L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha anunciat una disminució en el nombre anual de notificacions de violacions de seguretat durant l’any 2024 en comparació amb l’any anterior. Aquesta reducció trenca, per primer cop, la tendència a l’increment del 20% anual que es portava observant des de l’any 2018.

Concretament, l’APDCAT va rebre un total de 182 notificacions de violacions de seguretat al llarg del 2024, una xifra que suposa una lleugera disminució en relació amb les 183 notificacions registrades el 2023. Tot i tractar-se d’un descens modest –d’un 0,5%-, el nombre d’afectats s’ha vist reduït en més de la meitat, amb un total de 230.000 persones, en comparació amb el milió i mig que es van registrar al llarg del 2023.

L’Autoritat atribueix aquesta millora tan pronunciada en el nombre d’afectats, principalment, a la disminució de ciberatacs, que passen del 31 % l’any 2023 al 17 % l’any 2024, en especial dels de tipus ransomware, que han passat del 19 % al 3 %. Aquests ransomware, amb un funcionament basat en el segrest de les dades, són els que tenen un nombre més elevat de persones afectades. En conseqüència, el 41% de violacions de seguretat que ha rebut l’APDCAT durant l’any 2024 només han tingut impacte en un nombre d’entre 1 i 10 persones.

Tot i així, cal destacar la manera en què, malgrat la notable disminució en l’impacte d’aquestes violacions, el nombre de notificacions a les autoritats s’ha mantingut en línia amb les del 2023. Això posa de manifest que els responsables de realitzar aquestes notificacions no han fet decaure la seva tasca de vigilància i han continuat complint rigorosament amb la seva obligació de reportar els incidents de manera adequada.

Pel que fa a l’origen de les violacions de seguretat, l’error humà passa a ser la primera causa dels incidents (creix del 43 % al 59 %), mentre que l’acte extern malintencionat se situa en segon lloc (baixa del 52 % al 33 %). En última instància, trobem l’acte intern malintencionat (e.g. abusos de privilegis d’accés per part d’empleats que extreuen, copien o reenvien dades sense autorització), que es manté en tercer lloc amb lleugeres variacions a l’alça.

En la mateixa línia del 2023, en la gran majoria dels incidents (92 %) s’hi veu afectada la confidencialitat de les dades, mentre que les violacions que afecten la disponibilitat baixen (fins al 7%), en coherència amb el descens del nombre d’atacs ransomware, que funcionen mitjançant l’encriptació de les dades per posteriorment demanar-ne el rescat, limitant la seva accessibilitat quan es necessitin.

Finalment, com és habitual, la majoria de les violacions afecten dades identificatives bàsiques (nom i cognoms i, en alguns casos, data de naixement) i dades de contacte, en un alt percentatge combinades amb dades de documents d’identitat (com ara DNI, NIE o passaport), l’accés i ús incorrecte de les quals pot suposar, com sabem, un risc important de dany per als seus titulars de les dades compromeses, com ho són el risc de patir una suplantació d’identitat o ser víctima de frau.

Aquestes notícies són especialment rellevants per al sector sanitari, un àmbit especialment vulnerable a aquest tipus d’incidents a causa de la naturalesa sensible de les dades que gestiona, configurades per l’article 9.1 RGPD com dades de categoria especial que requereixen l’aplicació de mesures específiques de seguretat que garanteixin la seva integritat i confidencialitat davant d’intents d’accés no autoritzats i tractaments il·lícits que puguin comprometre la privacitat dels seus titulars.

Tot i així, és important mantenir el nivell d’alerta. Com recordava l’Informe de prospectives de ciberseguretat per al 2024 de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el sector salut es manté com a objectiu principal en la matèria, de manera que continua sent primordial l’adopció i el manteniment d’estratègies de ciberseguretat proactiva, flexibles i adaptables àgilment als canvis dinàmics i a la evolució d’aquest tipus d’amenaces cibernètiques.

En aquest sentit, és important recordar que, com estableix l’article 33 del RGPD, en cas que es doni una violació de seguretat de dades personals, el responsable del tractament ho haurà de notificar a l’Autoritat “sense dilació indeguda” i, per regla general, en un termini màxim de 72 hores des que se n’ha pres constància. En aquest sentit, el RGPD considera violació de seguretat aquell incident que ocasioni la destrucció, la pèrdua o l’alteració accidental o il·lícita de dades personals transmeses, conservades o tractades d’una altra manera, o la comunicació o l’accés no autoritzats a aquestes dades.

Així doncs, quan el responsable de protecció de les dades consideri, en base a criteris com el tipus de violació, la categoria i tipologia de les dades o el volum i tipus d’afectats, que la violació suposa un risc de que es produeixin perjudicis (danys físics, materials o immaterials) per a les persones titulars de les dades afectades, ho haurà de comunicar a l’autoritat competent -en el cas de Catalunya, a l’APDCAT- en els termes exposats.

A mode il·lustratiu, l’Autoritat ha considerat violacions de seguretat que han de ser comunicades aquelles que comportin pèrdua de control sobre les dades, restricció de drets dels titulars de les dades, discriminació, suplantació d’identitat, pèrdues financeres, dany per a la reputació, reversió no autoritzada de la pseudonimització o pèrdua de confidencialitat de dades subjectes a secret professional.

En definitiva, tot i la clara millora, seguirem amb interès aquesta evolució en les dades que registren les Autoritats en matèria de violacions de seguretat i en el seu impacte sobre la protecció de les dades personals dels afectats, en especial en aquells sectors especialment crítics com ho és el sector sanitari.

La Comissió Europea va aprovar el passat 26 de febrer un primer paquet de mesures de simplificació substancial i reducció de càrregues administratives, paquet òmnibus, que té per objectiu modificar diferents normatives de sostenibilitat empresarial de la Unió Europea per tal d’alleugerir la càrrega administrativa innecessària per a les empreses, donant més temps a les empreses per a la seva adaptació, així com reduint els requisits de la CSRD i modificant els llindars de la seva aplicació.

Concretament, el paquet inclou modificacions de la Directiva de Reporting de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i de la Directiva de Diligència Deguda de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat (CSDDD). El paquet va acompanyat també d’un projecte d’Acte delegat sobre Taxonomia.

Els principals canvis al CSRD serien:

• Reducció de l’àmbit de les empreses obligades a informar. Els requisits d’informació només s’aplicaran a grans empreses de més de 1.000 treballadors i un volum de negoci superior a 50 milions d’euros o un actiu superior a 25 milions d’euros. Les empreses que no compleixin aquests requisits no estaran obligades, així com tampoc les pimes cotitzades.
• Límit de la cadena de valor. Per a les empreses que ja no entren dintre de l’àmbit d’aplicació de la CSRD, la Comissió adaptarà una norma d’informació voluntària. Aquesta norma limitarà la informació que les empreses que entrin en l’àmbit d’aplicació de la CSRD podran sol·licitar a les empreses de les seves cadenes de valor.
• Compromís de la Comissió de revisar les Normes Europees per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat. L’objectiu de la revisió serà reduir substancialment el nombre de dades, simplificant i millorant la redacció dels requisits d’informació.
• Supressió del requisit de normes sectorials.
• Supressió de la norma de garantia raonable. S’elimina la possibilitat que la Comissió proposi passar del requisit de garantia limitada al de garantia raonable.
• Aplaçament dels requisits d’informació. Es proposa aplaçar dos anys l’entrada en vigor dels requisits d’informació per a les grans empreses que encara no han començat a aplicar la normativa. És a dir, les grans empreses hauran de reportar per primera vegada segons CSRD al 2028 amb dades del 2027.

Pel que fa a la Taxonomia, el paquet Òmnibus inclou modificacions en el sentit d’una major flexibilització, així preveu la notificació voluntària de la Taxonomia per a les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació de la CSRD (empreses de més de 1.000 treballadors) i també introdueix l’opció d’informar voluntàriament sobre la seva alineació parcial amb la Taxonomia.

Malgrat que encara el Parlament i el Consell Europeu han de posar-se d’acord durant els propers mesos sobre la versió final del document, no s’esperen grans canvis sobre aquesta proposta.

El Decret 40/2025 regula el RELIC i el RPC amb novetats per garantir més transparència i eficiència en la contractació pública.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el Decret 40/2025, de l’11 de març, que regula el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC) i el Registre públic de contractes de Catalunya (RPC). Aquesta normativa introdueix diverses millores per optimitzar la qualitat de la informació, afavorir la transparència i avançar en la contractació pública electrònica.

Entre les principals novetats, destaca la inscripció d’ofici al RELIC de la documentació presentada en les sol·licituds de classificació empresarial, així com l’obligació dels òrgans de contractació d’informar sobre canvis en els requisits per contractar o sobre la detecció d’informació falsa. A més, s’estableixen sancions per manca d’actualització de les dades, amb suspensions de cinc anys i cancel·lacions de deu anys.

Pel que fa al RPC, tots els òrgans de contractació de Catalunya hauran de comunicar-hi les dades bàsiques dels contractes sense necessitat de conveni previ. En el cas de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, també serà obligatori informar sobre el compliment i l’avaluació dels contractes. A més, s’agilitza la comunicació amb la Sindicatura de Comptes i el Registre de contractes estatal a través de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya.

El decret també garanteix l’accés públic a determinada informació durant els últims cinc anys sense necessitat d’identificació prèvia i preveu la interoperabilitat entre el Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya i el Directori d’empreses de la Llei 18/2020.

Aquesta nova regulació entrarà en vigor el 2 d’abril de 2025 i es completarà amb la posada en marxa d’una nova eina informàtica per a la gestió del RELIC.

Anàlisi de l’Avantprojecte de Llei sobre la Governança de la IA i el seu Impacte en el Marc Jurídic Nacional

L’avenç vertiginós de la intel·ligència artificial (IA) ha plantejat desafiaments significatius en termes d’ètica, transparència i protecció dels drets fonamentals. En resposta a aquests reptes, el Govern d’Espanya ha aprovat recentment l’avantprojecte de llei sobre la governança de la IA, amb l’objectiu de garantir un ús ètic, inclusiu i beneficiós d’aquesta tecnologia. Aquest article analitza les principals disposicions d’aquesta normativa i la seva alineació amb el Reglament Europeu d’IA.

L’avantprojecte busca harmonitzar la legislació espanyola amb el Reglament Europeu d’IA, ja en vigor, que estableix un marc comú per al desenvolupament, comercialització i ús de sistemes d’IA a la Unió Europea. Aquest reglament classifica les aplicacions d’IA en funció del seu nivell de risc i estableix obligacions específiques per a cada categoria, amb la finalitat de mitigar possibles riscos per als drets i llibertats de les persones.

Una de les mesures més destacades de l’avantprojecte és l’obligació d’identificar clarament els continguts generats o manipulats mitjançant IA, com ara imatges, àudios o vídeos. Aquesta disposició busca prevenir la difusió de desinformació i protegir la ciutadania de possibles enganys, especialment en relació amb els anomenats deepfakes. L’incompliment d’aquesta obligació es considerarà una infracció greu, sancionable amb multes de fins a 35 milions d’euros o el 7% de la facturació anual de l’empresa infractora.

L’avantprojecte també prohibeix l’ús de tècniques subliminals que puguin manipular el comportament de les persones, així com l’explotació de vulnerabilitats específiques a causa de l’edat, discapacitat o situació socioeconòmica. A més, es prohibeix la classificació de persones basada en dades biomètriques per avaluar el seu comportament o personalitat, garantint així la protecció dels drets fonamentals i la dignitat humana.

L’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), creada l’any 2023, serà l’encarregada de supervisar la implementació i compliment d’aquesta normativa. L’AESIA tindrà facultats inspectores i sancionadores per garantir que els sistemes d’IA operin de manera transparent i respectuosa amb els drets fonamentals.

Conclusió

L’aprovació d’aquest avantprojecte representa un pas significatiu cap a la regulació efectiva de la intel·ligència artificial a Espanya. En harmonitzar-se amb el marc europeu i establir mesures específiques per garantir la transparència i ètica en l’ús de la IA, es busca fomentar la confiança de la ciutadania en aquestes tecnologies i assegurar que el seu desenvolupament contribueixi al benestar social i al respecte dels drets fonamentals.

El marc normatiu de la contractació pública a Catalunya ha experimentat canvis significatius amb l’entrada en vigor dels Decrets Llei 2/2025 i 3/2025, aprovats el 25 de febrer i el 4 de març, respectivament. Aquestes normatives introdueixen mesures destinades a agilitzar processos, flexibilitzar la contractació i garantir més eficiència en la gestió pública.

Una de les principals novetats és la possibilitat de contractar conjuntament la redacció del projecte i l’execució de l’obra en determinades situacions. Aquesta mesura es podrà aplicar en obres de curta durada, contractes per sota del llindar del procediment obert simplificat, projectes d’eficiència energètica i sostenibilitat, així com en casos de tramitació urgent. També es preveu per a actuacions vinculades a plans estratègics del Govern. L’objectiu és evitar retards administratius i assegurar una major coherència entre la concepció inicial i l’execució del projecte.

D’altra banda, es reforça l’obligació de dividir els contractes en lots per fomentar la competència i evitar adjudicacions excessives a un mateix operador. En cas que no sigui possible la divisió, caldrà justificar-ne les raons tècniques. A més, es limita el nombre de lots que poden ser adjudicats a una sola empresa per garantir una distribució més equitativa dels contractes i fomentar la participació de més operadors econòmics.

Pel que fa als contractes menors, s’estableix que aquells amb un valor igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) es podran formalitzar únicament amb l’aprovació de la despesa i la presentació de la factura, sense requerir tràmits administratius addicionals. Això permetrà agilitzar la contractació de petits serveis i subministraments. Tot i això, es manté la necessitat de diversificar els proveïdors sempre que sigui possible per evitar concentracions en una única empresa.

Una altra modificació rellevant és l’aplicació de noves normes en matèria de subcontractació. La normativa estableix mecanismes de protecció per als subcontractistes en cas d’impagament per part del contractista principal. En contractes subjectes a regulació harmonitzada amb subcontractacions superiors al 10% del valor total, si la demora en el pagament supera un mes, el subcontractista podrà sol·licitar el pagament directe a l’òrgan de contractació, que podrà descomptar l’import de les factures pendents o de la garantia del contractista principal. A més, s’estableix l’obligació que aquest últim expedeixi certificats de bona execució en un termini màxim de deu dies, millorant així la transparència i el reconeixement del treball realitzat per tercers.

Finalment, el Decret Llei 2/2025 modifica la Llei de l’Arquitectura per permetre que la direcció d’execució d’obra pugui ser contractada conjuntament amb la redacció del projecte. Així mateix, es deroga la norma que exigia la separació estricta entre el projecte i la direcció d’obra, permetent una gestió més integrada i adaptada a les necessitats dels projectes.

Les noves normatives tenen com a objectiu simplificar determinats procediments de contractació pública, garantir més celeritat i seguretat jurídica, i fomentar una major competència entre les empreses.