Els passats dies 3 i 4 d’octubre va tenir lloc, a Badajoz, el Primer Congrés de Control Intern Local (CCIL). El congrés va ser un punt de trobada per als responsables de control intern del sector públic local, amb més de 400 participants d’arreu de l’Estat, en el qual es va debatre i analitzar amb profunditat sobre les conseqüències de l’aplicació del nou marc de Control Intern derivat del RD 424/2017.
Davant la rellevància de la temàtica tractada i el compromís de Faura-Casas com a col·laboradors dels òrgans interventors locals, vàrem participar activament en el Congrés, com a empresa patrocinadora. Així mateix, una representació del nostre equip es va desplaçar fins a Badajoz per participar de les ponències, una de les quals va ser desenvolupada pel nostre soci, Pere Ruiz, en què va exposar una metodologia per l’avaluació de riscos en les entitats locals.
A principis de setembre, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), conjuntament amb la intervenció General de la Seguretat Social, va publicar un informe relatiu als “Principals resultats de Control en matèria de contractació pública conforme a l’Art. 332.11 de la LCSP”.
L’article 332.11 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) estableix que la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) i “els òrgans equivalents a nivell autonòmic i local, remetran anualment a l’Oficina Independent de Regulació i supervisió de la contractació (OIRESCON) un informe global, que es farà públic dins el mes següent a la seva recepció, amb els resultats més significatius de la seva activitat de control en la contractació pública”.
Arran de la publicació del Reial decret llei 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, s’ha regulat el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que es realitzarà de l’1 al 30 de juny de cada any.
Excepcionalment, per als períodes ja meritats (2017, 2018 i 2019), s’haurà de liquidar entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre de 2019. La presentació es realitza de forma telemàtica a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.
El passat dimecres, 18 de setembre, va tenir lloc el Dinar-Col·loqui “Servei Català de Salut: Pla d’acció 2019-2020”; organitzat per la Comissió d’Economia de la Salut (CEC), a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
El Catsalut ha elaborat un ambiciós Pla d’acció 2019-2020 amb un ampli ventall d’actuacions que afecten a tot el sistema sanitari català.
El director del Servei va presentar les línies generals del Pla i es va dialogar sobre les actuacions concretes, amb especial interès sobre els aspectes econòmics.
L’acte va ser presentat i moderat pel Sr. Lluis Bohigas, President de la Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i va comptar amb la participació del Dr. Adrià Comella, Director del Servei Català de Salut (CatSalut), com a ponent.
El soci fundador de Faura-Casas, Joan B. Casas, ha publicat a La Vanguardia l’article Els EUA, la Xina, Europa
“Els últims mesos, i malgrat les bones paraules de les cimeres d’Osaka i Biarritz, han estat marcats per la pugna entre els Estats Units i la Xina en forma de guerra comercial, és adir, dificultant via increment d’aranzels i altres decisions administratives el comerç entre les dues principals economies del món. La importància d’aquesta guerra comercial està afectant el creixement mundial i la possibilitat d’una recessió és cada vegada més propera.”
Es pot llegir l’article complet al següent enllaç:
‘Els EUA, la Xina, Europa’, article de Joan B. Casas
L’Agència Española de Protecció de Dades ha publicat una Nota Tècnica on es faciliten directrius en relació al deure d’informar i altres mesures de responsabilitat proactives orientades a les entitats involucrades en el desenvolupament, distribució i explotació d’aplicacions mòbils de l’àmbit de l’educació, l’activitat física, el benestar i la salut.
Les conclusions d’aquesta nota giren entorn a dos grans temes, d’una banda el compliment del deure d’informació i, d’altra banda, la regulació de la relació entre el responsable del tractament de les dades i el proveïdor que ha contractat per encarregar-li el desenvolupament i/o l’explotació de l’aplicació, permetent-li d’aquesta manera l’accés a dades personals.
En quant al deure d’informació, l’AEPD senyala que hi ha diversos aspectes als quals els responsables del tractament han de prestar especial atenció per tal de garantir el compliment de la normativa i la seguretat de les dades personals dels interessats. Un dels aspectes rellevants és que la informació que es proporciona a l’interessat sobre el tractament de les seves dades ha d’estar disponible tant a l’aplicació com a la tenda d’aplicacions. D’aquesta manera es garanteix que l’interessat tingui accés a la informació tant abans de comprar l’aplicació com durant el seu ús.
L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) publicava en la seva pàgina web, el passat 4 de juny d’enguany, una sèrie de consideracions que aclareixen diversos aspectes sobre les condicions exigides en els processos de contractació d’auditors.
Com a consideració general l’ICAC, en tractar-se de processos de licitacions de diverses entitats, entre les quals es troben algunes integrants del sector públic, assenyala que resulta convenient aclarir l’àmbit de la normativa en què s’ha d’emmarcar el treball d’auditoria dels comptes anuals d’una determinada entitat, en funció de la seva naturalesa pública o privada i, per tant, el règim jurídic al qual es troba subjecte el treball, el que permet diferenciar entre el que podria denominar-se “auditoria mercantil” i “auditoria pública”.
Referent a això, cal ressaltar la diferència dels diferents àmbits normatius en els quals es desenvolupen, d’una banda, l’activitat d’auditoria de comptes anomenada “auditoria mercantil”, que es troba regulada per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes (en endavant, LAC), i la seva normativa de desenvolupament, entre les que es troben les normes tècniques d’auditoria publicades a aquest efecte per l’Institut de Comptabilitat d’auditoria de Comptes.
Els que ens dediquem a l’assessorament legal sovint hem d’explicar per què hi ha la necessitat de tenir una normativa en matèria de protecció de dades, amb tota la càrrega que implica d’obligacions, conceptes jurídics i sancions. Aquesta necessitat legal s’explica de forma entenedora per la necessitat de garantir el dret a la intimitat personal, de manera que la persona pugui tenir sempre un control sobre les seves dades de caràcter personal i evitar que se’n faci un mal ús. I això passa inevitablement per l’establiment d’obligacions a les organitzacions que recullen i tracten dades.
Imaginem ara que aquest control que la normativa reconeix a les persones no s’hagi d’articular a través d’un procediment d’exercici de drets, que pot trigar més d’un mes a resoldre’s; imaginem, per exemple, que la persona no hagi de fer una sol·licitud per verificar, rectificar les seves dades o suprimir-les en les seves relacions amb una determinada organització o administració pública, sinó que pugui exercir aquest control sense que aquesta organització hagi de rebre la seva sol·licitud ni contestar-la. Imaginem que la persona pot exercir un control directe sobre les seves pròpies dades, amb qui compartir-les i de quina manera, amb garanties de seguretat i legalitat. No ens cal imaginar gaire més, perquè això és el que planteja el model d’identitat digital autogestionada que acaba de presentar la Generalitat de Catalunya, anomenat IdentiCAT, el primer impulsat des del sector públic a Europa.
El proper dia 30 de setembre finalitza el termini per presentar les següents declaracions:
Model D4: Memòria anual relativa al desenvolupament de la inversió en societats espanyoles amb participació estrangera en el seu capital i sucursals.
Quan un tractament, per la seva naturalesa, abast, context o fins suposi un alt risc pels drets i llibertats de les persones físiques, especialment quan s’utilitzin noves tecnologies, el responsable de tractament haurà de realitzar una avaluació de l’impacte en la protecció de dades (AIPD), que avaluï l’origen, la naturalesa, la particularitat i gravetat del risc.
Ara bé, quins són els criteris que regeixen per determinar si cal realitzar una AIPD en un tractament de dades personals? En l’article titulat “Les autoritats de control han publicat els llistats orientatius del tipus de tractaments que requereixen una AIPD” s’explicaven els casos en què tant la normativa en matèria de protecció de dades, com les autoritats de control determinen que cal realitzar una AIPD. Podeu revisar l’article fent clic al següent enllaç: Les Autoritats de Control han publicat els llistats orientatius dels tipus de tractaments que requereixen una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades (more…)