquestes “vacances fiscals” han de sol·licitar-se amb una antelació de set dies abans de que comenci el període escollit. Per això és aconsellable no fer coincidir aquest període de cortesia de les notificacions electròniques amb el període de vacances de l’entitat, sinó fer-ho alguns dies abans i evitar així la recepció d’avisos de comunicació en el darrer moment.
Por poder tramitar la sol·licitud dels “dies de cortesia” caldrà fer-ho accedint a la seu electrònica de l’Agència Tributària:Pots cosultar en aquest enllaç
Malgrat les turbulències derivades del “Brèxit”, els estats membres de la UE han arribat a un acord per aprovar una nova normativa per combatre l’evasió fiscal, principalment de les grans companyies multinacionals, implementant mesures que pretenen evitar l’erosió de la base imposable o la transferència de beneficis a territoris de més baixa tributació.
La nova directiva que proposa la Comissió Europea forma part d’un pla d’acció contra l’enginyeria fiscal, que també inclou la regulació en relació a l’intercanvi d’informació entre les autoritats fiscals dels diferents estats membres.
En concret, la normativa aborda aquells escenaris en els que las grans empreses multinacionals es beneficien de les diferències en la regulació dels sistemes tributaris nacionals amb l’objectiu de reduir les seves obligacions fiscals i els costos tributaris sobre els beneficis obtinguts. Així, la nova normativa intenta, per exemple, evitar que companyies multinacionals amb seu en països d’una elevada pressió fiscal paguin quantitats importants en concepte d’interessos a filials residents en territoris amb menys càrrega impositiva, introduint límits a les quantitats d’interessos deduïbles dintre d’un exercici fiscal; tal i com es regula ja actualment a l’Impost sobre Societats a l’estat espanyol.
Així mateix, s’introdueix un impost que gravi la transferència d’actius o el canvi de la seu fiscal d’una multinacional, amb l’objectiu de prevenir l’erosió de la base fiscal en el país d’origen.
Una altra novetat introduïda per la nova regulació és l’assignació dels ingressos d’una filial controlada a l’estranger a la seva matriu, que generalment estan domiciliades en països amb pressió fiscal més alta, a fi de combatre la transferència de beneficis.
La directiva acordada entre els membres de la UE inclou també normes per evitar les dobles deduccions conseqüència de les deferències entre els règims fiscals dels diferents estats membres.
Si la conjuntura política ho permet, els responsables econòmics dels estats integrants de la UE adoptaran la directiva en la propera reunió prevista pel 12 de juliol.
L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) ha publicat el “Documento técnico Ratios Sectoriales”, realitzat en col·laboració amb la UPF Barcelona School of Management.
Aquesta publicació inclou balanços, comptes de resultats i 25 ratios de 166 sectors, distingint la mitjana de les empreses i la mitjana de les empreses amb beneficis, i segmentant les empreses grans de les mitjanes i petites.
Més informació a la web de l’ACCID
El passat 17 de juny ha entrat en vigor la nova Llei d’auditoria que va ser aprovada el 20 de juliol, ara fa quasi bé un any.
L’objecte principal d’aquesta Llei és adaptar la legislació interna espanyola als canvis incorporats per la Directiva 2014/56 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2006/43 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, i als requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic establerts pel Reglament (UE) 537/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014.
Recordem que aquesta Llei va ser aprovada sense el consens amb les corporacions d’auditors, creant un rebuig inicial per la major part del sector, que considerava que l’aprovació de la Llei va ser innecessàriament precipitada. (more…)