Amb data 24 d’octubre, s’ha aprovat la Llei 6/2017 de Reformes Urgents del Treball Autònom, que entre d’altres mesures, modifica la regla 5a de l’apartat 2.b) de l’article 30 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2018, relativa a la tributació en el règim fiscal d’estimació directa, a fi de clarificar la deducció de part de les despeses de subministraments (aigua, llum, gas i telefonia i internet) que l’administració tributària accepta com a deduïbles per a determinar el rendiment net en el cas que l’activitat es desenvolupi en l’habitatge habitual i així consti en el cens.

Abans d’aquesta modificació, els treballadors autònoms gaudien del dret a deducció de les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge com l’IBI, taxa d’escombraries, interessos de la hipoteca, assegurances, amortitzacions, quotes de la comunitat de propietaris, etc …,  segons la proporció dels m² declarats en el model 036 (declaració tributària censal).

De forma reiterada l’Administració Tributària ha vingut considerant que les despeses per  subministraments de l’habitatge no tenen la consideració de despeses deduïbles per determinar el rendiment de l’activitat,  ni tan sols en una proporció, argumentant que no hi ha una divisió entre la despesa destinada a l’activitat i la despesa particular del contribuent del l’Impost. El criteri d’Hisenda és que les despeses de subministrament solament són deduïbles si aquestes s’usen exclusivament pel desenvolupament de l’activitat, tot i que la legislació permet “la afectación parcial de la vivienda a la actividad económica”.

Aquesta postura restrictiva d’Hisenda va ser refusada per una resolució del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid (10/3/2015) i una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana (16/12/2013) en la que en ambdues sentències s’establia que es podien deduir les despeses de subministraments a proporció, sense establir com calia determinar aquesta proporció.

Aquestes resolucions provocaren que el Departament de Gestió de l’Agència Tributaria presentés un recurs extraordinari d’alçada per unificar criteris d’avant el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC)  qui va emetre la resolució 04454/2014/00/00 el 10/9/2015 (vinculant), origen de l’actual la modificació de la Llei del IRPF, on es determina que els subministraments es poden deduir en el percentatge resultant d’aplicar el 30 per cent a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte la superfície total. Cal tenir en compte que la norma deixarà l’opció al contribuent (sempre que ho pugui demostrar) d’augmentar o disminuir aquest percentatge. El mitjà de prova, quedarà a criteri del contribuent.

Els dies 4 i 24 d’octubre es realitzaren a la Unió sessions informatives al voltant del Delegat de Protecció de Dades.

Les dues sessions tingueren plena assistència i foren seguides amb interès entre els participants, els quals plantejaren múltiples consultes i comentaris sobre aquesta nova figura.

Foren ponents de les sessions en Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió i la Caterina Bartrons, gerent de Serveis Jurídics de Faura-Casas.

Les dites sessions queden incloses dins del programa de treball que des del Codi Tipus s’ofereix a les entitats adherides al voltant del nou reglament de protecció de dades europeu que entrarà plenament en vigor el proper 25 de maig.

En el procediment hi hagué candidatures d’un total d’11 empreses, essent Faura-Casas la seleccionada, valorant-se molt especialment l’oferta tècnica pel que fa a la  composició de l’equip i la metodologia dels treballs a efectuar.

El proper dia 28 de setembre es celebra a la seu del Consorci de Salut i Social de Catalunya una sessió tècnica posar en comú i debatre aquells aspectes particulars que determinen la tributació en l’Impost sobre el Valor Afegit de les activitats assistencials i de les entitats i professionals que les duen a terme i, de l’altra, fer un resum dels aspectes a destacar de les conclusions dels treballs d’auditoria de les entitats assistencials. Aquest sessió serà impartida per Jordi Casals i Enric Ripoll, socis de Faura-Casas, i Ferran Julià, gerent l’àrea tributària:

http://www.consorci.org/actualitat/activitats-i-agenda/644/09/2017/sessio-tecnica-ecofin

Com a conseqüència del procediment de contractació publica  realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Faura-Casas ha resultat adjudicatària del contracte pel servei d’auditoria financera dels Comptes Anuals  del Grup.

El passat 27 de setembre, l’ICAC ha emès una consulta sobre el règim de l’auditoria dels comptes anuals de les societats de capital de titularitat municipal, en el marc del RD 424/2017, de 28 d’abril, pel que es regula el règim jurídic de control intern en les entitats del Sector Públic Local.

La pròpia Llei d’Auditoria, a la seva disposició addicional segona, ja regula el règim d’auditoria de les entitats del sector públic, establint en essència el següent:

• La Llei d’auditoria no és d’aplicació a les activitats de revisió i verificació de comptes anuals que realitzen els òrgans de control de les Administracions Públiques en l’exercici de les competències, que es continuen regint per la seva legislació específica.
• Els treballs de col·laboració dels auditors membres del ROAC amb les tasques dels òrgans públics de control, en execució dels seus plans anuals d’auditories, es regeixen també per la seva legislació específica, no resultant d’aplicació la Llei d’auditoria.
• No obstant l’anterior, en aquells casos en que els treballs de col·laboració amb els òrgans públics de control incorporin l’emissió d’un informe d’auditoria de comptes per a Atendre exigències de caràcter sectorial o financer (com per exemple, la concurrència a licitacions internacionals o per a obtenir recursos en mercats financers), l’informe d’auditoria es sotmetrà a la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes, sempre i quan no es tracti de comptes formulats en base a la normativa comptable del sector públic.
• Els treballs d’auditoria realitzats per auditors inscrits al ROAC, sobre els comptes anuals de societats mercantils del sector públic subjectes a l’obligació d’auditoria per la normativa mercantil, estan subjectes a la normativa reguladora de l’auditoria de comptes.

En definitiva, la normativa d’auditoria defineix clarament els diferents àmbits d’aplicació de la Llei d’auditoria de comptes i de les normes de control financer del Sector Públic en quant al règim aplicable a les societats mercantils pertanyents al sector públic (estatal, autonòmic o local).

En base a l’esmentada normativa, l’ICAC en aquesta consulta, concreta el següent:

• Les societats mercantils municipals que tinguin l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria, d’acord amb la normativa mercantil, estaran subjectes plenament al règim establert a la Llei d’Auditoria i la normativa que la desenvolupa: normes d’auditoria a aplicar, nomenament d’auditor, revocació i inscripció al registro mercantil, etc., sense cap diferència respecte qualsevol altra societat mercantil de titularitat privada.
• Les societats mercantils municipals que no tinguin l’obligació de sotmetre els seus comptes anuals a auditoria i s’incloguin en el pla anual d’auditoria de l’òrgan de control de l’administració pública corresponent, seran realitzades per aquest òrgan de control amb subjecció a les normes d’auditoria del sector públic.

No obstant, en aquesta consulta, l’ICAC no s’ha pronunciat expressament sobre una altra qüestió que seria la referida a la realització d’auditories voluntàries de societats públiques no obligades a sotmetre els seus comptes a auditoria d’acord a la normativa mercantil i que, per criteris de risc o de cobertura percentual del pressupost consolidat de l’entitat local, no s’hagi considerat oportú incloure-les en el pla de control de l’òrgan públic corresponent. Sobre aquesta qüestió podria haver-hi diverses interpretacions, considerant que aquestes auditories voluntàries queden incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei d’Auditoria (a l’igual que ocorre amb les auditories voluntàries de societats mercantils de capital privat) o bé que aquestes es sotmetin a les Normes d’auditoria del Sector Públic, independentment que l’òrgan de control no les hagi inclòs en el seu pla anual de control.  El nostre criteri seria la primera de les opcions plantejades, si bé esperem que en un futur l’ICAC es pronuncií sobre aquesta qüestió que no ha quedat explicitada en la consulta que avui analitzem.

El passat 7 d’octubre es va publicar el Reial decret llei 14/2017, de 6 d’octubre, pel qual s’aprova la reactivació extraordinària i per temps limitat del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació.

En el citat RDL, entre altres disposicions es va modificar la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, Tecnologia i la Innovació, que per la seva importància en el sector és objectiu d’aquest article.

Fins a la data d’entrada en vigor (el 8 d’octubre de 2017), de la modificació ara establerta, el precepte indicava que no era d’aplicació el que disposa l’article 15.1.a) de l’Estatut dels treballadors, en matèria de durada màxima del contracte per obra o servei als contractes per a la realització de projectes específics d’investigació científica i tècnica. És a dir no operava el límit dels tres anys ampliable fins a dotze mesos més per conveni col·lectiu, quan l’entitat contractant fos alguna de les següents:

1. a) Els organismes públics d’investigació de l’Administració General de l’Estat i els organismes de recerca d’altres administracions públiques.
2. b) Les universitats públiques, únicament quan siguin perceptores de fons el destí inclogui la contractació de personal investigador o per al desenvolupament dels seus programes propis de R + D + I.
3. c) El “Museo Nacional del Prado”, la “Biblioteca Nacional de España (BNE)”, el “Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE)”, la “Filmoteca Española”, adscrita al “Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales”, els museus i arxius de titularitat i gestió estatal, la Direcció General del Instituto Geográfico Nacional, el Centro Nacional de Información Geográfica , i les reials acadèmies i acadèmies Associades vinculades amb el “Instituto d’España”, tindran la condició d’agents d’execució.

La novetat aportada per aquest RDL, és l’ampliació de les entitats a les quals els és d’aplicació l’operativitat del límit dels 3 anys. Concretament s’afegeix un paràgraf a l’esmentada DA23 indicant:

“L’excepció expressada en aquesta disposició s’aplica únicament a les administracions públiques, organismes públics, universitats públiques i altres entitats del sector públic considerades agents d’execució del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació d’acord amb l’article 3.4 * d’aquesta Llei, que formalitzin contractes temporals per a la realització de projectes específics d’investigació científica i tècnica. “

Aquesta novetat ve a donar cobertura a entitats que per la seva naturalesa i característiques no eren considerades organismes públics, encara que realitzaven activitats idèntiques a aquests la realització i suport a les activitats científiques, tècniques o d’innovació.

* Són agents d’execució les entitats públiques i privades que realitzin o donin suport a la investigació científica i tècnica o a la innovació.

Ha estat publicada la Resolució 11847 de 21 de setembre de 2017, de la Direcció General de Registres i del Notariat, en el recurs interposat contra la nota  de qualificació de la registradora mercantil VI de València, per la que denega la inscripció de nomenament d’auditor.

La DGRN ha de determinar si es pot inscriure el nomenament d’auditor de una societat anònima obligada a auditoria, que ha nomenat auditor per Junta General un cop tancat l’exercici social corresponent.

La registradora mercantil denega la inscripció ja que l’acord s’ha pres el 30 de juny del 2017 i es refereix als exercicis 2016, 2107 i 2018.

El recurrent al·lega que, donat que la societat es una societat del Sector Públic i que el seu soci es soci únic, els requeriments de la legislació sobre contractació pública fan impossible els compliments dels terminis previstos en la legislació mercantil i que essent un soci únic no hi ha interessos a protegir.

Reitera la DGRN que una vegada tancat l’exercici social sense que la junta general hagi designat auditor, quan la societat està obligada a auditar-se, la competència per al nomenament correspon al registrador mercantil, sense que aquesta regla es vegi alterada pel fet que la societat estigui integrada en el sector públic de l’Administració i sigui unipersonal.

BOE-A-2017-11847

També ha estat publicada la Resolució 8590 de 21 de juny de 2017, de la Direcció General de Registres i Notariat, en el recurs interposat contra la nota de qualificació del registrador mercantil III de València, per la que es suspèn el dipòsit de comptes d’una entitat mercantil.

Novament torna a plantejar-se a la DGRN la qüestió de si poden dipositar-se els Comptes d’una societat quan l’informe del auditor que les acompanya mostra una opinió denegada.

La DGRN manifesta que, per determinar si es o no procedent el dipòsit de comptes, s’ha d’analitzar si amb l’informe aportat es compleix o no amb la finalitat prevista per la legislació sobre societats i si es respecten els drets dels socis.

Un cop analitzat cadascuna de les excepcions de l’informe, (per incompliment i per limitacions a l’abast), conclou que l’auditor s’absté d’emetre opinió, però dels seu contingut no resulta que les limitacions que assenyala puguin arribar a tenir la transcendència de tancar el registre.

En conclusió, la DGRN reitera que no es pot rebutjar el dipòsit d’uns comptes anuals acompanyats d’un informe d’auditoria amb opinió denegada quan el contingut de l’informe proporciona informació rellevant per a socis i tercers.

BOE-A-2017-8590

En la consulta vinculant V1588-17, de 20 de juny de 2017, la Direcció General de Tributs modifica el criteri establert en l’anterior resposta vinculant de 26 de febrer de 2007, V0373-07, respecte a la no obligació de gestió dels llibres registres de factures emeses i rebudes a efectes de l’Impost sobre el Valor Afegit quan:

• L’entitat no tingui l’obligació d’expedir factura i
• L’activitat realitzada estigui exempta de l’Impost i no tingui dret a deduir les quotes suportades en l’adquisició de béns i serveis per a aquesta activitat.

La modificació del criteri és conseqüència del nou sistema de gestió de llibres a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (SII) ja que els registres continguts en la mateixa són el fonament de la informació a subministrar. Així, el nou sistema:

• Permetrà reduir substancialment les càrregues administratives associades al subministrament periòdic d’informació del subjecte passiu com són la presentació del models 347, 340 i 390.
• La informació obtinguda a través del subministrament electrònic dels registres de facturació serà posada a disposició d’aquells empresaris o professionals amb qui hagin efectuat operacions aquelles persones i entitats que portin els llibres registre a través de la Seu electrònica, constituint una eina d’assistència al contribuent en l’elaboració de les seves declaracions-liquidacions per l’Impost sobre el Valor Afegit.

Amb aquesta consulta vinculant el Centre directiu estableix el següent:

No caldrà la gestió de llibre registre de factures emeses  quan el consultant no tingui l’obligació d’expedir factura per totes les seves operacions, de conformitat amb el que estableix el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.

No obstant això, sí caldrà la gestió del llibre registre de factures rebudes, amb caràcter general, per l’empresari o professional, amb independència que l’activitat realitzada es trobi totalment exempta de l’Impost i sense dret a deducció de les quotes suportades en l’adquisició de béns i serveis per a aquesta activitat.

Consulta vinculante DGT nº V1588-17, de 20 de junio de 2017

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades conjuntament amb l’ISMS Forum Spain varen publicar el darrer mes de maig el Codi de bones pràctiques en protecció de dades per a projectes de Big Data.  Amb aquesta guia es pretén globalitzar les apreciacions que es fan des d’ambdues entitats respecte als projectes de Big Data i l’aplicació de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), així com la normativa de desplegament i el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

S’entén com Big Data a un conjunt de tecnologies, algoritmes i sistemes emprats amb la finalitat de recol·lectar dades a gran escala i extraure informació de valor mitjançant sistemes analítics avançats de forma automatitzada. Aquest tractament sobre les dades es caracteritza per fer-se sobre un gran volum de dades, molt variables i a una velocitat que pot arribar a ser en temps real en alguns casos.

Des d’un punt de vista arquitectònic o bé estructural, un projecte de Big Data pot ser analitzat des de diferents capes principals: la de fonts de dades (origen de la informació), integració d’aquestes a la base de dades, emmagatzematge amb recursos adequats per ser analitzada i gestionada així com, la darrera capa, la presentació i aplicació en diferents processos.

El codi es presenta com una anàlisi de la normativa que operarà a partir del 25 de maig del 2018, el RGPD, i les consideracions que s’han de tenir en compte en cas que l’organització desitgi submergir-se en un projecte de Big Data. Així, recorden la necessitat d’acomplir amb els principis bàsics de la normativa de protecció de dades pel que fa al dret d’informació i el consentiment, lligant-se amb la necessitat d’estructurar-se una organització transparent la qual els usuaris puguin confiar a causa de la constant informació i facilitat de trobar-la en relació als seus drets garantits pel RGPD, és a dir, actualització de les finalitats les quals es recaven les dades sempre lligades a la finalitat inicial que ho varen motivar així com, en especial, informació sobre els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició així com els nous drets que s’incorporen, és a dir, limitació, portabilitat o el dret a no ser sotmès a tractaments basats únicament en decisions automatitzades individuals. També, recorda la necessitat de tenir definits i integrats dins del govern intern els principis de minimització de les dades i qualitat, a partir de la qual es recaptin únicament les dades que siguin estrictament necessàries per a l’objectiu que volem assolir i en definitiva, no demanar dades en previsió que puguin ser útils en un futur o definit textualment, dades “per si de cas”.

Fora dels principis bàsics de la normativa de protecció de dades, es recorda la necessitat de regular degudament les relacions amb tercers (encarregats del tractament) i la definició de les responsabilitats de cada agent operatiu dins d’aquest tractament, així com l’assumpció interna del concepte accountability o responsabilitat de l’entitat a implantar mesures i establiment de mecanismes interns i/o externs per avaluar la fiabilitat i poder demostrar la seva efectivitat davant les autoritats de control, així com la privacitat en el disseny (Privacy by design) traduït en la necessitat que qualsevol projecte d’aquestes característiques s’iniciï tenint en compte els principis que la legislació en la matèria estableix amb la finalitat d’evitar haver de redefinir els sistemes i processos contínuament implicant, en el seu cas, despeses associades a la implantació dels requeriments legals.

També es realitza una especial menció a les avaluacions d’impacte o AIPD, a partir de les quals s’aconsella que les organitzacions que les portin a terme abans de l’inici del tractament de dades enfocat al Big Data per tal de poder identificar els riscos associats als processos d’identificació, anàlisi i recol·lecció d’informació especialment pel que fa els processos d’anonimització de les dades i la irreversibilitat en la identificació. Es recorda que és necessari fer una avaluació de les tècniques i procediments d’anonimització per tal d’acreditar que la dissociació realitzada evita que es pugui identificar a una persona física dins del conjunt de dades o que es pugui relacionar o enllaçar la informació d’una persona física a partir de la vinculació de dos registres dins del conjunt de les dades, així com es pugui inferir qualsevol informació sobre la persona física en el conjunt. Finalment, es fa al·lusió a què, davant una conclusió negativa o de riscos als drets dels usuaris en la AIPD, l’Entitat requerirà acudir a l’autoritat de control per tal que aquesta l’assessori.

Es recomana però la realització d’un projecte pilot amb una petita mostra fictícia de dades de la qual es pugui extraure, objectivament, conclusions respecte a la viabilitat de les tècniques d’anonimització i el procediment.

Per últim, destaquem la presentació d’una taula/resum sobre les estratègies de privacitat més adequades per a cadascuna de les fases que conformen la cadena de valor de Big Data:

Més informació: Guia Big Data AEPD-ISMS Forum