El licitador exclòs va presentar una oferta que no incloïa elements tècnics exigits en els plecs, com els mitjans de protecció contra incendis (PCI) i l’homologació d’extintors, i va impugnar la seva exclusió.

La controvèrsia sorgeix en la licitació del contracte titulat: “Subministrament en règim de lloguer i serveis de muntatge i legalització de la instal·lació elèctrica de les carpes destinades a les penyes durant les Fires i Festes de 2024”.

El licitador va al·legar que:

1. Manca de claredat en els plecs: Va considerar que els requisits relacionats amb el PCI no estaven prou definits en el Plec de Prescripcions Tècniques (PPT).
2. Possibilitat d’esmenar: Va argumentar que els elements que faltaven es podien desenvolupar un cop adjudicat el contracte.

Fonaments Jurídics del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC):

1. Incompliment dels plecs com a motiu d’exclusió:
   El TACRC va establir que la manca d’elements obligatoris en la memòria descriptiva constitueix un incompliment clar dels plecs, justificant l’exclusió de l’oferta.
   • Base jurídica: Article 139 de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP), que regula el contingut mínim de les ofertes.
2. Prohibició d’esmenar aspectes essencials:
   El Tribunal va destacar que els aspectes detectats eren imprescindibles i no es podien esmenar sense modificar substancialment l’oferta inicial.
   • Base jurídica: Article 132 de la LCSP, que exigeix que les ofertes s’ajustin plenament als plecs des de la seva presentació inicial.
3. Proporcionalitat i justificació de l’exclusió:
   El Tribunal va concloure que l’exclusió era proporcional i ajustada a Dret, ja que es basava en l’incompliment de requisits essencials clarament establerts en els plecs.
   • Base jurídica: Resolucions anteriors del TACRC, com la Núm. 1590/2023, que estableixen que les omissions d’elements essencials justifiquen l’exclusió.

Conclusió:

El TACRC va desestimar el recurs i va confirmar l’exclusió del licitador. La resolució reafirma que els requisits tècnics exigits en els plecs s’han de complir des de la presentació inicial de les ofertes. Els aspectes essencials no són esmenables, ja que això alteraria les condicions d’igualtat i competència del procediment de licitació pública.

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va resoldre una consulta que aborda el tractament comptable de les condonacions de deutes realitzades pels fundadors o patrons d’una fundació d’àmbit estatal, en el context de les normatives que regulen les entitats sense finalitats lucratives

L’entitat consultada planteja si les condonacions de deutes realitzades pels patrons o fundadors han de ser considerades aportacions al patrimoni de la fundació o s’han d’imputar al resultat de l’exercici en què es produeixen. S’assenyala que, d’acord amb la normativa comptable vigent, les fundacions d’àmbit estatal han d’aplicar les normes del Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat per a entitats sense finalitats lucratives, i modificades pel Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, les quals també poden ser adoptades voluntàriament per altres entitats no lucratives.

Aquest mateix criteri seria d’aplicació en el cas de fundacions d’àmbit territorial català, d’acord amb el que preveu la norma de registre i valoració 18a regulada al Pla comptable de les fundacions i entitats sense afany de lucre subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre.

En el cas de la condonació de deutes per part d’un patró de la fundació, s’ha de considerar aquesta operació equiparable al tractament que el PGC atorga a les subvencions, donacions i llegats. Així, la norma de registre i valoració estableix que aquestes operacions, si són considerades com a no reintegrables (que seria el cas de la condonació), de forma general, s’han de registrar en el patrimoni net.

Posteriorment es produeix la seva reclassificació dins l’excedent de l’exercici com ingressos, de forma correlacionada amb les despeses derivades de la finalitat de la subvenció, donació o llegat. Si les subvencions, donacions i llegats no reintegrables no estan destinats a un fi específic, es comptabilitzarien directament en l’excedent de l’exercici en què es reconeguin.

Per tant, si les subvencions, donacions o llegats es destinen a la cancel·lació de deutes, s’imputaran com a ingressos de l’exercici en el qual es produeixi la cancel·lació, llevat que estiguin relacionats amb un finançament específic, cas en què s’imputaran segons l’element finançat.

L’ICAC, en una consulta anterior, estableix que les aportacions realitzades per patrons o fundadors que no siguin considerades aportacions fundacionals no són equiparables al tractament atorgat en les entitats mercantils a les aportacions de socis o propietaris, ja que el patrimoni de les fundacions es destina a finalitats d’interès general i no és recuperable pels fundadors en el supòsit de dissolució de la fundació.

Per tant, per a les aportacions (o condonació com és el cas) es considera que els patrons o fundadors actuen com a tercers, i s’han d’imputar com a subvencions, donacions i llegats amb el tractament comptable aplicable a aquestes operacions.

Es conclou, doncs, que d’acord amb la normativa d’aplicació, les subvencions atorgades per fundadors o patrons l’objecte de les quals sigui la condonació de deutes, s’imputaran com un ingrés en l’exercici en què es produeixi.

El pròxim 31 de desembre de 2024 finalitza la moratòria comptable a les empreses amb pèrdues provocades per l’impacte de la pandèmia COVID-19.

Els efectes negatius de la COVID-19 durant els exercicis 2020 i 2021 van provocar situacions patrimonials de dissolució per pèrdues, en reduir-se el patrimoni net a una quantia inferior a la meitat del capital social, a no ser que aquest augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no procedeixi sol·licitar la declaració de concurs, segons s’estableix a l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

Per tal de mitigar aquests efectes negatius, el Govern va legislar la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, detallant en l’article 13 que les pèrdues de l’exercici 2020 no es consideraran a efectes de determinar la concurrència d’una possible causa de dissolució.

Degut al fet que la duració de l’impacte negatiu de la COVID-19 va superar les expectatives inicials, el Govern va legislar l’article 3.2 del Reial decret llei 27/2021, de 23 de novembre, per excloure l’exercici 2021 en la determinació de la concurrència d’una possible causa de dissolució, no considerant les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes del que disposa l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital.

Aquestes mesures van alleujar els efectes de la COVID-19, evitant que empreses viables en condicions normals de mercat entressin en situacions patrimonials de liquidació.

Finalment, es va produir l’última modificació segons l’establert a l’article 65 del Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, on s’especifica que, excloses les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021, si s’apreciessin pèrdues en els resultats dels exercicis 2022, 2023 i 2024 que deixessin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, s’haurà de convocar als administradors, o podrà sol·licitar-se per qualsevol soci, en el termini de dos mesos a comptar des del tancament de l’exercici, d’acord amb l’article 365 del text refós de la Llei de Societats de Capital, la celebració d’una Junta per procedir a dissoldre la societat, a no ser que s’incrementi o redueixi el capital en la mesura suficient.

El fi de la moratòria comptable el proper 31 de desembre implica la consideració de les pèrdues comptables dels exercicis 2020 i 2021 en els requeriments patrimonials anteriorment detallats a l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital.

Les societats hauran d’avaluar l’impacte de la finalització de la moratòria comptable en els estats financers per determinar si s’haurien d’adoptar mesures immediates per evitar les situacions detallades a l’esmentat article de la Llei de Societats de Capital.

Recentment, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès la resolució núm. 315/2024 mitjançant la qual es posa el focus en la necessitat de garantir la transparència i la igualtat de tracte en els procediments de contractació pública. El cas en qüestió analitzava la valoració de les ofertes en un contracte públic per a la prestació de serveis, que va acabar amb la revisió d’una adjudicació a causa d’una falta de motivació suficient i d’una possible aplicació desigual dels criteris d’avaluació entre els licitadors.

El fons del cas se centra en la interpretació dels plecs de condicions, en particular pel que fa als certificats de qualitat exigits a les empreses participants. El tribunal va identificar que l’òrgan de contractació havia rebutjat un certificat aportat per un dels licitadors amb l’argument que no complia literalment amb els requisits establerts. Tanmateix, no va justificar adequadament per què considerava que aquest certificat no era vàlid, més enllà d’una explicació genèrica. Aquesta manca de motivació va ser considerada insuficient per complir amb els principis de transparència que exigeix la normativa de contractació pública.

Un altre punt clau del cas va ser la manera desigual amb què es van valorar certificats similars aportats per altres licitadors. Segons el tribunal, l’òrgan de contractació havia aplicat criteris diferents en funció del licitador, acceptant certs documents complementaris en uns casos i rebutjant-los en d’altres. Aquesta situació va ser considerada una vulneració del principi d’igualtat i no discriminació, que ha de regir en tot procediment de contractació pública.

La resolució posa èmfasi en diversos aspectes fonamentals per garantir la legalitat i la justícia en els processos de contractació. En primer lloc, destaca que la motivació de les decisions preses per l’òrgan de contractació ha de ser clara, detallada i comprensible. No es pot limitar a una afirmació genèrica o a l’aplicació estricta i literal dels plecs, sinó que cal analitzar cada cas concret i oferir una explicació suficient que permeti als licitadors entendre els criteris emprats.

En segon lloc, el tribunal remarca que la igualtat de tracte entre els licitadors és un principi fonamental. Això inclou donar oportunitats a totes les empreses per aclarir o complementar la documentació presentada, en cas que sigui necessari, garantint així que totes competeixin en igualtat de condicions. La falta d’aquesta oportunitat pot crear desequilibris que perjudiquin la confiança en el procés.

A conseqüència de la resolució, el tribunal ha ordenat retrotraure les actuacions a un punt anterior del procediment per tal de corregir aquestes mancances i tornar a avaluar les ofertes d’acord amb els principis de transparència i igualtat.

Aquesta decisió subratlla la importància que els òrgans de contractació compleixin amb els estàndards més elevats de rigor i objectivitat. A més, és un recordatori per a totes les parts implicades en processos de contractació pública de la necessitat d’interpretar els plecs amb flexibilitat i d’assegurar que les seves decisions estiguin sempre motivades i justificades adequadament.

En definitiva, la resolució del tribunal reafirma que la contractació pública no només ha de ser legal, sinó també equitativa i transparent, per preservar la confiança de les empreses i la ciutadania en el sistema públic.