“Les empreses han d’estrènyer aliances amb clients i proveïdors per incrementar la competitivitat”. Article publicat per Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, al Diari de Sabadell, 4 i 5 de juliol de 2020.

Podeu llegir l’article al següent enllaç:

https://www.faura-casas.com/wp-content/uploads/2020/07/Diari_de_Sabadell.pdf

“La solidaritat no és un terme aplicable exclusivament a la política econòmica, sinó que abasta tots els àmbits de l’activitat humana”. Article publicat per Joan B. Casas, soci fundador de Faura-Casas, a El Punt Avui, 2 de juliol de 2020

Podeu llegir l’article al següent enllaç:

https://www.faura-casas.com/wp-content/uploads/2020/07/El_Punt_Avui_JoanB-Casas.pdf

“No podem quedar-nos en declaracions d’intencions i bons propòsits, cal interioritzar i exterioritzar la pràctica de la Integritat individualment i corporativament, amb accions concretes internes i externes, coherents i exemplars”. Article publicat per Daniel Faura, soci fundador de Faura-Casas, a VIA Empresa, 3 de juliol de 2020.

Podeu llegir l’article al següent enllaç:

https://www.viaempresa.cat/opinio/faura-rse-narrativa-accions_2127410_102.html

Els proppassats dies 2 i 3 de juliol es va celebrar la 30a edició del Fòrum de l’Auditor/ 1a trobada virtual Professional, organitzat pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, sota el lema  “Tornarem a trobar-nos”, amb el recolzament de Faura-Casas, entre d’altres.

Durant el Fòrum van tenir lloc diverses sessions plenàries i sessions tècniques de temes d’actualitat. Una de les sessions, sota el títol «On posarem el focus en la comptabilitat del 2020?», va ser moderada pel nostre soci, Pere Ruiz, també membre del Consell Directiu del CCJCC.

Així mateix, Enrique de Fez, Gerent de Faura-Casas,  va participar com a ponent en la sessió «Firmes d’auditoria i gestió de la pandèmia: Transformació digital, canvis i oportunitats». Us convidem a llegir l’entrevista realitzada en relació amb les experiències i aprenentatges en què la crisi de la COVID-19 ens ha fet replantejar moltes coses per la gestió de la pandèmia.

El Manual recull les aportacions de 25 experts en matèria d’auditoria i comptabilitat que donen compte dels desafiaments i reptes amb què es troben els professionals de l’auditoria que exerceixen el seu treball en les entitats públiques.

Capítol 15. «Ingresos fiscales» i 16. «Ingresos por transferencias nacionales y europeas» realitzats pel nostre soci Pere Ruiz Espinós.  

Ja el podeu adquir! Faura-Casas ha participat com a expert i patrocinador!

El proppassat dimarts 14 de juliol la nostra gerent de Serveis Jurídics, Caterina Bartrons, i l’assessor jurídic de La Unió, Josep Maria Bosch, van fer una nova sessió de petit format adreçada a Hospitals Comarcals i Clíniques en què han participat representants d’arreu del territori – des de la Vall d’Aran fins a les Terres de l’Ebre. Des del Codi Tipus seguim al costat de les entitats sanitàries i socials en moments excepcionals, també en format virtual!

Per evitar rebre comunicacions de l’AEAT en període de vacances, i evitar problemes en la gestió i recepció de les mateixes, els contribuents que estan donats d’alta a la Direcció Electrònica Habilitada (DEH) i reben les seves notificacions d’Hisenda per via telemàtica -ja sigui de manera obligatòria o voluntària- poden sol·licitar, a través del web de l’Agència Tributària, un total de 30 dies a l’any en què Hisenda no podrà emetre notificacions al contribuent. Són els anomenats “dies de cortesia” o “vacances fiscals”.

Els trets fonamentals d’aquestes “vacances fiscals” són els següents:

• El número màxim de dies que es poden assenyalar son 30 dies en cada any natural.
• Els ‘dies de cortesia’ s’han de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació al començament del període desitjat.
• El retard en la notificació derivat dels ‘dies de cortesia’ designats per l’obligat tributari, es considerarà dilació del procediment no imputable a l’Administració, si bé haurà de quedar acreditat que la notificació podia haver-se posat a disposició de l’obligat tributari en la data seleccionada per a ell.

El tràmit s’haurà de realitzar accedint a la seu electrònica de l’Agència Tributària:

Seu electrònica Agència Tributària

El fet que ens trobem en situació excepcional de pandèmia no pot aturar la tasca que tenen atribuïda les autoritats de control a l’hora de salvaguardar el dret a la protecció de dades. Per això, continuant amb la seva política d’elaboració de guies sectorials, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha publicat aquest juny passat una Guia de Protecció de Dades per a Pacients i Usuaris dels Serveis de Salut. No cal dir que, per la transcendència social i la sensibilitat de les dades de salut, que no parem de generar d’ençà que naixem i fins al dia de la nostra mort, aquesta guia està destinada a captar tota la nostra atenció.

De seguida que comencem a llegir, comprovem que, en contra de les expectatives, no conté sorpreses ni solucions a dubtes d’interpretació. De fet, la guia no es planteja introduir canvis o abordar qüestions doctrinals complicades, sinó simplement recordar de forma entenedora i sistemàtica un seguit d’aspectes claus relatius als drets dels pacients i usuaris dels serveis de salut i sobre les dades de salut en general. Per això, el format és el de preguntes i respostes, com en unes FAQs, amb una redacció apta per a no juristes.

Des d’un primer moment, la guia ens explica què és una dada de salut, i ens aclareix que el CIP (el codi del pacient) també ho és. També apareix la qüestió de la història clínica, que es planteja també com a un dret del pacient, que és el veritable titular de les dades que s’hi consignen i no pas el centre o el professional. Perquè el dret a la protecció de dades del pacient s’expressa en una multiplicitat de drets: el dret a ser informats sobre el tractament de les dades, però també el dret d’accés a les dades i a la història clínica (llevat les anotacions subjectives dels professionals) i els drets de portabilitat, limitació, oposició, rectificació i supressió. Per al cas que no s’atenguin aquests drets, el pacient o usuari dels serveis de salut sempre podrà adreçar-se directament al Delegat/da de Protecció de Dades de l’entitat o a l’APDCAT.

Com a novetat més significativa, l’APDCAT aborda per primer cop en un sol apartat aquelles comunicacions de dades realitzades com a conseqüència de les mesures i regulacions extraordinàries adoptades en la lluita contra la COVID-19. Són casos vinculats a la declaració obligatòria de malaltia i als brots epidèmics, i preveuen comunicacions al centre de treball o escolar o a persones relacionades, sense haver de comptar amb el consentiment de la persona afectada. L’APDCAT declara que totes aquestes comunicacions són necessàries i estan legitimades, com també és lícit que la Generalitat de Catalunya faci servir una app per recollir dades de la ciutadania en relació amb la COVID-19. No seria legal, però, que s’establís una obligació ciutadana de contestar aquestes enquestes.

Finalment, la guia respon algunes qüestions bàsiques relatives a tractaments de dades de salut en l’àmbit administratiu, de la recerca, de la docència i de la salut laboral. Són qüestions totes elles que no podem obviar. 

Com a anècdota, val a dir que la guia es pronuncia sobre un tema antic i relativament polèmic, que és el de si el centre assistencial pot proporcionar informació sobre el número d’habitació a les visites dels pacients. En aquest cas, l’APDCAT adopta una solució força de sentit comú i no gaire diferent al que ja havien dit d’altres autoritats: a menys que hi hagi una autorització expressa del pacient, només es podrà donar aquesta informació a les persones que acompanyin el pacient durant el procés assistencial.

En definitiva, ens trobem amb una guia escrita amb llenguatge planer i fàcil comprensió adreçada a la ciutadania en general (més enllà dels professionals del sector) que pot contribuir a caracteritzar el dret de la protecció de dades en l’àmbit sanitari.

El proppassat 16 de juliol es va publicar la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

La mateixa norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’absentaran dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Aquest precepte va anar incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.). A la pràctica, suposava que l’article quedés reduït, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.

Aquesta nova norma justifica que s’elimini aquesta modalitat d’acomiadament, al·ludint a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).

En l’exercici 2020 s’ha derogat dues vegades aquest tipus d’acomiadament. Ara la Llei deroga tant l’article 52 d de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, amb el qual fa en el mes de febrer s’havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (amb la qual cosa la derogació ja data de l’20 de febrer). Aquesta norma ja fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política” la derogació, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu. És per aquest motiu que ara una gran part del preàmbul de la Llei 1/2020 tracta de justificar que l’adequació de l’ús d’un Reial decret llei: “en cap cas va constituir un ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional”.

Així doncs, finalment, amb major o menor fortuna queda derogada aquesta modalitat d’acomiadament justificat, basat en faltes d’assistència, que tanta controvèrsia ha tingut en els últims anys.

Afegim un nou capítol en la particular relació entre Europa i els Estats Units d’Amèrica en la protecció de les dades personals. Recordem que l’any 2015, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va invalidar l’antic marc de transferències internacionals de dades entre UE-EEUU, anomenat Safe Harbor (Port Segur), a l’entendre que no oferia suficient protecció. Durant l’impàs que va durar un any, l’única alternativa per realitzar transferències internacionals era l’ús de les denominades “Clàusules Contractuals Tipus” de la Comissió Europea (SCC) fins que al 2016 s’aprovés un nou marc de transferències internacionals de dades entre UE-EEUU, anomenat Privacy Shield (Escut de privacitat). El Privacy Shield esmenava els anteriors problemes en la seguretat de les dades i tornava a facilitar les transferències internacionals de manera senzilla entre els operadors d’UE i EEUU.

Ara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea torna a invalidar la Decisió de l’Escut de Privacitat (Privacy Shield), en la Sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 16 de juliol de 2020, en el cas C-311/18. La decisió del TJUE dona resposta a la petició de decisió prejudicial plantejada per la High Court Irlandesa, en la que es plantejava la qüestió de validar les Clàusules Contractuals Tipus (SCC) i l’Escut de Privacitat (Privacy Shield), atès que s’argumentava que l’accés per part de les autoritats públiques dels EEUU a les dades transferides no respectaven els drets fonamentals, i era contrari a les exigències del RGPD. En concret, el TJUE assenyala que:

• De l’examen de la Decisió de la Comissió 2010/87, de 5 de febrer de 2010, relativa a les clàusules contractuals tipus per a la transferència de dades personals als encarregats del tractament establerts en tercers països, determina la inexistència de cap element que pugui afectar la validesa. Ara bé, afegeix que s’haurà d’analitzar per part del responsable del tractament cas per cas, i serà valida sempre que incloguin mecanismes efectius que permetin garantir a la pràctica que el nivell de protecció exigit en el RGPD es respecta.

• De l’anàlisi realitzat al principal mecanisme per a les transferències de dades entre UE-EEUU, l’Escut de Privacitat (Privacy Shield), el TJUE determina que no és efectiu i no assegura la privacitat dels ciutadans europeus.

Per una banda, la limitació a la protecció de dades que deriva de la normativa interna d’EEUU, relativa als accessos i l’ús per part de les autoritats d’EEUU són considerats contraris al principi de proporcionalitat, assentat en el RGPD. Degut a què els programes de vigilància no es limiten al tractament de les dades estrictament necessàries.

I per altra banda, el TJUE considera que el Privacy Shield no garanteix la tutela judicial efectiva. En la Sentència declara que el mecanisme del Defensor del Poble, contemplat en la Decisió de l’Escut de Privacitat, no proporciona als interessats una via de recurs davant d’un òrgan que ofereixi garanties substancialment equivalents a les exigides en el Dret de la Unió, que assegurin la independència del Defensor del Poble i que el facultin a adoptar decisions vinculants respecte als serveis d’intel·ligència americans.