El darrer 7 de març de 2019, es va publicar el Reial Decret Llei 6/2019, d’1 de març, per a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació que va modificar entre altres aspectes de les relacions laborals,  la suspensió del contracte per filiació i la reducció de jornada per a la cura de lactant.

Suspensió del contracte de treball per filiació: les modificacions principals son:

• Desapareixen les suspensions per “maternitat” i “paternitat” que són substituïdes per una nova situació; la de “naixement i cura de menor de dotze mesos”.
• S’igualen la durada i distribució de la suspensió entre ambdós progenitors.
• Passa a constituir un dret individual d’ambdós progenitors (adoptants o acollidors) i esdevé intransferible entre ells.

(more…)

El Tribunal Suprem en dues sentències consecutives, de data 28 de març i 9 d’abril, ha aclarit alguns aspectes relatius a l’exempció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) aplicable als rendiments del treball derivats de desplaçaments realitzats a l’estranger.

L’article 7, lletra p) de la Llei de 35/2006, de l’IRPF, estableix que quant un treballador es desplaça a l’estranger per realitzar treballs per una entitat no resident, pot aplicar una exempció sobre les rendes del treball, per la part proporcional del temps en que ha estat desplaçat. Aquest exempció està limitada quantitativament fins a la xifra de 60.100 euros anuals.

La controvèrsia es produïa quant els treballs realitzats a l’estranger, eren per una entitat vinculada. Fins al moment, l’Administració tributària ha vingut interpretant que en aquest cas, els serveis prestat havien de comportar una avantatge o utilitat a l’entitat destinatària. De manera que,  en els casos que els serveis prestats fossin de supervisió i control, determinava que es tractaven d’activitat genèriques que no produïen cap benefici a la filial a l’estranger o que el benefici quedava en seu de la matriu espanyola.

Els nous criteris interpretatius que estableixen les noves sentències del T.S. aclareixen aquest conceptes i fan una interpretació clara de la norma en benefici del contribuent:

• L’article 7.p), resulta aplicable als rendiments percebuts per personal laboral destinat a la prestació d’un servei en una entitat internacional situada l’estranger, sempre que els treballs es realitzin materialment fora del territori nacional i beneficiïn a una entitat internacional, amb independència que beneficiï així mateix a l’ocupador del treballador o/i a una altra o altres entitats.
• Aquest precepte no prohibeix que els treballs efectivament realitzats fora d’Espanya consisteixin en labors de supervisió o coordinació, i no reclama la norma que els viatges a l’estranger siguin prolongats o tinguin lloc de forma continuada, sense interrupcions.

En conclusió, a criteri de l’alt tribunal:

• la norma no exigeix que l’entitat estrangera sigui l’única beneficiària dels serveis realitzats a l’estranger.
• la norma permet l’exempció en cas que es tracti de treballs de supervisió i control.
• així mateix la norma no exigeix un mínim de durada de temps desplaçat.

El proppassat 14 de maig el Col·legi va celebrar la cloenda del 40è aniversari de la Comissió d’Economia de la Salut.

La relació entre la Política, l’Economia i la Salut és un dels temes crucials en l’estat del Benestar. L’economia de la salut ha procurat en els darrers anys aportar conceptes i donar instruments per millorar aquesta relació. En aquest sentit, les dues primeres taules del cicle dels “40 anys d’Economia de la salut” han analitzat de quina manera s’ha fet aquesta aportació tant als inicis de l’especialitat com avui en dia.

En l’acte de cloenda es va demanar als líders en la Política sanitària i en l’Economia que opinessin sobre quines seran les necessitats de diàleg per tal d’ajudar-nos a dissenyar el paper futur de l’economia de la salut. La consellera de Salut, Sra. Alba Vergés, va destacar en la seva intervenció el “motor econòmic i la cohesió territorial” que suposa invertir en salut.

Veure la notícia al web de la Generalitat de Catalunya fent clic aquí.

Video de l’acte

En data 5 de juliol de 2017 el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) va emetre resolució sobre la unificació del criteri d’aplicació de la Disposició Transitòria Segona, de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, sobre l’IRPF de les Mutualitats de Previsió Social.

La referida Disposició Transitòria estableix un règim transitori aplicable a les prestacions per jubilació i invalidesa derivades de contractes d’assegurances concertades amb mutualitats de previsió social les aportacions de les quals, es van realitzar amb anterioritat a l’1 de gener de 1999 i on les quotes d’aquestes no van poder ser objecte de reducció o minoració en la base imposable de l’Impost sobre la Renda dels beneficiaris.

Les mutualitats de previsió social com a entitats asseguradores que tenien la consideració d’entitats substitutòries de la Seguretat Social, eren entitats on els treballadors venien cotitzant i, un cop jubilats, percebien a través d’aquestes la seva jubilació. Aquestes mutualitats van anar desapareixent i es van anar integrant al Règim General de la Seguretat Social, fet que va suposar la alliberació del pagament de les prestacions causades o que es meritessin en el futur essent assumides pel Règim General de la Seguretat Social.

Per aquest motiu, s’estableix un règim transitori només aplicable a les mutualitats de previsió social que afecta a certs col·lectius (banca i telefonia entre d’altres) on, respecte de les aportacions realitzades a les mutualitats de previsió social amb anterioritat a l’1 de gener de 1999, o en data anterior, segons sigui el cas, podran aplicar les previsions de la Disposició Transitòria 2ª de la LIRPF,  això és, una reducció o minoració en la base imposable de l’impost, per evitar una doble tributació, si en el moment de realitzar les aportacions no van poder ser objecte de reducció o minoració de la base imposable.

En el cas que no es pugui acreditar la quantia concreta de les aportacions realitzades que no hagin pogut esser objecte de reducció o minoració, la norma preveu que s’integrarà com a rendiment del treball només el 75% de la part proporcional de la pensió que correspongui a les aportacions a la Mutualitat. Mentre que sobre la part de la pensió derivada d’aportacions realitzades amb posterioritat a aquesta data no gaudiran de reducció alguna i haurà d’integrar-se al 100%.

El passat 25 d’abril va tenir lloc la 10a. Jornada d’Auditoria del Sector Públic, organitzada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya. Aquesta jornada ha esdevingut un punt de trobada anual entre els professionals de l’auditoria, els òrgans de control i els gestors, per compartir i debatre els aspectes vinculats a la transparència i l’auditoria del sector públic.

En aquesta edició de la Jornada, va participar-hi el nostre soci Pere Ruiz, presentant una ponència conjunta amb Baldomero Rovira, Interventor General de l’Ajuntament de Reus, sobre els dubtes que estan plantejant-se per l’aplicació de les auditories a les entitats dependents dels ens locals, en el marc de RD 424/2107.

Després de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l‘impost sobre els actius no-productius de les persones jurídiques el 12 de maig del 2017, i de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat per part del govern espanyol, el passat 28 de febrer el Tribunal Constitucional va publicar la Sentència 28/2019 en relació a l’esmentat recurs.

Tot i que la resolució del Tribunal Constitucional és favorable a la constitucionalitat de l’impost, el govern de la Generalitat de Catalunya ha publicat el Decret Llei 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques modificant alguns preceptes de la norma, la qual queda determinada de la següent manera.

Tal i com s’explica en l’exposició de motius de la Llei, l’Impost té com a objecte gravar els béns no-productius situats a Catalunya que formin part de l’actiu de les persones jurídiques i entitats i no estiguin afectes a l’activitat econòmica de la pròpia empresa.

El fet imposable de l’Impost és la mera tinença dels següents actius no productius situats a Catalunya i determinats drets que recauen sobre aquests béns que formen part de l’actiu del subjecte passiu:

• Béns immobles
• Vehicles de motor amb potència igual o superior a 200CV
• Embarcacions de lleure
• Aeronaus
• Objectes d’art i antiguitats amb un valor superior al que estableix la Llei del patrimoni històric.
• Joies

La pròpia llei estipula en quins supòsits els actius esmentats es consideren no-productius a efectes de l’Impost:

• Actius cedits gratuïtament als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d’entitats participades per qualsevol d’ells i que els destinen totalment o parcialment a l’ús privat.
• Actius cedits onerosament als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o persones vinculades directament o indirectament que els destinen totalment o parcialment a l’ús privat, amb excepció que se’n pagui el preu de mercat o que treballin de manera efectiva a l’empresa rebent per això una retribució superior al preu de cessió.
• Actius no afectats per cap activitat econòmica, amb excepció del béns no-productius amb un preu d’adquisició inferior a l’import dels beneficis no distribuïts el mateix any d’adquisició de l’actiu i els deu anys anteriors

Són subjectes passius, a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general. En qualsevol cas, el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil. Els béns immobles de les administracions públiques i els organismes i entitats de dret públic, fundacions i en general de les entitats sense ànim de lucre, estaran exempts sempre que es destinin de forma exclusiva a llurs finalitats pròpies no lucratives.

La base imposable de l’Impost està constituïda per la suma dels valors corresponents a tots els actius improductius valorats, en el cas dels immobles pel seu valor cadastral, i en la resta de béns pel valor de mercat en la data de meritació.

La quota íntegra de l’Impost es calcula per l’aplicació a la base liquidable d’uns tipus progressius situats entre el 0,21% i el tipus màxim del 2,75%.:

Els contribuents obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés corresponent, ho hauran de fer entre l’1 i el 30 del següent mes de juny posterior a la data de meritació de l’impost, per via telemàtica a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya, si bé el model de l’autoliquidació encara ha de ser aprovat per ordre del conseller competent.

D’altra banda, pel que fa a la liquidació dels exercicis 2017, 2018 i 2019, les autoliquidacions corresponents s’hauran de presentar entre 1’1 d’octubre i el 30 de novembre de 2019.

Des del 12 de maig de 2019 ja es troba en vigor el Real Decret Llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball. La norma que ha modificat l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors ha establert l’obligatorietat d’enregistrar l’inici i finalització de la jornada de treball.

L’enregistrament de les hores de treball es pot realitzar de diferents formes, ja siguin manuals, digitals o tecnològiques. Una de les formes que es proposen és el fitxatge mitjançant l’empremta dactilar del treballador.

L’empremta dactilar, com preveu l’article 4.14 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), és una dada personal obtinguda a partir d’un tractament tècnic específic, referent a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d’una persona física que permeten o confirmen la identificació única de l’esmentada persona. L’empremta dactilar és una categoria especial de dada personal. En aquest sentit, el tractament d’aquesta dada personal requereix no només la concurrència d’una de les bases jurídiques establertes a l’article 6 del RGPD sinó que, a més, haurà de concórrer alguna de les excepcions establertes a l’article 9.2 del RGPD. Pel que respecta a l’article 6 del RGPD, les bases jurídiques són les previstes al punt 1 lletra c) consistent en el tractament necessari pel compliment d’una obligació legal aplicable al responsable del tractament, concretament l’obligació d’enregistrar la jornada de treball del treballador. Amb relació a les excepcions previstes a l’article 9.2 del RGPD, encaixa la circumstància establerta a la lletra b) de l’esmentat punt 2 de l’article del RGPD que estableix que el tractament és necessari pel compliment d’obligacions i l’exercici de drets específics del responsable del tractament o del interessat en l’àmbit del Dret Laboral, en la mesura en que així ho autoritza el Dret de la Unió o dels Estats Membres. En consonància, no cal el consentiment del treballador per a la utilització de l’empremta dactilar del mateix per la finalitat de control horari. No obstant, sí que aplica  l’obligatorietat de facilitar al treballador la informació prevista a l’article 13 del RGPD pel que respecta al tractament d’aquesta dada personal.

Per tal d’aplicar l’empremta dactilar com control horari cal preveure l’aplicació del principi de minimització de dades previst a l’article 5.1 lletra c) del RGPD. L’esmentat principi estableix que les dades han de ser adequades, pertinents i limitades al tractament necessari en relació als fins pels quals són tractades.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha assenyalat a les seves preguntes freqüents (FAQS), de forma prèvia a l’entrada en vigor del control horari i considerant la sentència de 4 de març de 2010 de l’Audiència Nacional, que el sistema que s’utilitzi no incorpori la dada de l’empremta dactilar, sinó únicament el relacionat amb un identificador numèric obtingut a partir de la mateixa que s’emmagatzema en les targetes de proximitat dels empleats. L’Agència, en consonància amb l’esmentada sentència, aclareix que el lector generarà l’identificador número de l’empremta que ha de correspondre amb el de la targeta, entenent-se que s’ha produït l’accés al lloc de treball com a  conseqüència de la coincidència entre l’identificador generat i el que consta a l’empremta.

A diferència de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades va resoldre, de forma prèvia a l’entrada en vigor del control horari, al dictamen CNS 63/2018 que l’ús de l’empremta dactilar pel control horari exigeix la realització d’una avaluació d’impacte referent a la protecció de dades per aplicació del principi de minimització. En aquest sentit, a l’esmentat dictamen l’Autoritat va assenyalar que la protecció de dades des del disseny establerta a l’article 25.1 del RGPD i el principi de minimització (article 5.1 lletra c) del RGPD) obliguen a escollir la tecnologia que resulti menys intrusiva. En aquest sentit, el principi de minimització de dades comporta que si es pot aconseguir la finalitat sense tractar dades de categories especials, ha de prevaldre aquesta opció front la que utilitza la dada de categoria especial.

Es fa notar que la Commission Nationale de l’informatique et des libertés (CNIL), autoritat de control de protecció de dades francesa, i Garante per la protezione dei dati personali, l’autoritat de control italiana, no han admès la utilització de les dades biomètriques com a sistema generalitzat de control horari dels treballadors per part de l’empresari.

Si l’empresa o entitat es troba dins l’àmbit d’actuació de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, per aplicació de l’article 3 de la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, haurà de realitzar l’avaluació d’impacte per utilitzar l’empremta dactilar del treballador pel control horari per tal d’avaluar tant la legitimitat del tractament i la seva proporcionalitat, com la determinació dels riscos existents i les mesures per mitigar-los.

L’Avaluació d’Impacte de Protecció de Dades (en endavant, l’AIPD) és una eina de caràcter preventiu que ha de realitzar el responsable del tractament amb caràcter previ a la posada en marxa d’un tractament de dades que comporti un alt risc pels drets i llibertats dels interessats o en aquells tractaments de dades iniciats amb anterioritat a la data d’aplicació del Reglament (UE) 679/2016, de Protecció de Dades Personals (RGPD), quan el resultat de l’anàlisi de riscos indiqui que el tractament presenta un alt risc pels drets i llibertats dels interessats, segons la normativa, el risc es veurà augmentat quan s’utilitzin noves tecnologies.

L’objectiu de l’AIPD és poder identificar, avaluar i gestionar els riscos a què estan exposades les seves activitats de tractament, amb la finalitat de preservar els drets i llibertats de les persones físiques. Aquesta obligació està en consonància amb el principi de privacitat, que contempla analitzar un tractament des de la seva fase de disseny i garantir una adequada gestió dels riscos, a més de complir amb els principis de necessitat i proporcionalitat.

En quins casos s’ha de realitzar una AIPD?

Per determinar l’obligatorietat de realitzar una AIPD cal valorar si l’activitat de tractament s’inclou en un dels següents supòsits definits en l’article 35 del RGPD:

• Avaluació sistemàtica i exhaustiva d’aspectes personals d’una persona física, com l’elaboració de perfils.
• Tractaments a gran escala de dades de categories especials o relatives a condemnes o infraccions penals.
• Observació sistemàtica a gran escala d’una zona d’accés públic.
• Les Autoritats de Control publicaran un llistat dels tipus d’operacions de tractament que requereixin AIPD. Recentment, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ApdCat) i l’Autoritat Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) han publicat el llistat de tipus de tractaments de dades que requereixen AIPD, basant-se en els nou criteris definits en les “Directrius sobre Avaluació d’Impacte en matèria de protecció de dades del Grup de l’article 29 WP 248”, el llistat complementa els nou criteris i n’afegeix dos més. Les Autoritats defineixen que serà necessari realitzar una AIPD quan compleixin amb dos o més criteris del següent llistat orientatiu:

1. Tractaments que impliquin perfilat o valoració de subjectes en tots els àmbits de la vida de l’interessat.
2. Tractaments que impliquin la presa de decisions automatitzades o que contribueixin en gran mesura a la presa d’aquestes decisions, incloent qualsevol tipus de decisió que impedeixi a un interessat exercir un dret o tenir accés a un bé o un servei o formar part d’un contracte.
3. Tractaments que impliquin l’observació, monitorització, supervisió, geolocalització o control de l’interessat de forma sistemàtica i exhaustiva, inclosa la recollida de dades i metadades a través de xarxes, aplicacions o en zones d’accés públic, així com el processament d’identificadors únics que permetin la identificació d’usuaris de serveis de la societat de la informació com poden ser els serveis web, TV interactiva, aplicacions mòbils, etc.
4. Tractaments que impliquin l’ús de categories especials de dades, dades relatives a condemnes o infraccions penals o dades que permetin determinar la situació financera o de solvència patrimonial o deduir informació sobre les persones relacionada amb categories especials de dades.
5. Tractaments que impliquin l’ús de dades biomètriques amb el propòsit d’identificar de manera única a una persona física.
6. Tractaments que impliquin l’ús de dades genètiques per a qualsevol fi.
7. Tractaments que impliquin l’ús de dades a gran escala.
8. Tractaments que impliquin l’associació, combinació o enllaç de registres de bases de dades de dos o més tractaments amb finalitats diferents o per responsables diferents.
9. Tractaments de dades de subjectes vulnerables o en risc d’exclusió social, incloent dades de menors de 14 anys, majors amb algun grau de discapacitat, discapacitats, persones que accedeixen a serveis socials i víctimes de violència de gènere, així com els seus descendents i persones que estiguin sota la seva guàrdia i custòdia.
10. Tractaments que impliquin la utilització de noves tecnologies o un ús innovador de tecnologies consolidades, incloent la utilització de tecnologies a una nova escala, amb un nou objectiu o combinades amb altres, de manera que suposi noves formes de recollida i utilització de dades amb risc pels drets i llibertats de les persones.
11. Tractaments de dades que impedeixin als interessats exercir els seus drets, utilitzar un servei o executar un contracte, com ara tractaments en què les dades han estat recopilades per un responsable diferent al que els va a tractar i és d’aplicació alguna de les excepcions sobre la informació que s’ha de proporcionar als interessats segons l’article 14.5 (b, c, d) de l’RGPD.

Podeu revisar els llistats publicats als següents links que redirigeixen als llocs web de les Autoritats de control:

Lista DPIA

Listado AEPD

La disposició addicional cinquena de la Llei del Mercat de Valors, text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2015, de 23 de desembre, estableix que la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia, cadascun en l’àmbit de la seva supervisió, aprovaran codis de conducta que continguin les regles específiques a les que s’hauran d’ajustar les inversions financeres temporals que facin les fundacions, establiments, institucions i associacions sense afany de lucre, col·legis professional, fons de promoció d’ocupació, mútues d’assegurances, mutualitats de previsió social, mútues col·laboradores de la Seguretat Social i, en el seu cas, la resta d’entitats subjectes a tipus reduïts de l’Impost sobre Societats.

En desenvolupament d’aquest mandat, el 20 de novembre de 2003 el Consell de la Comissió Nacional del Mercat de Valors va adoptar un acord pel qual es va aprovar el contingut mínim del Codi de conducta per a les fundacions i altres entitats sense ànim de lucre.

Transcorreguts més de 15 anys des de l’aprovació del codi de conducta esmentat, un període en el que s’han produït canvis normatius i en el funcionament dels mercats molt rellevants en diversos aspectes, àdhuc els que han afectat a la normativa comptable, es va considerar raonable procedir a la seva actualització i, amb aquest objectiu, el Consell de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, en la reunió del dia 20 de febrer de 2018, va aprovar un nou codi de conducte relatiu a les inversions de les entitats sense afany de lucre que substitueixi a l’aprovat pel propi Consell l’any 2003.

En aquest enllaç podreu consultar un quadre comparatiu entre ambdues normes