L’ús del fraccionament de la contractació amb l’objectiu de beneficiar-se del règim jurídic dels contractes menors s’ha convertit en una pràctica que, conscients de la seva il·licitud, està sent penalitzada com una modalitat peculiar del delicte de prevaricació.

 No obstant això, considerem important destacar que, no tota irregularitat administrativa constitueix una activitat delictiva. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha subratllat reiteradament que:

“El delicte de prevaricació no intenta substituir la Jurisdicció Contencioso-Administrativa en la seva tasca genèrica de control del sotmetiment de l’actuació administrativa a la Llei i al Dret, sinó de sancionar supòsits-límit en què la posició de superioritat que proporciona l’exercici de la funció pública s’utilitza per imposar arbitràriament el mer caprici de l’Autoritat o Funcionari, perjudicant el ciutadà afectat (o als interessos generals de l’Administració Pública) en un injustificat exercici d’abús de poder. No és la mera il·legalitat sinó l’arbitrarietat el que se sanciona.”

Així doncs, la línia que distingeix la irregularitat administrativa de l’activitat delictiva resideix en el fet que el Codi Penal castiga l’arbitrarietat de la decisió. La il·legalitat per si sola no és suficient; la sanció es dirigeix cap a aquells casos en què el poder conferit per la funció pública es converteix en un instrument per imposar decisions arbitràries, lesionant els drets dels ciutadans o els interessos generals de l’administració.

La jurisprudència destaca, així, que la utilització abusiva del fraccionament de la contractació no només vulnera la normativa vigent sinó que, més rellevant encara, constitueix una expressió de poder arbitrari que atempta contra la confiança pública i la integritat del sistema administratiu.

En definitiva, la lluita contra la prevaricació en el context del fraccionament contractual no només és una qüestió de complir amb la legalitat, sinó de preservar els principis fonamentals de justícia i responsabilitat en l’exercici de la funció pública. La tolerància zero enfront d’aquestes pràctiques no només garanteix la integritat dels procediments administratius, sinó que protegeix els ciutadans i els interessos generals d’un exercici injustificat de poder arbitrari.

Recentment, s’ha publicat al BOE l’Ordre HFP/1352/2023, de 15 de desembre, on es donen a conèixer els nous límits per als diferents tipus de contractes del sector públic amb efectes a partir de l’1 de gener de 2024. Aquesta ordre té repercussions importants per a la contractació pública i suposa una resposta als Reglaments Delegats (UE) 2023/2510, 2023/2497, 2023/2495 i 2023/2496 de la Comissió, publicats al Diari Oficial de la Unió Europea el 16 de novembre de 2023.

En la seva exposició de motius, es destaca que aquesta ordre busca evitar possibles infraccions de les directives europees, especialment pel que fa a la utilització de fons comunitaris pel finançament dels contractes corresponents. A continuació, es ressalta alguns dels canvis fets en els llindars dels contractes que afecten a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP):

• S’estableix un canvi en l’import indicat a l’article 20.1 de la LCSP referent al llindar dels contractes d’obres harmonitzats, el qual passa a ser de 5.538.000€
• Es modifica l’import establert a l’article 21.1.b) i 22.1.b) en relació amb el llindar dels contractes de serveis i subministrament harmonitzats, que ara és de 221.000€

Aquestes noves directrius, sorgides com a resposta a regulacions europees actualitzades, proporcionen als actors del sector públic una visió clara dels nous paràmetres a seguir en els procediments de contractació. Aquesta informació és crucial per a les empreses que participen en aquests processos, ja que condiciona la seva adaptació als nous límits establerts per la legislació.

Així doncs, aquesta ordre representa un canvi significatiu en la dinàmica de la contractació pública, obrint la porta a una major transparència i adaptació als estàndards europeus, i demana una atenció especial als operadors del sector per ajustar les seves estratègies a aquests nous paràmetres establerts per la Comissió Europea.

El passat 12 de gener de 2024 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la resolució del 10 de gener de 2024, del Congrés dels Diputats, mitjançant la qual s’ordena la publicació de l’Acord de convalidació del Reial Decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

Tal com estableix el propi títol del Reial decret llei 6/2023, una de les modificacions introduïdes es basa en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, en vigor des de l’1 de gener de 2024.

Principals modificacions:

1. Ampliació de les activitats d’interès general

Primerament, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 3 de la Llei 49/2002, introduint entre els fins d’interès general que han de perseguir les entitats sense afany de lucre, la defensa dels animals.

S’incorpora també el matís de què les entitats sense afany de lucre podran destinar, directament o indirecta, a la realització dels seus fins almenys el 70% de les rendes establertes en l’article 3.2 de la Llei 49/2002.

A més, en relació amb l’exigència que els càrrecs dels òrgans de govern de les fundacions i associacions (és a dir, el Patronat i la Junta Directiva, respectivament) siguin gratuïts, s’afegeix una excepció. En concret, el pagament d’assegurances de responsabilitat civil contractats en benefici de patrons, representants estatutaris i membres dels òrgans de govern de les entitats no tindrà la consideració de remuneració, sempre que només cobreixin riscos derivats de l’acompliment de tals càrrecs en l’entitat.

2. Modificació de les explotacions econòmiques exemptes en l’Impost sobre Societats i en els tributs locals

En segon lloc, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 7 de la Llei 49/2002 amb la finalitat d’incloure aquelles explotacions econòmiques que en l’actualitat tenen gran rellevància per a la nostra societat. D’aquesta manera, s’inclouen com a explotacions econòmiques exemptes de l’Impost sobre Societats, les següents:

• Les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.
• Les activitats d’investigació, desenvolupament i innovació, sempre que aquestes últimes es tractin d’activitats definides d’acord amb l’establert en l’article 35 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats.
• Les activitats d’educació d’altes capacitats.

D’altra banda, en relació amb els tributs locals, s’introdueix un aclariment respecte l’aplicació de l’exempció de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com IIVTNU o plusvàlua municipal) pel cas de transmissions de terrenys o de constitució o transmissió de drets reals de gaudiment limitatius del domini sobre els mateixos, efectuades a títol onerós per una entitat sense afany de lucre.

En concret, aquesta exempció es troba condicionada a què els terrenys compleixin els requisits establerts per aplicar l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles:

• En el moment de la meritació de l’IIVTNU;
• I amb independència del destí al qual els adscrigui l’adquirent.

3. Modificacions en l’aplicació de la deducció en donacions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

En tercer lloc, el Reial Decret llei 6/2023 ha introduït millores en l’article 17 de la Llei 49/2002, relatiu als donatius, donacions i aportacions deduïbles.

En concret, s’ha inclòs com a donació deduïble la cessió d’ús d’un bé moble o immoble, per un temps determinat, realitzada sense contraprestació, afegint també, com a resultat, una precisió sobre la base de deducció en aquests supòsits en l’article 18 lletra g) de la Llei 49/2002, la qual estableix que la base de deducció en aquests casos serà l’import de les despeses suportades pel cedent en relació amb tals béns durant el període de cessió, sempre que:

• Tinguessin la consideració de despeses deduïbles.
• S’haguessin cedit de forma onerosa.
• Siguin diferents de tributs, dels interessos dels capitals aliens i la resta de despeses de finançament.
• I estiguin degudament comptabilitzats quan el cedent estigui obligat a portar comptabilitat.

D’altra banda, s’ha establert que els donatius, donacions i aportacions no perdran el caràcter irrevocable, pur i simple, sempre que el valor dels béns o serveis rebuts pel donant de l’entitat beneficiària del mecenatge no superi les següents magnituds:

• El 15% del valor del donatiu, donació o aportació;
• I, en tot cas, l’import de 25.000 euros.

D’aquesta forma, i a mode exemplificatiu, amb aquesta nova mesura les fundacions culturals podran oferir als donants visites guiades o entrades a exposicions a canvi de la donació realitzada, sempre que es respectin els límits establerts.

4. Millora en els tipus de deducció de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats i l’Impost sobre la Renda de No Residents

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF):

• S’incrementa el llindar (de 150 a 250 euros) de la base de deducció a la qual pot aplicar-se el tipus de deducció incrementat del 80% per part dels contribuents de l’IRPF que realitzen donacions, donatius o aportacions a una entitat beneficiària del mecenatge.
• Per la resta de base de deducció (la que excedeixi del llindar de 250 euros) s’incrementa del 35% al 40% el tipus de deducció aplicable.
• Es manté que la base de la deducció no pot excedir del 10% de la base liquidable del contribuent.
• Es redueix de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals el donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si vol aplicar la deducció incrementada per a les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 45%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre Societats (IS):

• S’incrementa la deducció de la quota íntegra del 35% al 40% de la base de deducció, qualsevol que sigui el seu tipus de gravamen nominal.
• En relació amb el límit sobre la base de la deducció també s’incrementa del 10% al 15% el percentatge que opera sobre la base imposable del període impositiu. Es manté la precisió de què les quantitats que excedeixin d’aquest límit es podran seguir aplicant en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius.
• També s’ha reduït de 4 a 3 anys el número d’exercicis en els quals l’empresa donant ha de fer donacions a una mateixa entitat per import igual o superior al de l’exercici anterior, si es vol aplicar la deducció incrementada per les anomenades donacions fidelitzades o recurrents.
• En les donacions fidelitzades o recurrents s’incrementa també el percentatge de la deducció, de l’actual 40% al 50%.

En el següent quadre comparatiu es resumeix la deducció que implica la reforma:

Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR):

• Els contribuents que operin en territori espanyol sense establiment permanent, podran aplicar la deducció establerta a l’apartat de l’IRPF anterior en les declaracions que per aquest impost presentin per fets imposables esdevinguts en el termini d’un any des de la data del donatiu. Aquesta deducció no podrà excedir des de 2024 del 15% (abans 10%) de la base imposable del conjunt de les declaracions presentades en aquest termini.
• Els contribuents, en canvi que operin en territori espanyol amb establiment permanent podran aplicar la deducció establerta a l’apartat anterior de l’IS.

5. Modificació dels convenis de col·laboració empresarial

Finalment, el Reial Decret llei 6/2023 modifica l’article 25 de la Llei 49/2002, relatiu als convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, recollint de forma expressa que les ajudes econòmiques aportades per l’empresa en favor de l’entitat sense afany de lucre podran ser en espècie o mitjançant la prestació de serveis, sempre que aquesta estigui relacionada amb l’activitat econòmica del col·laborador.

A més, com a resultat de la modificació, s’admet que la difusió de la col·laboració de l’empresa col·laboradora en la realització d’activitats o projectes de l’entitat beneficiària del mecenatge, també pugui realitzar-la el propi col·laborador. D’aquesta forma, la Direcció General de Tributs haurà de canviar de criteri respecte aquest aspecte, ja que en vàries consultes (com per exemple, la V0085-15, de 14 de gener de 2015) havia estat considerant que la difusió pel propi col·laborador no era una activitat inclosa en l’article 25 de la Llei 49/2002.

D’altra banda, també s’inclou una previsió rellevant per a les ajudes econòmiques entregades que, com a conseqüència, posin de manifest una renda positiva, establint que estaran exemptes dels impostos que gravin la renda del col·laborador.

Quadres comparatius:

A continuació, clicant el següent enllaç, podeu consultar de manera comparativa les modificacions en el redactat dels articles de la llei 49/2022: Quadres Comparatius

En la sessió plenària de 16 de gener el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD) va adoptar l’informe amb les conclusions de la segona acció coordinada a nivell europeu centrada en la designació i la posició de delegats i delegades de protecció de dades (DPO).

Aquest informe és fruit del treball efectuat durant el 2023 per les 25 autoritats de control de protecció de dades de l’Espai Econòmic Europeu, incloent el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD). En aquest s’hi il·lustra quins són a dia d’avui els principals obstacles de la figura del DPO, i també s’hi esmenten algunes recomanacions per a reforçar el seu status. L’informe ha estat publicat juntament amb els 2 apèndix: un estadístic, i l’altre, amb l’anàlisi i observacions fetes a nivell nacional per part de cada autoritat participant.

Els punts d’atenció que es destaquen en l’informe són:

• Absència de designació de DPO, inclús en aquells casos en els quals és obligatori.
• Insuficiència de recursos del DPO.
• Manca d’expertesa i experiència del DPO.
• No tenir confiades en el DPO total o explícitament les tasques definides en el RGPD.
• Situacions de conflicte d’interès o de manca d’independència del DPO.
• Absència de reporting del DPO al més alt nivell de l’entitat.
• Sol·licitud d’orientació addicional per part de les autoritats de control per a tenir major seguretat i eficiència en les actuacions.

Tot i la coincidència en aspectes generals, són de gran interès les apreciacions particulars que descriuen les diverses autoritats de control a cada país. Se’n destaquen les 3 següents:

• L’Agència Espanyola de Protecció de Dades alerta de l’externalització de DPO. En concret, s’informa que en molts casos, aquesta pràctica pot mostrar debilitat des del punt de vista que sigui un mateix DPO el que pugui desenvolupar plenament la seva intervenció en vàries organitzacions. Això pot també incrementar el risc de què la figura del DPO sigui considerada una mera formalitat en comptes de què el DPO tingui una implicació real i proactiva en els tractaments de dades efectuats per les organitzacions.
• L’autoritat francesa adverteix que sovint els DPOs no tenen prou informació sobre certs tractaments de dades de l’entitat perquè no se’ls fa participar des de moments inicials en la presa de decisions estratègiques.
• L’autoritat portuguesa descriu funcions que de forma equivocada s’associen al DPO quan en realitat són obligacions pròpies del responsable del tractament o encarregat del tractament. En aquest sentit també es detecten tasques que de forma equivocada s’encomanen al DPO quan no són la seva funció, per exemple, en el cas de les avaluacions d’impacte que acaben duent a terme directament, malgrat que la seva funció sigui d’assessorar.

Després de més de 5 anys de plena aplicació del RGPD i amb aquest, de la figura del DPO, es constata que s’han fet avenços però que queda molt trajecte encara per recórrer. És per això que és necessari tenir presents les irregularitats detectades i adequar-les a les indicacions donades, més encara quan en aquests moments hi ha nombrosa normativa del sector digital que està essent desenvolupada o just aprovada i davant de la qual el DPO hi tindrà un rol significatiu. Aquests nous rols poden reforçar algunes de les preocupacions detectades en l’informe, en especial les relatives al conflicte d’interès o la insuficiència de recursos del DPO.

Per a més informació:

https://edpb.europa.eu/our-work-tools/our-documents/other/coordinated-enforcement-action-designation-and-position-data_en

https://www.aepd.es/prensa-y-comunicacion/notas-de-prensa/resultados-de-la-accion-europea-que-ha-analizado-la

Avui en dia, les cookies són una eina essencial de la societat de la informació, ja que permeten als prestadors de serveis obtenir dades dels usuaris i emprar-les amb diferents finalitats, com pot ser, per exemple, per prestar-li un servei en concret o facilitar-li publicitat ajustada als seus gustos i costums de navegació.

Donada l’afectació de les cookies en la privacitat de les persones, resulta ineludible la implementació d’un sistema d’informació que permeti als usuaris ser plenament coneixedors dels usos que es donarà a les seves dades i decidir sobre els mateixos, mitjançant l’atorgament del seu consentiment.

Per tal de garantir aquests paràmetres, el passat mes de febrer de 2023, el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD), va emetre les Directrius 03/2023 sobre patrons enganyosos a les xarxes socials. I, per tal d’ajudar als prestadors de serveis a seguir les indicacions de les citades directrius, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va actualitzar la seva Guia sobre l’ús de les cookies. Aquests nous criteris han d’implementar-se abans de l’11 de gener de 2024.

La guia inclou un conjunt de recomanacions que resultaran d’aplicació en aquells casos en què la utilització de les cookies impliqui el tractament de dades personals. I, per tant, els responsables del tractament hauran d’assegurar-se de complir tant amb les exigències pròpies que regula la LSSI, així com també la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Un dels primers aspectes al que fa referència la guia, és a la necessitat d’identificar quines són les cookies emprades al lloc web i quina és la seva finalitat. Es tracta d’un pas essencial per tal de poder complir amb les principals obligacions de les cookies, que són l’obligació de transparència i l’obligació d’obtenció del consentiment.

També caldrà tenir present que aquestes obligacions no aplicaran a totes les cookies, sinó que algunes queden exceptuades. Per exemple, en el cas de les cookies de personalització, quan el propi usuari pren decisions sobre elles com pot ser l’opció de l’idioma, són cookies tècniques que no precisen consentiment, sense que puguin ser utilitzades per a altres finalitats.

Quan parlem de l’obligació de transparència, estem fent referència a la necessitat d’informar als usuaris de forma clara i complera sobre l’ús de les seves dades. És per això que caldrà informar sobre quina és la funció genèrica de les cookies, quin tipus de cookies es recullen i quina és la seva finalitat, qui les utilitza, com s’ha d’acceptar, denegar o revocar el consentiment per l’ús de les cookies, com es transferiran a tercers països, si implica l’elaboració de perfils, el període de conservació i la resta d’informació relativa al tractament de dades que ens determina l’article 13 del RGPD, com per exemple l’exercici de drets dels interessats.

No únicament és important la informació que s’ha de traslladar a l’usuari, sinó que cal prestar especial atenció també a com es facilita. És per això que cal assegurar-se que la informació sigui concisa, transparent i intel·ligible, mitjançant l’ús d’un llenguatge clar i senzill que pugi ser entès per l’usuari.

Altre aspecte a tenir en compte és la forma d’accés a la informació, ja que ha de ser clarament visible per l’usuari sense que impliqui un esforç per ell. Amb l’objectiu d’evitar la fatiga informativa, es pot oferir la informació mitjançant capes. De manera que, des de la primera capa informativa es pugui accedir a un enllaç o es pugui accedir a la informació completa de les cookies.

Tota aquesta informació ha de ser facilitada per tal que l’usuari atorgui el seu consentiment sent plenament coneixedor sobre com s’utilitzaran les seves dades personals.

Per l’obtenció del consentiment caldrà tindre present que es dugui a terme mitjançant fórmules que impliquin una inequívoca acció afirmativa per part de l’usuari. De manera que caldrà presentar-li les accions d’acceptar o rebutjar les cookies en lloc i format destacats, fàcilment visibles.

Un altre aspecte rellevant és que l’accés al servei web i a les seves funcionalitats, no podran condicionar-se a què l’usuari consenti l’ús de cookies. Podent-se presentar situacions en les quals la no acceptació de la utilització de cookies pot impedir l’accés al lloc web o a la utilització total o parcial del servei, sempre que s’informi a l’usuari i s’ofereixi per part de l’editor una alternativa d’accés al servei sense necessitat d’acceptar l’ús de cookies, la qual no ha de ser necessàriament gratuïta.

Es tracta d’un conjunt de directrius que permeten ajudar a traslladar la informació sobre l’ús de les cookies als usuaris, però fugin de l’estandardització de textos, ja que ha de ser plenament adequat a les característiques particulars de cada pàgina web. I, d’acord amb tot l’anterior, hauran de ser revistes els textos web.

Es pot consultar el text complet de l’informe del Guia sobre l’ús de les cookies de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades al següent enllaç: https://www.aepd.es/guias/guia-cookies.pdf

I, les Directrius 03/2023 sobre patrons enganyosos a les xarxes socials, del Comitè Europeu de Protecció de dades (CEPD):

https://edpb.europa.eu/system/files/2023-02/edpb_03-2022_guidelines_on_deceptive_design_patterns_in_social_media_platform_interfaces_v2_en_0.pdf

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, també coneguts com a ODS, constitueixen una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquest pla, que es va elaborar en més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països, recull els objectius de desenvolupament sostenible, que són 17, i es compromet a complir-los en el termini de 15 anys. L’Agenda planteja aquests 17 objectius amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental.

En el marc dels compromisos dels Ajuntaments amb el desenvolupament sostenible i en particular, amb el compliment de l’agenda 2030, pot dur-se a terme un treball d’alineació del Pressupost municipal amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El pressupost és un instrument versàtil i útil per harmonitzar i articular les diferents polítiques públiques amb els ODS. Es tracta de la principal eina de planificació i implantació de polítiques que contribueixen a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, per la qual cosa cal que se’ls doti d’una perspectiva multidimensional i transversal, i anar més enllà del mer concepte numèric d’ingressos i despeses.

La metodologia d’aquesta alineació parteix de l’aterratge dels ODS i les seves metes a la realitat d’un municipi. Aquest aterratge -habitualment anomenat “localització”- es du a terme per aportar un enfocament local a l’estratègia que planteja l’ONU, de caràcter universal. Per això, és convenient seleccionar un conjunt de metes a contemplar a cadascun dels ODS, posant el focus exclusivament en aquelles d’abast municipal i que es poden aplicar directament a la realitat del municipi.

Cal destacar que l’exercici d’alineament s’ha de dur a terme d’acord amb polítiques i programes de despesa, identificant els ODS que tenen relació directa amb cadascuna de les actuacions pressupostades i considerant que totes impacten en la consecució dels ODS seleccionats. L’alineament parteix d’un ODS principal que pot contribuir directament a l’acció pressupostada, sens perjudici que hi hagi ODS secundaris que també aporten a l’actuació. A aquest efecte, es consideren totes les polítiques de despeses que formen part del pressupost.

Finalment, cal esmentar que la presentació de resultats de l’alineació es farà agrupant els ODS en tres dimensions: la social, l’econòmica i l’ambiental, per oferir una lectura més didàctica del balanç global d’alineament del pressupost amb els objectius de l’Agenda 2030 i proporcionant el suport que permet la integració i coordinació de les diferents polítiques públiques.

Aquesta és una metodologia que permet donar un nou enfocament als pressupostos municipals i, sens dubte, pot constituir una eina de gran utilitat en el futur immediat per als gestors públics compromesos amb els ODS.