Èxit d’assistència en la “Conferència sobre la Llei 2/2023, de protecció de l’informant: què ha passat des de la seva entrada en vigor de fa un any? Perspectiva del compliance, laboral, penal i protecció de dades” que tingué lloc a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona el 13 de març. La Caterina Bartrons, gerent de Serveis Jurídics de Faura-Casas, hi participà com a ponent en representació de la secció de dret TIC, i analitzà les principals conseqüències de la seva aplicació i irregularitats freqüents des del vessant de la protecció de dades.

https://www.icab.es/ca/formacio/cursos/Conferencia-Llei-2-2023-de-proteccio-de-l39informant-que-ha-passat-des-de-la-seva-entrada-en-vigor-fa-1-any-Perspectiva-de-compliance-penal-laboral-i-proteccio-de-dades/

El passat 6 de març, va tenir lloc a la Unió la segona sessió plenària de l’any amb les entitats adherides al Codi Tipus. La sessió va ser presentada per Josep Maria Bosch, assessor jurídic de la Unió, i dirigida per Cristina Gabarró dels Serveis Jurídics de Faura-Casas, també membre del Codi Tipus. En aquesta ocasió, es va abordar el tema dels tractaments de dades biomètriques, incidint especialment en els canvis de criteri de les autoritats de control i les restriccions en l’ús de la biometria en el control d’accés i el registre de jornada, així com en la signatura biomètrica en la documentació.

En un acte simbòlic organitzat pel Cercle de Salut, el passat dijous, 14 de març, el vicepresident de la institució, Josep Lluis Lafarga, va lliurar un reconeixement al professor Andreu Mas-Colell com a mostra de gratitud en nom de tot el sector de la salut. Aquest guardó es va concedir en reconeixement de la seva notable contribució a la investigació i innovació biomèdica del país. El moment va ser emotiu, amb el professor Mas-Colell expressant un profund agraïment per aquest gest. Des de Faura-Casas volem unir-nos a aquest merescut reconeixement!

La Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya, de la qual  Maria Josep Arasa, soci de Faura-Casas, n’és la vicepresidenta, va organitzar el passat 28 de febrer la conferència “Contractació de serveis de salut basada en el valor: reptes i oportunitats”, on es va revisar el model i els indicadors actuals. Es va destacar la importància de contractar serveis que ofereixin atenció personalitzada i eficient, considerant la relació entre costos i resultats, i la necessitat de sinergies entre gestió financera sostenible, atenció de qualitat i despesa controlada. Ponents com Antonieta Torres, Manel Peiró i Jordi Varela van participar, amb Miquel Arrufat com a president de la Comissió i Montse Tomillero com a moderadora.

Pere Ruiz, soci de Faura-Casas i president de la Comissió d’Auditoria del Sector Públic de l’ICJCE, va actuar com a coordinador de la taula rodona sota el lema “Conclusions i evolució després de sis anys d’aplicació del R.D. 424/2017 de control intern local. Situació de la col·laboració públic-privada”.

L’esdeveniment es va centrar a fomentar la col·laboració públic-privada en l’auditoria d’entitats locals, promovent l’intercanvi de coneixements i experiències per millorar la transparència i el rendiment de comptes. A més, es va buscar desenvolupar normes, oferir oportunitats de formació i explorar innovacions tecnològiques en aquest àmbit.

L’acte va ser organitzat per:

• INSTITUTO DE CENSORES JURADOS DE CUENTAS (AGR. 14º DE S/C DE TENERIFE)
• ILTRE. COLEGIO DE ECONOMISTAS DE S/C DE TENERIFE
• ILTRE. COLEGIO DE TITULADOS MERCANTILES Y EMPRESARIALES DE S/C DE TENERIFE
• ILTRE. COLEGIO DE ECONOMISTAS DE LAS PALMAS
• INSTITUTO DE CENSORES JURADOS DE CUENTAS (AGR. 12º DE LAS PALMAS)

La campanya de declaració de la Renda començarà el pròxim 3 d’abril i s’estendrà fins a l’1 de juliol, o fins al 26 de juny si trieu domiciliar el primer pagament. Aquest any, hi ha canvis importants per al 2023 que afecten com gestionar la nostra declaració d’impostos i maximitzar els beneficis fiscals:

• Pel que fa a l’obligació de presentar la declaració de la renda, el límit per presentar la declaració d’impostos s’ha augmentat a 15.000 euros l’any (abans era de 14.000 euros) per als que rebin ingressos laborals de dos ocupadors diferents o subjectes a retencions fiscals fixes, entre altres situacions.
• Per a l’IRPF 2023, continuarà vigent la reducció del 60 % del rendiment net positiu en cas d’arrendament de béns immobles destinats a habitatge. Les noves reduccions previstes per a lloguers a zones tensades i introduïdes per la Llei d’Habitatge seran aplicables per a l’IRPF 2024, a presentar el 202.

En aquesta campanya hi ha algunes deduccions noves i s’amplien algunes de les existents:

o Vehicles elèctrics: si has comprat un cotxe elèctric després del 30 de juny de 2023 estàs d’enhorabona, ja que et pots deduir un 15% de la compra del vehicle, sempre que la base no excedeixi els 20.000€. També és deduïble en un 15% la instal·lació d’un punt de càrrega per a aquests vehicles al teu domicili.

o Rehabilitació de l’habitatge: una deducció que ja era vigent i s’amplia aquest any és la de rehabilitació de l’habitatge. Aquesta deducció va lligada a la millora de l’eficiència energètica o l’accessibilitat i podeu deduir fins a un 60% de l’import, segons els casos.

o Contribucions a ONG’s, partits polítics, col·legis professionals i sindicats: les deduccions per aportacions a organitzacions no governamentals s’amplien i poden arribar, en aquest exercici, fins al 80% de la teva aportació. També podreu deduir les quotes a partits polítics, organitzacions professionals i sindicats. En aquest cas, la deducció serà del 20% al tram estatal.

o Deducció per maternitat: s’amplia la deducció, fent-la accessible a més beneficiàries i augmenta la quantia fins a 1.200 €, més 1.000 € addicionals per despeses d’escola bressol.

o Autònoms amb treballadors a càrrec: aquest any podràs deduir fins a un 10% de les contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial.

Com de costum, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) brinda a tots els contribuents un accés directe al lloc web https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/Renta.html, que facilita la realització de tràmits relacionats amb la campanya d’impostos “La Renta 2023”. Això es fa de manera ràpida, fàcil i convenient per agilitzar la presentació de declaracions mitjançant el sistema Renta WEB o mitjançant l’aplicació mòbil gratuïta proporcionada per l’Agència Tributària per a dispositius Android i iOS. Per accedir als serveis en línia de l’Agència, podeu utilitzar:

– DNI electrònic,

– Cl@ve PIN (sistema de signatura amb clau d’accés).

– Servei RENØ, que requereix un número de referència. El contribuent ha d’introduir l’import de la casella 505 de la declaració de l’any anterior, el NIF i la data de validesa del DNI o, en el cas de DNI permanent i la data d’expedició. En cas que l’any anterior el contribuent no hagi presentat la declaració de la renda, haurà de consignar un número de compte bancari del qual en sigui titular.

Àrea Fiscal-Laboral

Després de dures negociacions, el Parlament europeu ha aprovat finalment aquest passat dia 13 de març amb aclaparadora majoria un Reglament europeu sobre intel·ligència artificial (IA), el qual pretén ser un marc de regulació referent amb vocació internacional. Pendent encara de diversos tràmits, es preveu que entri en aplicació al cap de dos anys a partir de la seva pròxima publicació.

Entre altres qüestions, el Reglament prohibeix i regula un seguit de conductes que es podrien dur a terme mitjançant una IA, preveu un règim sancionador específic i conté també la previsió de la creació d’una agència de supervisió a cadascun dels Estats membres. En el cas de l’Estat espanyol, però, ja s’ha creat l’Agència Espanyola de Supervisió de la IA.

A partir de l’entrada en aplicació d’aquest Reglament, molts dispositius de vigilància biomètrica només es podran fer servir de forma temporal i en casos específics sota autorització judicial i supervisió de l’autoritat de protecció de dades.

Algunes de les conductes que el nou Reglament prohibeix de manera general i que podria dur a terme una IA són les següents:

• Categorització biomètrica de persones.
• Captura indiscriminada d’imatges facials d’internet.
• Gravació amb càmeres de videovigilància que permeti crear bases de dades de reconeixement facial.
• Reconeixement d’emocions al lloc de treball o a les escoles.
• Establir sistemes de puntuació ciutadana.
• Actuació policial prospectiva.
• IA que manipuli el comportament humà o exploti vulnerabilitats de persones.

Totes aquestes conductes que es plantegen prohibir no són evidentment supòsits de ciència-ficció en una societat futura i distòpica, sinó que són possibilitats reals que la tecnologia de la IA ja permet actualment. En qualsevol cas, tal com comentàvem anteriorment, encara haurem d’esperar com a mínim dos anys a què el Reglament entri en aplicació. Com sempre la tecnologia corre més que el legislador, i en dos anys encara poden passar moltes coses; en qualsevol cas, el Reglament sobre la IA és una bona notícia d’abast internacional.