El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals modifica la seva interpretació i accepta recursos especials en matèria de contractació contra la classificació de les ofertes, sempre que estiguin realitzades per l’òrgan de contractació.

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ha considerat, tradicionalment,  com a acte de tramiti no qualificat (i, per tant, no subjecte a un hipotètic recurs especial) la classificació de les ofertes, tant com si aquest acte  el realitza la mesa de contractació com el propi òrgan de contractació.

Malgrat aquesta tradicional interpretació, i a partir de la resolució 174/2021, el Tribunal modifica el seu de criteri i entén que és susceptible de recurs la classificació d’ofertes quan la realitza el propi òrgan de contractació, criteri que consolida en la resolució 421/2021 Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, determinant que,

La resolució recorreguda de 30 de setembre de 2020 és un acte de l’òrgan de contractació que classifica les ofertes i a l’emanar de el mateix òrgan de contractació, considerem que sí que decideix indirectament sobre l’adjudicació, en concret, sobre a favor de què licitador ha d’efectuar-se , previ compliment del determinat en l’article 150.2, determinació que es la fa a si mateix aquest òrgan, el que exclou, en principi, la possibilitat que l’òrgan de contractació es separi de la seva pròpia declaració de voluntat, que és el que determina que aquesta mateixa classificació realitzada per la taula no es consideri acte de tràmit qualificat.

EL proppassat 17 de maig es va implementar a l’oficina virtual de sistema Xarxa l’opció de sol·licitud d’ampliació de la moratòria per a institucions hospitalàries.

Origen de la moratòria

L’origen del deute es deu als problemes de finançament per apuntalar el sistema sanitari durant la dècada dels 80 i part de la dels 90. Durant anys, enfront de la precarietat dels seus comptes, els responsables sanitaris van preferir prioritzar els pagaments als seus empleats i proveïdors que a les obligacions amb la Seguretat Social.

El Govern va implantar amb la Llei 41/1994, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 1995, una moratòria per aquest forat i la condonació dels recàrrecs i interessos. A canvi, s’assegurava els pagaments anuals dels següents exercicis. L’ajornament, que tenia un període de deu anys s’ha anat prorrogant a cada nou pressupost.

A qui va dirigit?

A les institucions sanitàries la titularitat de les quals les administracions públiques o institucions públiques o privades sense ànim de lucre, acollides a la moratòria que preveu la disposició addicional trentena de la Llei 41/1994, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 1995 i que pretenguin sol·licitar l’ampliació de la carència i la moratòria que tinguin concedides sempre que així ho hagi recollit la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat per a aquest any o, en el seu defecte, una disposició amb rang legal que així ho prevegi.

La disposició addicional seixanta-quatrena dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, fa referència a la pròrroga de la moratòria, en què s’estableix la possibilitat per a les entitats esmentades anteriorment de sol·licitar l’ampliació de la carència concedida a vint-anys, juntament amb la ampliació de la moratòria concedida fins a un màxim de deu anys amb amortitzacions anuals.

Ara, a través del servei Online de la pàgina web de la Tresoreria General de la Seguretat Social es simplifica el procés per sol·licitar l’ampliació d’aquesta moratòria prevista en els últims pressupostos generals de l’Estat aprovats per a l’any 2021.

Forma de sol·licitar-lo

A través de la pàgina web de la Seguretat Social, acreditant la identificació mitjançant certificat digital de l’entitat, es realitza una sol·licitud mitjançant registre electrònic, sol·licitant l’ampliació de la moratòria, en la qual cosa només cal adjuntar:

– Nombre d’expedient de la moratòria concedida

– Beneficiari de la moratòria (Raó social, NIF i CCC).